Dones malaguanyades

Dues dones que haurien pogut tenir una vida llarga i fruct¨ªfera, l¡¯una en l¡¯¨¤mbit de l¡¯art, l¡¯altra del m¨®n del disseny, van morir abans del vespre de la vida. Les dues haurien pogut donar moltes m¨¦s coses a la cultura d¡¯aquest pa¨ªs, les dues volien fer-ho, i tamb¨¦ les dues van ser visitades massa d¡¯hora per la darrera parca, ?tropos, la inflexible.

Camila Ca?eque (1984-2024) va ser una artista amb idees, que havia presentat el seu art i el seu pensament sobre l¡¯art als dos continents americans, a Barcelona i a Madrid: a la fira ARCO va protagonitzar una de les performacions m¨¦s ins¨°lites en la hist¨°ria d¡¯aquell certamen, recordada. Abans de morir va deixar enllestit el llibre La ¨²ltima frase (Segovia, La U?a Rota, 2024), en qu¨¨ glossa les ¨²ltimes frases de 452 llibres, quasi tot novel¡¤les, per¨° tamb¨¦ de Plat¨®, Dante o Montaigne. El procediment nom¨¦s ¨¦s una excusa per forjar una teoria del coneixement, de la vida, del cansament, els l¨ªmits i la mort, i sembla tot ell una premonici¨® del seu dest¨ª.

L¡¯¨²ltima frase de qualsevol llibre no ¨¦s m¨¦s que un l¨ªmit, escrit per necessitat, d¡¯un discurs que, en especial en el camp de la novel¡¤la, podria continuar indefinidament. L¡¯¨²ltima frase ¨¦s sempre una mena d¡¯insinuaci¨® a la continu?tat del que un autor ha deixat escrit en un llibre; i la reuni¨® de tots els llibres del m¨®n, com volia Borges, constitueix l¡¯univers, sempre entenent que tot autor incorpora una s¨¨rie de frases al vast discurs del regne de l¡¯escrit, per¨° alhora inscriu l¡¯¨²ltima com a met¨¤fora de la inevitable conting¨¨ncia de tot ¨¦sser hum¨¤: finis. El fet ¨¦s, tanmateix, que tant l¡¯univers dels llibres com l¡¯univers cosmol¨°gic s¨®n apeiron, com volia Anax¨¤goras, all¨° que no t¨¦ l¨ªmits. El que t¨¦ l¨ªmits, per contra, ¨¦s tota exist¨¨ncia material, per molta ¨¤nima que es porti a dins. En paraules de Ca?eque: ¡°La obra muere, queda terminada, determinada, y es entonces cuando nace¡±. Neix a la lectura i per ella es multiplica d¡¯una manera altra vegada indeterminada, incontrolable i infinita. Tamb¨¦: ¡°El t¨ªtulo de esta obra se niega a s¨ª mismo. El apocalipsis no dejar¨¢ de suceder y ninguna frase ser¨¤ la ¨²ltima. Ser¨¢n ¨²ltimas frases, en plural, y seguir¨¢n multiplic¨¢ndose¡±. I encara una citaci¨® que atorga al llibre una validesa metaf¨ªsica: ¡°Dentro de poco es ma?ana y no ser¨¢ ma?ana nunca¡± (Lobo Antunes; per¨° podria ser Quevedo). Aix¨ª el ¡°dem¨¤¡± de Camila Ca?eque enlla?a el seu llibre amb la incertesa m¨¦s gran.

Anna Calvera (1954-2018) veu ara publicada una antologia de treballs seus a c¨¤rrec de ?Joan Vintr¨®, ?scar Salinas i Isabel Campi. Calvera va estar vinculada a les societats estudioses del disseny gr¨¤fic i en especial l¡¯industrial, i va des?envolupar una tasca docent i de conferenciant que la va dur per tot el m¨®n. ?s un referent dels estudis de disseny a casa nostra, i d¡¯arreu on la gent es preocupa a donar una mica (m¨¦s) de sentit a la vida, en aquest cas pel cam¨ª de posar al nostre abast objectes bells que ens facilitin l¡¯exist¨¨ncia. No ¨¦s mal prop¨°sit, perqu¨¨ la vida no dona tantes satisfaccions dia rere dia: desapareixen les religions, les menudes que han substitu?t les grans s¨®n deliq¨¹escents, la filosofia sempre ha ofert respostes insuficients als grans problemes existencials (l¡¯anglesa, menys), i els historiadors nom¨¦s parlen de tot all¨° que han arxivat el temps i la mem¨°ria. Per aix¨° ¨¦s tan important ¡ªaccepteu l¡¯exageraci¨®¡ª que la forquilla aparegu¨¦s en el m¨®n de la gastronomia o de la civilitzaci¨® ¡ªaix¨ª ho diria Ernst Bloch¡ª, com Anna Calvera explica en una p¨¤gina del seu llibre: Cosas del dise?o. Teor¨ªa, est¨¦tica e historia (M¨¨xic, Designio, 2023).

A Catalunya no li manquen dissenyadors gr¨¤fics i industrials de primer ordre, des d¡¯Andr¨¦ Ricard a Xavier Mariscal, des de Josep Maria Trias a Claret Serrahima. Per¨° no tots els estudiosos del disseny han estat capa?os d¡¯articular, com fa Calvera, els tres elements que esmenta al subt¨ªtol del llibre: la teoria, la bellesa (o la lletjor) i la hist¨°ria. ?s un prop¨°sit humanista, hereu d¡¯un Benvenuto Cellini o d¡¯un Leo?ne Battista Alberti, que s¨®n de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ el disseny, aprofitant el bo i millor de l¡¯artesania (com accepta Calvera), fa un pas endavant i converteix els objectes de cada dia ¡ªllavors luxosos, ara a l¡¯abast de tothom, vegeu Ikea¡ª en coadjuvants d¡¯una vida agradable i pl¨¤cida: ja ¨¦s molt. Calvera va estudiar l¡¯evoluci¨® d¡¯aquesta ¡°teoria dels objectes¡± en relaci¨® amb el camp social a l¡¯obra de Mandeville, Diderot, Condillac, Rousseau, Hume o Berkeley; i, com veiem en llegir el llibre, va rec¨®rrer igualment a autors majors del pensament contemporani: Heidegger, Hannah Arendt, Roland Barthes, Pierre Bourdieu o Ettore Sottsass. L¡¯autora els discuteix, sempre amb intel¡¤lig¨¨ncia, sempre amb enginy.

Camila Ca?eque i Anna Calvera viuran en les obres que ens han deixat. No cal que ens preocupem pel seu futur en termes m¨¦s abstractes.