La doble xarxa

Potser s¨ª que va essent hora de pensar en el disseny de la doble xarxa escolar. Qu¨¨ voleu? Aquest ¨¦s possiblement el gran anatema de la pol¨ªtica catalana, en tant que durant les darreres d¨¨cades s¡¯ha apostat per la immersi¨® ling¨¹¨ªstica com a presumpte model d¡¯¨¨xit i com la manera m¨¦s efica? de garantir el coneixement del catal¨¤ pel gros de la poblaci¨®. Per¨° avui dia ni tenim cap mena de constataci¨® que es tracti d¡¯un ¨¨xit, ni el model congria el mateix consens de fa trenta o quaranta anys, ni hi ha un context pol¨ªtic i judicial que en garanteixi l¡¯estabilitat i la tranquil¡¤litat. Les ¨²ltimes sent¨¨ncies sobre el 25% i la futura sent¨¨ncia de Canet sobre el 50% no s¨®n m¨¦s que noves piques al Flandes educatiu.

D¡¯entrada, ara mateix la doble xarxa es presenta com l¡¯¨²nic mecanisme pel qual les fam¨ªlies que aix¨ª ho vulguin puguin exercir el dret de triar llengua d¡¯escolaritzaci¨® dels fills, sigui catal¨¤ o castell¨¤. No es tracta d¡¯un dret fonamental (no ¨¦s un dret constitucional, tampoc ¨¦s un dret establert pel legislador, sin¨® obtingut per via judicial), per¨° la judicialitzaci¨® del fenomen ha fet que la tria individual sobre la llengua passi per davant dels consensos majoritaris expressats en seu parlament¨¤ria, que ja s¨®n paper mullat. Ara com ara ning¨² est¨¤ content, perqu¨¨ tothom que vulgui escolaritzar els fills en una llengua haur¨¤ de conviure amb un percentatge de l¡¯altra, tant si ¨¦s per ordre judicial com si aquesta proporci¨® dep¨¨n del projecte ling¨¹¨ªstic de centre.

No seria f¨¤cil de fer, ¨¦s clar, per¨° tot ¨¦s posar-s¡¯hi i els problemes s¨®n solubles. Les fam¨ªlies haurien de poder triar la llengua d¡¯escolaritzaci¨® de manera vinculant, i a la vegada preservar el seu dret (adquirit de fa temps) d¡¯enviar els fills a un centre de la seva elecci¨®, que triaran d¡¯acord amb motius diversos (proximitat, grau d¡¯innovaci¨®, la?citat, etc.); no guanyem en llibertat si les fam¨ªlies poden triar llengua per¨° llavors perden el dret de triar centre. Aquesta conflu¨¨ncia de drets pot produir el primer escull: que en les escoles d¡¯una l¨ªnia les sol¡¤licituds no completin l¡¯oferta del centre amb una sola llengua i deixin una de les dues en minoria (per exemple amb una proporci¨® del 70%-30%), i que en les escoles de m¨¦s l¨ªnies es pugui omplir una l¨ªnia d¡¯una llengua i la resta quedi, altre cop, desigual.

En els casos d¡¯escoles d¡¯una l¨ªnia (que per motius d¡¯espai i personal no poden desdoblar grups), el m¨¦s l¨°gic seria que l¡¯escola prengu¨¦s com a llengua la demanda majorit¨¤ria, per¨° aix¨° produiria un greuge cap a l¡¯opci¨® minorit¨¤ria, empesa a haver de triar entre conti?nuar al centre de la seva elecci¨® (i per tant emmotllar-se a l¡¯altra llengua), o b¨¦ acceptar una pla?a oferta en un altre centre escolar, menys af¨ª per¨° de la llengua requerida. Ves a saber qu¨¨ farien les fam¨ªlies, potser prefereixen l¡¯escola de sota casa malgrat la llengua que hi facin anar. En els casos d¡¯escoles de dues l¨ªnies, a partir d¡¯un 50% de la demanda en una llengua es podria completar un grup sense problema, per¨° la minoria de l¡¯altre grup es veuria empesa, com en el cas anterior, a triar entre escola i llengua, amb l¡¯afegit¨® que la pertinen?a o no en el grup afortunat (aquell en qu¨¨ concorden tria de centre i tria de llengua) s¡¯hauria de resoldre amb la mesura igualit¨¤ria del sorteig.

Sembla complicat, per¨° segurament no ho ¨¦s tant. Potser augmentarien els despla?aments d¡¯alumnes convidats a escolaritzar-se en escoles una mica m¨¦s lluny de casa (siguin de la llengua que siguin), per a la qual cosa caldria establir un potent servei de transport p¨²blic escolar: si una fam¨ªlia vol escolaritzar el fill en catal¨¤ i al centre de la seva elecci¨® no ¨¦s via?ble perqu¨¨ aquesta llengua resulta en minoria, l¡¯administraci¨® hauria de garantir el transport gratu?t fins al centre m¨¦s proper on l¡¯escolaritzaci¨® en catal¨¤ s¨ª que fos possible. Fins i tot, encara que el despla?ament no fos de carrer o de barri, sin¨® de poble o ciutat. Altrament, ens trobar¨ªem amb la paradoxa que la llibertat d¡¯uns comporta la des?igualtat d¡¯altres.

Els avantatges s¨®n diversos. Les fam¨ªlies satisfetes, l¡¯educaci¨® fora de la pol¨ªtica, punt final a la batalla judicial. Fins i tot veur¨ªem canvis en les din¨¤miques educatives i de lleure escolar, que potser acabarien adequant-se a la tria de les fam¨ªlies; aix¨ª, ja no et podran dir que ets un comissari ling¨¹¨ªstic si, a l¡¯hora del pati, planteges un joc en una llengua determinada.