De la mare Ub¨² i el seu home

L¡¯esc¨¤ndol que hi va haver el desembre de 1896 amb l¡¯estrena del drama en cinc actes i en prosa titulat Ub¨² rei en una edici¨® i a l¡¯altra (totes dues tamb¨¦ del 1896, la primera en una revista d¡¯art i l¡¯altra en un llibre normal) va ser sonat, i no perqu¨¨ revolucionava el teatre i obria la porta a les aventures avantguardistes sin¨®, sobretot, per motius morals que encara ens afecten. Alfred Jarry, que va morir amb 34 anys d¡¯una meningitis tuberculosa (i diuen que la seva ¨²ltima voluntat va ser demanar un escuradents), havia escrit molt: nove?les, contes, teatre, llibres inclassificables, articles de cr¨ªtica i de tota mena, i uns quants poemes, tamb¨¦. ?s un dels autors m¨¦s atrevits que han existit. De nen i de noi era un estudiant molt aplicat i aprofitat i alhora un dels m¨¦s bandarrots de la seva colla. De l¡¯Ub¨², que havia comen?at com una broma d¡¯uns nens de co?legi contra un professor rid¨ªcul i grotesc, ell en va acabar fent una obra mestra que retrata la pol¨ªtica del segle que estava entrant, el XX, i la del XXI tamb¨¦, i dic retrata per dir-ho fi, perqu¨¨ el retrat fa molta pudor, la brotxa amb qu¨¨ l¡¯ha pintat ¨¦s ¡°l¡¯escombra innominable¡± (aix¨ª ho diu ell), la de netejar les latrines.

La primera paraula de l¡¯obra, en boca del pare Ub¨², ¨¦s ¡°Merdra!¡±, aix¨ª, sola, sense frase, exclamaci¨® pura, i amb aquesta sisena lletra afegida que ja ens fa intuir de quina manera, o de quina pseudomanera, parlar¨¤ Ub¨². I aix¨ª que ell ha deixat anar aquesta exclamaci¨®, la mare Ub¨² li respon: ¡°Buf!, molt bonic, pare Ub¨², i que n¡¯arribes a ser, de p¨°tol¡± (si no segueixo la traducci¨® que n¡¯ha fet Albert Mestres, no ¨¦s perqu¨¨ no em sembli prou bona sin¨® perqu¨¨ a mi tamb¨¦ m¡¯agrada jugar amb els deliris ling¨¹¨ªstics d¡¯Ub¨² i traduir-me¡¯ls al meu aire). El discurs que Jarry va pronunciar el dia de l¡¯estrena acaba aix¨ª: ¡°Pel que fa a l¡¯acci¨® que est¨¤ a punt de comen?ar, passa a Pol¨°nia, ¨¦s a dir, Enlloc¡±. I en el text del programa encara ho aclareix: ¡°Enlloc ¨¦s tot arreu, i per comen?ar ¨¦s el pa¨ªs on ens trobem. ?s per aquesta ra¨® que Ub¨² parla franc¨¨s. Per¨° els seus defectes diversos no s¨®n pas vicis francesos exclusivament¡±. En aquest programa tamb¨¦ hi diu que ¡°Ub¨² ¨¦s un ¨¦sser innoble, i ¨¦s per aix¨° que se¡¯ns assembla (per baix) a tots¡±. I per baix, pel mig i per dalt ¨¦s la imatge clavada de tots els que corren rere el poder, de Trump a Putin, de Hitler a Stalin, de Franco als arrossegats d¡¯avui. Ub¨² no ¨¦s ning¨². Ub¨² quadra amb els uns i quadra amb els altres, mostra la ¡°merdra¡± que mengen tots. Fer-lo servir per criticar-ne un, nom¨¦s un, de tot el ventall d¡¯aspirants a posar-se la corona, ¨¦s com dir que els altres no s¨®n tan dolents, o no tan baixos, o no tan idiotes.

L¡¯obra, en l¡¯aspecte literari (o sigui en l¡¯aspecte moral, ¨¨tic, hum¨¤ i pol¨ªtic), ¨¦s una reescriptura de la trag¨¨dia famosa de Macbeth. No s¨¦ en quin moment Shakespeare va canviar de p¨²blic, potser al final del XIX ja s¡¯havia produ?t o ja s¡¯estava produint el canvi que l¡¯ha convertit en un autor del que en dir¨ªem alta cultura. En el seu temps, i durant for?a temps m¨¦s, Shakespeare era un autor de gran p¨²blic, gaireb¨¦ de s¨¨rie B, o sense gaireb¨¦. Feia teatre comercial. Passa que el feia bo, feia obres que avui encara fan tremolar, especialment aquesta de Macbeth, que fa por, molta por. Per¨° del temps de Shakespeare en?¨¤ els mitjans amb qu¨¨ s¡¯imposen i amb qu¨¨ intriguen els poderosos i els aspirants a poderosos s¡¯han fet molt m¨¦s poderosos, i la cosa p¨²blica s¡¯ha tornat massa seriosa i massa tr¨¤gica per a poder-la tractar de manera seriosa, com feia Shakespeare. I ¨¦s per aix¨° que Jarry la presenta amb forma de farsa, de guinyol, de fer riure, perqu¨¨ fa plorar. Perqu¨¨ tracta de la gent que es dediquen a eliminar els adversaris, si cal.

Presenta la cosa p¨²blica amb forma de guinyol, de fer riure, perqu¨¨ fa plorar, tracta de gent que es dedica a eliminar l¡¯adversari

Macbeth t¨¦ remordiments, remordiments esgarrifosos que el fan delirar, i els sentiments de culpa l¡¯omplen de por. Ub¨² no: Ub¨² nom¨¦s t¨¦ por, res m¨¦s: la por f¨ªsica de si li faran mal, i la por f¨ªsica de quedar-se sense menjar: i ¨¦s per aix¨° que el dia que ha convidat a dinar els que hauran de ser els seus c¨°mplices, es menja el pollastre abans que arribin, no fos cas que el deixessin sense: ¨¦s mentider, tra?dor, avar, tramp¨®s, groller, mesqu¨ª, t¨¦ tots els sentiments baixos i els expressa sense vergonya perqu¨¨ els troba naturals: no vol que el trepitgin, qu¨¨ passa?

I ¨¦s covard, i amb aix¨° tamb¨¦ s¡¯assembla al supermascle Macbeth (El supermascle, per cert, ¨¦s el t¨ªtol d¡¯una nove?la de Jarry). Ub¨² necessita que la mare Ub¨², que ¨¦s la seva muller, la seva Lady Macbeth, l¡¯empenyi, impulsi i estimuli. El pare i la mare Ub¨² s¡¯insulten i es menyspreen m¨²tuament de mala manera, fins i tot quan van d¡¯acord. Per¨° el motor de l¡¯acci¨® ¨¦s ella, des de la primera p¨¤gina. Com a l¡¯obra anglesa, la mestressa hi ¨¦s la gran manipuladora.

El drama d¡¯Alfred Jarry ¨¦s un Macbeth sense bruixes perqu¨¨ no hi calen. Avui els que s¨®n capa?os de tot per assolir o mantenir el poder no necessiten oracles ni cerim¨°nies: tiren directament al dret.

A la trag¨¨dia de Macbeth hi ha una m¨¤ de morts: a m¨¦s dels molts morts innominats que moren a la guerra, hi ha una bona quantitat d¡¯assassinats premeditats de membres de la noblesa escocesa, de senyors, de dames i fins i tot de criatures. Per¨° en l¡¯obra d¡¯Alfred Jarry, que tamb¨¦ va plena de morts, hi ha una difer¨¨ncia amb el cas de Macbeth i Lady Macbeth, i ¨¦s que el pare i la mare Ub¨² no es moren, al final: Jarry els necessita per dedicar-los altres obres, com ara Ub¨² cabr¨® o Ub¨² encadenat. Un detall curi¨®s ¨¦s que Ub¨² ¡ªque vol matar i mata el rei de Pol¨°nia per poder-se posar ell la corona a la closca i per poder ¡°anar amb carrossa pels carrers¡±¡ª havia sigut, segons ens ho recorda la seva muller, rei d¡¯Arag¨®. Per¨° no sabem absolutament res d¡¯aquesta ¨¨poca aragonesa del nostre repe?lent personatge. Les seves ¨²ltimes paraules, al final de l¡¯obra, s¨®n la famosa sent¨¨ncia (per dir-ho amb el to entre arca?tzant i vulgar de Jarry): ¡°Si Pol¨°nia no hi hagu¨¦s, no hi haguera polacs¡±.