Escorcoll als formats televisius

La bibliografia sobre la televisi¨® s¡¯ha aprimat si descomptem els t¨ªtols dedicats a les s¨¨ries i al model de negoci de les plataformes. Per aix¨° mateix ¨¦s not¨ªcia la publicaci¨® de La imatge incessant (en catal¨¤ i castell¨¤, a Anagrama), una anatomia dels formats audiovisuals, de Jordi Ball¨® i Merc¨¨ Oliva. A partir de la definici¨® inicial de format com un conjunt de regles que generen una repetici¨® narrativa, el treball no pret¨¦n construir una teoria general sobre el format. D¡¯aquesta manera, s¡¯estalvien les ensopegades que va haver-hi, per exemple, en l¡¯aproximaci¨® semiol¨°gica al cinema. Una recerca, per¨°, que no va ser in¨²til i que s¡¯aprecia en els enunciats m¨¦s llegidors, com la formulaci¨® del malaguanyat Christian Metz: el cinema no t¨¦ gram¨¤tica, t¨¦ ret¨°riques.

Precisament en l¡¯estudi dels estris que es fan servir a l¡¯hora d¡¯aplicar un format, comunicatius i persuasius, es basa principalment el llibre. I ho fa escollint un nombre gener¨®s d¡¯exemples. No solament aix¨°, sin¨® que majorit¨¤riament analitza exemples de bona pr¨¤ctica, de bona conducta televisiva, una actitud ins¨°lita perqu¨¨ l¡¯acad¨¨mia acostuma a estar m¨¦s c¨°moda en la literatura punitiva. Seria el cas d¡¯un dels autors m¨¦s esmentats al llibre, Pierre Bourdieu, que va denunciar que el mitj¨¤ exerceix la viol¨¨ncia simb¨°lica amb la complicitat de qui la fa i de qui la mira. Els autors, per exemple, plantegen la utilitat de la s¨¨rie Roc¨ªo, contar la verdad para seguir viva (Tele5, 2021) a l¡¯hora de fer visible davant d¡¯un p¨²blic determinat l¡¯assetjament conjugal.

El llibre fuig de sent¨¨ncies urbi et orbi. Un format com el dels talk-shows, que s¡¯ha vist com un cas de mercantilitzaci¨® de les emocions, expliquen els autors, tamb¨¦ pot tenir un sentit pol¨ªtic quan ofereix la paraula a qui habitualment no la t¨¦. I es parla de determinades trampes de visibilitat. Un cas seria Volver (TVE, 2013-2014), on fam¨ªlies exposen els seus problemes i demanen ajuda. ¡°En plena crisi, la televisi¨® p¨²blica donava una soluci¨® privatitzada¡±. Sobta, d¡¯altra banda, que de La isla de las tentaciones ?(Tele5) els autors en facin una mera descripci¨® sense interrogacions.

Molt interessants s¨®n les an¨¤lisis de com determinats formats que neixen amb una voluntat cr¨ªtica s¨®n aplicats posteriorment sense aquesta mal¨ªcia. Seria el cas d¡¯El foraster (TV3), que copia un programa dan¨¨s que va a pobles ignorats perqu¨¨ la poblaci¨® exposi els seus problemes i el transforma en un recull d¡¯an¨¨cdotes preferentment dolces. O el format dels true crime, que tant pot servir per descriure o tombar un error judicial com per consagrar l¡¯¨¨xit de les forces de l¡¯ordre i de la llei.

El llibre subratlla com els concursos indaguen en el joc, un concepte tancat amb les seves regles. Unes regles que, de vegades, com el Sis a tra?ci¨®, que TV3 va importar de l¡¯Argentina, animen a l¡¯engany i la tra?ci¨® en un espectacle que converteix ¡°l¡¯¨¨tica en entreteniment¡±. En el cas de les entrevistes, una de les recordades ¨¦s la que Joaqu¨ªn Soler Serrano va fer a Josep Pla, on l¡¯escriptor trenca l¡¯asimetria del format a favor de l¡¯entrevistador posant-lo en una posici¨® subordinada quan, al primer minut, li pregunta al responsable d¡¯A fondo: ¡°Qu¨¨ hem de fer?, una cosa a fons o una cosa intel¡¤ligible, que sigui superficial¡±. El tema d¡¯aquesta entrevista ocupa cinc p¨¤gines a la magn¨ªfica biografia Un cor furtiu (Destino) i Xavier Pla la considera una ¡°s¨ªntesi espl¨¨ndida¡± del personatge que Pla representava des de feia d¨¨cades.

Els telenot¨ªcies, que els autors defineixen com a ¡°santuaris de la confian?a¡±, no s¨®n objecte d¡¯una an¨¤lisi detinguda (s¨ª d¡¯algunes enganyoses simulacions). Malgrat aix¨°, s¨®n molts els cap¨ªtols suggeridors d¡¯un llibre que en aquesta ¡°era del miratge¡± ajuda a pensar la televisi¨®, informant i educant la mirada.