Xavier Aliaga no escriu un western

Ricardo Piglia deia que si el g¨¨nere polic¨ªac havia aconseguit el seu lloc en el m¨®n i omplia l¡¯imaginari col¡¤lectiu, es devia al fet que contemplava la societat des del crim i establia vincles entre la llei i la veritat, entre la riquesa i la moral, entre el poder i la corrupci¨®. El g¨¨nere polic¨ªac, deia, narrava el que s¡¯esdevenia a la societat sense caure en la temptaci¨® de fer literatura pol¨ªtica, una observaci¨® que l¡¯escriptor xativ¨ª Xavier Aliaga (Madrid, 1970) deu compartir plenament: a Aix¨° no ¨¦s un western hi trobem la majoria d¡¯ingredients que ocupen les portades de la premsa ¡ªla guerra d¡¯Ucra?na, l¡¯oligarquia russa, l¡¯auge de l¡¯extrema dreta europea, els serveis d¡¯espionatge espanyols, el segrest, la vexaci¨® i l¡¯assassinat d¡¯una noia, una xarxa de tr¨¤fic d¡¯estupefaents, l¡¯ombra del PP valenci¨¤¡ª, per¨° hi apareixen sense que enlloc es busqui alli?onar sobre la mala cara de l¡¯estat de les coses, amb la mateixa naturalitat que un riu que discorre enmig d¡¯un bosc reflecteix sense voler les branques dels arbres. La gr¨¤cia narrativa d¡¯Aix¨° no ¨¦s un western ¨¦s que aconsegueix acoblar amb justesa i precisi¨® el conjunt de les peces de l¡¯actualitat pol¨ªtica i econ¨°mica dins del flux del relat, com si en fossin els eixos ben greixats que fan avan?ar amb fulgor els episodis de la investigaci¨® al voltant de l¡¯assassinat de la filla d¡¯un empresari rus instal¡¤lat a la comarca alacantina de la Marina.

El lector de dues novel¡¤les anteriors de Xavier Aliaga, Els neons de Sodoma i Dos metres quadrats de sang jove, retrobar¨¤ aqu¨ª el policia d¡¯origen guine¨¤ que les protagonitzava, Feliu Oyono, un personatge que no s¡¯escapa ¡ªi no en t¨¦ motiu¡ª dels estereotips que sempre han triomfat dins d¡¯aquest g¨¨nere literari: ¨¦s alg¨² desenganyat i trist, un solitari que sent al cos les xacres d¡¯estar a la vora de la seixantena d¡¯anys i que contempla els fets trivials de la vida ordin¨¤ria a trav¨¦s d¡¯una ¨°ptica grisa i cansada. Al seu costat hi trobem la subinspectora Marga Pitarch, que al llarg de l¡¯aventura d¡¯Aix¨° ¨¦s un western ve a demostrar el que s¡¯afirma d¡¯ella al principi, ¡°que t¨¦ uns ovaris com pilotes de petanca¡±. I rere seu, m¨¦s enll¨¤ dels responsables d¡¯haver instaurat el caos an¨°mal per damunt de l¡¯ordre normal, circula un estol riqu¨ªssim de personatges secundaris que participen m¨¦s o menys en el desenrotllament de la hist¨°ria per contribuir al bullici i a l¡¯animaci¨® i posar alguna pinzellada de color local: semblant a una novel¡¤la el¨¨ctrica que electrocuta, molt velo?, Aix¨° no ¨¦s un western no cansa ni avorreix mai.

Semblant a una novel¡¤la el¨¨ctrica que electrocuta, molt velo?, no cansa ni avorreix mai

I aquesta virtut es deu a tres causes. La primera ¨¦s que Xavier Aliaga no es despreocupa de la concepci¨® formal del relat, com si ir¨°nicament pos¨¦s en dubte el narrat a trav¨¦s de la conviv¨¨ncia de dues veus, la de Feliu Oyono i la de l¡¯autor: a m¨¦s de mantenir desperta l¡¯atenci¨® del lector amb les ziga-zagues de la trama, no oblida que una novel¡¤la cal dominar-la distribuint de manera que aparenti ser necess¨¤ria el material que la configura. La segona s¡¯ha de buscar en l¡¯escrupolositat verbal, a mig cam¨ª entre el realisme l¨ªric i la caricatura fero? i ardent. La tercera, en fi, es troba en un aspecte sovint negligit en aquest g¨¨nere narratiu: Aix¨° no ¨¦s un western, per sort, no mira de manera superficial els enigmes de la condici¨® humana i, a l¡¯altra banda de les perip¨¨cies detectivesques o geopol¨ªtiques, nom¨¦s s¡¯han de seguir les calculades simetries sentimentals dels personatges per concloure que Xavier Aliaga tamb¨¦ ha escrit un exemplar melodrama costumista.

Aix¨° no ¨¦s un western?

Xavier Aliaga?
Clandestina
280 p¨¤gines. 20 euros