El Sant Jordi de Ramon Gener, Carles Porta i Eva Baltasar

Ramon Gener, Carles Porta i Eva Baltasar. Javier Castillo, Jo?l Dicker i Michael McDowell. Noms i cognoms: aix¨° ¨¦s el que regna a tots els titulars referents al dia de Sant Jordi d¡¯enguany. No hi s¨®n els t¨ªtol de les obres ¡ªnovetats!¡ª, que apareixen en el cos de text, entre xifres d¡¯assist¨¨ncia i diners recaptats. I aix¨ª van circulant els reportatges de la diada un any m¨¦s, instigadors que una massa de gent no gaire lectora retingui vagament qui ocupa el p¨°dium dels exemplars m¨¦s venuts en vint-i-quatre hores, amb independ¨¨ncia de si han escrit una novel¡¤la ben parida, un assaig sobre iconografia eclesi¨¤stica o un llibre de receptes.

Que vivim una ¨¨poca mit¨°mana, en qu¨¨ el biografisme ha retornat amb for?a, ¨¦s un fet. I que el personalisme hagi travessat l¡¯¨¤mbit literari, inevitable. La manera com la premsa comunica els m¨¦s venuts ¨¦s indicativa d¡¯aquesta d¨¨ria per la figura de l¡¯autor, per¨° on recau el vertader s¨ªmptoma ¨¦s en les signatures. ?s a dir, en la pregunta per quines s¨®n les cues quilom¨¨triques i quin tipus de perfil ¨¦s Aquella Persona capa? de convocar-les. En uns temps en qu¨¨ l¡¯autoficci¨® s¡¯ha atrinxerat i les celebritats exposen qu¨¨ esmorzen a les xarxes socials, els grans grups editorials han sabut treure¡¯n rendibilitat. Encarregar un llibre a un podc¨¤ster o influ¨¨ncer de l¡¯autoajuda i dur-lo a passejar per les parades de les franqu¨ªcies llibreteres de Barcelona ¨¦s la gallina dels ous d¡¯or del dia m¨¦s estimat per les catalanes i els catalans: si per con¨¨ixer un ¨ªdol un est¨¤ disposat a tot, quina difer¨¨ncia hi ha entre passar hores dempeus a la porta d¡¯un hotel i en una parada del passeig de Gr¨¤cia? Resulta ir¨°nic que, en aquesta festa liter¨¤ria a peu de carrer, hi hagi molts que prefereixin fer-se un selfie amb el yout¨²ber Jordi Wild abans que capbussar-se en el seu assaig; la il¡¤lusi¨® d¡¯abra?ar Elisabet Benavent s¡¯explica sobretot per l¡¯¨¨xit de la s¨¨rie de Netflix, Valeria; i qui s¡¯acosta un momentet on ¨¦s Toni Cruanyes ho fa perqu¨¨ li fa gr¨¤cia sopar cada nit amb ell dictant-li les desgr¨¤cies electorals.

No ¨¦s innocent que, popularment, el 23 d¡¯abril tamb¨¦ sigui conegut com el Dia del Llibre, i no pas el de la literatura: perqu¨¨ existeixi el primer no cal un intel¡¤ligent¨ªssim escriptor sin¨® alg¨² disposat a posar la seva firma en un bloc de text. I ja que ¨²ltimament sembla que l¡¯¨²nica prioritat d¡¯aquesta celebraci¨® ¨¦s vendre molt, millor posar a la coberta els llinatges d¡¯un fam¨®s. Per sort, les llistes i els r¨¤nquings nom¨¦s s¨®n l¡¯estampa d¡¯un ¨²nic dia i, per tant, queden lluny de ser representatives de la quotidianitat dels qui ens agrada llegir, escriure i ser cr¨ªtics amb les in¨¨rcies que intenta imposar-nos el mercat editorial. I s¨ª, els autors moren, abandonen les seves passions o es llancen a la pol¨ªtica; per¨° les bones obres, aquelles que avui s¨®n apostes desinteressades i generoses, eclipsades o resignades a mantenir perfil baix, persisteixen en la gr¨¤cia d¡¯un temps que ning¨² no pot domar.