Paul Auster. Ep¨ªleg

Hi ha un tipus d¡¯amistat unilateral que t¨¦ veure amb l¡¯afinitat que sentim cap a aquelles persones que ens han tocat de prop: una connexi¨® que, en una estima que pot semblar risible, ens duu a reservar?los un lloc entre els ¨ªntims; a permetre¡¯ns, fins i tot, pensar?los pel nom si ens guanya l¡¯enyoran?a. Em desperto a Buenos Aires amb la mort de Paul Auster: un bon amic m¡¯escriu per agrair-me que el port¨¦s al cinema a veure Smoke en una ¨¨poca que avui ja ens sembla una altra vida. L¡¯instant, el silenci, la llum ¡ªcom en aquelles situacions en qu¨¨ pots evocar qu¨¨ feies quan va passar tal o qual cosa¡ª queden gravats per sempre.

A l¡¯escriptura de Paul Auster m¡¯hi va dur el meu ¡°oncle Victor¡± particular, que em va recomanar El Palau de la Lluna l¡¯estiu de fa trenta anys: ¡°Crec que et pot agradar¡±, va declarar enigm¨¤tic, com si el volum hagu¨¦s d¡¯amagar un misteri que jo estava cridada a descobrir. La sensaci¨® es va eixamplar durant la lectura: a cada p¨¤gina em semblava percebre un lligam secret entre el text, l¡¯autor i els iniciats que hav¨ªem caigut, per fortuna, en l¡¯aventura. Tinc la mala sort d¡¯oblidar el que llegeixo, per¨° recordo amb claredat el protagonista desprenent?se dels llibres, vencent el f¨¤stic amb la gana, patint per la pudor despr¨¦s de la pluja. La intu?ci¨® que estava assistint a molt m¨¦s que a una simple hist¨°ria no l¡¯he perduda mai, llegint Paul Auster: sota els atzars de la trama bategava alguna cosa; en certs moments, fins i tot he estat capa? de desxifrar?la.

No havia sentit parlar de la fan fiction quan ara fa quinze anys, acabant La nit de l¡¯oracle, em vaig veure empesa a afegir-hi un ep¨ªleg: patia pel pobre Nick Bowen, atrapat en un b¨²nquer, i em sentia obligada a treure¡¯l d¡¯all¨¤. Pocs cops m¡¯ho he passat tan b¨¦ escrivint, jo que encara no he apr¨¨s a gaudir?ne, trenant aquells serrells que l¡¯autor havia deixat nom¨¦s per a mi. El text va quedar oblidat entre les p¨¤gines del llibre fins que la casualitat el va dur a reapar¨¨ixer, fa tres anys.

Alg¨² va plantar en mi una llavor que en un principi em va fer riure: calia en?viar aquell final a l¡¯autor. La idea, ho confesso, no va trigar a germinar. Per una amistat que em reservo vaig arribar a la Jen, la secret¨¤ria d¡¯Auster. Ell no tenia adre?a de correu; all¨° de la m¨¤quina d¡¯escriure era veritat.

¡°M¡¯encantar¨¤ descobrir com ha tret en Nick Bowen de l¡¯habitaci¨® tancada¡±, va dir ell, ¡°jo mateix em vaig plantejar algunes solucions, per¨° vaig deixar?lo all¨¤ pensant en la novel¡¤la¡±. Sense perdre temps, tement que m¡¯oblid¨¦s, vaig llan?ar?me a traduir el text; la Mary Fons, a qui l¡¯atzar i una bona recomanaci¨® em van dirigir, va revisar?ne la versi¨® final ad honorem i em va regalar una amistat epistolar, plena de coincid¨¨ncies, que ha arribat fins avui.

La resposta a l¡¯ep¨ªleg no es va fer esperar, en un missatge que vaig transcriure a m¨¤quina i que solc repetir que he d¡¯emmarcar. Va arribar la tarda del meu aniversari. En recordo, tamb¨¦, l¡¯instant, la llum: no hi ha casualitat m¨¦s feli? que l¡¯austeriana.

Reviso un cop m¨¦s El Palau de la Lluna i em trobo amb una frase subratllada. ¡®When a man feels he has come to the end of his rope, it is perfectly natural that he should want to scream¡¯. Arribat el moment, ¨¦s innegable, tothom tria el seu crit. Estimat Paul, amic: tu vas seguir escrivint.