Els nostres ¡°medi¨¤tics¡± de cada Sant Jordi

Si b¨¦ el fenomen de les celebritats liter¨¤ries ve de lluny i compr¨¨n diverses geografies, a casa nostra, sobretot gr¨¤cies a Sant Jordi i l¡¯star system televisiu local, durant m¨¦s de tres d¨¨cades ha pres una significaci¨® aut¨°ctona a trav¨¦s de la figura dels ¡°escriptors medi¨¤tics¡±.

Hi ha un cert consens a l¡¯hora d¡¯explicar qu¨¨ ¨¦s un escriptor medi¨¤tic (o un autor medi¨¤tic, aplicant la condici¨® d¡¯autor a la literatura): persones conegudes que escriuen llibres de manera ocasional condicionades per aquesta circumst¨¤ncia, ¨¦s a dir, per la seva popularitat en l¡¯¨¤mbit dels mitjans de comunicaci¨®. Per¨° la definici¨® s¡¯ha anat modificant lleugerament en funci¨® de la fase del fenomen en qu¨¨ es formula. En una primera frase, que comen?a als anys noranta, els escriptors medi¨¤tics s¨®n sobretot presentadors d¡¯espais televisius d¡¯humor, i la publicaci¨® sol tenir lloc al voltant de la Diada de Sant Jordi. Andreu Buenafuente n¡¯¨¦s el principal exponent, i l¡¯adjectiu medi¨¤tic recau sobretot en el producte (el llibre).

Per¨° el fenomen evoluciona i, en una segona fase que es consolida amb el tombant de mil¡¤lenni, el subjecte pren m¨¦s rellev¨¤ncia perqu¨¨ l¡¯etiqueta s¡¯eixampla bo i abra?ant tamb¨¦ aquells autors (generalment de novel¡¤les, per¨° tamb¨¦ d¡¯obres de no ficci¨®) que tenen una visibilitat continuada als mitjans de comunicaci¨®. Finalment, en una tercera fase, l¡¯actual, el canal pren m¨¦s rellev¨¤ncia que mai gr¨¤cies a la digitalitzaci¨®: la principal difer¨¨ncia rau en el fet que el subjecte (l¡¯escriptor) disposa ara d¡¯una ¨¤mplia pan¨°plia d¡¯eines (sobretot les xarxes socials) per arribar a l¡¯audi¨¨ncia, que s¡¯afegeixen a l¡¯endog¨¤mia dels mitjans tradicionals. Avui, doncs, podr¨ªem dir que en certa manera tothom ¨¦s medi¨¤tic, i que en aquest entorn hipermediatitzat el problema no ¨¦s tant aconseguir pres¨¨ncia medi¨¤tica com una cota elevada de visibilitat. En aquest punt guanyen import¨¤ncia els influencers, molt seguits per un p¨²blic sobretot jove i que, d¡¯alguna manera, estan prenent el relleu a les estrelles televisives d¡¯abans.

Encara que la democratitzaci¨® de l¡¯exposici¨® medi¨¤tica ha rebaixat les pol¨¨miques que suscitava en anys anteriors, si fem un cop d¡¯ull a les novetats d¡¯aquest Sant Jordi, veurem que el fenomen dels escriptors medi¨¤tics es mant¨¦ vigent i que les especificitats de les tres fases esmentades queden ben cobertes. Tenim llibres sobre espais televisius (Crims, Vida de Teresina, Cuines, etc.), llibres de presentadors, comunicadors i periodistes (Xavi Coral, Ramon Gener, Francesc Garriga, Carme Chaparro, etc.), aix¨ª com llibres d¡¯influencers (Ona Gonfaus, Jessica Capdevila, Mara Jim¨¦nez, etc.).

Tradicionalment, l¡¯etiqueta ha generat pol¨¨mica com a conseq¨¹¨¨ncia de dues visions contraposades. Si es fa una revisi¨® hemerogr¨¤fica exhaustiva, es veu que, d¡¯entre les valoracions positives, la majoria subratllen la normalitat que suposa el fenomen en un context d¡¯integraci¨® de nivells culturals, on poden conviure tota mena de propostes i all¨° que ¨¦s popular no manlleva lectors a altres tipus d¡¯obres. Els escriptors medi¨¤tics, doncs, contribuirien a estimular la lectura i a potenciar el llibre en el marc d¡¯una societat plural en gustos: l¡¯important ¨¦s que es llegeixi, i la quantitat pot portar a la qualitat. Pel que fa a Sant Jordi, els defensors del fenomen sostenen que els autors medi¨¤tics no han desnaturalitzat la festa ni han perjudicat la pres¨¨ncia i el protagonisme dels noms consagrats. El recentment desaparegut Josep Maria Terricabras fins i tot va m¨¦s enll¨¤ quan, en un article de 2007, afirma: ¡°Tamb¨¦ aquest any molts milers de persones han comprat llibres d¡¯autors medi¨¤tics per Sant Jordi. I qu¨¨? Que tothom compri el llibre que es vegi capa? de llegir. Els m¨¦s entrenats ja sabran qu¨¨ han de fer. Els acostumats a llegir poc o poqu¨ªssim valdr¨¤ m¨¦s que tinguin relaci¨® amb algun llibre que no els avorreixi, que els inspiri curiositat i inter¨¨s. S¨®n la fam¨ªlia i l¡¯escola les que ens han d¡¯introduir en el m¨®n de la lectura, no el pobre Sant Jordi. Per qu¨¨ hem de carregar-li la culpa dels nostres mals?¡±.

Els detractors del fenomen (que gaireb¨¦ tripliquen els partidaris) desprestigien els medi¨¤tics, sovint amb un to pejoratiu, bo i argumentant que s¨®n autors de segona fila mancats de qualitat liter¨¤ria, veritables usurpadors de les places que haurien d¡¯ocupar els bons escriptors dins del camp editorial. Per als m¨¦s apocal¨ªptics, aquests contribueixen a la decad¨¨ncia de la cultura amb productes banals i de baixa exig¨¨ncia que moltes vegades ni tan sols escriuen ells. Per Sant Jordi, roben quota de mercat als escriptors professionals, s¨®n intrusos en una festa que ha esdevingut un circ medi¨¤tic, fr¨ªvol i popular.

La indignaci¨® de Pilar Rahola el 2013

Les reaccions m¨¦s ferotges al fenomen, que fins i tot han tingut els seus manifestos (com ara ¡°El drac es menja Sant Jordi¡±, signat per diversos escriptors l¡¯any 2004), es poden interpretar com la lluita de determinats escriptors contra una amena?a que perceben en el sistema literari catal¨¤ i que, en un determinat moment, pensen que podria despla?ar-los de la centralitat que ocupaven fins aleshores dins del camp de forces editorial. Al marge de consideracions est¨¨tiques, val a dir que en un context d¡¯hibridaci¨® de nivells culturals propi d¡¯una hipermodernitat hipermediatitzada en qu¨¨, com d¨¨iem, la cerca d¡¯exposici¨® als mitjans de comunicaci¨® ha esdevingut un denominador com¨², el debat i la confrontaci¨® de visions pot i hauria de remetre. De fet, la pol¨¨mica (tot i que mai ha desaparegut del tot) remet considerablement a partir del 2013, un any que fa de frontissa.

Durant algunes diades de Sant Jordi, l¡¯etiqueta va tenir una visibilitat expl¨ªcita, ja que als llistats que distribu?a el Gremi de Llibreters amb les obres m¨¦s venudes s¡¯hi va incorporar una categoria espec¨ªfica per als llibres d¡¯autors medi¨¤tics. Aquesta circumst¨¤ncia, sempre controvertida, va tenir el seu moment ¨¤lgid l¡¯any 2013, quan Pilar Rahola va fer p¨²blica la seva indignaci¨® per no haver estat inclosa en els r¨¤nquings dels autors considerats ¡°literaris¡±. A partir d¡¯aquell moment es va suprimir dels llistats la refer¨¨ncia expl¨ªcita als ¡°medi¨¤tics¡±, una decisi¨® molt celebrada en les diferents baules de la cadena de valor del sector editorial, que cada vegada m¨¦s un¨¤nimement percep Sant Jordi com la festa del llibre en un sentit ampli, i no nom¨¦s la festa de la literatura. Una percepci¨® integradora que ajuda a rebaixar tensions.

En el context hipermodern actual tots som medi¨¤tics i, per tant, tots els escriptors, en major o menor grau, s¨®n medi¨¤tics

Aquest episodi protagonitzat pel Gremi de Llibreters i Pilar Rahola l¡¯any 2013 ens sembla simptom¨¤tic. D¡¯una banda, evidencia la consolidaci¨® de l¡¯etiqueta ¡°medi¨¤tic¡± en l¡¯imaginari editorial, informatiu i, en definitiva, col¡¤lectiu, sobretot per Sant Jordi. D¡¯altra banda, la pol¨¨mica va obligar a fer una revisi¨® m¨¦s acurada del r¨¤nquing i es va observar que molts dels autors que inicialment no s¡¯havien etiquetat com a medi¨¤tics en realitat tamb¨¦ ho eren. I aix¨° certifica l¡¯entrada a la tercera fase del fenomen: en el context hipermodern actual tots som medi¨¤tics i, per tant, tots els escriptors, en major o menor grau, s¨®n medi¨¤tics.

De fet, deu anys abans, en un article publicat el 2003, Quim Monz¨® ja plantejava, partint de la definici¨® que fa el diccionari del terme medi¨¤tic, que, per acci¨® o fins i tot per omissi¨® (com en el cas de Salinger aleshores, o en el cas de Marta Rojals avui), no hi ha cap escriptor que no sigui medi¨¤tic. I afegia que si ser medi¨¤tic significa sortir molt als mitjans, llavors alg¨² hauria de definir exactament qu¨¨ ¨¦s sortir molt als mitjans, i a partir de quina xifra precisa d¡¯exposici¨® es pot considerar que un escriptor ¨¦s medi¨¤tic. Vint anys despr¨¦s, no podr¨ªem estar m¨¦s d¡¯acord amb aquesta afirmaci¨®. I avui, en l¡¯era de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, certament existeixen eines de monitoratge prou potents per establir un indicador que assoleixi el que proposa Monz¨® a fi d¡¯objectivar el debat.

Encara que el fenomen dels autors medi¨¤tics s¡¯hagi desestacionalitzat, el vincle tan estret entre escriptors medi¨¤tics i Sant Jordi rau en la seva popularitat. Quan un gran nombre de lectors no habituals surten al carrer per comprar un llibre (a vegades l¡¯¨²nic llibre que compren durant l¡¯any), ¨¦s l¨°gic que tri?n una cara coneguda, i m¨¦s si els agents del sector editorial catal¨¤ (editors, distribu?dors, llibreters) els la posen f¨¤cilment a l¡¯abast el dia que es juguen al voltant del 10% de la facturaci¨® anual. I ¨¦s que, com corroboren els llibreters, la immensa majoria dels consumidors d¡¯autors medi¨¤tics s¨®n lectors ocasionals. En certa manera, doncs, tamb¨¦ es podria distingir entre lectors ¡°literaris¡± i lectors ¡°comercials¡±, tal com es fa amb els escriptors, les editorials i fins i tot amb les llibreries.

La immensa majoria dels consumidors d¡¯autors medi¨¤tics s¨®n lectors ocasionals

Enmig de l¡¯enrenou que protagonitzen els escriptors medi¨¤tics, enmig del batibull d¡¯opinions i batusses que han generat durant m¨¦s de tres d¨¨cades a Catalunya, potser ¨¦s el malaguanyat Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤ qui va fer-ne, en un article de 2018, un dels comentaris m¨¦s l¨²cids i eloq¨¹ents a l¡¯hora d¡¯interpretar el fenomen: ¡°Proposo que diferenciem dues categories. D¡¯una banda, els escriptors medi¨¤tics, persones que b¨¤sicament es dediquen a escriure i que trobem sovint als mitjans de comunicaci¨®. De l¡¯altra, els medi¨¤tics escriptors, persones conegudes per treballar als mitjans i que de tant en tant escriuen un llibre. Els escriptors medi¨¤tics no apareixen als mitjans fins que tenen una obra consistent; els medi¨¤tics escriptors no comencen a escriure fins que s¨®n famosos¡±. ?s clar, era tan f¨¤cil com entendre que l¡¯ordre dels factors, en aquest cas, s¨ª que altera el producte.

Toni Dur¨® ¨¦s professor universitari, autor de la tesi doctoral ?Escriptors medi¨¤tics?: G¨¨nesi i significaci¨® en la ind¨²stria editorial catalana (1993-2019)