Esbotzar la porta i esberlar la x¨ªndria

A Malgrat de Mar s¡¯han empescat un festival de literatura i pensament. Com que comencem a ser conscients que ens calen idees i imaginaci¨® per viure aquest temps arravatat i extrem, li han posat aquest subt¨ªtol que relliga dues coses indissolubles. Com que a Malgrat i bona part del Maresme al mar l¡¯anomenen marc, com al tren, trenc, el nom ¨¦s per emmarcar: Festival Mar(c). I com que tamb¨¦ saben que no t¨¦ sentit separar la reflexi¨® i la ficci¨® dels m¨¦s menuts, en el mateix festival incorporen una frondosa programaci¨® familiar anomenada Mar(c)quet. ?s el meu record el que converteix tots els boscos dels contes infantils en frondosos?

Pel festival passen Marta Mar¨ªn-D¨°mine, Anna Manso, J¨²lia Bacardit, David Fern¨¤ndez... Els escenaris s¨®n al nucli antic, a cop de roc l¡¯un de l¡¯altre. N¡¯hi ha un, el de Peixateries Velles, on cal posar imaginaci¨® per concloure que all¨¤, abans, hi havia hagut un mercat i les antigues peixateries. Fa un temps que el van convertir en un carrer obert. Per¨° hi estem b¨¦, el dia que parlem amb Miquel Mart¨ªn Serra, condu?ts per Assumpta Mercader, explicadora d¡¯hist¨°ries i assessora del festival. L¡¯autor de les novel¡¤les Guanyar¨¤s una mar llisa i La drecera, d¡¯un assaig sobre Vinyoli ¡ªVinyoli trasbalsa la bellesa com el vi¡ª o d¡¯una biografia de Tom Sharpe resumeix amb quatre frases poderoses la riquesa de la llengua, que ¨¦s, per tant, la riquesa de pensament, vinculada al camp ¡ªen el seu cas, el camp i el mar, que tamb¨¦ anaven lligats. Ben mirat, quina mania, amb el pas del temps, de separar les rea?litats i d¡¯oposar-les.

Mart¨ªn Serra recorda que al seu pa¨ªs i a ca seva, a Begur, no tot es trenca. Tamb¨¦ es pot rompre el pal de la barca, esberlar la x¨ªndria, estronyar les branques i esbotzar la porta. Pam! La riquesa i el mat¨ªs de la llengua refulgint en quatre frases quotidianes. Mart¨ªn Serra recorda la sorpresa que provocava en les ¨¤vies, en la seva, en la meva, que alg¨² no hagu¨¦s sentit mai aquelles expressions. Al darrere d¡¯elles tamb¨¦ hi ha una intenci¨®, una l¨ªnia de pensament i una sonoritat que es van esfumant.

L¡¯estandarditzaci¨® ha portat una relaci¨® aspra amb les formes populars, amb la pron¨²ncia i la creativitat de la llengua: ¨¦s aquella preocupaci¨® per si marc o trenc est¨¤ ben dit o un acomplexament per no haver pogut aprendre a escriure i llegir en catal¨¤ per culpa de la dictadura franquista. En el mateix pla, alhora, aix¨° conviu amb esses sonores que volen pels aires i amb un fer lloc a anglicismes que no demanen perm¨ªs i tot passa a ser r¨¤ndom. A vegades escriure en catal¨¤ ¨¦s sorprendre¡¯s de les paraules que els lectors diuen que feia temps que no sentien, quan per tu s¨®n ben vives.

En acabar la xerrada amb Miquel Mart¨ªn Serra i Assumpta Mercader, una senyora gran recorda l¡¯expressi¨® que sentia de petita: sembles una mallerenga, per dir que ets una xerrameca. Benaurades mallerengues, aquestes s¨ª, tant de bo ens en trob¨¦ssim m¨¦s sovint.