Tot el que entenem d¡¯una ciutat com Vic

Si dic ¡°la ciutat dels sants¡± tothom pensa en Vic. I en un determinat Vic. Diferent del Vic skater i de rutes nocturnes d¡¯Els murs invisibles de Ramon Mas. Diferent de la negra nit i l¡¯autodestrucci¨® de l¡¯?pera ¨¤cid de Miquel Creus. Ara tamb¨¦ es pot pensar en un restaurant. O per ser precisos, en un gastrobar. Abans d¡¯anar-hi, vam fer cap a la biblioteca Pilar¨ªn Bay¨¦s, un lloc fant¨¤stic, que ha tingut la vista de situar-se on est¨¤ situat: en un barri a l¡¯altra banda del riu Gurri ¡ªel riu dels inconscients, que en diu l¡¯escriptora Maria Dolors Orriols¡ª, en un barri amb for?a immigraci¨®; i amb l¡¯oficina d¡¯atenci¨® al ciutad¨¤ a la planta baixa. Detalls d¡¯aquesta mena poden passar desapercebuts per¨°, segons com, s¨®n determinants. Quan hi entrem, el petit de casa est¨¤ m¨¦s fascinat amb el mobiliari que amb els llibres de primeres lectures que li oferim. El mobiliari i una gran pantalla que anuncia l¡¯oferta cultural. La pantalla ens boicoteja. De quantes coses no serem veritablement conscients, d¡¯aqu¨ª a uns anys, sobre l¡¯efecte de les pantalles? El petit de casa tampoc para atenci¨® al mural de Pilar¨ªn Bay¨¦s que hi ha a la planta infantil. Ja arribar¨¤ el dia que s¡¯hi entretindr¨¤. En canvi, ara, amb una perspic¨¤cia detallista fulgurant i un gest furtiu, s¡¯apropia de la clau del calaix d¡¯una bibliotec¨¤ria.

Un cop retornada la clau, travessem el pont sobre el Gurri. En aquesta hora i dissabte de mercat ¨¦s un tr¨¤nsit de colors i embalums diversos. Ens instal¡¤lem al jard¨ª de La Ciutat dels Sants, no gaire lluny de les Adoberies, que han comen?at a rebre visites guiades. Per¨° avui tenien ple. Un nou eix d¡¯activitat s¡¯obre pas a la ciutat, com una nova atracci¨®. Qu¨¨ entenem, del que hi veiem i dels plecs anteriors que guarda? Quan les grans ciutats militen en el gran esdeveniment, en ser un mer escenari, quin paper tindran les ciutats mitjanes?

La Ciutat dels Sants ¨¦s a l¡¯antiga capella de la Casa Ricart. I els noms dels plats li fan l¡¯ullet: habemus papas, pebrots del perd¨®, croquetes de sant Oriol Pistolero, bene?des gambes a l¡¯allet... Jocs que em fan riure mentre em llepo els dits amb una hamburguesa La Pecadora. Al jard¨ª, veig un home desplegant el cat¨¤leg d¡¯encants previsibles amb una dona, veig una dona que plora amb una altra dona i una altra que li explica projectes a una amiga, una fam¨ªlia amb canalla bellugueta... S¨®n com la ciutat: en veiem una punta, en suposem hist¨°ries a partir de la cara que ens ensenyen en aquell moment. Per¨° potser la vista l¡¯erra i la realitat no ¨¦s el que em sembla. I potser, com la biblioteca Pilarin Bay¨¦s, com la renovaci¨® de les Adoberies, el plor, la seducci¨®, els projectes obren un canvi que ara resulta impensable. Potser la uni¨® de Miquel Llor amb la ciutat ser¨¤ relegada pel jard¨ª i pels plats de La Ciutat dels Sants. I no, ara ja no cal que ens perdoneu els pecats.