Valent¨ª Puig, setanta-cinc anys d¡¯un mestre

La vanitat emascula l¡¯energia dels escriptors, per¨° l¡¯orgull pot fer un escriptor. En complir 75 anys, ¨¦s temptador llegir l¡¯itinerari literari de Valent¨ª Puig ¡ªdes dels primers anys vuitanta¡ª com un espai on l¡¯orgull consolida una llibertat intel¡¤lectual. No s¡¯ha assemblat a ning¨² o a gaireb¨¦ ning¨² del seu pa¨ªs i la seva ¨¨poca. No ha tingut ni una sola opini¨® o aposta liter¨¤ria que coincid¨ªs amb la moda o les supersticions d¡¯aquests anys. Amb el temps no ha tingut capelletes ¡ªcostum tan nostre¡ª al seu voltant, ni s¡¯ha fet falaguer per guanyar deixebles o consideraci¨® entre els joves. De vegades sembla que hagi fet dif¨ªcil l¡¯acc¨¦s a la seva obra, i no em refereixo ¡ªencara que tamb¨¦¡ª que prefereixi estar lluny del claveguer¨® de Twitter. Vegem-ne algun exemple. T¨¦ una traject¨°ria po¨¨tica d¡¯una qualitat sorprenent, capa? de guanyar gravetat i solidesa amb els anys, per¨° segur que no l¡¯han vist en un sol festival de poesia. Va publicar un llibre bell¨ªssim ¡ªLa fe de nuestros padres¡ª sobre el seu retorn a la fe, sense que s¡¯immut¨¦s ni mica de la intel¡¤lig¨¨ncia restant del catolicisme espanyol. I ha escrit llibres extasiants sobre ciutats ¡ªDubl¨ªn o Palma¡ª i no li falten capricis eruditescos com un tractadet sobre correspond¨¨ncies, per¨° en va l¡¯hem de buscar entre els escriptors de viatges, ni entre aquells que, a cada ¨¨poca, mereixen la consideraci¨® de ¡°literaris¡±. Hi ha una ingratitud similar cap al cr¨ªtic ¡ªPuig ¨¦s un lector extraordinari¡ª que en pol¨ªtica ens va portar a les p¨¤gines d¡¯Oakeshott o Nie?buhr i en literatura ens va fer tombar els ulls a tot all¨° que va de Gyula Kr¨²dy a Miquel dels Sants Oliver. El que ¨¦s sorprenent ¨¦s que a aquests assumptes ¡ªvisca l¡¯orgull¡ª no sembla haver-los fet cap mena de cas. Mentrestant, ha anat gaireb¨¦ a llibre per any, aix¨° s¨ª.

En els darrers temps el ress¨° de la seva tasca diar¨ªstica ha tingut una mica de feli? restituci¨®. Se sabia de lluny la seva primacia cronol¨°gica ¡ªdes de Bosc endins¡ª en la literatura catalana i espanyola, per¨° llibres com Dioses de ¨¦poca han aconseguit portar els seus diaris a un p¨²blic convertit aviat en entusiasta. I ¨¦s magn¨ªfic que Puig passi d¡¯intel¡¤lectual respectat a escriptor llegit, per¨° cal afegir encara que, amb ell, tenim entre nosaltres ¡ªen catal¨¤ i castell¨¤¡ª alguna cosa gaireb¨¦ extinta, com ¨¦s la categoria d¡¯un mestre. Abans que res, per una cosa poc subratllada: m¨¦s enll¨¤ de la transcend¨¨ncia que pugui tenir la seva poesia en la tradici¨® catalana, la seva ¨¦s una de les proses de m¨¦s envergadura del nostre darrer mig segle o, si es vol, d¡¯Azor¨ªn als nostres dies. La bul¨ªmia de formes en qu¨¨ s¡¯ha abocat aquesta prosa ¡ªarticles, cr¨°niques, cr¨ªtiques, assajos, ficcions curtes i llargues¡ª potser n¡¯ha complicat la ubicaci¨®, per¨° tamb¨¦ ens parla d¡¯una responsabilitat de l¡¯escriptor envers el seu art i el seu temps. I envers l¡¯ofici d¡¯escriure als diaris: d¡¯ABC a El Pa¨ªs o La Vanguardia, per cert, ha escrit en tots els bons.

Liberal i conservador en un espai progressista, les seves conviccions han assegurat que ning¨² pogu¨¦s instrumentalitzar-lo

Liberal i conservador ¡ªi mon¨¤rquic! ¡ª en un espai cultural progressista, les seves conviccions i, de nou, una gota d¡¯orgull, han assegurat que ning¨² no pogu¨¦s instrumentalitzar-lo per a la seva causa: si entre el sobiranisme catal¨¤ l¡¯entusiasme que provoca ¨¦s l¡¯esperat, tampoc no es va voler acollir mai a la via martirial del dissident acollit per Madrid. Igualment, el seu moderantisme tossut mai no ha estat popular entre els aiatol¡¤l¨¤s de tots els partits: al sublim plaer ¡ªa la sublim llibertat¡ª de dir el que pensava no li ha afegit, per sort, cap ostentaci¨® de soledat intel¡¤lectual. Quan baixi la inflamaci¨®, ¨¦s possible que el seu possibilisme hisp¨¤nic ens sigui ¨²til. Sigui com vulgui, la literatura i l¡¯observaci¨® del que ¨¦s p¨²blic s¡¯han aliat amb fecunditat en Puig: m¨¦s enll¨¤ de l¡¯articulisme, cal tenir-ho en compte en l¡¯assagisme en clau espanyola, des de L¡¯os de Cuvier a Lo que va de siglo. Amb Puig, en tot cas, hom pot triar deixar-se de pol¨ªtiques: el conservadorisme el nodreix, i alhora ¨¦s molt m¨¦s que un escriptor conservador. Aqu¨ª hi ha Primera fuga, una nouvelle rodona, o alguns magn¨ªfics contes com Cr¨ºpes Suzette o Un amigo: Lambert Fiol. Recomanacions novel¡¤lesques: Complot ¡ªanys vuitanta, molt Burgess¡ª o la burgesia nacional-declinant de La gran rutina. Deu ser que en Puig arriben moltes tradicions de qualitat: un coneixement gaireb¨¦ instintiu de la tradici¨® catalana, un tarann¨¤ vital i temperamental molt brit¨¤nic, una educaci¨® a la prosa francesa i espanyola. Per aquesta pres¨¨ncia ¨¦s un mestre i no nom¨¦s un estrany, capa? d¡¯arribar, en les millors hores, al dest¨ª ideal: ¡°All¨¤ on s¡¯acaba la literatura i esdev¨¦ sols esperit¡±.