¡®El senyor de les tenebres¡¯: L¡¯Anticrist ser¨¤ negre
A l¡¯¨¨poca de la guerra del Vietnam, i dels assassinats de Malcolm X i Luther King, el protagonista de Hal Bennett es converteix en l¡¯¨ªdol d¡¯una religi¨® negra
La N¨¦gritude va ser un moviment pol¨ªtic, intel¡¤lectual, d¡¯estudiants afrofrancesos durant la primera meitat del segle XX. Persegueix l¡¯emancipaci¨® del jou colonial a partir de la cultura, pamflets, revistes i accions po¨¨tiques. D¡¯una banda, combat els estereotips racistes i la dissoluci¨® en la metr¨°poli i, de l¡¯altra, construeix un corpus ic¨°nicament negre (d¡¯arrels caribenyes i africanes), de bracet amb els llenguatges de les avantguardes, per trabucar la imatge del negre baix de sostre, del discapacitat per a res que no sigui esllomar-se, ballar, drogar-se i follar.
El moviment tindr¨¤ un problema de tall rom¨¤ntic. A Fran?a idealitza la negritud per dotar-la de prestigi. Mentrestant, als Estats Units es linxen m¨¦s de 2.000 negres. En aquest context, Boris Vian publica una esp¨¨cie d¡¯antagonia, l¡¯any 1946, la fabulosa novel¡¤la Escopir¨¦ damunt la vostra tomba. Situada al sud dels EUA, el protagonista ¨¦s un negre de pell blanca, esvelt i ben dotat. Venjar¨¤ la mort del germ¨¤ (a la forca, per haver-se enamorat d¡¯una blanca) amb un pla violent¨ªssim, que passa per seduir noies blanques d¡¯upa (en ambients amarats de sexe, alcohol i jazz) i tot seguit desvirtuar-les a cops de cigala ¡ªi de pedra¡ª, un ull per ull salvatge dels afroamericans contra Blanquil¨¤ndia.
Acusacions falses de robatori, d¡¯homicidi o de violaci¨®, espectacles p¨²blics de tortura i mort, segregaci¨® brutal, supremacisme blanc i assassinat de l¨ªders locals, els EUA bullien de racisme. A les engires del Maig del 68, la N¨¦gritude perd el tremp. Bona part dels ide¨°legs ja havien estat domesticats per l¡¯Acad¨¨mia. Escriptors negres i criolls de nova fornada li retrauran una refolkloritzaci¨® bleda, una imatge que encara belluga, la del negre connectat amb la terra, de f¨ªsic imponent i d¡¯¨¤nima noble, un arquetip racista.
L¡¯any 1970 es publica El senyor de les tenebres, una novel¡¤la de Hal Bennett que recull el gest de Boris Vian i el porta a una altra dimensi¨®, si aix¨° era possible, m¨¦s truculenta, m¨¦s espasm¨°dica i d¡¯incre?bles resson¨¤ncies veterotestament¨¤ries. Ara l¡¯autor ¨¦s afroameric¨¤ i s¡¯empesca un artefacte que funciona com la cara oculta dels postulats de la N¨¦gritude. Ara el protagonista (Joe Market) torna a ser un negre poder¨®s, armat amb una cua llegend¨¤ria, que posa el cos i la ment al servei d¡¯unes amoralitats tan fondes, d¡¯un brusquedat tan exagerada, que pouen la versemblan?a per contrast, a la manera de les hip¨¨rboles de la Il¨ªada, les astracanades de Rabelais o les estripades de l¡¯slapstik m¨¦s groller. Per fer-se una idea de les visions religiosament c¨¤rniques que prodiga Bennett, el lector catal¨¤ podria rec¨®rrer a les vinyetes d¡¯Anarcoma, el detectiu transvestit i prostitut, un h¨ªbrid de Lauren Bacall i Humphrey Bogart, obra de l¡¯historietista undregraund Nazario: furor, brut¨ªcia i llibertat.
El senyor de les tenebres ¨¦s una novel¡¤la que estremeix, perqu¨¨ funciona com una religi¨®, ¨¦s a dir, a partir d¡¯imatges extremes que passen per lli?ons. El missatge de les religions s¡¯inocula als feligresos fent servir figures i s¨ªmbols terror¨ªfics, i les paraules hi agafen un relleu m¨¦s aviat parab¨°lic. Bennett ¨¦s el predicador d¡¯un m¨®n patibulari i el lector queda grapejat, iniciat en uns misteris espaordidors, amarat d¡¯una transcend¨¨ncia infausta. A l¡¯¨¨poca de la guerra del Vietnam, i dels assassinats de Malcolm X i Luther King, Joe Market es converteix en l¡¯¨ªdol d¡¯una religi¨® negra, la de la por, i mena una vida que es pot llegir com el revers de la vida de Jesucrist. Messies com ell, subjugat pel pare com ell, adorat i manipulat per homes i dones, com Crist, Joe Market lluitar¨¤, pontificar¨¤, el feriran, salvar¨¤ i matar¨¤ en nom de tots els negres. Ni dotze putes apost¨°liques alhora, ni cap tra?ci¨® ni cap ab¨²s no el desviaran del cam¨ª de la redempci¨®.
Feia temps que en catal¨¤ no ten¨ªem l¡¯avinentesa d¡¯un llibre (i d¡¯una traducci¨® brillant, de Ferran R¨¤fols) com aquest, d¡¯un calibre tan gruixut. La prosa de Bennett hi actua com un fluid corporal (el lector decidir¨¤ quin) que enllardeix les accions i les idees de Joe Market i les eleva a la categoria d¡¯un mite modern. Un llibre valent, com La Segona Perif¨¨ria, que ha gosat empalar-nos amb ell.
El senyor de les tenebres
Traducci¨® de Ferran R¨¤fols Gesa
La Segona Perif¨¨ria
376 p¨¤gines
22,50 euros
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
