25 d¡¯abril, It¨¤lia i el pa¨ªs que no va arribar a ser

Va passar molt de temps abans que la meva ¨¤via es decid¨ªs a parlar de la guerra. Nom¨¦s en els darrers anys de la seva vida, l¡¯¨¤via Rosa va comen?ar a explicar-me alguna an¨¨cdota d¡¯aquella ¨¨poca en la qual les alarmes sonaven sovint i la gent corria a amagar-se als refugis o als soterranis dels edificis. L¡¯¨¤via arrib¨¤ a Roma a divuit anys, poques setmanes despr¨¦s de casar-se amb l¡¯avi, el noi una mica m¨¦s gran conegut al poble. Uns quaranta quil¨°metres separaven Morlupo, on tots dos van cr¨¦ixer, de la capital on viurien tota la seva vida. L¡¯any que va fer els dinou, comen?¨¤ la guerra i naix¨¦ la seva primera filla. Els bombardeigs comen?aren el 1943. Aquell mateix any, pocs dies abans que els alemanys entraren en el gueto, una parella de jueus es van amagar a casa dels avis. Eren dos homes, amics d¡¯amics. Els meus avis els van amagar dins d¡¯una petita habitaci¨®, la porta de la qual nom¨¦s s¡¯obria quan l¡¯¨¤via els portava alguna cosa per menjar. Van estar all¨¤ alguns mesos fins que van voler marxar. No van servir de res les recomanacions de l¡¯avi ¡ª¡±quedeu-vos fins que la guerra s¡¯aturi¡±¡ª, ells volien intentar recuperar la llibertat perduda. Volien anar cap al sud i, despr¨¦s, abandonar It¨¤lia. Van marxar un mat¨ª a primera hora i no es va saber res m¨¦s d¡¯ells. L¡¯¨¤via no ens va parlar mai d¡¯aquest fet. Era massa dur pensar que no havien aconseguit fugir, que havien estat descoberts i deportats. S¨ª que em va parlar, en canvi, de quan agafava la seva filla a coll i baixava corrent a amagar-se. La nena reia, es divertia, no entenia el que succe?a. L¡¯¨¤via intentava que no fes soroll. ¡°Si ens descobrien, l¡¯avi i el seu cunyat serien detinguts i obligats a anar a la guerra¡±. Per sort, aix¨° no va arribar a passar. L¡¯avi es va salvar. Tingu¨¦ sort. Se salv¨¤ tamb¨¦ de la massacre de les Fosses Ardeatines: amb la bicicleta va passar davant de les fosses nom¨¦s cinc minuts abans que arribessin els alemanys amb els m¨¦s de 300 italians detinguts i, posteriorment, afusellats com a repres¨¤lia a l¡¯atemptat partis¨¤ en el qual moriren 33 soldats nazis.

¡°Durant un temps ser¨¤ dif¨ªcil dir si alg¨² ha guanyat en aquesta guerra. Per¨° certament ¨¦s molt all¨° que s¡¯ha perdut, i podem veure com s¡¯ha perdut. Els morts, si els expliquem, s¨®n m¨¦s nens que soldats; els enderrocs s¨®n de ciutats que tenien vint-i-cinc segles d¡¯antiguitat; de cases i biblioteques, de monuments, de catedrals, de totes les formes per les quals ha passat el progr¨¦s civil de l¡¯home¡±, escriv¨ª el setembre de 1945 l¡¯escriptor Elio Vittorini, afegint a continuaci¨®: ¡°I si el feixisme va tenir l¡¯oportunitat de cometre tots els crims que aquesta cultura havia ensenyat a execrar fa molt temps, no haur¨ªem de preguntar-li a aquesta cultura com i per qu¨¨ el feixisme va poder cometre¡¯ls?¡±. La pregunta de Vittorini s¡¯enlla?a, per un costat, amb la reflexi¨® d¡¯Adorno sobre la cultura, en el cas de l¡¯alemany de la cultura de la il¡¤lustraci¨®, que port¨¤ cap al feixisme i cap a Auschwitz, i, per l¡¯altre, amb una voluntat de construir una cultura nova per a la It¨¤lia que sortia no nom¨¦s de la guerra, sin¨® tamb¨¦ de vint anys de dictadura feixista. Un desig que tamb¨¦ estava present en una poblaci¨® que mirava cap al futur i que, com la meva ¨¤via, es veia reflectida en els crits d¡¯Anna Magnani a Roma, citt¨¤ aperta i que reia amb Napoli, milionaria, on Eduardo de Filippo fa servir la com¨¨dia per retratar les estrat¨¨gies de superviv¨¨ncia durant la guerra de la fam¨ªlia Jovine un cop el pare ha estat detingut i donat per mort i tamb¨¦ durant la postguerra, quan el pare, interpretat per De Filippo, torna per sorpresa de tothom. Ning¨² vol escoltar-lo parlar de la guerra que es vol deixar enrere. ¡°Ha da pass¨¤ ¡®a nuttata¡± (Ha de passar la nit): aquesta famosa frase cont¨¦ l¡¯esperan?a en el futur, en un futur, ens diu De Filippo, que no pot ser m¨¦s obscur que el passat, tot i que aquest passat ha deixat la seva empremta. El teatre (i les pel¡¤l¨ªcules) de De Filippo, el neorealisme de Rossellini, De Sica o Comencini, les com¨¨dies de Tot¨® i de Sordi articulen una mem¨°ria col¡¤lectiva sobre l¡¯experi¨¨ncia viscuda, enforteixen la idea de comunitat ¡ªles escenes de menjar, com b¨¦ assenyala el documental Quando l¡¯Italia mangiava in bianco in nero, s¨®n presents en quasi totes les pel¡¤l¨ªcules d¡¯aquells anys com a senyal d¡¯identitat d¡¯un pa¨ªs que vol tornar a sentir-se orgull¨®s i vol reivindicar les seves tradicions (no ¨¦s casual que la ir¨°nica Tu vo f¨¤ l¡¯americano de Carosone sigui del 1956)¡ª i miren cap al futur.

El mar no banya N¨¤pols (en catal¨¤ a Edicions del Cr¨¤ter) aparegu¨¦ per primer cop a la col¡¤lecci¨® Gettoni d¡¯Einaudi, amb una introducci¨® Elio Vittorini. Era el 1953. ¡°It¨¤lia sortia plena d¡¯esperances de la guerra, i discutia sobre qualsevol cosa¡±, escriv¨ª Anna Maria Ortese el 1994 amb motiu de la reedici¨® d¡¯aquest llibre que entusiasm¨¤ Italo Calvino, responsable en part de la seva publicaci¨®. El llibre de relats d¡¯Ortese representa sobre manera les discussions que es mantenien en el camp intel¡¤lectual itali¨¤ d¡¯aquells anys, uns debats que, en realitat, gravitaven entorn de la pregunta sobre quina cultura es volia construir i, per tant, quin era el paper de la cultura i de l¡¯intel¡¤lectual. Des de les p¨¤gines del Politecnino, Vittorini defens¨¤ la necessitat d¡¯una cultura que reconstru¨ªs It¨¤lia, que modifiqu¨¦s la realitat, ¨¦s a dir, una cultura compromesa pol¨ªticament, per¨° que no depengu¨¦s dels partits pol¨ªtics.

Pasolini va ser una figura inc¨°moda des de l¡¯inici, especialment a partir de la publicaci¨® de Les cendres de Gramsci, on ja trobem els primers indicis de la seva desil¡¤lusi¨® cap a aquest nou pa¨ªs que s¡¯est¨¤ construint

En altres paraules, per Vittorini, la cultura havia d¡¯allunyar-se del tarann¨¤ aristocr¨¤tic dels anys trenta, per¨° tamb¨¦ de les voluntats i exig¨¨ncies pol¨ªtiques; en concret, de les exig¨¨ncies d¡¯un PCI (Partito Comunista Italiano) que defensava, amb Togliatti en primera l¨ªnia, el realisme socialista i una literatura que proclam¨¦s els principis marxistes i les seves vict¨°ries. Tot i que, amb el temps, Togliatti reconeixer¨¤ l¡¯autonomia de la cultura, es mostrar¨¤ molt cr¨ªtic amb Vittorini, home interessat en les avantguardes per la seva defensa del nou i de l¡¯experimentaci¨®. Entre Togliatti i Vittorni trobem Pier Paolo Pasolini, que des de les p¨¤gines de l¡¯Officina, defensa una literatura allunyada de la irracionalitat i de l¡¯esteticisme de l¡¯hermetisme, i que observi amb curiositat i desig de coneixement el m¨®n, que, per ser descrit, necessitar¨¤ noves vies estil¨ªstiques. Per un costat, Pasolini reivindica l¡¯¨²s del dialecte ¡ªNois de la vida o Una vida violenta s¨®n novel¡¤les escrites en dialecte rom¨¤ sobre els nois de la ¡°borgata romana¡±, protagonistes tamb¨¦ de pel¡¤l¨ªcules com Mamma Roma¡ª, alhora que construeix una obra en qu¨¨ il¡¤lumina les contradiccions d¡¯aquesta nova societat que s¡¯est¨¤ creant: cr¨ªtic amb la burgesia, per¨° tamb¨¦ amb el marxisme ¡ªva ser expulsat del partit per la seva condici¨® homosexual¡ª, cr¨ªtic amb els mitjans i amb els esl¨°gans del 68, Pasolini va ser una figura inc¨°moda des de l¡¯inici, especialment a partir de la publicaci¨® de Les cendres de Gramsci, on ja trobem els primers indicis de la seva desil¡¤lusi¨® cap a aquest nou pa¨ªs que s¡¯est¨¤ construint. ¡°La mirada de Pier Paolo Pasolini, com s¡¯ha pogut comprovar, era minuciosa i tr¨¤gica, inc¨°moda i brutal, inclement i, tanmateix, capa? de fer arrelar el seu sentit po¨¨tic en moltes altres disciplines¡±, escriu Jaume C. Pons Alorda a Les cendres de Pasolini (Lleonard Muntaner Editor.), un breu assaig en el qual el poeta revisita l¡¯obra de l¡¯itali¨¤ destacant-ne la vig¨¨ncia, cosa que es percep a trav¨¦s de lectures comparades que permeten a Pons Alorda fer dialogar Pasolini amb autors com Blai Bonet, Albert Serra, Lucia Pietrelli, Llu¨ªs Calvo o Terenci Moix.

Pons Alorda recorre la rambla del Raval evocant no nom¨¦s l¡¯experi¨¨ncia africana de Pasolini, sin¨® tamb¨¦ els seus escenaris romans: Pigneto ¡ªavui convertit en barri de moda¡ª, Stazione Termini, Il Testaccio i l¡¯Eur, abans que esdevingu¨¦s un barri modern de lloguers impossibles. ¡°D¡¯una banda, l¡¯odiada burgesia amb els seus fills rics i privilegiats i, per l¡¯altra, l¡¯estimat subproletariat que identificaves amb els policies, perqu¨¨, com vas escriure, en la poesia que va sortir en l¡¯Espresso i que va suscitar tantes pol¨¨miques, [...] els policies s¨®n fills de pobres¡±, escriu Dacia Maraini. Pasolini narr¨¤ la Roma dels marges; la seva Roma era tamb¨¦ la It¨¤lia sencera, el sud marginat davant la prosperitat d¡¯un nord que tenia com a s¨ªmbols Mil¨¤ ¡ª¡±Mil¨¤ s¨®n els diners; Roma, ¨¦s a dir, nosaltres, som la cultura¡±, sentia comentar a casa dels avis¡ª i Tor¨ª, ¡°il salotto d¡¯Italia¡±. ¡°L¡¯autob¨²s que surt de l¡¯estaci¨® del Trastevere va i ve del camp. Pagesos, obrers, tota mena de pobra gent hi porta el fang de les sabates, la pudor de suor de la roba de treball i, potser, tamb¨¦ algun insecte¡±, explica el protagonista de ¡®La ru?na de la humanitat¡¯, un dels relats de Contes Romans d¡¯Alberto Moravia (Comanegra, edici¨® de Tina Vall¨¨s i traducci¨® d¡¯Anna Casassas). El protagonista, un jove que treballa al taller del seu oncle a Via Merulana, un mat¨ª decideix prendre l¡¯aire i fer un tomb pels camps entre la carretera i el T¨ªber: ¡°Em vaig posar a caminar per l¡¯herba p¨¤l¡¤lida, en el vent fluix i humit, cap al cel ple de n¨²vols blancs. El T¨ªber no el veia perqu¨¨ en aquell lloc corre per un replec del terreny; m¨¦s enll¨¤ del riu, veia les construccions abandonades de l¡¯exposici¨® del 42, l¡¯edifici amb totes les arcades que sembla un colomar, l¡¯esgl¨¦sia amb la c¨²pula i les columnes que no aguanten res i semblen columnes de fusta d¡¯un joc infantil de construcci¨®¡±. El personatge de Moravia, que podr¨ªem imaginar amb el rostre de Ninetto D¡¯Avoli a Uccellacci e Uccellini, passeja per l¡¯altra Roma, aquella de les f¨¤briques i dels treballadors, per¨° tamb¨¦ la Roma del Trastevere, plena de trattorie i pensions de mala mort, aquella ciutat que, amb molt pocs minuts de metratge, va captar Fellini a l¡¯inici de Roma. De la m¨¤ de Moravia, caminem pel Trastevere, per l¡¯Ostiense, el barri obrer que l¡¯escriptor itali¨¤ contraposa amb la zona de barraques i f¨¤briques a prop del port fluvial del T¨ªber, i per Villa Borghese, el gran parc que s¡¯est¨¦n des de Piazza del Popolo fins a l¡¯elegant Corso d¡¯Italia. ¡°Roma, doncs, ¨¦s el seu tel¨® de fons¡±, escriu Tina Vall¨¨s al pr¨°leg. ¡°S¨®n contes, per¨° tamb¨¦ s¨®n petites radiografies del tarann¨¤ rom¨¤ d¡¯aquells anys, s¡¯hi retraten tots els vicis humans¡±, continua Vall¨¨s recordant les paraules de Moravia: ¡°M¡¯agradava la gent marginal, la gent que vivia d¡¯una manera una mica aventurera, que estava fora de la societat [...] M¡¯atreia la marginaci¨®, la irregularitat, fins i tot la criminalitat¡±. Moravia observa i radiografia Roma com Ortese radiografi¨¤ N¨¤pols: la realitat es barreja amb la ficci¨® per fugir del documentalisme. En la seva manera de retratar els vicis humans hi percebem la mateixa mirada cr¨ªtica que trobem als relats d¡¯Ortese que tanta pol¨¨mica van provocar precisament per no ser un retrat complaent amb N¨¤pols.

La Roma de Moravia o dels escenaris passolinians a priori no t¨¦ res a veure amb la Roma de La dolce vita, per¨° s¨®n dues cares de la mateixa moneda. Fellini capt¨¤ el deteriorament moral de l¡¯acomodada societat romana: fr¨ªvola, amoral, corrupta... ?s la societat que ha oblidat la guerra, que viu una vida dol?a per¨° cont¨¦ totes les corrupcions que, pocs anys despr¨¦s, assolaran el pa¨ªs. A l¡¯altra banda, la Roma dels marges on la vida no nom¨¦s no ha canviat gaire, sin¨® que ha estat trasbalsada per un boom econ¨°mic que no ha comptat amb ella. D¡¯aquesta constataci¨® sorgeixen les novel¡¤les de Calvino L¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria i Un dia d¡¯eleccions, i d¡¯aquesta constataci¨® prenen sentit els versos de Pasolini: ¡°Jo simpatitzava amb la policia / Perqu¨¨ els policies s¨®n fills de pobres / Venen de les perif¨¨ries, siguin rurals o urbanes¡±. El 1957, Moravia publica La ciociara, on s¡¯explica la hist¨°ria de Cesira i la seva filla, que abandonen Roma pocs dies abans de l¡¯arribada de l¡¯ex¨¨rcit alemany i s¡¯instal¡¤len en la zona rural de la Ciociaria, no gaire lluny de la capital italiana. Com algunes de les obres de De Filippo, Moravia explora aqu¨ª les conseq¨¹¨¨ncies morals de la guerra i les transformacions dels vincles personals, alhora que constata la putrefacci¨® dels valors: ¡°Esteu tots morts, tots estem morts i creiem estar vius¡±, llegim. El pessimisme de Moravia davant del m¨®n que sorgeix despr¨¦s de la guerra ¨¦s tangible, i ho ¨¦s encara m¨¦s a La noia, la novel¡¤la publicada el 1960, on, com Fellini a La dolce vita, es presenta un m¨®n de diversi¨®, de frivolitat, econ¨°micament florent, per¨° que amaga, darrere de tot aquell fum ¡ªpensem a la famosa escena d¡¯Amarcord¡ª el germen de la corrupci¨® moral i pol¨ªtica.

Avui Bella Ciao ¨¦s una can?¨® de discoteca i el govern de Meloni censura Antonio Scurati. Les noves generacions tenen la possibilitat i el repte de construir aquell pa¨ªs perdut

?s el preludi dels anys de plom: nou anys despr¨¦s, t¨¦ lloc l¡¯atemptat feixista de Piazza Fontana i l¡¯anarquista Giuseppe Pinelli ¨¦s llan?at des del quart pis d¡¯una comissaria de Mil¨¤. Lotta Continua responsabilitz¨¤ sense proves el comissari Luigi Calabresi, assassinat al mig del carrer tres anys m¨¦s tard, el 1972. A Spingendo la notte, Mario Calabresi reconstrueix els fets al voltant de la mort del seu pare i dibuixa el desolador retrat d¡¯un pa¨ªs ferit tant per la viol¨¨ncia feixista com per la d¡¯extrema esquerra. S¨®n els anys del terrorisme nero i de les Brigate Rosse. ¡°Jo s¨¦ com es diuen els responsables d¡¯aix¨° que s¡¯ha donat a con¨¨ixer com a ¡®cop¡¯ [...] Jo s¨¦ com es diuen els responsables de la massacre de Mil¨¤ del 12 de desembre de 1969. Jo s¨¦ com es diuen els responsables de la massacre de Brescia i de Bolonya dels primers mesos de 1974¡å, escriv¨ª Pasolini poc abans de morir en un article on acaba dient que a It¨¤lia no existia nom¨¦s el poder, sin¨® una oposici¨® al poder ¡°tan ampla i tan forta que constitueix un poder per ella mateixa¡±. El 2 de novembre de 1975, Pasolini era assassinat. Pino Pelosi es convert¨ª en el cap de turc d¡¯un cas encara per resoldre. Un mes abans, el 30 de setembre, la policia trobava el cad¨¤ver de Rosaria L¨®pez i el cos encara amb vida de Donattella Colassanti: totes dues noies, de classe obrera, havien estat violades i torturades per tres nois neofeixistes de l¡¯alta societat romana, alumnes de l¡¯institut cat¨°lic San Leone Magno, situat a pocs metres de casa dels meus avis, que observaven amb estupefacci¨® i espant com aquell pa¨ªs que havien somiat es tornava a omplir de sang. ¡°Els morts¡±, em coment¨¤ molts anys despr¨¦s l¡¯¨¤via, ¡°tornaven a ocupar els carrers com durant els pitjors anys de la guerra¡±. A la nit, a la televisi¨®, Mike Buongiorno i Raffaella Carr¨¤ omplien de festa i diversi¨® un pa¨ªs en el qual les ferides mai tancades es tornaven a obrir sagnant com mai ho havien fet. El meu avi, que s¡¯havia salvat de la guerra i de la repressi¨® feixista, ploraria la mort del jutge Girolamo Minervini, amic seu: client habitual de la botiga d¡¯alimentaci¨® dels meus avis, va ser assassinat per les Brigate Rosse el 18 de mar? de 1980. ¡°Els morts que no van plorar a la guerra...¡±, coment¨¤ de passada un dia la meva ¨¤via, a la qual no li agradava parlar d¡¯aquest fet, tot i que m¨¦s d¡¯una vegada record¨¤ les ll¨¤grimes de l¡¯avi, un home que no havia estat educat per plorar.

Moravia explora aqu¨ª les conseq¨¹¨¨ncies morals de la guerra i les transformacions dels vincles personals, alhora que constata la putrefacci¨® dels valors

Aquest 25 d¡¯abril, dia en qu¨¨ es commemora l¡¯alliberament d¡¯It¨¤lia, les meves filles s¨®n a casa. Van a l¡¯escola italiana de Barcelona i tenen festa. Encara s¨®n petites, per¨° vull que aquest 25 d¡¯abril no sigui un dia de festa, sin¨® un dia de mem¨°ria per recordar aquella bes¨¤via que no van arribar a con¨¨ixer, que va patir la dictadura i les bombes feixistes, aquella bes¨¤via que, com tota la seva generaci¨®, va lluitar i va imaginar un futur diferent. Avui Bella Ciao ¨¦s una can?¨® de discoteca i el govern de Meloni censura Antonio Scurati. Les noves generacions tenen la possibilitat i el repte de construir aquell pa¨ªs perdut, aquell pa¨ªs que no va arribar a ser.

Sigue toda la informaci¨®n internacional en Facebook y X, o en nuestra newsletter semanal.