Toni Sala: ¡°La tradici¨® ¨¦s l¡¯¨²nic que no et pots vendre¡±

Toni Sala (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1969) ¨¦s un dels millors escriptors catalans d¡¯ara. Ha cultivat la ficci¨®, el retrat, la cr¨°nica i l¡¯assaig. Acaba de publicar Tradici¨® i creaci¨®, i altres notes sobre literatura (L¡¯Altra Editorial), una tria-recull dels assajos que ha escrit els ¨²ltims deu anys. Hi trobem el Toni Sala lector, una intel¡¤lig¨¨ncia profunda i agosarada al servei de la literatura.

...

Toni Sala (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1969) ¨¦s un dels millors escriptors catalans d¡¯ara. Ha cultivat la ficci¨®, el retrat, la cr¨°nica i l¡¯assaig. Acaba de publicar Tradici¨® i creaci¨®, i altres notes sobre literatura (L¡¯Altra Editorial), una tria-recull dels assajos que ha escrit els ¨²ltims deu anys. Hi trobem el Toni Sala lector, una intel¡¤lig¨¨ncia profunda i agosarada al servei de la literatura.

P. L¡¯any 2012 vas publicar Notes sobre literatura a Emp¨²ries. Ara tenim una continuaci¨®?

R. B¨¦, no s¨®n fetes aix¨ª totes seguides, ni tinc una necessitat especial d¡¯explicar quina ¨¦s la meva tradici¨®, perqu¨¨ aix¨° jo crec que ho portes a sobre. Quan escrius, encara que escriguis ficci¨®, ja est¨¤s fent un rep¨¤s literari o ja t¡¯est¨¤s posicionant: est¨¤s escrivint sobre la teva tradici¨®.

P. En el recull d¡¯ara, llevat d¡¯un in¨¨dit sobre Pla, ja hav¨ªem pogut llegit els textos abans. Eres conscient, que un fil invisible els relligava?

R. Per aix¨° em van obligar (riu) a escriure un petit pr¨°leg, per refor?ar aquesta idea d¡¯aglutinaci¨®. S¨ª, hi ha un fil. De fet, l¡¯altre llibre, l¡¯anterior, aquell de notes sobre la literatura, tamb¨¦ era un recull. S¨®n llibres que jo dic que s¨®n gratis, perqu¨¨ m¡¯han publicat coses que ja existien i estic molt agra?t.

P. Fem un rep¨¤s. Al principi compares la tradici¨® amb una mina, una imatge que funciona molt b¨¦. Tamb¨¦ diu que ¨¦s com un esquelet espiritual, un cervell subterrani, un tribunal de morts i d¡¯algun mestre viu... i aix¨° em porta al final, en qu¨¨ cites el pr¨°leg de Carner a L¡¯any que ve, de Trabal, en qu¨¨ diu que la ironia pot compensar la nostra obvietat. La tradici¨® tamb¨¦?

R. La tradici¨® ¨¦s, tamb¨¦, una bona br¨²ixola per no sentir-se gaire important. Creure¡¯s especial seria propi de la tara catalana de l¡¯obvietat, que deia Carner.

P. Tamb¨¦ dius que l¡¯¨²nic que no funciona, amb la tradici¨®, ¨¦s imitar-la malament.

R. Perqu¨¨ una imitaci¨® massa r¨¤pida ¨¦s un autoengany. Tot demana temps. Jo vaig tenir una experi¨¨ncia al principi, justament amb aix¨°, en veure l¡¯autoengany en aquells dels imparables. Encara corren, eh! Per¨° ara ja ¨¦s igual, el temps tot ho posa al seu lloc. La tradici¨® tamb¨¦ vol dir aix¨°. Ara n¡¯hi deu haver uns altres.

P. Exacte. D¡¯aix¨° en parles a l¡¯¨²ltim text, una selecci¨® del teu dietari L¡¯emerg¨¨ncia, escrit durant la pand¨¨mia.

R. Crec que no es pot combatre, que sempre hi ha sigut, aix¨° de la tradici¨® mal pa?da o directament menyspreada, en totes les ¨¨poques, i tot plegat ¨¦s barromera. Jo tinc una relaci¨® amb la literatura que ¨¦s molt embolcalladora, permanent, molt poc immediata. Per mi ¨¦s, ho dic al llibre, ¨¦s com entrar a mar... ?s igual, encara que hi posis el dit petit del peu ja n¡¯hi ha prou, perqu¨¨ tens un contacte amb aquesta tradici¨®. No cal que t¡¯ho hagis llegit tot, de fet solc desconfiar d¡¯aquesta actitud. Tu pots dedicar moltes hores a llegir i no entendre res. De fet, sovint la gent m¨¦s burra ¨¦s molt llegida. He estat a la universitat com a alumne i com a professor, i vaja, ho puc certificar.

P. Hi ha una sacralitzaci¨® del fet d¡¯acabar els llibres.

R. Ho veus? Exacte, ¨¦s com si et poguessis acabar l¡¯oce¨¤. Tio, ja saps que no, d¡¯entrada ja saps que no. No t¡¯ho acabar¨¤s tot. Els cl¨¤ssics ho demostren constantment. Si n¡¯hi ha prou amb quatre llibres ben llegits... Jo qu¨¨ s¨¦... Dante no havia llegit Shakespeare (riu). Ara tu diries, h¨°stia, no has llegit Shakespeare? H¨°stia, no pots anar pel m¨®n. I despr¨¦s, perdona, i despr¨¦s hi ha una altra cosa que ¨¦s el negoci. Tota la mentida consumista. Igual que hi ha un consum de cotxes, hi ha un consum cultural. La pressi¨® perqu¨¨ estiguis a l¡¯¨²ltima i compris la moto, perqu¨¨ t¡¯hagis llegit l¡¯¨²ltim llibre de no s¨¦ qui...

P. S¨ª, d¡¯aix¨° en parlaves al Caf¨¦ Gij¨®n, en una entrevista gravada a la Feria del Libro, amb Rodrigo Breto.

R. Aquest ¨¦s interessant. Expert en Kadar¨¦, C?rt?rescu... Me¡¯l va presentar en Jan Arimany, l¡¯editor.

P. I all¨¤ li deia que ent¨¦n que es depengui del mainstream...

R. Exacte, i que el mainstream no t¨¦ res a veure amb la tradici¨®. De fet, hi va en contra. El capitalisme tendeix a ser depredador. Tot el que pugui depredar ho depreda. I amb la tradici¨® no acaba de poder. ?s l¡¯¨²nic que no et pots vendre. L¡¯¨²nic que queda quan ja t¡¯ho has posat tot. Encara que no vulguis, encara que no ho s¨¤pigues.

P. En un altre rac¨® del llibre parles de Martorell i Tirant lo blanc. Dius que els personatges (i l¡¯autor) tenen molta fe en les paraules i que, per tant, el seu comportament est¨¤ empeltat de literatura. Trobes que ¨¦s un estadi una mica ingenu, aquesta fe?

R. No crec que sigui ingenu. Potser ¨¦s tot el contrari d¡¯ingenu. Martorell ¨¦s molt conscient i, per tant, ¨¦s molt radical. Fixa¡¯t com fan servir les paraules, com les materialitzen, com porten a l¡¯extrem una cosa que, de fet, ¨¦s l¡¯ess¨¨ncia de la literatura, que ¨¦s aquesta confusi¨®, aquest lloc de la costa, com es diu, aix¨°? La vora de l¡¯aigua que...

P. La llongada.

R. Es diu la llongada?

P. A Begur s¨ª. On l¡¯aigua trenca amb la sorra.

R. Doncs aix¨°, la llongada. A mi em sona m¨¦s el bot de l¡¯aigua. El que mai ¨¦s del tot, que ¨¦s i no ¨¦s. Aix¨° ¨¦s la literatura. I tamb¨¦ ¨¦s tradici¨®, el fet que tu vagis nedant, immers en la mateixa literatura i amb el cap a fora, perqu¨¨ has de mantenir un contacte amb la realitat. El tio que ¨¦s capa? de no parar boig amb aix¨°, el tio que ¨¦s fort per aguantar all¨¤, aquest ¨¦s el que fa els grans llibres.

P. Com t¡¯agrada l¡¯aigua. Vinga aigua per tot arreu. Al llibre tota l¡¯estona hi ha el mar, les fonts, les rieres intermitents... es nota que ets de les Gavarres.

R. No. Soc de l¡¯Ardenya.

P. Ja hi som.

R. Jo de les Gavarres no en s¨¦ res. Soc de la Selva.

P. El primer de Sant Feliu de Gu¨ªxols que admet que ¨¦s selvat¨¤!

R. Home, ¨¦s obvi. Si feien un anunci... Pur Empord¨¤! Jo pensava que, si necessites dir que ets pur Empord¨¤, alguna cosa falla.

P. Continuem! Despr¨¦s et contradius en aix¨° de la ingenu?tat, perqu¨¨ quan parles de Guimer¨¤ s¨ª que li reconeixes una certa ingenu?tat com a motor literari.

R. Per¨° en el sentit d¡¯un estat feli?ment i adultament infantil. ?s a dir, conscientment ingenu, que ¨¦s una paradoxa. S¨ª, intel¡¤ligentment ingenu est¨¤ m¨¦s b¨¦. Aquesta cosa amb els nens, que aix¨° tamb¨¦ ho tenia Maragall. Ell es va escriure amb una nena. T¨¦ una correspond¨¨ncia. I, esclar, a ell li interessa la cosa aquesta ing¨¨nua, la cosa diguem-ne pura, que, de fet, ja deu venir de la nostra relaci¨® amb l¡¯edat mitjana, amb Ramon Llull, de la pres¨¨ncia de l¡¯edat mitjana en l¡¯imaginari catal¨¤ de despr¨¦s de la Renaixen?a. El rom¨¤nic te¡¯l pots mirar com a ingenu, si vols, per¨° no ho ¨¦s gens, i en canvi la seva pot¨¨ncia ve d¡¯aqu¨ª. I crec que aix¨° ¨¦s una cosa que, lligada amb el fet de tenir una tradici¨® estroncada, ara m¡¯ho estic inventant, s¡¯aprofita, per exemple en la llengua, per la pot¨¨ncia que t¨¦. Quan arriba, Verdaguer es troba una llengua pura i neta, fins a un cert punt medieval.

P. I molt a prop de les coses.

R. De pag¨¨s.

P. Per¨° aix¨° tamb¨¦ entronca, salto pels textos, amb el que fa Calders? En fas una lectura molt bonica i agra?da.

R. Per a mi Calders ¨¦s molt important. Per la meva hist¨°ria. Cadasc¨² hi entra com hi entra, a la literatura. Jo hi vaig entrar a trav¨¦s de Calders. A trav¨¦s de les Cr¨°niques de la veritat oculta. Tu amb qu¨¨ vas comen?ar? Quin impacte recordes?

P. No ¨¦s cap pedanteria, per¨° amb tretze-catorze el pare em va posar Primera hist¨°ria d¡¯Esther a les mans, i esclar...

R. H¨°stia.

P. Vaig aprendre una cosa primordial, que ¨¦s que no has d¡¯entendre-ho tot, a l¡¯hora de llegir.

R. S¨ª, s¨ª. ?s un acte de fe.

P. Ah, parlant de fe. Fas una lectura de Solitud que a mi m¡¯ha fet imaginar-te confegint els llibres com qui confegeix exvots, presentalles... com si cada llibre teu fos un exvot penjat a la paret de la tradici¨®.

R. Home, no s¨¦ si s¨®n exvots, per¨° ofrenes s¨ª. Aix¨° ve d¡¯Ors, ve de la santa continu?tat. All¨° que diu Pla, que simplement fa obra, diu, i es posa a la process¨® general amb el seu ciri. I aquest gest ¨¦s independent de l¡¯idioma en qu¨¨ escrius. Qualsevol persona que es dedica seriosament a la literatura fa aix¨°.

P. Esclar, per¨° han passat molts anys i moltes p¨¤gines des d¡¯Entomologia (1997), crec que ara ets m¨¦s a dins de la process¨®, amb els ¨²ltims llibres, que no pas, per exemple, amb Rodalies (2004) o Marina (2010). No tant per una q¨¹esti¨® cronol¨°gica o d¡¯ara saber-ne m¨¦s i prou, sin¨® despr¨¦s d¡¯haver netejat molt l¡¯altar i ara nom¨¦s fer l¡¯ofrena estricta, acabada...

R. Si te¡¯n surts, ¨¦s aix¨°. ?s a dir, l¡¯aprenentatge consisteix en aix¨°, a anar arraconant les noses, els trastos, en una paraula, la ret¨°rica. I aix¨ª (riu) fins que acabes callant, que ¨¦s l¡¯ideal! Aquest ¨¦s el risc. ?s callar, no escriure, per culpa o gr¨¤cies a l¡¯autoexig¨¨ncia. En conec uns quants que no escriuen, i serien dels bons, per una q¨¹esti¨® d¡¯estricta autoexig¨¨ncia... Els m¨¦s intel¡¤ligents callen, vull creure. ?s f¨¤cil acabar cremat... En el fet literari, igual que est¨¤s en contacte amb l¡¯or est¨¤s en contacte amb la merda.

P. Ara m¡¯has fet pensar en Perejaume...

R. Exacte! (riu) El fet, tornem-hi, o la tend¨¨ncia que jo tinc, respecte del fet literari, ¨¦s la de la resist¨¨ncia. Per¨° aix¨° tamb¨¦ ¨¦s un risc Un cop hi has dedicat tants esfor?os, n¡¯hi ha que s¡¯hi arrapen fins a extrems pat¨¨tics, just abans de callar o su?cidar-se.

P. I acabes d¡¯esmentar el su?cidi com una actitud liter¨¤ria...

R. El su?cidi ¨¦s una cosa molt liter¨¤ria, no nom¨¦s perqu¨¨ la gent tendeix a deixar un escrit, que ja em dir¨¤s quin acte de fe, sin¨® perqu¨¨ est¨¤ en relaci¨® amb un dels temes nuclears de la literatura, que ¨¦s la mort, un tema que ¨¦s estrictament literari. De la mort nom¨¦s pot parlar-ne la literatura. I el tio que se su?cida s¡¯enfronta a aix¨°, a una zona entre la vida i la mort que m¨¦s aviat n¡¯haur¨ªem de dir entre la literatura i la vida. Ja que la mort no existeix, aclareixo, perqu¨¨ ning¨² no en sap res, i l¡¯¨²nica manera d¡¯entrar-hi no morint ¨¦s liter¨¤ria... Vaja, ja he dit grans paraules!

P. Segur que ho posen de t¨ªtol a l¡¯entrevista, Grans Paraules. Va, anem a una pregunta pol¨ªtica, si no ¨¦s que ho s¨®n totes. El nostre Josep Pla...

R. M¨¦s teu que meu, eh? Jo soc m¨¦s de Gaziel.

P. Entesos. Pla, que es va quedar, que a difer¨¨ncia dels que estaven a l¡¯exili...

R. S¨ª, i el criticaven. Una mica com ara, eh?

P. S¨ª. El que es queda s¡¯enfanga, mentre mira de salvar el m¨¤xim de mobles...

R. En Gaziel tamb¨¦ ho va fer, eh? ?s diferent, esclar, per¨° el van fotre fora, un consell de guerra, i ¨¦s cap al final que... vull dir que eren els anys cinquanta, que repr¨¨n el catal¨¤. I llavors t¨¦ un final preci¨®s, ¨¦s el que tanca l¡¯obra completa de la Selecta, quan diu que tot ha valgut la pena nom¨¦s perqu¨¨ ha tornat al seu idioma, i ¨¦s una conclusi¨® preciosa, oi? Per¨° s¨ª, el cas de Pla ¨¦s important: en definitiva, tamb¨¦ ¨¦s una figura molt liter¨¤ria, perqu¨¨ ¨¦s una figura solit¨¤ria. La literatura ¨¦s una cosa paradoxalment solit¨¤ria. Es un acte de comunicaci¨®, per¨° al mateix temps ¨¦s un acte de solitud. Suposo que ¨¦s la revolta de la mateixa solitud. I pel que fa a la cosa pol¨ªtica d¡¯en Pla... ?s una acci¨® de polis, no? De comunitat! La literatura no es posiciona en refer¨¨ncia a l¡¯actualitat, sin¨®, m¨¦s aviat, en refer¨¨ncia a la tradici¨®.

Carner i Ruyra ens van deixar la llengua al punt. I Calders ho aprofita magn¨ªficament b¨¦

P. Un solitari salvant un tros de la tradici¨®. Ara en veus gaires?

R. Qualsevol escriptor, en qualsevol moment, t¨¦ una actitud solit¨¤ria respecte del seu temps, per¨° ¨¦s una actitud sentida, de ser conscient de quina ¨¦s la teva tradici¨® i del teu paper aqu¨ª. Agamben diu que no escriu pels coetanis, ni pels que vindran, sin¨® pels morts. Jo m¡¯hi apunto. I ¨¦sclar que hi ha aquesta connexi¨®. Potser ¨¦s que he tingut la sort de tenir for?a relaci¨® amb Perejaume, que ¨¦s un cas del que diem. I Cornudella! Ell aguanta tota la part de la tradici¨® del Grup 62! El dia que s¡¯acabi Cornudella ja ens podem cal?ar, eh?

P. No detectes relleus? No ho s¨¦... Garrigasait?

R. S¨ª, per¨° jo vull dir all¨¤ dintre. Ells tenen els drets.

P. B¨¦, que el fitxin.

R. Tant de bo. S¨ª, s¨ª. Aquest forma part d¡¯aix¨°, tamb¨¦... No ho s¨¦. No ho conec tant. Per¨° hi ha gent fent molt bona feina. El que fa el tio d¡¯Adesiara, per exemple, soc fatal amb els noms...

P. Ravent¨®s.

R. Aquest! O la mateixa Bernat Metge, amb aix¨° dels cl¨¤ssics, els universals... i, h¨°stia, la traducci¨® d¡¯?nimes mortes de G¨®gol! El traductor, en, en...

P. Barios.

R. ?s bon¨ªssim. Una cosa... ?s el millor. Jo crec que ¨¦s de les millors coses que han passat ¨²ltimament en catal¨¤. ?s que et deixes anar i, no, ¨¦s m¨¦s que aix¨°: ¨¦s alg¨² que ha sigut capa? de tirar endavant el catal¨¤ literari, i no vol dir res que ho hagi fet un traductor.

P. Com Carner.

R. I tant, s¨ª. Carner ho va fer. I Rodoreda tamb¨¦. Vaig tenir la sort de poder parlar amb el seu jardiner, el de Jard¨ª vora el mar. Rodoreda fa avan?ar el catal¨¤ literari per com el fa servir per mirar la realitat, tant o m¨¦s treballada que la ingenu?tat conscient de Mir¨®, eh? I ¨¦s molt efectiu, i molt literari. ?s com aiguarr¨¤s, no? ?s una cosa que dissol... que et desarma. Per m¨¦s complicat que siguis, fins i tot quan vagis tu amb totes les teves pel¡¤l¨ªcules, all¨° ¨¦s un dissolvent. I dissol amb una llengua despullada de ret¨°rica, liter¨¤ria i avan?ada, i alhora la llengua d¡¯un nen, neta...

P. I aix¨° es contraposa a l¡¯hermetisme d¡¯Espriu? No m¡¯esperava trobar-lo al seu llibre.

R. ?s clar, Espriu. Per mi ¨¦s un ret¨°ric.

P. Ho he agra?t...

R. S¨ª, per¨° esclar, perqu¨¨ tu vens de la hist¨°ria d¡¯Esther. Per¨° ¨¦s un escriptor que t¨¦ molt de futur en aquest pa¨ªs, perqu¨¨, quan predomina el ret¨°ric, ell surt. ?s un gran pedant. I ¨¦s insuportablement pedant. Jo no el puc veure. Per¨° em van encarregar aquell assaig, una contribuci¨® a un llibre, diguem-ne, d¡¯institut. Per tant, jo no podia dir: mira quina porqueria.

P. B¨¦, dius que ¨¦s rar¨ªssim.

R. Ell t¨¦ de bo all¨° del doctor Rip, o aquella cosa del comen?ament, que ¨¦s molt vist¨®s, i est¨¤ molt b¨¦, per¨° despr¨¦s suposo que la guerra el va desgraciar, com a tanta gent. Aix¨° ¨¦s veritat. I de petit ho va passar molt malament, vinga morts a la fam¨ªlia... Has de tenir m¨¦s pietat, amb un ret¨°ric. Fan ll¨¤stima, perqu¨¨ tot ¨¦s un autoengany...

P. En canvi, amb Calders tot ¨¦s alegria.

R. ?s la intel¡¤lig¨¨ncia, ¨¦s l¡¯humor, ¨¦s la tradici¨®. L¡¯Espriu mira d¡¯imitar Ruyra i no hi t¨¦ res a veure, per¨° res de res. En canvi, Calders, que no ho diries, hi est¨¤ m¨¦s en contacte, per¨° no ¨¦s una q¨¹esti¨® de formes, o fins i tot de temes, sin¨® d¡¯actitud, d¡¯her¨¨ncia i continuaci¨®, sobretot en el tractament de la llengua. Carner i Ruyra ens van deixar la llengua al punt. I Calders ho aprofita magn¨ªficament b¨¦.

P. El nom que surt m¨¦s a tot el llibre ¨¦s el de Carner.

R. ?s clar.

P. I, en canvi, no hi t¨¦ cap entrada.

R. Perqu¨¨ aix¨° demana un llibre, Carner demana un llibre. Si les coses haguessin anat diferent, si la meva vida hagu¨¦s anat diferent, si m¡¯hagu¨¦s dedicat m¨¦s a l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic, probablement m¡¯hauria dedicat a fer-li un llibre. Potser ho far¨¦, no ho s¨¦. Ara per ara, no. M¡¯agradaria molt tornar-li tot el que li dec, a la manera del que hem dit en el fons tota l¡¯estona. Crec que ho faig sempre. O sigui, cada paraula que escric est¨¤ dedicada a... Per mi, Carner ¨¦s molt... ¨¦s essencial.

P. Acabo. Per qu¨¨ inclous el Diari de l¡¯Emerg¨¨ncia en aquest recull?

R. No ho s¨¦. Al final tamb¨¦ ¨¦s una nota sobre la literatura. A veure, la literatura sempre et serveix en els moments m¨¦s delicats. ?s com una ¨¤ncora, tens una cosa all¨¤ que ¨¦s s¨°lida. I la pand¨¨mia jo la vaig viure bastant malament. Vaig veure el m¨®n com n¡¯¨¦s de vol¨¤til, i com... i veia que no podia sortir i no hi trobava cap explicaci¨®. Visc al costat del bosc, oi? Doncs escolta¡¯m, els ve?ns... i la policia municipal desfilant pel poble i la gent aplaudint. Era obvi que ens deix¨¤vem portar per la irracionalitat. Fixa¡¯t, podies sortir amb el gos per¨° no podies sortir amb el teu fill. Aix¨° ja ho diu tot: manava la irracionalitat. Nom¨¦s es tractava de prohibir acostar-se a ning¨², i en canvi tots tancats a casa amb el cul estret, amb els boscos i els carrers buits de gent. Demencial. Vaig veure una utilitzaci¨® de la por que em va fer pensar que tot era molt incert, com la gent es deixa portar d¡¯un costat cap a l¡¯altre. I encara som aqu¨ª. En aquest sentit, la literatura ¨¦s una escola contra la por. A un amic meu li van fotre una multa per anar pel bosc. ?s que no es vivia, tampoc, com una imposici¨®. Al contrari, tot all¨° s¡¯agra?a: la gent agra?a la dictadura. Sort de la literatura, vaig pensar.

P. No t¡¯emprenyo m¨¦s.

R. No, no m¡¯has emprenyat gens.