Pol¨ªtica i degradaci¨® del llenguatge

Temps enrere es sentia el seg¨¹ent acudit, relatiu a la revoluci¨® russa de 1917. Un escombriaire se¡¯n troba un altre, als carrers de Moscou, i el primer li diu al segon que la vida dels proletaris ¨¦s una explotaci¨® insuportable i que cal fer la revoluci¨®. L¡¯altre, m¨¦s pessimista, li diu: ¡°I aix¨°, solucionar¨¤ alguna cosa?¡± ¡°Ja ho crec, diu el primer. Fem la revoluci¨®, i tot canviar¨¤!¡± Se suposa que el segon li va fer cas. Va passar la revoluci¨® i els dos escombriaires es van tornar a trobar als carrers de Moscou; i el segon, l¡¯esc¨¨ptic, va dir-li al primer: ¡°Em vas enredar. No veig que hagi canviat res. Tornem a escombrar, com abans.¡± I el m¨¦s revolucionari li va respondre: ¡°Ja ho crec, que ha canviat tot. Ara som els amos¡±.

Aquest va ser el sentiment que Ivan Bunin (1870-1953) va experimentar arran de la revoluci¨® russa i de les seves conseq¨¹¨¨ncies. Bunin era fill d¡¯una fam¨ªlia noble empobrida, tant, que no es pot dir que perd¨¦s cap privilegi a causa de la revoluci¨®. Simplement, com a home de lletres que era capa? de considerar els fen¨°mens hist¨°rics i pol¨ªtics amb una gran serenitat i una ampl¨ªssima mirada, Bunin va creure que els avantatges derivats de la revoluci¨® russa no havien millorat la situaci¨® dels que m¨¦s reparacions necessitaven: els camperols. ?s sabut que, fins al final de l¡¯¨¨poca tsarista, a R¨²ssia nom¨¦s hi havia dues classes socials: els arist¨°crates i els pagesos. Per a Bunin, els pagesos van quedar decebuts del capgirament pol¨ªtic, i els arist¨°crates encara m¨¦s; ben entenent que els arist¨°crates van ser substitu?ts per una altra casta, la dels soviets, fills de Trotski i de Lenin, que van cometre moltes barbaritats explicades per Bunin. Aquest va escriure un diari durant els dos anys posteriors a la revoluci¨®, i aquestes reflexions s¨®n les que el lector llegir¨¤ amb molt de profit: Iv¨¢n Bunin, ?D¨ªas malditos. Un diario de la Revoluci¨®n (Barcelona, Acantlado, 2007).

El llibre sembla una mica antic ¡ªper¨° si ni Homer ¨¦s antic!¡ª, i el lector, a manca de pianos i de calces esteses, potser considerar¨¤ que no ¨¦s cap novetat ¡ªper¨° si Dante encara ¨¦s d¡¯avui!¡ª; ¨¦s novetat, tanmateix, si es t¨¦ present el diagn¨°stic que Bunin va fer d¡¯aquell fet hist¨°ric que el va portar a l¡¯exili parisenc l¡¯any 1920, lloc on va adquirir fama i lectors. Gr¨¤cies al ress¨° dels seus llibres i al sentiment antisovi¨¨tic de bona part de la intel¡¤lectualitat francesa, l¡¯autor va rebre el primer Nobel atorgat a un ciutad¨¤ rus, l¡¯any 1933. Per¨° Bunin no va ser ni un revolucionari ni un reaccionari: la seva literatura est¨¤ m¨¦s aviat amarada de la simpatia cap a la classe m¨¦s desafavorida de la R¨²ssia anterior i posterior a la revoluci¨®, la pagesia, i, com a molt, a la incipient classe urbana de funcionaris, artesans, comer?ciants i mercaders.

All¨° m¨¦s important del llibre ¨¦s que aquest escriptor, en funci¨® del seu ofici, va vincular la revoluci¨® russa amb la degradaci¨® del llenguatge pol¨ªtic i amb la manipulaci¨® de les masses: una estrat¨¨gia pr¨°pia de tots els moviments populistes, tamb¨¦ els nacionalistes. No va simpatitzar ni amb els simbolistes ni amb els futuristes, que comen?aven la seva carrera, com ara Alexander Block o Maiakovski; i encara va mostrar menys simpatia pels escriptors que s¡¯havien entregat amb els ulls tancats a la nova pol¨ªtica liter¨¤ria impulsada per aquells dos cr¨ªtics analfabets vinculats al nou govern ¡ªLunatxarski i Shd¨¤nov¡ª, pregoners d¡¯un ¡°realisme a la sovi¨¨tica¡± que no va donar cap gran literatura. Considerava que aquests escriptors s¡¯havien adherit a un programa de t¨°pics i frases fetes, derivades de la manipulaci¨® pol¨ªtica del llenguatge i la tergiversaci¨® de la veritat.

El problema no era que hi hagu¨¦s ¡°imb¨¨cils que creuen que hi ha hagut un aven? sense precedents en la hist¨°ria russa¡± (ho va dir Tolstoi); el problema era que el ¡°poble¡± ¡ªsubstantiu que no vol dir gaireb¨¦ res, perqu¨¨ una naci¨® est¨¤ feta de gent de mena molt diversa i vota propostes molt contr¨¤ries¡ª s¡¯havia empassat unes paraules, unes expressions i uns esl¨°gans que no posse?en cap veracitat. Vegeu aquesta comparaci¨® de la revoluci¨® russa amb la francesa, segons Bunin: ¡°Ha proliferat el nombre de tota mena d¡¯autoritats, comit¨¨s, unions i partits ... i mentrestant tots es devoren entre si; i, a m¨¦s, s¡¯ha creat un nou argot consistent en exclamacions grandiloq¨¹ents, barrejades amb els insults m¨¦s esqueixats ...¡±. I encara, amb acu?tat: ¡°La decad¨¨ncia, la destrucci¨® de l¡¯idioma, l¡¯oblit del sentit sagrat de les paraules, del seu so i del seu pes, fa temps que s¡¯han convertit en moneda comuna¡±.

Al seu llibre La llengua del Tercer Reich, Victor Klemperer va detectar el mateix mal en relaci¨® amb un altre gran moviment totalitari del segle XX. ?s aquest tractament banal, trivialitzat i mentider de les paraules all¨° que posseeix, ara s¨ª, una enorme actualitat, especialment en l¡¯¨¤mbit de la pol¨ªtica. Les Corts espanyoles no en s¨®n l¡¯¨²nic exemple.