La intoler¨¤ncia jueva

?s molt estrany que els mitjans de comunicaci¨® hagin tractat el conflicte b¨¨l¡¤lic entre Ham¨¤s i Israel des del punt de vista del poder militar, de la q¨¹esti¨® geopol¨ªtica, de les conseq¨¹¨¨ncies de la xo¨¤, del suport dels Estats Units a l¡¯estat israeli¨¤ i de m¨¦s aspectes, per¨° no parlin mai d¡¯un factor d¡¯all¨° m¨¦s determinant en qualsevol cosa que tingui a veure amb Israel, la d¡¯avui i la de qualssevol temps.

El poble hebreu posseeix una religi¨® en qu¨¨ la viol¨¨ncia contra l¡¯enemic est¨¤ perfectament justificada, per no dir legalitzada en les Escriptures que confirmen la base de la seva religi¨®, de la seva cultura i de la seva civilitzaci¨®. Les citacions b¨ªbliques sobre aquest tema s¨®n incomptables, i en referim nom¨¦s unes quantes a tall d¡¯exemple: ¡°Entre les unitats d¡¯Israel van mobilitzar mil homes de cada tribu, en total dotze mil homes armats per a sortir en campanya ... Van fer la campanya contra Madian, i van matar tots els homes¡± (Nm, 31); ¡°Els israelites van matar tots els homes d¡¯Ai que havien sortit de la ciutat cap al desert per perseguir-los. Tots van morir a tall d¡¯espasa; no en qued¨¤ ni un¡± (Js, 8); ¡°Tu que habites al L¨ªban, que tens el niu en un cedre, com gemegar¨¤s quan et vinguin els dolors, quan et cargolis com la partera¡± (Jr, 22); ¡°[Jahv¨¨] far¨¤ ploure dissorts sobre els injustos, foc, sofre i vent ardent: aquest ser¨¤ el seu dest¨ª¡± (Sl, 11); ¡°M¡¯has armat de valentia per a combatre, doblegues els rebels sota meu, fas fugir del meu davant els enemics, extermino els meu adversaris¡± (Sl, 18); ¡°No ¨¦s pas tan dif¨ªcil que uns quants arribin a doblegar-ne molts. I, a m¨¦s, a D¨¦u li ¨¦s igual de salvar amb molts homes que amb pocs. La vict¨°ria en un combat no dep¨¨n pas de la pot¨¨ncia d¡¯un ex¨¨rcit, perqu¨¨ la for?a ve de D¨¦u. Aquests venen contra nosaltres inflats d¡¯orgull i de maldat, per destruir-nos amb les nostres dones i els nostres fills i apoderar-se dels nostres b¨¦ns. Nosaltres, en canvi, lluitem per la nostra vida i les nostres lleis, D¨¦u els destrossar¨¤ davant nostre. No us han de fer gens de por!¡± (1Ma, 3). Les citacions surten totes de la B¨ªblia catalana interconfessional, Barcelona, 2005.

Sumeu a aix¨° el fet que els palestins professen una religi¨® en qu¨¨ la viol¨¨ncia ¨¦s tan present, al seu llibre fundacio?nal, com al Testament hebreu. Altra cosa ¨¦s el testament cristi¨¤, que va ser justament revolucionari en la mesura que propugnava el perd¨®, la comprensi¨® i la caritat. Per¨° ¨¦s in¨²til anar a jueus i ¨¤rabs amb aquesta doctrina: secularment han abra?at uns altres principis. Direu: ¡°Ha passat molt de temps des dels llibres sagrats del judaisme¡±. Idea absurda: les religions jueva i, sobretot, musulmana poden tenir una vida civil ancorada en el present cient¨ªfic, tecnol¨°gic o militar, per¨° tenen una vida religiosa ancorada en uns textos que valien per als creients del temps dels grans legisladors, Mois¨¨s i Mahoma, com serveixen als nostres dies.

Direu: ¡°Els ultraortodoxos d¡¯Israel nom¨¦s representen un tant per cent petit de la poblaci¨®¡±. Tant se val: tots els israelians s¡¯expressen ara en llengua neohebrea, basada en l¡¯hebreu b¨ªblic, i tots coneixen a la perfecci¨® quina legitimat teo?l¨°gica els dona el fet de pert¨¤nyer, poc o molt, al judaisme de sempre: uns nom¨¦s llegeixen la B¨ªblia al col¡¤legi, d¡¯altres la saben de mem¨°ria i, a m¨¦s a m¨¦s, estudien l¡¯enrevessada doctrina que cont¨¦ el Talmud: la Mixn¨¤ i la Guemar¨¤. La religi¨® jueva no ¨¦s una religi¨® qualsevol: d¡¯ella van sortir les altres dues grans religions monoteistes que coneixem, les quals, des del punt de vista del messianisme hebreu, s¨®n considerades dues impostures: el cristianisme i el mahometisme.

?s cert que les lleis civils entren en contradicci¨®, de vegades, amb les lleis religioses dels ortodoxos, i ja no passen aquelles coses que van passar fins ben entrat el XVIII, potser m¨¦s tard i tot. Spinoza es va salvar de la lapidaci¨® i va haver d¡¯amagar-se a causa del seu suposat ateisme o politeisme; i el seu mestre, Uriel da Costa, explica en un llibre ara introbable en lleng¨¹es hisp¨¤niques, Exemplar humane vitae, que a causa de les seves idees prespinozianes ¡ªels miracles b¨ªblics nom¨¦s s¨®n met¨¤fores, mai no van ser realitat; D¨¦u nom¨¦s ¨¦s una idea que ens fem d¡¯all¨° sobrenatural¡ª va ser igualment sotm¨¨s a l¡¯excomuni¨® (el herem de la tradici¨® rab¨ªnica), a la flagel¡¤laci¨® p¨²blica i a ser humiliat, escopit i trepitjat per l¡¯assemblea dels ¡°pietosos¡±. Escriu aix¨°: ¡°Amb quanta m¨¦s de ra¨® jo podria infligir-vos penes exemplars perqu¨¨ no gos¨¦ssiu tal mena d¡¯actuacions contra els homes amants de la veritat; vosaltres, enemics de fraus, amics per igual de tot el g¨¨nere hum¨¤, per¨° del qual sou els enemics comuns, perqu¨¨ a totes les nacions que no s¨®n la vostra les considereu menys que no res i compteu els seus habitants entre les meres b¨¨sties, mentre desvergonyidament us atribu?u en exclusiva l¡¯acc¨¦s al parad¨ªs...¡±.

Aix¨° ja no passa. Ni els jueus lapiden els infidels, ni els cristians, com van fer durant segles, cremen els detractors dels dogmes can¨°nics. Per¨° totes les religions, encara que es practiquin menys que temps enrere, deixen una empremta molt s¨°lida en els costums i la moral d¡¯una poblaci¨®.