¡®Inside 9¡¯, un molt bon final

Steve Pemberton i Reece Shearsmith van decidir que la novena temporada d¡¯Inside 9 (Filmin) seria la darrera. T¨¦ la seva l¨°gica num¨¨rica. I ho han fet amb sis exercicis de resultats des?iguals per¨° sempre resplendents. Inside 9 vola, fins i tot quan s¡¯entrebanca, alt, molt per sobre d¡¯altres t¨ªtols que tenen una fama que nom¨¦s s¡¯explica per incomprensibles indulg¨¨ncies cr¨ªtiques. La BBC cataloga el producte de ¡°com¨¨dia negra¡±. Que sigui una com¨¨dia, en una quantitat notable d¡¯episodis, ¨¦s particularment discutible. Ara, tota la ra¨® amb l¡¯adjectiu. Acostumen a ser finals negr¨ªssims, sense una sortida atenuant de la tensi¨® argumental plantejada, com si volguessin impedir que l¡¯espectador es refaci. Vegeu ¡®El dilema del tramvia¡¯ o ¡®Ctrl Alt Desk¡¯, on la sortida d¡¯un escape room ¨¦s la met¨¤fora on¨ªrica d¡¯un cam¨ª que no t¨¦ remei.

Les temporades es construeixen amb cap¨ªtols breus, de mitja hora, independents uns dels altres. Hi ha, per¨°, elements comuns. A tots hi surt el n¨²mero 9 (acostuma a ser l¡¯adre?a de l¡¯edifici on passa l¡¯acci¨® o apareix en una samarreta, o ¨¦s el n¨²mero del vag¨® del metro). A tots, diuen els seus autors, hi surt una petita escultura d¡¯una llebre. No t¨¦ cap significat especial. La van posar per tenir una refer¨¨ncia que agermani els cap¨ªtols. A YotuTube es poden trobar antologies de les escenes on, amb molta sort, es veu la pe?a, que no est¨¤ gaire exposada. Fins i tot, en aquesta darrera temporada no gosaria dir que hi surt. Els espais acostumen a ser ¨²nics ¡ªper exemple, les estances d¡¯una casa. Els repartiments no es repeteixen, llevat del cap¨ªtol de comiat i del cas de Derek Jacobi, per¨° a quasi tots els cap¨ªtols surten Pemberton i Shearsmith amb papers protagonistes o subsidiaris. Encara que van guarnits, i pentinats (de vegades clenxinats estrafol¨¤riament), en funci¨® del personatge, la seva pres¨¨ncia ¨¦s f¨¤cilment identificable i s¨®n un discret recordatori de la condici¨® de ficci¨® que tenen les hist¨°ries que explica la s¨¨rie.

La barreja de g¨¨neres ¨¦s un altre senyal d¡¯identitat. En aquesta darrera temporada, per exemple, trobem des d¡¯un exercici de ci¨¨ncia-ficci¨® ¡ªsobre el poder, l¡¯amansiment de la ciutadania i la figura sempre torbadora del doble¡ª, a un conte tenebr¨®s sobre la maledicci¨® de la novena, un mite de la m¨²sica cl¨¤ssica sobre la mort dels compositors que pretenien escriure la desena simfonia. Van morir despr¨¦s de la novena Beethoven, que enceta la llegenda, Schubert, Mahler, Glazunov, Bruckner... ?s un cap¨ªtol dirigit pel barcelon¨ª Guillem Morales, que en aquests 10 anys ha estat responsable d¡¯una quinzena d¡¯episodis. Tampoc fa por la diverg¨¨ncia de formats, especialment intr¨¨pids en alguns episodis. A ¡®Mulberry Close¡¯, tota l¡¯acci¨® es contempla des de la c¨¤mera que hi ha al timbre de l¡¯entrada d¡¯una casa. Un pla fix que se sostindr¨¤ gaireb¨¦ fins al final. L¡¯episodi de cloenda ¨¦s una brometa molt especial. Pemberton t¨¦ una oferta per anar a Hollywood contractat per a una s¨¨rie que ha de durar set anys. Aix¨° enfonsa els plans de Shearsmith de fer una pe?a criminal. Sembla que la seva amistat s¡¯acaba aqu¨ª, precisament el dia que amb l¡¯equip que ha treballat a la s¨¨rie celebren el seu final. El capgirell de cloenda, en contra del que ¨¦s m¨¦s habitual, ser¨¤ un gag sobre el futur televisiu que espera a la parella, lluny dels seus somnis. En tot cas, s¨ª que ¨¦s veritat que el proper mes de gener Pemberton i Shearsmith estrenen a Londres una versi¨® teatral d¡¯Inside 9.

Ja veurem com els va, per¨° ara ¨¦s moment de celebrar l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquesta obra que dignifica la televisi¨® i demostra que encara hi ha territoris no del tot explorats. Ells gosen trepitjar-los ajudats per la mem¨°ria sobre la bona televisi¨® (la s¨¨rie que va presentar Alfred Hitchcock o la inoblidable dimensi¨® desconeguda de Rod Serling).