L¡¯artista Pol Clusella oscil¡¤la entre la lucidesa i la bogeria en una exposici¨® a La Capella

La lucidesa i la bogeria no s¨®n el mateix, per¨° l¡¯obra Dem¨¤ ser¨¤ un altre dia de Pol Clusella (Granollers, 1994) entraria en les dues categories. A primera vista, Clusella destaca per ser un paio nervi¨®s. Les seves mans es mouen err¨¤tiques, i em sembla que ¨¦s perqu¨¨ estan intentant seguir el seu cap. ?s el primer cop que exposa a La Capella, espai d¡¯art emergent de Barcelona. El seu ha sigut un dels 16 projectes seleccionats a la convocat¨°ria Barcelona Producci¨® que podrem veure aquesta temporada.

La sala on hi ha l¡¯exposici¨® de Clusella sembla Pompeia despr¨¦s del foc i la cendra. Quan hi entrem, i pugem la rampa que dona nom a l¡¯espai, topem amb uns quants cossos petrificats. Estan fets de paper film i cinta adhesiva. Quan va arribar la lava, aquelles persones es van quedar aix¨ª: bra?os estesos, torsos soterrats i cames cap amunt. Quina lava? La del volc¨¤ Croscat de la Garrotxa, que entra en erupci¨® cada deu o quinze mil anys, i ara en fa m¨¦s de deu mil que descansa tranquil. Per tant, podria ser que la seg¨¹ent erupci¨® fos d¡¯aqu¨ª cinc mil, cinc-cents, cinc anys¡­ O dem¨¤.

Clusella ha mirat el seu entorn i ha detectat dues tend¨¨ncies: el tecnooptimisme (el pensament que la tecnologia ens salvar¨¤ dels desastres del canvi clim¨¤tic) i el catastrofisme ecologista (el lament alarmista que dona el m¨®n per perdut). Per aix¨° ha ideat una exposici¨® on trobem, per una banda, aquesta instal¡¤laci¨® catastrofista del m¨®n que ja s¡¯ha acabat perqu¨¨ ja s¡¯ha cremat, que seria la representaci¨® del pitjor dels casos; i per l¡¯altra, una projecci¨® d¡¯uns v¨ªdeos on, per exemple, una youtuber ens explica que el magma dels volcans de la Garrotxa s¡¯ha reaprofitat per fer una s¨¨rie d¡¯infraestructures, com si fos formig¨®, i que ha solucionat la fi del m¨®n, i ja de pas, la manca d¡¯habitatge, la depend¨¨ncia del cotxe i la despoblaci¨® del m¨®n rural, fet que seria la representaci¨® del millor dels casos.

Entre la trag¨¨dia i la salvaci¨®, Clusella ha posat sobre la taula les dues possibilitats, i a procedit a mofar-se de totes dues. I ¨¦s cert: la seva instal¡¤laci¨® ens fa riure, per¨° alhora, ens fa pensar. Probablement aix¨° passa perqu¨¨ ell ¨¦s arquitecte, i per tant, les seves idees tenen una base que pot semblar del tot realista. Clusella va estudiar arquitectura i va estar treballant un temps en despatxos d¡¯urbanisme, per¨° ara ¨¦s m¨²sic ¡ªel Petit Ib¨¨ric¡ª, fa disseny de so i altres projectes creatius. Si toca l¡¯arquitectura, ho fa m¨¦s en format de disseny d¡¯exposicions o d¡¯escenaris teatrals, per exemple. En aquest cas, es mofa de la trag¨¨dia i de la salvaci¨®, per¨° no vol que la pe?a s¡¯entengui com un mem: ¡°El mitj¨¤ art¨ªstic em sembla interessant com a eina per eixamplar mires i introduir la ficci¨® en un camp de coneixement farrag¨®s, com ¨¦s l¡¯arquitectura, i concretament l¡¯urbanisme o l¡¯estudi del territori.¡±

Per a mi, el tema de l¡¯exposici¨® no ¨¦s el canvi clim¨¤tic, sin¨® una reflexi¨® sobre el lloc des d¡¯on pensem les coses i els permisos que ens donem per imaginar sense barreres. Qui mereix que les seves idees s¡¯escoltin? No tenen capacitat imaginativa, les persones que no s¨®n ni catastrofistes ni optimistes? ¡°Tenim la idea que el m¨®n est¨¤ espatllat i a m¨¦s ¨¦s culpa nostra, i que per tant el millor que podem fer ¨¦s desapar¨¨ixer¡±, diu Pol Clusella. La idea que m¨¦s val que no tinguem fills perqu¨¨, total, el m¨®n que els deixarem ¨¦s una merda. ¡°Exacte. Aix¨° nom¨¦s ens passa a nos?altres perqu¨¨ assumim el marc catastrofista, per¨° en canvi, qui viu ali¨¨ a aquest marc pensa macroprojectes urban¨ªstics enormes, com passa a l¡¯Ar¨¤bia Saudita¡±. Per¨° el canvi clim¨¤tic existeix, no ¨¦s una q¨¹esti¨® de marcs. ¡°S¨ª, existeix, per¨° no ens ha de privar de la capacitat d¡¯imaginar un futur: passi el que passi, com diu el t¨ªtol de l¡¯exposici¨®, dem¨¤ ser¨¤ un altre dia¡±.

L¡¯exposici¨® reflexiona sobre dues tend¨¨ncies: el tecnooptimisme sobre el poder de la tecnologia i el catastrofisme ecologista

En aquest exercici, doncs, de senzillament imaginar, Clusella s¡¯inventa que podem reaprofitar la lava del Croscat, ¡°per¨° no extraient-la, sin¨® esperant que el volc¨¤ faci el que hagi de fer quan ell ho consideri¡±. Per a ell, aquesta ¨¦s ¡°una cru?lla maca entre el tecnooptimisme i el catastrofisme¡±, perqu¨¨, per una banda, no intervens en la vida natural del volc¨¤, i per l¡¯altra, quan arriba el moment, jugues la cat¨¤strofe natural al teu favor. ¡°Plantejo la ciutat que es faria a la Garrotxa gr¨¤cies al volc¨¤¡±, explica, ¡°la natura decidiria, per¨° si nosaltres ho hem pensat abans, serviria per suplir la mancan?a d¡¯habitatge. M¡¯imagino que ataquem problemes urgents, per¨° amb aquesta mentalitat respectuosa amb els recursos¡±.

Clusella presenta idees esbojarrades, i tot i aix¨ª, em sembla que agafa el cam¨ª del mig. ?s ficci¨®, per¨° hi ha un cert seny. ¡°De veritat? Doncs jo volia presentar-ho com una cosa molt passada de rosca¡±, diu; ¡°Volia mirar-m¡¯ho tot molt de lluny i passar-me de voltes, per tal que precisament el que proposen els arquitectes del cam¨ª del mig no sembli tan fora de lloc¡±. I conclou: ¡°Urban¨ªsticament, hi ha millores que es poden fer i que no fem, no s¨¦ si perqu¨¨ no ens en creiem capa?os, o perqu¨¨ creiem que no ens ho mereixem¡±.