Maria Arimany a la recerca d¡¯un llibre generacional

Si un lector d¡¯un futur lluny¨¤, desconeixedor de la narrativa catalana del primer quart del segle XXI, es dediqu¨¦s a fullejar l¡¯obra liter¨¤ria d¡¯una s¨¨rie d¡¯escriptores que podrien dir-se X, Y i Z, per exemple, no trigaria gaire a concloure que totes tres s¨®n els heter¨°nims creats per un escriptor que no ha sabut concedir una veu prou personalitzada a cadasc¨². Si aquest lector del futur remot aconsegu¨ªs encuriosir-se una mica amb els llibres que t¨¦ oberts davant seu, la sorpresa o l¡¯estupefacci¨® el vencerien en adonar-se que X, Y i Z no s¨®n els heter¨°nims de ning¨², sin¨® que nom¨¦s s¨®n tres escriptores diferents, nascudes en llocs diferents, que pensen i escriuen de manera similar, com si fossin les alumnes mod¨¨liques d¡¯una escola que no toler¨¦s cap transgressi¨®. Estil¨ªsticament h¨¤bils i aplicades ¡ªla seva prosa pot assemblar-se a un jard¨ª ben cuidat on les flors s¡¯hi senten a gust¡ª, no s¡¯estan de retenir la temptaci¨® de transformar en una joguina formal qualsevol text, de la mateixa manera que les criatures es diverteixen amb qualsevol objecte. Els llibres de X, Y i Z tamb¨¦ comparteixen uns personatges agermanats per un perfil amb bastantes concomit¨¤ncies, com si fossin especialistes a tenir idees confuses sobre tot el que els preocupa: la vida sexual els sembla un jerogl¨ªfic de signes indesxifrables o b¨¦ una malaltia d¡¯evoluci¨® lenta, la immaduresa guia les complicacions dels seus projectes quotidians, i, en buscar l¡¯alegria com qualsevol persona necessitada de tendresa i harmonia, la comicitat els resulta estranya.

Maria Arimany (Llerona, 1990) sembla haver apr¨¨s amb profit les lli?ons liter¨¤ries de X, Y i Z, i Al bosc s¡¯hi ha d¡¯arribar quan encara ¨¦s fosc, un recull de deu contes que va obtenir el premi Documenta 2023, el lector d¡¯aquell futur lluny¨¤ hi localitzar¨¤ el mateix que ja havia detectat abans en les seves precursores, com si tothom an¨¦s a la recerca de la confecci¨® d¡¯un llibre generacional, tot i que tamb¨¦ podria entendre¡¯s com el retrat d¡¯una ¨¨poca o tend¨¨ncia liter¨¤ria: contes com ¡®Dins meu¡¯ o ¡®Marietes de l¡¯ull viu¡¯ cauen en la trampa f¨¤cil de pretendre transgredir aquella cosa tan seriosa que ¨¦s la convenci¨® liter¨¤ria, el primer com si fos un poema situat en un lloc inadequat ¡ªobrint el llibre¡ª, i el segon utilitzant uns recursos ¡ªtot el relat est¨¤ bastit sobre l¡¯an¨¤fora¡ª que devien ser originals abans que els postmoderns els esgotessin. S¡¯equivocaria, per¨°, el lector que se sent¨ªs decebut d¡¯aquests primers contactes amb Al bosc s¡¯hi ha d¡¯arribar quan encara ¨¦s fosc i abandon¨¦s la lectura: llavors es perdria la joia de la corona, ¡®La farinera borda¡¯, una novel¡¤la curta que ocupa gaireb¨¦ la meitat del llibre i que, en un principi, la impressi¨® que fa ¨¦s la de ser un desgavell narratiu de primer ordre; miraculosament, per¨°, la veu narradora acaba dominant el caos primigeni, un caos tan sols aparent i calculadament pensat, dosificant i ocultant les informacions principals i aconseguint que la novel¡¤la resulti estar deliciosament desordenada i elaboradament incompleta, com si Maria Arimany busqu¨¦s crear en el lector la sensaci¨® que no tan sols se li escamoteja el desenlla?, sin¨® tamb¨¦ el nus. Per¨° al lector li ¨¦s igual, perqu¨¨ el que no hi oculta l¡¯autora s¨®n la ferocitat del cor, les efervesc¨¨ncies sentimentals, la pornografia de conte de fades i la mirada esquerpa i observadora que recorre amb compet¨¨ncia liter¨¤riament esperan?adora les p¨¤gines d¡¯Al bosc s¡¯hi ha d¡¯arribar quan encara ¨¦s fosc, com si al final les lli?ons de X, Y i Z fossin prou f¨¨rtils, podria pensar el lector d¡¯aquell futur tan pr¨°xim.

Al bosc s¡¯hi ha d¡¯arribar quan encara ¨¦s fosc?

Maria Arimany?
L¡¯Altra Editorial. 207 p¨¤gines. 18 euros