Manifestacions d¡¯estudiants

Les protestes dels estudiants arran de la guerra a Gaza s¡¯escampen per diverses universitats dels Estats Units, i arreu, d¡¯una manera molt semblant a com va succeir durant la guerra al Vietnam. En aquell cas, hi jugaven un paper gens menyspreable el fet que els estudiants es trobaven en edat de reclutament militar, i que el moviment estava barrejat amb la teoria de l¡¯alliberament sexual promoguda per uns quants intel¡¤lectuals de la costa Oest, entre ells Herbert Marcuse. Voler la pau universal al Vietnam i voler igualment un goig universal al dormitori van anar de bracet i van actuar sin¨¨rgicament.

Per¨° les manifestacions d¡¯estudiants als Estats Units d¡¯aquests moments posseeixen un car¨¤cter diferent de les dels ¨²ltims 1960, perqu¨¨ ara un sector dels manifestants defensen la llibertat i el benestar ¡ªi la vida!¡ª dels palestins, i un altre sector defensa el dret d¡¯Israel a respondre als atacs del 7 d¡¯octubre passat i a viure amb seguretat en un territori que, per cert, ja no t¨¦ res a veure amb el que se¡¯ls va recon¨¨ixer l¡¯any 1948. Tot aix¨° amb el rerefons d¡¯una societat en qu¨¨ els jueus i els diners tenen una influ¨¨ncia enorme, i els musulmans immigrants s¨®n menystinguts.

Per quina ra¨® podr¨ªem considerar est¨¨rils, en principi, les actuals manifestacions i aquests embats entre la policia i els estudiants? ?s un fet previsible que, de la mateixa manera que la guerra del Vietnam es va acabar per raons alienes a l¡¯opini¨® i al moviment dels estudiants, el conflicte de Gaza no el decidiran ells: els universitaris formen un col¡¤lectiu present a tot el m¨®n, o quasi, de persones joves que passen cinc, vuit o deu anys arrecerats en unes instal¡¤lacions en qu¨¨ la policia nom¨¦s pot entrar-hi amb el perm¨ªs de les autoritats acad¨¨miques, i durant aquests anys no formen part, pr¨°piament, del teixit social productiu, a difer¨¨ncia de la classe obrera i tots els professionals del pa¨ªs, inclosa la classe pol¨ªtica.

Els estudiants, en termes generals, o viuen encara amb el suport dels seus pares, o frueixen d¡¯unes beques prou generoses, que a Am¨¨rica hauran de tornar m¨¦s endavant, quan s¡¯incorporin a la vida laboral. Sumem a aix¨° el fet que, tamb¨¦ en general, no estan casats, ni tenen fills, ni casa pr¨°pia ¡ªavui menys que mai¡ª, de manera que no s¡¯han d¡¯amo?nar per la possibilitat de veure minvat, o eliminat, ni el sostre ni el salari. Com el col¡¤lectiu dels clergues en totes les seves variants, els estudiants tenen el pa i el ja? assegurats: alg¨² recordar¨¤ que els capellans es van incorporar de grat a diverses manifestacions protagonitzades pels estudiants o pels sindicats obrers antifranquistes a Barcelona. (Estudiosos i eclesi¨¤stics s¡¯anomenen clercs en franc¨¨s: ¨¦s una paraula que no fa cap distinci¨®, o poca, entre la gent que estudia i la gent que resa.)

Com es va veure amb tota claredat al maig franc¨¨s de 1968, la classe obrera s¡¯afegeix directament o indirecta a les revolucions dels estudiants, per¨° no ho fa incondicionalment: a la classe obrera li ¨¦s igual que sorgeixi una teoria de l¡¯alliberament er¨°tic ¡ªde fet, mai no l¡¯ha necessitat, perqu¨¨ posseeix des de sempre menys prejudicis morals que la classe burgesa¡ª; all¨° que li importa ¨¦s tenir unes condicions de treball satisfact¨°ries i un sou digne. ?s el problema que deriva de formar part de l¡¯engranatge del m¨®n laboral, econ¨°mic i financer: un s¡¯hi troba lligat de peus i mans. En el cas de les protestes als Estats Units, ¨¦s diferent. El poder econ¨°mic dels jueus nord-americans far¨¤ tot el possible, amb amenaces de budget i expulsions de rectors complaents, perqu¨¨ aquest moviment quedi en no res; la classe docent s¡¯hi acomodar¨¤; i la classe discent, que en aquell pa¨ªs es troba lligada al poder econ¨°mic dels patronatges, es rendir¨¤.

Aix¨° no vol dir que les manifestacions estudiantesques no serveixin per a res; al contrari. Estan protagonitzades per un col¡¤lectiu doblement privilegiat: poden viure sense ¡°treballar¡± una colla d¡¯anys i estan m¨¦s preparats, intel¡¤lectualment, que la resta de la poblaci¨®. Aquests moviments de protesta sempre seran com un term¨°metre que mesura la capacitat d¡¯una societat ¡ªencara que els estudiants es trobin deslligats org¨¤nicament del conjunt del cos so?cial¡ª de discernir, amb intel¡¤lig¨¨ncia i de manera enraonada, qualsevol situaci¨® hist¨°rica escabrosa o controvertida. Aix¨° ¨¦s una paradoxa, per¨° aquest ¨¦s el cas. S¨®n els m¨¦s l¨²cids i els m¨¦s independents, per¨° tamb¨¦ s¨®n els menys poderosos. S¨®n els m¨¦s lliures, per¨° els menys decisius.

Els universitaris dels hist¨°rics ¡°pa?sos catalans¡± s¡¯han mobilitzat com ja van fer-ho durant la famosa d¨¨cada perduda. Per¨° si durant aquella d¨¨cada les masses, els estudiants inclosos, van engrescar-se amb una causa sense cap fonament racionalment assaonat, ara aquesta subsocietat sembla altra vegada capa? de si?tuar-se cr¨ªticament davant un conflicte que tamb¨¦ va d¡¯independ¨¨ncia, per¨° que importa tant com sobreviure.