Maria Nicolau incendia restaurants amb ¡®Cremo!¡¯

Nom¨¦s han passat dos anys des de Cuina! o barb¨¤rie, el llibre que va sotraguejar el g¨¨nere de la literatura gastron¨°mica i va rebentar les costures de les llistes de vendes, per¨° Maria Nicolau hi ha tornat. Han passat moltes coses des de llavors. Nicolau ¨¦s (encara) m¨¦s medi¨¤tica, ha tingut programa propi a la televisi¨® p¨²blica catalana, ha canviat d¡¯editorial i ha ficat una poteta a la porta de les Espanyes. Per¨° el canvi amb m¨¦s subst¨¤ncia ha estat abandonar l¡¯exercici professional de la cuina i centrar-se en la seva faceta de comunicadora i escriptora, que no tinc clar si s¨®n el mateix. En tot cas, ara que ja ¨¦s una excuinera, ens ha fet un nou llibre que ¨¦s alhora mem¨°ria personal i paneg¨ªric d¡¯un ofici que es mor. Una dedicaci¨® de m¨¦s de vint anys que ten¨ªem clar que Nicolau estima devotament, per¨° que ara tamb¨¦ ens l¡¯ha volgut explicar des del seu costat m¨¦s fosc, des del sofriment i l¡¯angoixa.

En aquell primer llibre, m¨¦s antropol¨°gic, m¨¦s centrat en la diversitat dels aliments i la seva combinat¨°ria, aix¨ª com en una reivindicaci¨® de la cuina tradicional, ja es podia intuir que l¡¯autora s¡¯estava fent un altre llibre a sobre. Igual de combatiu, per¨° m¨¦s ¨ªntim i focalitzat en la perip¨¨cia viscuda. Concretament, al cap¨ªtol ¡®Les lioneses¡¯, on en la descripci¨® d¡¯un aprenentatge de t¨¨cniques pastisseres convertia un obrador de Par¨ªs en una experi¨¨ncia al¡¤lucinada, en el laberint del Minotaure. Vist des de la dist¨¤ncia, all¨° era la llavor d¡¯una gran novel¡¤la d¡¯aventures, de creixement i de superaci¨® personal. I ha germinat i ha florit en aquest Cremo! que ara assalta de nou les llibreries i les parades de Sant Jordi.

Explica la restauraci¨® des del costat m¨¦s fosc, des del sofriment i l¡¯angoixa, amb un llibre combatiu, ¨ªntim i personal

A Cremo!, les receptes encara hi s¨®n, per¨° perden pes i estan col¡¤locades amb murrieria i habilitat narrativa. S¨®n menys practicables, s¡¯envesquen en aspectes m¨¦s aviat t¨¨cnics que no pas en les virtuts dels productes, per¨° s¡¯intercalen com un comentari a la bildungsroman que Nicolau ens explica: totes tenen el seu sentit en la hist¨°ria. Una hist¨°ria que no ¨¦s una segona part de Cuina! o barb¨¤rie sin¨® un relat paral¡¤lel i complementari, com dos llibres que s¡¯han escrit al mateix temps mirant de no fer-se nosa l¡¯un a l¡¯altre. Com la mateixa autora assenyala, el primer se centrava en el que hi ha dins de la cassola, mentre que el segon enquadra la m¨¤ que la remena. Per entendre el context, cal tamb¨¦ consignar l¡¯impacte que ha tingut en la cultura catalana la traducci¨® d¡¯El meu jo gastron¨°mic de M. F. K. Fi?sher i la popularitzaci¨® definitiva de la figura mitol¨°gica de Julia Child, dos referents acabats d¡¯adoptar amb els quals s¡¯ent¨¦n m¨¦s l¡¯¨¨xit de Nicolau i el bandejament del gastr¨°nom com a senyor gran, gros i erudit.

La gr¨¤cia indubtable i addictiva de Cremo! ¨¦s veure com l¡¯autora es despulla i alhora passa comptes, com dosifica elements c¨°mics ¡ªimpagable i hilarant la conviv¨¨ncia en un pis de veganes i el vol sense motor d¡¯un pernil¡ª i pat¨¨tics amb el resultat final d¡¯una davallada als inferns diguem-ne divertida. Hi conviuen el retrat d¡¯una ra?a de titans extingida, d¡¯artesans de la cuina a qui el temps i el menjar processat els van passar per sobre sense clem¨¨ncia, amb l¡¯adveniment d¡¯uns nous restauradors s¨¤dics, sorgits de la perversi¨® de la nova culin¨¤ria tecnoemocio?nal i d¡¯aquella ¨¨poca en qu¨¨ tothom que havia passat pel Bulli es muntava un xiringuito. Un gegant amb peus de fang que es va enriquir a costa d¡¯explotar laboralment els treballadors i que ¨¦s la diana contra la qual Nicolau dispara en el cap¨ªtol m¨¦s cru i impactant del llibre.

?s aqu¨ª on Cremo! es converteix, una mica per sorpresa, en al¡¤legat pol¨ªtic. En una den¨²ncia sindical on el ressentiment es torna ¨¤nsia de just¨ªcia social i regeneraci¨®. En les ganes indissimulades de fotre foc a un sistema, el de la restauraci¨® tal com s¡¯ha ent¨¨s a les ¨²ltimes d¨¨cades, que ¨¦s un erm, un negoci exhaust que ja no ¨¦s ¨²til per a la propagaci¨® de l¡¯art sagrat de transformar els aliments en cultura. Despr¨¦s d¡¯aquest testament d¡¯un ofici perdut, i de contemplar com Nicolau ruixa amb napalm els estafadors, els negrers i els inconscients, la cuina nom¨¦s podr¨¤ ren¨¦ixer des de dins de les persones.

Cremo!?

Maria Nicolau?
Columna
272 p¨¤gines. 23,90 euros