¡®Suburbia¡¯, la nova Atenes?

La magn¨ªfica exposici¨® Suburbia, que pot visitar-se aquests dies en el Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona, porta a reflexionar sobre la recepci¨® que la dispersi¨® urban¨ªstica americana ha tingut entre nosaltres. S¡¯ha afirmat sovint que, des dels seus inicis, l¡¯expansi¨® del suburbi americ¨¤ i l¡¯American way of life van ser celebrats i acceptats de manera acr¨ªtica a Catalunya i Espanya. Tanmateix, aquesta recepci¨® favorable va tenir ja de molt bona hora excepcions notables.

Aix¨ª, a finals dels anys setanta un jove economista catal¨¤, que havia estudiat a Nova York i Baltimore, formulava una cr¨ªtica radical a la suburbialitzaci¨® dels Estats Units, tot assenyalant-ne les contradiccions i els riscos. La configuraci¨® de les metr¨°polis americanes, explicava, era en bona mesura l¡¯expressi¨® de la pugna entre els grups socials a l¡¯hora d¡¯organitzar la ciutat, utilitzar el territori, repartir-se els recursos i distribuir les c¨¤rregues fiscals, fins al punt que les diverses classes socials havien quedat estretament identificades amb diferents espais urbans.

Aquesta realitat s¡¯havia exacerbat a partir del moment en qu¨¨ la motoritzaci¨® i l¡¯expansi¨® metropolitana varen permetre la sortida de les classes mitjanes dels centres urbans. El white flight -l¡¯envolar-se de les classes mitjanes blanques cap als suburbis- havia repercutit en els preus immobiliaris de les ciutats centrals i hi havia confinat la poblaci¨® m¨¦s pobra, en bona part afro-americana. Les conseq¨¹¨¨ncies, des del seu punt de vista, no podien ser m¨¦s negatives:

¡°Si mirando a Norteam¨¦rica hemos de ver nuestro futuro (...) la experiencia de lo que son las ciudades centrales de los Estados Unidos deber¨ªa aterrarnos. Una sucesi¨®n inexplicable de lujo y podredumbre; de intensidad de uso y suelo abandonado, arrasado como en Berl¨ªn en 1945; de ghettos, ¡°peque?as Italias¡± y rascacielos. Apariencia de una sociedad no estructurada, sin centro¡±.

En canvi, ¡°Los kil¨®metros de suburbio inacabable donde duermen los managers, pero tambi¨¦n los funcionarios de la ciudad central y una parte de la clase obrera [constituyen] la aut¨¦ntica ciudad de los ciudadanos norteamericanos, de los yanquis con carnet, no marginados, dotados de los necesarios atributos de raza y cultura. El margen y los marginados est¨¢n en el centro geogr¨¢fico¡±.

A partir d¡¯aqu¨ª, el nostre autor establia un s¨ªmil agosarat: el suburbi s¡¯ha convertit en la nova Atenes, proclamava, lloc de resid¨¨ncia de ciutadans lliures i iguals. En canvi, la ciutat central ha quedat relegada al regne de la natura, all¨¤ on viuen els b¨¤rbars, privats de drets i carregats d¡¯obligacions. Aquells b¨¤rbars que Arist¨°til equiparava a les b¨¨sties. La configuraci¨® de la metr¨°polis americana a trav¨¦s del proc¨¦s de suburbialitzaci¨® venia a ser aix¨ª l¡¯expressi¨® de l¡¯exacerbaci¨® de la segregaci¨® residencial, ¨¦s a dir, de la tend¨¨ncia dels grups socials a separar-se sobre l¡¯espai en funci¨® de la seva capacitat d¡¯escollir lloc de resid¨¨ncia.

El jove economista al qual hem fet refer¨¨ncia, ja ho heu endevinat, no ¨¦s altre que Pasqual Maragall i Mira, que tot just tres anys despr¨¦s d¡¯escriure aquesta diagnosi descarnada sobre ¡°El suburbio americano¡± esdevindria alcalde de Barcelona. De fet, en bona mesura, les pol¨ªtiques que va impulsar a l¡¯Ajuntament, sobretot en els primers anys en qu¨¨ en va exercir l¡¯alcaldia, no s¡¯expliquen sense tenir en compte els ensenyaments i els temors derivats de la seva experi¨¨ncia americana: la voluntat de retenir a tot cost les classes mitjanes a la ciutat, les actuacions de rehabilitaci¨® dels barris, la defensa d¡¯un govern metropolit¨¤ que assegur¨¦s la redistribuci¨® fiscal. Deixem, per¨° per a una altra ocasi¨® aquestes q¨¹estions.

Aturem-nos, en canvi, en dos aspectes dels seus raonaments, que gaireb¨¦ mig segle despr¨¦s, resulten de particular inter¨¨s i actualitat. La primera t¨¦ a veure en la relaci¨® entre dispersi¨® urbana i separaci¨® dels grups socials sobre l¡¯espai. Direu, amb ra¨®, que a Barcelona la segregaci¨® ha estat un fenomen consubstancial al proc¨¦s d¡¯urbanitzaci¨® contempor¨¤nia, de Cerd¨¤ fins als nostres dies. Tanmateix, en les darreres d¨¨cades s¡¯ha produ?t una novetat important: amb l¡¯ampliaci¨® de l¡¯¨¤rea urbana i la dispersi¨® de la urbanitzaci¨®, la segregaci¨® ha saltat a l¡¯escala metropolitana.

No es pot entendre la configuraci¨® de la ciutat sense tenir en compte les relacions de classe i les pugnes que se¡¯n deriven

Aix¨ª, all¨° que avui s¡¯especialitza socialment no s¨®n ja els carrers o els barris de cada localitat, sin¨® municipis i fins i tot eixos metropolitans sencers. D¡¯aquesta manera, s¡¯han configurat eixos de benestar supramunicipals en els que es detecta una relaci¨® entre densitat residencial i distribuci¨® espacial de la renda: no tots els grups benestants viuen en dispers, ni tots els vulnerables viuen en concentrat, per¨° en l¡¯¨¤mbit metropolit¨¤, els municipis amb renda mitjana per c¨¤pita m¨¦s elevada solen correspondre¡¯s a poblament dispers -Matadepera, l¡¯Ametlla del Vall¨¨s o Alella- i els de renda m¨¦s baixa es compten entre els m¨¦s densos -l¡¯Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet o Badia.

La segona q¨¹esti¨® que ens resulta particularment ¨²til de la cr¨ªtica de Maragall a la suburbialitzaci¨® americana t¨¦ relaci¨® amb la desigual distribuci¨® dels recursos p¨²blics. En fugir de la ciutat central, deia, els rics no nom¨¦s obtenen el confort i la seguretat de viure entre ells, sin¨® que paguen relativament menys impostos. En canvi, en les localitats on es concentren els sectors de renda m¨¦s baixa, la despesa social i els impostos han de ser necess¨¤riament m¨¦s elevats.

El nostre sistema fiscal local ¨¦s molt diferent del dels Estats Units. Tanmateix, la combinaci¨® entre metropolitanitzaci¨®, segregaci¨® i manca de consolidaci¨® fiscal provoca, tamb¨¦, molt notables difer¨¨ncies en la distribuci¨® dels recursos p¨²blics. Si prenem tots els municipis de la regi¨® metropolitana de Barcelona, deixant la capital a part, i els agrupem per quartils segons els recursos per c¨¤pita dels que disposen els respectius ajuntaments, veurem que el 76% de la poblaci¨® m¨¦s vulnerable resideix en localitats que pertanyen al quartil amb menys ingressos per c¨¤pita. Es dona aix¨ª la paradoxa que aquells que menys tenen i de m¨¦s serveis socials precisen acaben residint en les localitats amb menor capacitat per prestar-los.

Aquestes s¨®n, segurament, les principals lli?ons que podem extreure del debat sobre la dispersi¨® urbana nord-americana: primera, no es pot entendre la configuraci¨® de la ciutat sense tenir en compte les relacions de classe i les pugnes que se¡¯n deriven; segona, no es pot construir una ciutat justa sense ordenar el territori i distribuir els recursos a escala metropolitana. Tant de bo que el Govern de la Generalitat sorgit de les eleccions del 12 de maig no oblidi aquests principis.