Esteve Riambau, director sortint de la Filmoteca de Catalunya: ¡°Era absurd creure que nosaltres solucionar¨ªem els problemes del Raval¡±

Esteve Riambau ¨¦s al seu despatx de la segona planta de la Filmoteca de Catalunya, al Raval. El gran finestral ofereix una vista en picat del bar Marsella. En un rac¨® a terra, al costat de la taula, hi ha un p¨°ster emmarcat de Lawrence d¡¯Ar¨¤bia, tamb¨¦ n¡¯ha despenjat un de Doctor Zhivago i un altre m¨¦s amb una s¨¨rie d¡¯imatges de Patton. S¨®n part dels seus d¨¦us lars, que s¡¯emportar¨¤ amb ell. Perqu¨¨ Riambau (Barcelona, 69 anys, els 14 ¨²ltims, des del mar? del 2010, al capdavant de la filmoteca catalana), se¡¯n va, deixa el lloc a Pablo La Parra P¨¦rez, que s¡¯incorporar¨¤ l¡¯1 de juliol. ?s un bon moment per fer balan? d¡¯una etapa crucial de la Filmoteca (i de la ciutat) que ha passat pel repte d¡¯un radical canvi de seu que l¡¯ha traslladat al centre d¡¯un dels barris m¨¦s complexos de Barcelona. Riambau no ¨¦s un home particularment expressiu, m¨¦s Bergman que Douglas Sirk, i no diguem Jerry Lewis, per¨° ¨¦s evident, i commou, la c¨¤rrega emocional que arrossega.

Pregunta. Qu¨¨ recorda del canvi?

Resposta. Va ser intens, hi va haver molts retards. Vaig veure per primera vegada l¡¯edifici com a director, despr¨¦s de guanyar el concurs, des del terrat d¡¯una casa ve?na. Estava a mig construir, mai no t¡¯has de creure els terminis dels arquitectes. I despr¨¦s va caldre esperar que acabessin la pla?a. Van ser dos anys fins a la inauguraci¨® per fi el 19 de febrer del 2012.

P. Per¨° quina nova seu, 7.515 metres quadrats, 6 plantes, dues sales...

R. Sens dubte, hi havia una dispersi¨® total de la Filmoteca, les projeccions a l¡¯Aquit¨¤nia, la biblioteca a Santa Madrona, l¡¯arxiu a La Campana, l¡¯edifici de Tr¨¤nsit¡­

P. El va preocupar que els enviessin al Raval?

R. No em vaig plantejar mai si era el millor edifici ni el millor barri. No era una decisi¨® meva. El potencial era extraordinari, sens dubte, fos on fos. El meu focus era com fer servir aquest potencial. La nova seu ens permetia doblar sales (dues), crear espais expositius, oferir serveis educatius que no existien. I el repte de l¡¯arxiu, la conservaci¨® digital. Eren ¨¤rees inexplorades. Vam fer el congr¨¦s de la federaci¨® de filmoteques el 2013, una ocasi¨® magn¨ªfica per mostrar la nova filmoteca als col¡¤legues internacionals.

P. Va suposar una pressi¨® afegida anar a un barri tan complex?

R. Al principi sorprenia i provocava recel, al cap de 15 dies d¡¯inaugurar la nova seu un diari titulava que la Filmoteca no aconseguia erradicar la prostituci¨® del Raval. Alguns espectadors expressaven por, es demanava protecci¨® policial a la sortida de les sessions. Per¨° la veritat ¨¦s que mai hi ha hagut cap problema. La relaci¨® amb el barri ¨¦s molt bona. Hem col¡¤laborat molt, en la mesura del possible. Amb la consci¨¨ncia que no som els que hem d¡¯arreglar els problemes del Raval. Era absurd creure aix¨°. La meva an¨¨cdota favorita en aquest sentit ¨¦s quan una prostituta habitual, una dona de l¡¯Est, va venir i es va ficar a veure Mamma Roma, de Pasolini, amb Anna Magnani fent precisament de prostituta. Aix¨° per mi simbolitza molt b¨¦ la nostra integraci¨®.

P. Quins altres moments s¡¯end¨² a la mem¨°ria?

R. Molts. Intensos i entranyables. La celebraci¨® del centenari d¡¯Orson Welles, que va incloure la projecci¨® a la Col¡¤legiata de Cardona de la versi¨® restaurada de Campanades a mitjanit, vam acabar tots plorant. Sessions memorables com les recents del cicle de B¨¦la Tarr, amb ell present, o aquella amb Jean-Pierre L¨¦aud que va posar tothom dret. Ha estat molt emotiu passejar pel m¨®n amb els fons de la Filmoteca, com el 2018 amb el cicle Catalan Cinema¡¯s Radical Years, 1968-1978, al Moma de Nova York, o la projecci¨® a T¨¤nger el 2019 de la pel¡¤l¨ªcula marroquina perduda De quelques ¨¦v¨¨nements sans signification amb la c¨°pia que ten¨ªem i hav¨ªem restaurat nosaltres. La celebraci¨® el 2021 dels 150 anys de Segundo de Chom¨®n, el primer cineasta a rebre una commemoraci¨® oficial del Govern catal¨¤. El suport el 2017 a la candidatura de Costa-Gavras per al Premi Catalunya (primer cineasta que l¡¯obt¨¦). Tamb¨¦ hi afegiria l¡¯¨¨xit d¡¯haver atret el dip¨°sit i la donaci¨® de fons de cineastes catalans com Jaime Camino, Pere Portabella o Agust¨ª Villaronga.

P. Com van de p¨²blic?

R. La pand¨¨mia va suposar un abans i un despr¨¦s, per¨° ja ens hem recuperat for?a. Tenim una mitjana d¡¯un centenar d¡¯espectadors per sessi¨®. S¨®n molt importants. Les filmoteques neixen per preservar el llegat cinematogr¨¤fic, les pel¡¤l¨ªcules, per¨° estem preservant tamb¨¦ una manera de veure-les, pr¨°pia del cinema del segle XX, a les fosques, en versi¨® original, amb col¡¤loquis, de vegades amb m¨²sica en directe, i aix¨° t¨¦ el seu p¨²blic i dona un sentit a la nostra feina. No t¨¦ sentit preservar si no ¨¦s per projectar i difondre. Estem atraient tamb¨¦ generacions noves, gent que mai ha vist en pantalla gran aquesta pel¡¤l¨ªcula que li agrada. I sempre hem optat per programacions ecl¨¨ctiques, per diversificar, la Filmoteca no es pot convertir en un gueto especialitzat. ?s un equipament p¨²blic i ha d¡¯estar oberta a diferents espectadors.

P. Trobar l¡¯equilibri.

R. Aquest ¨¦s el repte. Cal fugir del vell concepte de cinef¨ªlia endog¨¤mica. No ser reduccionistes. El cinema ¨¦s una eina per obrir-se al m¨®n. Un intercanvi d¡¯experi¨¨ncies i cultures. Entre les ¨²ltimes convidades hi ha hagut Annie Ernaux i Sarah Moon, escriptora i fot¨°grafa, respectivament, per¨° totes dues amb interessos, i obra, en el cinema. Exemples de la transversalitat que hem procurat. Tamb¨¦ hem buscat col¡¤laboracions amb altres institucions, el Macba, el TNC, el Lliure¡­ Per descomptat, som la Filmoteca de Catalunya, i fidels a aix¨° vam arrencar amb la retrospectiva de Bigas Luna i al final hem fet la sessi¨® de Tras el cristal de Villaronga.

P. Us entristeix no seguir?

R. No s¨¦ si tindr¨¦ temps de sentir pena. Que ning¨² envi? corones de flors, la Filmoteca continua, i jo continuo, no me¡¯n vaig al club del jubilat, no parar¨¦, tinc molts projectes i seguir¨¦ molt actiu. He ofert la meva col¡¤laboraci¨® al meu successor. No desaparec com el que soc, historiador del cine. Acabo per una s¨¨rie de factors, entre ells l¡¯edat, als 70 acabo el meu contracte amb la universitat, de la qual depenc. A la Filmoteca la meva marxa coincideix pr¨¤cticament amb l¡¯aprovaci¨® de la llei que crea l¡¯Institut Filmoteca de Catalunya, que la col¡¤loca a nivell d¡¯equipament nacional. Aix¨° est¨¤ fet, encara que s¡¯ha endarrerit un any, i no esperar¨¦. Era el moment de tancar una etapa. ?s el final d¡¯un projecte que va comen?ar amb la nova seu fa 14 anys i que culmina aix¨ª.

P. Se¡¯n sent satisfet, doncs.

R. Absolutament.

P. Alguna espineta clavada?

R. No haver pogut rescatar el darrer laboratori fotoqu¨ªmic, el d¡¯Image, que va tancar el 2017. Vaig intentar incorporar-lo a la Filmoteca amb la consideraci¨® que calia. Per¨° no vaig trobar suport pol¨ªtic. El temps em donar¨¤ la ra¨® que ¨¦s indispensable preservar el material. Tamb¨¦ m¡¯hauria agradat marxar amb la llei ja aprovada, per¨° en fi, nom¨¦s ¨¦s un ajornament.

P. Semblaria que amb la nova seu la Filmoteca va tenir una fase en qu¨¨ va irradiar m¨¦s, i que despr¨¦s s¡¯ha tancat sobre si mateixa, una di¨¤stole i una s¨ªstole.

R. No ho veig aix¨ª. ?s cert que vam tenir una primera fase expansiva, hi havia molta expectaci¨® i vam arrencar fort. I despr¨¦s va haver-hi les limitacions pr¨°pies del que som, el pa¨ªs que som. No ens podem comparar amb les grans filmoteques del m¨®n. Per¨° no est¨¤ malament, amb els nostres limitats recursos pressupostaris i humans, tot el que hem fet. Hem celebrat efem¨¨rides i hem rebut moltes visites de grans cineastes; per cert, de vegades amb menys repercussi¨® medi¨¤tica de la que mereixien. El bar, La Monroe, ha estat un aliat de primera. Ha canviat la fesomia de la pla?a, ha donat vida. Estic molt content d¡¯aquesta simbiosi.

P. Li sembla que part de la ciutadania encara ha de descobrir la Filmoteca?

R. ?s dif¨ªcil de dir, no hem tingut recursos per fer publicitat. Per¨° la Filmoteca sona. Nom¨¦s cal preguntar als taxistes, que sempre ¨¦s un bon indicatiu.

P. Aix¨° ¨¦s un parany, perqu¨¨ molts s¨®n del Raval.

R. Ha, ha. ?s cert. Sempre es pot aspirar a m¨¦s. Sens dubte queda molt per fer. Una bona manera d¡¯apropar-nos a la gent han estat els cicles tem¨¤tics a l¡¯estiu ¡ªvaig decidir mantenir obert a l¡¯agost¡ª i els de pel¡¤l¨ªcules escollides per personatges populars ¡ªColita, Llu¨ªs Homar, Eduardo Mendoza, Nazario¡­¡ª. Hem tingut col¡¤laboradors i interlocutors molt fidels tamb¨¦, els instituts franc¨¨s, alemany, itali¨¤, el Liceu, el Grec, els festivals¡­ Sempre hem apostat per la col¡¤laboraci¨® i per aprofitar sinergies.

P. Vost¨¨s no han estat mai q¨¹estionats, com li ha passat al Macba amb l¡¯ampliaci¨®.

R. No, no se¡¯ns ha posat mai en dubte. S¡¯havia parlat d¡¯altres ubicacions, al Born, per exemple. Quan em deien al?ant la cella, ¡°aneu al Raval?¡±, jo deia ¡°s¨ª, a 200 metres darrere del Liceu¡±. Mai vaig q¨¹estionar la decisi¨®. Com es recordar¨¤, tot ve d¡¯aquell pla de ruta cultural de l¡¯¨¨poca de Pasqual Maragall, ¡°Del Liceu al Seminari¡±. Nosaltres hem estat els m¨¦s petits, els darrers a arribar i al lloc m¨¦s complicat. Per¨° l¡¯experi¨¨ncia no ha estat gens dolenta. Hi ha molta col¡¤laboraci¨® amb el barri, per¨° compte, repeteixo, fugint de l¡¯equ¨ªvoc. No es tractava de programar cicles de Bollywood i aix¨ª vindran tots. No ¨¦s tan senzill i esquem¨¤tic. Hi ha massa problemes s¨®n massa complicats perqu¨¨ es tingui la temptaci¨® de dir ¡°aix¨° ho arreglar¨¤ la Filmoteca¡±.

P. S¡¯acomiada amb un llibre de la Filmoteca, Cineastxs (Lunwerg), a banda que al maig va apar¨¨ixer Impugnar les normes, amb textos de Pere Portabella sobre art, cinema i pol¨ªtica editats per vost¨¨ (Gal¨¤xia Gutenberg).

R. Cineastxs ¨¦s una mem¨°ria d¡¯aquests 12 anys de la nova seu a trav¨¦s de les fotos dels cineastes que ens han visitat, fetes per ?scar Fern¨¢ndez, i amb les dedicat¨°ries que ens van deixar aquests convidats. Les fotos pengen a les parets de la Filmoteca en diversos llocs. Plasmar aquesta expressi¨® d¡¯amistat en un llibre semblava molt oport¨² i bonic. ?s un testimoni de complicitats amb amics, alguns dels quals ja ens han deixat. Entre els 210 retratats hi ha Saura, Bellocchio, Schl?ndorff, Coixet, Erice, Tavernier, Schygulla, L¨¦aud, Guer¨ªn, Loach, Paolo Taviani, Schroder, Peter Brook, Herzog, Gitai¡­