Mircea C?rt?rescu: ¡°Jo he inventat Bucarest¡±

No dep¨¨n de l¡¯angle ni del zoom: les fotos no fan just¨ªcia a Mircea Ca?rta?rescu (Bucarest, 1956) perqu¨¨ mai capten el seu tercer ull. Quan el tractem en persona, en canvi, si som un xic sensibles, confirmem el que revelen els seus llibres i la c¨¤mera no pot mostrar: que t¨¦ la gl¨¤ndula pineal a ple rendiment i el cap nimbat amb rajos iridescents que t¡¯enceguen. Els menys sensibles, naturalment, hi veuen un jove de 68 anys, pl¨¤cid, una mica enfavat com els rom¨¤ntics de totes les ¨¨poques. Des dels vint anys que es deixa els cabells llargs, per¨° sempre li queden a l¡¯altura del coll de la camisa. No porta corbata. Potser se¡¯n posar¨¤ quan doni les gr¨¤cies pel Nobel.

Enguany celebrem que fa mig segle que Ca?rta?rescu ¨¦s fidel al seu dietari. El considera ¡°la columna vertebral¡± de la seva obra; de vegades s¡¯hi refereix com ¡°una segona pell¡±, o, amb una ironia que ens desconcerta, ¡°el mur de les meves lamentacions¡±. Xavier Montoliu Pauli n¡¯ha fet una tria exemplar traduint les entrades que ha considerat imprescindibles per al lector catal¨¤. Gr¨¤cies a aquests Dietaris 1990-2017. Un tria (Lleonard Muntaner Editor, 2024), podem ampliar el que sab¨ªem del gran escriptor roman¨¨s. Qu¨¨ en sab¨ªem fins ara? Que Ca?rta?rescu ¨¦s un autor vora? capa? d¡¯encabir-ho tot en els seus llibres. Un poeta en origen ¡ªpodem llegir Res. Poemes (1988-1992)¡ª que va trobar la seva veu personal i intransferible en una prosa que cus el somni i la realitat. En la narrativa de Ca?rta?rescu ¡ªvegeu Solenoide i l¡¯enorme Encegador, totes dues tradu?des per l¡¯Ant¨°nia Escandell Tur¡ª, els oposats es tornen siamesos: l¡¯impuls prousti¨¤ s¡¯ajunta amb la literatura fant¨¤stica, el memorialisme amb el rapte visionari, el que ¨¦s vulgar amb el que ¨¦s elevat, la femta humana amb els marbres de la solemnitat.

Aquests dies Ca?rta?rescu visita Barcelona amb la seva dona (la Ioana, ara la coneixem pels dietaris). De bon mat¨ª, tenim Ca?rta?rescu assegut al jardinet de La Central del Raval, atenent els periodistes vora una font molsosa. Fa de mal dir si ¨¦s feli? reiterant-se sobre el que escriu o si detesta la cosa promocional. No l¡¯hi preguntarem.

Pregunta. Em disculpar¨¤ que comencem d¡¯una manera poc convencional, senyor Ca?rta?rescu, per¨° quan llegeixo entrevistes, o m¡¯escolto les opinions dels seus lectors, trobo a faltar en la discussi¨® un element clau. Quan parlem de Ca?rta?rescu, parlem de la gran literatura i del c¨¤non occidental, ¨¦s clar, de misticisme i ci¨¨ncia, tamb¨¦, per¨° ning¨² es refereix al seu sentit de l¡¯humor. Crec que a vost¨¨ li passa com a Kafka, que, concentrats en la part d¡¯angoixa i trag¨¨dia, en considerem secund¨¤ria la comicitat. Hi ha moments prou divertits, en la seva narrativa...

Resposta. Li dir¨¦ la veritat. En la recepci¨® de la meva obra, em frustra que els cr¨ªtics s¡¯entestin en el meu vessant m¨ªstic i on¨ªric i no s¡¯adonin del plaer que extrec de l¡¯escriptura, ni del vessant ir¨°nic i sat¨ªric dels meus escrits. Fins i tot a Solenoide [Edicions del Periscopi, 2017], que ¨¦s un llibre prou fosc, hi ha p¨¤gines divertides sobre la galeria de personatges d¡¯un institut de secund¨¤ria. Jo mateix reia mentre les escrivia... Encara m¨¦s, tinc un llibre manifestament humor¨ªstic [en castell¨¤, Las bellas extranjeras, Impedimenta, 2013] que, si m¨¦s no a Romania, va ser rebut com un llibre prou divertit. I aix¨° que va comportar conseq¨¹¨¨ncies tr¨¤giques. Una bona amiga se¡¯l llegia al llit i va tenir un atac de riure tan fort que va anar a terra i es va trencar la cama. Es va passar dues setmanes a l¡¯hospital... Li agraeixo la pregunta perqu¨¨ em sento orgull¨®s del meu vessant m¨¦s grotesc i sat¨ªric.

P. Una altra constant en la seva obra ¨¦s la pres¨¨ncia de transvestits i hermafrodites. Aquestes figures liter¨¤ries, avui important¨ªssimes per a la teoria queer, en el seu cas semblen provenir d¡¯alguna an¨¨cdota infantil o, fins i tot, d¡¯una certa concepci¨® alqu¨ªmica de l¡¯androgin.

R. Vaig escriure Travesti [en castell¨¤, Lulu, Impedimenta, 2011] per desmarcar-me dels meus relats anteriors i assajar una novel¡¤la curta amb una gran c¨¤rrega psicol¨°gica, en la l¨ªnia de Les tribulacions del jove Torless de Musil. ?s un llibre que m¡¯estimo molt, encara que ning¨² el col¡¤loqui entre els meus textos m¨¦s ambiciosos; s¡¯endinsa en les profunditats de la meva ment, ¨¦s un trinxera excavada en la meva ¨¤nima... Alhora, est¨¤ basat en un cas m¨¨dic, un cas psicoanal¨ªtic d¡¯una persona hermafrodita a qui els pares van decantar cap al sexe mascul¨ª, als quatre anys, i que m¨¦s endavant va desenvolupar una neurosi. La lectura d¡¯aquest cas em va impactar. O sigui que no es tracta d¡¯una an¨¨cdota personal, sin¨® d¡¯un cas cl¨ªnic, sigui com sigui, important per a mi. I jo el vaig reelaborar i vaig fer que el meu protagonista pat¨ªs una crisi neur¨°tica en la seva joventut, en un alberg juvenil, quan un dels seus amics se li acosta, enmig d¡¯una festa carnavalesca, disfressat de dona... El protagonista, anys m¨¦s tard, s¡¯ha convertit en escriptor i creu en la possibilitat de la curaci¨® per mitj¨¤ de la literatura. Vol que aflori tot all¨° oblidat, censurat pel seu cervell, i amb el seu esfor? d¡¯autopsicoan¨¤lisi va descobrint la hist¨°ria real que el torba i aix¨ª es cura... Per qu¨¨ aquest inter¨¨s en el cas d¡¯un hermafrodita? Crec que m¡¯hi vaig apropar atret pel fet que sovint sento una veu femenina que parla dins meu. Sempre l¡¯he sentit. La imagino com una mena de germana reprimida, clausurada en mi, una germana que no ha obtingut el dret de dir la seva. O sigui que miro de donar-li sortida i sovint escric amb aquesta veu de dona. M¡¯encanta escriure amb la meva veu femenina. ?s important, aquesta naturalesa dual que sempre he sentit, i que em defineix. D¡¯aqu¨ª em ve la inclinaci¨® al t¨°pic del transvestit.

P. Tamb¨¦ el fascina, i la fa servir aqu¨ª i all¨¤, la idea del doble. El punt de partida de Solenoide ¨¦s un Mircea Ca?rta?rescu alternatiu que, en comptes d¡¯iniciar una carrera liter¨¤ria, fracassa i queda atrapat en la vida tediosa d¡¯un professor d¡¯institut. Tamb¨¦ t¨¦ una hist¨°ria recurrent amb un bess¨® seu desaparegut als anys m¨¦s foscos del r¨¨gim de Ceau?escu...

R. Soc un escriptor rom¨¤ntic. ?s el que em defineix millor. I el doble, el Doppelg?nger, ¨¦s una fantasia rom¨¤ntica.

P. Potser m¡¯erro, per¨° tamb¨¦ he trobat la figura del doble als dietaris que tot just veuen la llum en catal¨¤. Trobo el doble en la manera en qu¨¨ vost¨¨ rellegeix les entrades del passat i s¡¯encara als Ca?rta?rescus previs i, sorprenentment, els enveja pel que eren capa?os d¡¯escriure. ?s possible? Jocs de miralls i dobles en el g¨¨nere dietar¨ªstic?

R. ?s clar que s¨ª. El protagonista del meu dietari ¨¦s un doble. No soc jo. No he sentit mai que l¡¯home que contemplo al dietari tingui res a veure amb mi. M¡¯interesso per ell, s¨ª, perqu¨¨ compartim el nom i perqu¨¨ soc una mena d¡¯exobi¨°leg: me l¡¯estudio com a un alien¨ªgena, un estrany, un home malalt¨ªs, obsessionat amb la literatura i el seu dest¨ª... No soc aix¨ª en el meu dia a dia. En realitat, soc una persona ben ordin¨¤ria. Per¨° quan sec a la cadira de l¡¯escriptori em transformo radicalment. ?s com tenir doble personalitat. L¡¯altre jo apareix, de sobte, i comen?a a fer anar el bol¨ªgraf sobre el paper. Sense pensar qui soc ni qu¨¨ vull escriure, em limito a redactar el que alg¨² em xiuxiueja a cau d¡¯orella. Escric sota els efectes d¡¯alguna mena d¡¯hipnosi. I quan acabo, al cap d¡¯una hora o dues, perqu¨¨ no hi dedico m¨¦s temps al dia, retorno a la meva personalitat profana, la d¡¯un home que passeja pel parc, comparteix un caf¨¨ amb la dona, s¡¯arrepapa davant del Netflix o juga a videojocs... ?s una situaci¨® ben estramb¨°tica. Fins i tot per a mi.

P. Aleshores, qui tinc el gust d¡¯entrevistar ara mateix?

R. Mircea Ca?rta?rescu, sens dubte.

P. I el Ca?rta?rescu somiatruites? Als seus dietaris, si m¨¦s no en la tria de l¡¯edici¨® catalana, podem comptar fins a 247 transcripcions de somnis. Qu¨¨ hi troba, en els somnis que sempre els t¨¦ presents? Com l¡¯ajuden en la seva literatura?

R. ?s un altre distintiu rom¨¤ntic. De la meva personalitat rom¨¤ntica, vull dir. Sento un orgull especial per la meva capacitat a l¡¯hora de recordar detalladament els somnis m¨¦s impressionants. Somio cada nit, ¨¦s clar, per¨° sovint no ho recordo amb exactitud, com li passa a tothom. Ara, quan recordo, recordo la hist¨°ria sencera, i aquest record em proporciona s¨ªmbols, atmosferes, visions que probablement reapareixeran als meus textos.

P. Diuen que no hi ha res m¨¦s avorrit que escoltar els somnis dels altres. Li passa?

R. Llegeixo de bon grat els somnis que Kafka consigna al seu diari. Tamb¨¦ he llegit molta literatura cient¨ªfica sobre la naturalesa dels somnis i el funcionament del cervell.

P. Seguirem, doncs, amb l¡¯aspecte cient¨ªfic de la seva obra. ?s ineludible parlar dels insectes i ar¨¤cnids que poblen les seves p¨¤gines. La trilogia Encegador [Edicions del Periscopi, 2018] arriba a l¡¯extrem d¡¯estructurar-se seguint l¡¯anatomia d¡¯una papallona. Permeti¡¯m que li recordi aquella idea amb qu¨¨ Wittgenstein ens animava a imaginar una papallona tal com ¨¦s, no com un s¨ªmbol de la bellesa sin¨® en tota la seva lletjor. La trobo una idea molt cartaresquiana: mirar-nos les coses de ben a prop, amb la lupa, i que el que ens semblava bell o familiar se¡¯ns torni monstru¨®s. Vost¨¨ intenta transmetre estranyesa, o un cert horror, quan ens fa mirar a trav¨¦s del seu microscopi? O les seves descripcions s¨®n m¨¦s enll¨¤ de les idees de bellesa i lletjor?

R. No, de cap manera. No classifico les coses segons la seva bellesa o lletjor perqu¨¨ aix¨° no t¨¦ import¨¤ncia. El meu criteri ¨¦s si resulta o no interessant. Bona part del m¨®n la trobo sense inter¨¨s. Per exemple, els adults. No escric mai sobre adults, nom¨¦s sobre canalla i adolescents. Els trobo interessants. Cosa que no em passa amb els adults. Tampoc escric sobre plantes. El regne de les plantes no em desperta cap mena d¡¯inter¨¨s. Ara b¨¦, els insectes... Els insectes s¨®n absolutament fascinants! La ra¨® ¨¦s que s¨®n ben diferents de nosaltres. Malgrat ser vius, funcionen m¨¦s aviat com aut¨°mats, com robots vius, ¨¦s clar, ¨¦ssers vius sense lliure albir per¨° amb l¡¯impuls d¡¯un sistema nervi¨®s i la capacitat de reaccionar al medi. I aqu¨ª hi veig una paradoxa que m¡¯interessa: la seva combinaci¨® de vida i no-vida. Crec que Kafka va triar el s¨ªmbol immortal de l¡¯insecte monstru¨®s perqu¨¨ representa perfectament l¡¯antihum¨¤ o l¡¯hum¨¤ m¨¦s deshumanitzat possible. Em fascinen els insectes, no perqu¨¨ les papallones siguin boniques i les larves repulsives, sin¨® perqu¨¨ no s¨®n criatures d¡¯aquest planeta. Si els mirem amb ulls humans, amb ulls de vertebrats, ens resulten alien¨ªgenes. El pregadeu, l¡¯arna, els polls, tots aquests insectes habiten un altre planeta, un costat diferent de l¡¯atles mundial de la imaginaci¨®, i aix¨° m¡¯urgeix a escriure sobre ells. Cada dia vull escriure sobre insectes. Cada dia amb m¨¦s ganes. Penso a dedicar-los tot un llibre. Potser en un futur...

P. No s¨¦ si n¡¯est¨¤ al corrent: en catal¨¤, els seus dietaris s¨®n introdu?ts amb un pr¨°leg de Sam Abrams. En fa un elogi irreprotxable, i tamb¨¦ assenyala que la seva obra ¡°est¨¤ indicant el cam¨ª de sortida de l¡¯atzucac de la postmodernitat¡±. Com a alg¨² que ha escrit profusament sobre literatura postmoderna i alg¨² que, feli?ment, ha incorporat trets pynchonians en la seva narrativa (aix¨ª com el molt postmodern recurs de la intertextualitat i les refer¨¨ncies als subg¨¨neres literaris), qu¨¨ en pensa?

R. Des d¡¯un punt de vista acad¨¨mic, soc un especialista en postmodernitat. N¡¯he escrit en un llibre de 600 p¨¤gines. O sigui que li puc enumerar f¨¤cilment el que m¡¯agrada i el que odio de la postmodernitat. N¡¯odio la filosofia. Odio Lyotard, per exemple. Per¨° adoro la literatura postmoderna. Adoro la seva tend¨¨ncia a la intel¡¤lectualitzaci¨®. Adoro Barth, Coover, Barthelme... I vaig aprendre molt d¡¯ells, tot i que jo no soc tan l¨²dic. Per¨° bona part de la meva obra encaixa perfectament en aquest compartiment postmodern. Per exemple, Levantul t¨¦ una textura clarament postmoderna en el seu ¨²s del dialectes romanesos i en la premissa que cada vers al¡¤ludeixi un altre vers de la literatura romanesa. ?s una monstruositat intradu?ble o ben dif¨ªcil de traduir [en castell¨¤, El Levante, Impedimenta, 2015]. O sigui que ¨¦s un text reciclat, recicla i parodia la literatura aliena, i aquest ¨¦s un gest ben postmodern.

P. I un homenatge enverinat a la tradici¨® nacional...

R. Tamb¨¦.

P. Parlem de Romania, si us plau. Dubl¨ªn t¨¦ Joyce; Bucarest, Ca?rta?rescu. Els que no coneixem la capital de Romania ens demanem si en la seva obra llegim una idealitzaci¨® nost¨¤lgica o una ciutat reflectida amb detall. ?s Ca?rta?rescu un guia fiable?

R. A vost¨¨ no li cal visitar Bucarest. De fet, jo he inventat Bucarest. N¡¯estic conven?ut: al m¨®n no hi existeix cap Bucarest. De la mateixa manera que no existia Sant Petersburg abans de Dostoievski, jo he constru?t Bucarest pedra a pedra. Les ciutats reals no tenen cap mena d¡¯inter¨¨s per a mi; nom¨¦s les ciutats que els escriptors s¡¯inventen. No em cal visitar Buenos Aires. Em basta llegir Borges. L¡¯Alexandria de Durell ja em satisf¨¤ prou. No tinc la necessitat de visitar cap d¡¯aquestes ciutats. Com deia Calvino, totes les ciutats s¨®n imagin¨¤ries... I s¨ª, tinc una mena de relaci¨® complicada amb Bucarest, entre l¡¯amor i l¡¯odi. Hi vaig n¨¦ixer i la conec perfectament. Com qualsevol lloc habitat, t¨¦ aspectes positius i negatius. Per¨° no m¡¯interessa la ciutat per si mateixa. Cada cop apareix menys i menys en els meus llibres. Per descomptat que quan hi passejo trobo edificis estranys que capten la meva atenci¨®. Hi ha moments del dia, fins i tot, en qu¨¨ la ciutat es torna una estranya. Els vespres de l¡¯estiu, per exemple, de l¡¯estiu s¨®n impressionants; s¡¯hi forma una espessa llum d¡¯ambre que he volgut retratar en molts textos. L¡¯instant de la posta de sol ¨¦s absolutament m¨¤gic. No he trobat res de semblant en cap altre rac¨® del m¨®n. Per¨° estic conven?ut que la meva literatura amplifica aquestes visions de Bucarest. Per aix¨° considero Bucarest la meva invenci¨®. En tinc la patent.

P. Ens agrada el safareig, i d¡¯intimitats els dietaris en van plens. Crec que parlo en nom de molts lectors: anem als dietaris a l¡¯espera que l¡¯autor malparli dels coetanis. En el seu cas, la decepci¨® ¨¦s gegant: vost¨¨ nom¨¦s malparla d¡¯un escriptor, i aquest escriptor sempre reprovable ¨¦s Mircea Ca?rta?rescu. Per qu¨¨ ¨¦s tan dur amb si mateix?

R. Tinc molt present una de les can?ons menys conegudes de John Lennon. ?s aquella on diu: ¡°Estimat, John / No siguis tan dur amb tu mateix / Pren-t¡¯ho amb calma / La vida no est¨¤ pensada per c¨®rrer / La cursa s¡¯ha acabat i l¡¯has guanyada¡±. Sovint sento el mateix, sento que m¡¯exigeixo massa. Tota la vida me l¡¯he passat sota pressi¨®. Per¨° de vegades sospito que he fet el correcte. La pressi¨® ¨¦s bona per a l¡¯escriptor i l¡¯artista. La pressi¨® parla per tu, t¡¯exprimeix perqu¨¨ surti el millor de tu. No pots rentar-te les dents si no esprems el tub de pasta, oi? O sigui, toca pressionar-te i ser sever amb tu mateix perqu¨¨, al capdavall, com deia Kafka, no som m¨¦s que literatura. Has d¡¯extreure tota la literatura que portes a dins.

P. Li agraeixo que hagi esmentat John Lennon. S¨¦ que deu detestar els q¨¹estionaris Proust, per¨°, per acabar, li tenia preparada una pregunta m¨¦s aviat fr¨ªvola. Justificada! Als dietaris es refereix als Beatles diverses vegades. La frivolitat, doncs: quin ¨¦s el seu Beatle? Quin dels quatre ¨¦s el seu doble?

R. Formo part de la generaci¨® liter¨¤ria dels vuitanta. En el seu moment, quatre dels poetes d¡¯aquella generaci¨® vam acordar de publicar un llibre titulat Aire amb diamants. I, ¨¦s clar, amb tota la nostra ambici¨® juvenil ens sent¨ªem com quatre poetes afortunats i decisius del panorama, uns fab four de la literatura romanesa. Comparar-nos amb els Beatles ens va dur a una gran discussi¨®. Tothom volia ser Lennon o McCartney. No ens pos¨¤vem d¡¯acord. Nom¨¦s ten¨ªem una cosa clara: ning¨² volia ser Ringo. ?bviament la meva prefer¨¨ncia era encarnar John, perqu¨¨ admirava la seva l¨ªrica, els seus aires de grandesa creient-se m¨¦s important que Jesucrist, per¨° sobretot perqu¨¨ era l¡¯aut¨¨ntic geni dintre el grup. ?s curi¨®s que passen els anys, em vaig fent gran, i cada cop em sento m¨¦s inclinat a preuar l¡¯aportaci¨® de Paul. S¨ª, cada dia m¡¯agrada m¨¦s Paul, per¨° el meu ¨ªdol ¨¦s, sens dubte, John.

P. Harrison l¡¯espiritual, no?

R. No, Lennon. Potser McCartney. Per¨° Lennon el rebel, segur.