Silencis de doble xarxa a l¡¯escola

La nova llista electoral Alhora, de moment, ha sacsejat el tauler i ha marcat l¡¯agenda pol¨ªtica plantejant l¡¯anatema colossal que suposa suprimir el fracassat model d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica a canvi d¡¯una doble xarxa escolar. Ara com ara, ni totes les classes es fan en catal¨¤, ni la resta del temps escolar no lectiu ¨¦s en catal¨¤, ni l¡¯escola serveix com a mesura per biling¨¹itzar la poblaci¨® escolar no catalanoparlant, m¨¦s aviat al contrari, ara mateix ¨¦s un vehicle de castellanitzaci¨® accelerada. A aix¨° cal afegir la incorporaci¨® de la innovaci¨® dels projectes i del treball cooperatiu, que ha introdu?t poc a poc les din¨¤miques de pati a les aules.

Els d¡¯Alhora, d¨¨iem, han proposat la crea?ci¨® d¡¯una doble xarxa escolar (que no d¡¯una doble l¨ªnia on convisquin classes en catal¨¤ i castell¨¤, perqu¨¨ les din¨¤miques de pati i menjador serien les mateixes que ara) que ha fet que tothom s¡¯hagi hagut de mullar, amb propostes que van des de la defensa c¨°mica de la immersi¨® actual com un model d¡¯¨¨xit fins a la quimera d¡¯aplicar b¨¦ la immersi¨®, tal com s¡¯ha d¡¯aplicar, ¨¦s a dir amb recursos a balquena i un cos d¡¯inspectors que vetllin per la seva implantaci¨®. Com si f¨¦ssim abstracci¨® del roc¨®s i inesgotable corrent pol¨ªtic, judicial i medi¨¤tic que hi va en contra.

Crida l¡¯atenci¨®, per¨°, que d¡¯entre els actors d¡¯aquest sainet no s¡¯hi hagin pronunciat encara uns dels principals protagonistes, que s¨®n precisament els interessats en l¡¯expansi¨® del castell¨¤ com a llengua vehicular a les escoles i que, hist¨°ricament, eren els abanderats de la lliure tria de la llengua d¡¯ensenyament per part dels pares. Haurien de ser els primers que reclamessin la doble xarxa, no?, tal com havien fet antany els pioners de la fundacio?nal Cadeca, all¨¤ als anys noranta. Com pot ser? Com ¨¦s que aquells que s¡¯escarrassaven per una xarxa escolar pr¨°pia en castell¨¤ no han sortit a celebrar la iniciativa d¡¯Alhora, o com ¨¦s que ni tan sols hi han dit la seva? B¨¤sicament, perqu¨¨ ni els interessa ni els conv¨¦.

Fa temps que les entitats que impulsen el castell¨¤ i advoquen pel que en diuen una escola biling¨¹e han aparcat la demanda de la doble xarxa. El motiu, per descomptat, ¨¦s la migradesa de la demanda, que fa que la iniciativa sigui m¨¦s aviat un tret al peu: per molt que presumeixin que s¨®n 1.600 les fam¨ªlies que reclamen la vehicularitat del castell¨¤, la dispersi¨® d¡¯aquesta demanda fa inviable la formaci¨® de centres escolars m¨¦s enll¨¤ de zones densament poblades de fam¨ªlies castellanoparlants. Ja ¨¦s discutible concloure que 1.600 fam¨ªlies s¨®n moltes, per¨° ¨¦s clar que no s¨®n proutes. De vegades la reclamaci¨® dels drets individuals topa amb un principi de realitat: per molt que vulguis castell¨¤ per al teu fill, necessites 25 nens per classe al llarg de nou cursos, i aix¨° nom¨¦s per constituir una escola de prim¨¤ria d¡¯una sola l¨ªnia.

A les Balears, al seu dia, Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢ (que va fer el pas a Ciutadans, pobre) va prometre satisfer la demanda dels pares que volguessin l¡¯escola en castell¨¤, per¨° l¡¯home es va quedar sol, o m¨¦s aviat en companyia d¡¯una marea verda que va ser-li tomba pol¨ªtica. I ara el govern de Margalida Prohens, de PP i Vox, ja ha hagut de fer-se enrere de la mateixa promesa electoral a canvi d¡¯uns plans pilot que encara est¨¤ per veure com s¡¯aplicaran i que podrien quedar a discreci¨® dels centres (de fet, justament ara estem en fase de preinscripci¨® escolar i ni se sap quina ser¨¤ la demanda de castell¨¤). Com que no sembla que la doble xarxa hagi de tirar gaire endavant, entitats com Escuela de Todos, Plis Educaci¨®n i Societat Civil Balear, clarament decebudes pel que consideren que ¡°anima a seguir con la inmersi¨®n¡±, ja han retirat el seu suport inicial al govern de Prohens.

?s clar que a Catalunya aquesta pantalla ja l¡¯han passada, i per aix¨° no piulen. La falta de demanda suficient els portaria o b¨¦ a renunciar al centre de la seva elecci¨® i despla?ar-se a l¡¯escola en castell¨¤ m¨¦s propera, que podria ser molt lluny, o b¨¦ a renunciar a l¡¯idioma triat i dur els nens a l¡¯escola de sota casa. D¡¯aqu¨ª que els resulti molt millor batallar per la implantaci¨® arreu de la sent¨¨ncia del 25%, evidentment com a primer pas per reclamar per via judicial el 50% (de fet, el fam¨®s cas de Canet), i avan?ar aix¨ª en la castellanitzaci¨® progressiva de tota l¡¯escola.