Mar Coll creua la l¨ªnia a ¡®Salve Maria¡¯

Les primeres seq¨¹¨¨ncies de Salve Maria, la nova pel¡¤l¨ªcula de Mar Coll, ressonen a l¡¯acte. Un nad¨® plora en la nit; una mare ullerosa sembla lluitar contra l¡¯impuls de tirar-lo finestra avall (la finestra, trencada i permanentment oberta, gaireb¨¦ la convida a fer-ho). L¡¯atmosfera ¨¦s de claustrof¨°bia i tedi. El pare volta per all¨¤, per¨° ja es veu que ser¨¤ el t¨ªpic cret¨ª mig desconstru?t. Segueixen les escenes habituals de la rutina al postpart, amb els seus ritmes estranys i embafadors. Dic que tot plegat ressona perqu¨¨ ho he vist en altres produccions dels ¨²ltims anys. Ella ¨¦s la mateixa mare primerenca, al l¨ªmit de la bogeria, que es desespera a Cinco lobitos (Alauda Ruiz de Az¨²a, 2022), als flashbacks de The Lost Daugher (Maggie Gyllenhaal, 2021) o a l¡¯inefable curt promocional de la Merc¨¨. El plor estrident del nad¨® ho travessa tot i fa sentir una certa fatiga retrospectiva, si l¡¯hem experimentat a la vida real, o un horror alleujat, si no.

Els intents recents de desmitificar la maternitat han tendit a pintar-la m¨¦s aviat com un malson. Sobretot en els primers mesos, aquell per¨ªode feral que no sempre ¨¦s una bassa de calma i joia. Calia contrarestar segles de tab¨²s i mares idealitzades, serenes i satisfetes: el focus ¨¦s ara en la solitud, la frustraci¨®, l¡¯avorriment. Tamb¨¦ en el penediment i l¡¯aversi¨® a la pr¨°pia prole. ?s natural, doncs, que aquesta tend¨¨ncia a sobrecompensar flirtegi amb el g¨¨nere del terror psicol¨°gic. Salve Maria ¨¦s una adaptaci¨® molt lliure de la novel¡¤la Les mares no, de la basca Katixa Agirre, en la qual una escriptora (mare recent) s¡¯obsessiona amb el cas d¡¯una francesa que ha ofegat els bessons de vuit mesos a la banyera. La narradora d¡¯Agirre s¡¯aproxima al cas de la infanticida amb fascinaci¨® esgarrifada i voluntat d¡¯entendre com es creua la l¨ªnia, per¨° des d¡¯una dist¨¤ncia segura. El primer que fa Mar Coll ¨¦s carregar-se aquesta dist¨¤ncia. La Maria de Salve Maria, interpretada per Laura Wessmahr, sospita que seria perillosament f¨¤cil creuar la l¨ªnia. Aix¨ª, la directora elimina la principal v¨¤lvula de seguretat de la novel¡¤la i s¡¯apropa al nucli dels temors actuals sobre la maternitat.

La pel¡¤l¨ªcula condueix a un escenari, el m¨¦s pervers i temible, sense ni tan sols l¡¯atenuant d¡¯un diagn¨°stic

A aquestes altures hem apr¨¨s a identificar els indicis d¡¯una depressi¨® postpart. Ja no ¨¦s tab¨² admetre un cert abatiment, fins i tot una desesperan?a fonda, en el proc¨¦s d¡¯adaptaci¨® a la nova vida (Mar Garcia Puig comen?a aix¨ª La hist¨°ria dels vertebrats, de 2023: ¡°El 20 de desembre 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir¡±). Per¨°, d¡¯alguna manera, se sobreent¨¦n que ¨¦s una etapa confinada, hormonal, que tard o d¡¯hora queda enrere. La noci¨® d¡¯una recan?a irreversible i d¡¯un rebuig frontal a la criatura ¨¦s encara massa sinistra per al mainstream. ?s a aquest escenari, el m¨¦s pervers i temible, on ens condueix la pel¡¤l¨ªcula, sense ni tan sols l¡¯atenuant d¡¯un diagn¨°stic m¨¨dic. En part com a provocaci¨® (l¡¯¨²ltima escena est¨¤ dissenyada per posar a prova l¡¯empatia i els biaixos de g¨¨nere de l¡¯espectador), en part com a reflex dels consensos de la meva generaci¨® respecte del fet de tenir fills (que ¨¦s una cosa que et rebenta la vida, sobretot si ets dona).

Que la protagonista sigui escriptora no ¨¦s insignificant ni arbitrari. La tensi¨® entre l¡¯impuls creatiu i l¡¯extenuant demanda d¡¯atenci¨® que imposa una cria?tura ¨¦s ja un tema literari en si mateix. Adrienne Rich va obrir la veda al 1976 amb Naixem de dona, un assaig on confessava sentiments conflictius d¡¯ira, amor i tedi quan encara no era habitual fer-ho. Rachel Cusk va agafar-li el relleu el 2001 amb La feina d¡¯una vida. La llista ¨¦s llarga, i s¡¯engreixa a mesura que ens apropem a l¡¯actualitat. La mostra que ens queda est¨¤, per tant, esbiaixada per un mateix cant¨®: les mares que a m¨¦s de ser-ho volen escriure o fer pel¡¤l¨ªcules tendeixen a topar amb limitacions similars. La Maria honora aquest llinatge turmentat cada cop que es tanca a teclejar precipitadament al port¨¤til, apurant un pic d¡¯inspiraci¨®. Hauria volgut saber m¨¦s sobre l¡¯escriptora rere la mare depressiva; i sobre l¡¯univers creatiu que sustenta el rebuig al seu nou rol de cuidadora. Per¨° el contingut dels textos que la veiem escriure, fets de llocs comuns, no dona gaires pistes.

Salve Maria navega la frontera entre el costumisme i el terror. Veient-la feia inventari d¡¯altres t¨ªtols amb mirades similars, i a estones em semblava assistir a una campanya per enfonsar encara m¨¦s la taxa de natalitat. Potser la provocaci¨® central de la pel¡¤l¨ªcula seria m¨¦s auda? si no apunt¨¦s a una instituci¨® moribunda. La seva innovaci¨®, i el seu encert, ¨¦s avan?ar la conversa fins a la conclusi¨® l¨°gica, sense cedir en cap moment a la temptaci¨® d¡¯alleujar el cop.