Jordi Galli escriu retalls d¡¯un viatge per l¡¯antiga ruta 66

A l¡¯est de Santa Fe, a poques milles de Los Alamos, hi ha el Bandelier National Monument, un parc natural que, a m¨¦s de la flora i la fauna, preserva les restes dels assentaments i la cultura dels natius pueblo que hi van viure. Jordi Galli (Barcelona, 1965), en el cap¨ªtol que li dedica a La ruta invisible, la cr¨°nica del viatge que va fer entre el juliol i l¡¯agost de 2016, juntament amb la seva parella, seguint el rastre de l¡¯antiga Ruta 66, que travessava els Estats Units des de Chicago fins a Santa Monica, escriu el seg¨¹ent: ¡°Durant el recorregut pel parc veiem que els arbres d¡¯algunes zones, principalment pins i roures, tenen rastres de foc a les esquerdes de l¡¯escor?a, per¨° tret d¡¯aquest esgrafiat org¨¤nic no hi ha res que ens faci pensar en cap incendi recent, i fins i tot amb els rigors d¡¯aquest primer d¡¯agost es respira una vida atape??da que comen?a a la gelosia que fan les cap?ades de branques i fulles, que sembla que es vulguin quedar tota la claror, va baixant pels troncs, anima els arbustos i cau fins a terra convertida en el moviment incessant que formigueja als nostres peus sota l¡¯entapissat de les fulles de les tardors passades: daurades i seques les que cruixen quan les trepitgem; marrons i humides, a sota, les que ens estoven les passes¡±. Vet aqu¨ª com de sobte, i una vegada m¨¦s, perqu¨¨ La ruta invisible va plen¨ªssim d¡¯instants eternament bells gr¨¤cies a l¡¯equilibri mesurat de la seva prosa, que Jordi Galli fa el m¨¤xim afalac que es pot fer a la realitat ¡ªsegons diu Rodrigo Fres¨¢n a la cita que encap?ala el llibre¡ª: convertir-la en una ficci¨®, com si posse¨ªs el mateix calibre d¡¯una bona novel¡¤la d¡¯aventures.

I ¨¦s aix¨ª com viatgem al llarg dels Estats Units de la m¨¤ i la mirada que Jordi Galli s¡¯inventa ¡ªsobretot gr¨¤cies a la invenci¨® d¡¯una veu plural que virtuosament ens acull, ens calma i conforta, ben lluny del nerviosisme apressat del turisme i ben a la vora de la for?a de la curiositat, de l¡¯afany gratu?t de saber i de relacionar perqu¨¨ s¨ª el sentit ocult entre les coses del paisatge que es va obrint davant dels seus ulls. L¡¯autor visita el Ghost Ranch, per exemple, un lloc on la pintora Georgia O¡¯Keeffe es va acabar instal¡¤lant, atreta m¨¦s pels colors del desert ¡ªels tra?os del vermell i el groc del sol¡ª que no pas pel pintoresquisme tan celebrat pels regionalistes. I aleshores es fa inevitable ¡ªo necessari¡ª que l¡¯autor relacioni l¡¯esperit dels seus quadres amb l¡¯art fotogr¨¤fic tal com l¡¯entenia el seu marit, Alfred Stieglitz, que vinculi per oposici¨® la seva pintura amb la dels impressionistes francesos, i que acabi citant una frase d¡¯ella que ve a resumir el que Jordi Galli fa amb La ruta invisible: ¡°No hi ha res menys real que el realisme. Els detalls confonen¡±. I aquesta ¨¦s precisament una de les virtuts que fan que el llibre funcioni tan b¨¦, la seva volunt¨¤ria ren¨²ncia a convertir-se en una guia de viatge, com si Galli tamb¨¦ es propos¨¦s, amb un ¨¨xit evident, dur a la pr¨¤ctica de l¡¯escriptura el que Georgia O¡¯Keeffe fa en la seva obra del desert: ampliar la imatge fins al punt que sovint les pintures ja no emmarquen un paisatge o un objecte, sin¨® que en retallen un fragment i ens el presenten en unes dimensions molt m¨¦s grans que les reals, principalment en els seus quadres de flors: ¡°Vaig pensar que si pint¨¦s aquella flor, nom¨¦s aquella flor, de la mida que t¨¦ en realitat ning¨² ni tan sols la miraria; per¨° si la flor m¡¯agrada i decideixo pintar-la, la pintar¨¦ ben gran perqu¨¨ per for?a l¡¯hagin de mirar¡±. Com passa amb les fotografies que Alfred Stieglitz li fa a ella al llarg dels anys, que de ser retrats de cos sencer de mica en mica s¡¯acaben centrant en fragments del seu cos nu, aix¨ª actua tamb¨¦ Jordi Galli en presentar-nos la hist¨°ria, la idiosincr¨¤sia i la manera de ser d¡¯uns Estats Units que potser es corresponen m¨¦s al car¨¤cter de la seva mirada i a l¡¯efic¨¤cia de la seva prosa que no pas a la versemblan?a rutin¨¤ria d¡¯una cr¨°nica de sempre.

La ruta invisible ¨¦s un d¡¯aquells llibres que tan de favor fan, i agraden tamb¨¦ tant, als lectors sedentaris, satisfets de viatjar sense moure¡¯s de lloc gr¨¤cies als esfor?os tena?os contra les incomoditats de sortir de casa i la vitalitat plena d¡¯entusiasme de gent com V. S. Pritchett o Ces Noteboom, una ra?a d¡¯escriptors a la qual el lector, sens dubte, hi afegir¨¤ el nom de Jordi Galli.

La ruta invisible?

Jordi Galli?
Quaderns Crema
192 p¨¤gines. 20 euros