Carles Sabater, l¡¯estrella que va viure a la mirada dels altres

Si un documental musical agrada nom¨¦s als fans del tema, l¡¯¨¨xit no ¨¦s total. Per una altra banda, hi ha documentals en qu¨¨ resulta poc substancial el gust musical de qui els mira, at¨¨s que la seva lectura, les conseq¨¹¨¨ncies que s¡¯extreuen o l¡¯angle d¡¯an¨¤lisi ultrapassa el que ¨¦s estrictament el fet musical, l¡¯humus de qualsevol carrera. El paradigma ¨¦s Let¡¯s Get Lost, una pe?a extraordin¨¤ria tot i que Chet Baker no agradi. Sense pretendre arribar a aquest nivell, No espereu res de mi funciona tot i que Sau pugui no agradar, ja que mostra amb tacte, sinceritat i profunditat la cara m¨¦s ¨ªntima de Carles Sabater, el desaparegut cantant i actor ara que es compleixen 25 anys de la seva desaparici¨® sobtada.

En aquesta obra de Jordi Call (direcci¨®), Elisenda Gorgues (gui¨®) i Otto G¨®mez (muntatge) es parla de m¨²sica, de la carrera de Sau des dels inicis, a la riba del pant¨¤ de Sau, quan uns amics es reunien per escriure can?ons i lletres somiant amb l¡¯¨¨xit, fins al seu tr¨¤gic final. Per¨° la narraci¨®, amb pols cronol¨°gic, va molt m¨¦s enll¨¤, oferint una imatge molt precisa de com era la persona rere del personatge, de com el va afectar la popularitat, de com va haver de situar-se entre dues professions, la de cantant i la d¡¯actor, i de com tot aix¨° es va resoldre en una tensi¨® interna i un estr¨¨s que van coadjuvar a la crisi que va precipitar la seva mort. Si es va drogar o no la darrera nit de la seva vida, o si tenia un problema coronari no diagnosticat, nom¨¦s s¨®n detalls que no amaguen la crua realitat: en paraules del seu germ¨¤ gran, ¡°no va saber dir que no¡±; en paraules de Laura Jou, ¡°va morir perqu¨¨ no podia m¨¦s¡±. Carles Sabater va viure en la mirada dels altres, no va voler decebre ning¨², i aix¨° li va generar una angoixa finalment insuportable.

Aquesta ¨¦s la tesi del documental, estructurada gr¨¤cies a una espl¨¨ndida Laura Jou, que encara amb el dolor en les seves reflexions, presenta a qui va ser parella seva amb una precisi¨®, empatia i amor no exempts de fredor anal¨ªtica, fins i tot cap a ella mateixa: ¡°Davant d¡¯ell jo feia el paper de Lolita¡±, diu. Va ser una relaci¨® que com totes va tenir alts i baixos, i sense vorejar la cr¨°nica rosa i mantenint un respecte absolut cap a la figura d¡¯en Carles, se¡¯l recorda com un seductor, una persona fr¨¤gil que des de petit va decidir ser un bon fill ¨Dno queda clar si ho desitjava o si, ja que el seu germ¨¤ havia donat problemes als pares, grans, r¨ªgids i conservadors, ell va optar per sacrificar-se¨D, i com el jove dissolut i extraviat que tancava locals a Vic un cop la Laura el va fer fora de casa temporalment per una infidelitat.

El documental s¡¯estructura amb moltes gravacions fetes pel mateix Carles, i el muntatge funciona en paral¡¤lel amb imatges actuals, com tamb¨¦ el ritme, tot i que de vegades es repeteixen una mica certs conceptes. Tamb¨¦ hi juga a favor la selecci¨® de participants i la intenci¨® que s¡¯infereix de preguntes que buscaven respostes pr¨¨viament imaginades. Fins i tot queda pal¨¨s que Pep Sala era partidari de continuar amb un grup exsang¨¹e mentre en Carles, en una decisi¨® que li causava molt de dolor, ja havia decidit, en paraules de Laura Jou, abandonar la banda per dedicar-se a la seva prometedora carrera teatral. No en va tenir l¡¯oportunitat.