Cr¨°nica d¡¯ultram¨®n en una Barcelona destru?da per la vegetaci¨®

A L¡¯¨¤ngel de Santa Sofia (2021), la novel¡¤la anterior de Josep M. Argem¨ª (Barcelona, 1965), art¨ªfex d¡¯una de les obres m¨¦s bellament exc¨¨ntriques de la literatura actual, el narrador era un estudi¨®s de les obres del Diable que anava a Tor¨ª per assistir al congr¨¦s d¡¯una organitzaci¨® dedicada a divulgar el coneixement de l¡¯Angelologia. El lector sabia ben aviat que el protagonista era el poeta Palau i Fabre, i que havia sentit per primera vegada la pres¨¨ncia de l¡¯?ngel en un bar de Barcelona, el lloc on impartia lli?ons sobre les mat¨¨ries que no s¡¯estudiaven a la Universitat, ¡°per exemple, sobre el llenguatge dels ocells, la llengua primig¨¨nia que es parlava al Parad¨ªs; sobre la topografia de l¡¯Infern, un planisferi de passadissos innombrables, d¡¯escales infinites, de pous sense fons; sobre el dest¨ª misteri¨®s de la bella Xahrazad, que contava hist¨°ries per sobreviure en una nit eterna; sobre la naturalesa sagrada de l¡¯Au F¨¨nix, que es moria i ressuscitava de les seves cendres...¡±. L¡¯¨¤ngel de Santa Sofia era una teranyina narrativa molt breu i molt densa, fulgurant i herm¨¨tica, l¨²cida i ir¨°nica, on el narrador, mentre vagarejava pels carrers de Tor¨ª com fi fos un equilibrista sobre l¡¯abisme de l¡¯anormalitat, anava escoltant les faules vision¨¤ries, semblants a poemes metaf¨ªsics, que uns transe¨¹nts casuals i fantasmag¨°rics li anaven explicant talment com si habitessin en els l¨ªmits horrorosos dels paisatges de la terra.

L¡¯irracional, el sentit de l¡¯absurd, l¡¯humor distorsionat, el somni i el monstru¨®s a la manera de Borges s¡¯agafen de la m¨¤

?s tamb¨¦ en aquesta zona que Argem¨ª descriu amb la precisi¨® i la delicadesa d¡¯un ge¨°graf avesat a vigilar la insuportable soledat d¡¯una naturalesa indiferent als treballs de la humanitat, on se situa l¡¯hecatombe c¨°smica narrada a Viatge al fons del jard¨ª, una ci¨¨ncia-ficci¨® dels sentits, una novel¡¤la inaheprensible on la prestidigitaci¨®, el caos, l¡¯irracional, el sentit de l¡¯absurd, l¡¯humor distorsionat, el somni, el monstru¨®s i les inquisi?cions culturalistes a la manera de Borges s¡¯agafen de la m¨¤ per convidar el lector al prodigi intempestiu del deliri: un narrador sense nom, amb una ¡°imaginaci¨® malaltissa i rom¨¤ntica que constru?a un m¨®n fant¨¤stic¡±, surt de la cl¨ªnica on ha estat ingressat, no se sap per quines causes, fent ¡°un crit d¡¯al¡¤leluia, com si comenc¨¦s una vida nova en un m¨®n per estrenar¡±. Mentre camina avinguda Tibidabo avall, constata que el paisatge que l¡¯envolta est¨¤ devorat per l¡¯¨¤nsia destructora de la vegetaci¨® i que una pau sepulcral regna a Barcelona, devastada potser per alguna mena d¡¯enverinament atmosf¨¨ric, ¡°com si f¨®ssim despr¨¦s de l¡¯erupci¨® volc¨¤nica del Vesubi¡±. De sobte, com que el lector es troba immers en la cr¨°nica d¡¯ultramon d¡¯una prosa po¨¨tica de Foix, ja no li estranya gens que el protagonista, al carrer Balmes, trobi Virgili, un venedor cec de loteria que ¡°mussitava tot sovint els n¨²meros en joc com si pou¨¦s en les entranyes de la terra i en revel¨¦s els gran secrets, les xifres que donaven pas a les cambres del tresor cobejat¡±. A partir d¡¯aquest moment, al lector no nom¨¦s li sembla normal, sin¨® incl¨²s necessari, que el narrador es deixi conduir per Virgili cap a les entranyes de la vida subterr¨¤nia barcelonina per con¨¨ixer la ra¨® i la desra¨® humana, i potser els misteris de la fe ?po¨¨tica?, de la mateixa manera que Dant, a la Com¨¨dia, permetia que el seu mestre Virgili el gui¨¦s en el viatge a trav¨¦s de l¡¯infern i el purgatori fins a deixar-lo a les portes del parad¨ªs, a punt per accedir a les esferes celestials gr¨¤cies a l¡¯aparici¨® angelical de Beatriu: ¡°Entremig dels arbres, la llum de les tenebres teixia un tap¨ªs d¡¯¨¤nimes ¡ªtalment l¡¯ala d¡¯una papallona vista a trav¨¦s del full de la vida¡±.

Amb aud¨¤cia i aplom, Josep M. Argem¨ª se serveix del cl¨¤ssic periple a la recerca d¡¯alguna cosa per narrar de biaix i a contrapel ¡ªViatge al fons del jard¨ª ¨¦s, per damunt de tot, un text al¡¤lucinadament opac i tancat en si mateix¡ª, segurament, alguns episodis de la seva vida, encara que sigui poc possible detectar-hi res perqu¨¨ res es convoca en les escletxes entre paraula i paraula. No hi ha al¡¤lusions, tot ¨¦s elidit o eludit, com si m¨¦s enll¨¤ de la pura exist¨¨ncia de la frase no hi hagu¨¦s res. A la manera de Flaubert, Josep M. Argem¨ª tamb¨¦ sembla creure que l¡¯estil ¨¦s el sentit.

Viatge al fons del jard¨ª?

Josep M. Argem¨ª?
Lleonard Muntaner
107 p¨¤gines. 12 euros