Un llibre per a tot l¡¯estiu

Reprenguem la tradici¨® de parlar del Pickwick, de Dickens, a l¡¯¨²ltim article abans de les vacances d¡¯estiu. Charles Dickens (1812-1870) havia escrit uns quants contes i reportatges period¨ªstics quan, de sobte, va tenir l¡¯avinentesa d¡¯escriure una narraci¨® m¨¦s llarga per enc¨¤rrec de l¡¯editor Chapman & Hall, de Londres: aix¨° va ser l¡¯any 1836, quan l¡¯autor nom¨¦s tenia 24 anys. Ni la idea ni la iniciativa van ser seves. Un dibuixant que ho passava prim va oferir a l¡¯editor una s¨¨rie d¡¯il¡¤lustracions que, si trobaven l¡¯escriptor adequat, podien explicar la hist¨°ria ¡ªfor?a habitual a l¡¯¨¨poca¡ª d¡¯una colla d¡¯homes pertanyents a un club que, sortint de Londres, demostrarien faceciosament la seva gran ineptitud en l¡¯art de la pesca i de la ca?a. No s¡¯acaba d¡¯entendre que aquest motiu pogu¨¦s donar per a molts fascicles, i aix¨° degu¨¦ amo?nar l¡¯autor perqu¨¨, tot i que les primeres entregues en fullet¨® de la novel¡¤la exhibien clarament a la coberta una canya de pescar i una escopeta, els quatre membres del que Dickens va anomenar Club Pickwick ¡ªnom del seu l¨ªder¡ª no es dediquen quasi mai, en tota l¡¯obra, ni a l¡¯art de la pesca ni a la ca?a.

Segons l¡¯editor, era el dibuixant qui havia de marcar la pauta per als episodis de les entregues de Dickens, el qual, per b¨¦ que hauria estat capa? d¡¯allargassar un motiu tan elemental durant encara m¨¦s p¨¤gines que les que va escriure, va mostrar el seu disgust a causa d¡¯aquesta servitud: tot es va resoldre quan el primer dibuixant, Seymour, empaitat pels creditors i amb una tirada a la depressi¨® des de feia sis anys, es va su?cidar d¡¯un tret al cor. Dickens va tenir aleshores les mans lliures per escriure el que volgu¨¦s i, havent demostrat que la seva narraci¨® era capa? de despertar l¡¯inter¨¨s de molts lectors, l¡¯editor va buscar un nou il¡¤lustrador que, ara s¨ª, faria cas a les propostes de l¡¯escriptor, i no al rev¨¦s: Robert Buss va fer uns dibuixos per a la tercera entrega que no van agradar gaire; llavors va entrar en escena Hablot Knight Browne, que es feia dir Phiz, de nom¨¦s vint anys, dibuixant amb molt d¡¯enginy que acabaria col¡¤laborant amb Dickens durant vint-i-tres anys ¡ªaquest ¨¦s un dels aspectes gratificants de les obres de Dickens quan s¡¯editen il¡¤lustrades.

L¡¯¨¨xit va acabar doncs assegurat, m¨¦s encara quan Dickens, al cap¨ªtol X ¡ªels episodis no es van correspondre amb els cap¨ªtols de l¡¯obra en forma de llibre d¡¯un sol volum, editat quasi immediatament despr¨¦s de l¡¯¨²ltim lliurament¡ª va incorporar a la novel¡¤la el personatge de Sam Weller, que ser¨¤ el criat fidel del senyor Pickwick fins al final de l¡¯obra. En traducci¨® de Josep Carner: ¡°Cada any [Pickwick] assisteix a un gran xeflis de fam¨ªlia, a casa de Wardle; i en aquesta, com en tota altra ocasi¨®, ¨¦s invariablement acompanyat pel fidel Sam, entre ambd¨®s existint un afecte rec¨ªproc i invariable que res sin¨® la mort no estroncar¨¤¡±. L¡¯¨¨xit de les entregues va ser tan gran a partir de l¡¯aparici¨® de Sam Weller, que la revista no va parar d¡¯incrementar les vendes: de 400 exemplars la primera entrega, el mar? de 1836, a 14.000 el febrer de 1837, i a 40.000 les ¨²ltimes, d¡¯octubre de 1837. M¨¦s encara: la hist¨°ria de l¡¯equ¨ªvoca promesa de matrimoni de Pickwick a una seva dispesera, Mrs Bardell, va reblar la comicitat del llibre: primer el lector somreia, a partir d¡¯aquest punt el lector riu a caramull. Cap al 1878, del Pickwick de Dickens se n¡¯havien impr¨¨s i venut m¨¦s d¡¯un mili¨® i mig d¡¯exemplars. Com va passar amb Els Buddenbrook?, de Thomas Mann, Dickens va ser ric a partir del seu primer llibre important, per sempre m¨¦s.

Ell mateix va trigar for?a a atorgar la categoria de ¡°novel¡¤la¡± al que escrivia mensualment. Com que va tenir tota la vida una gran tirada al g¨¨nere del reportatge period¨ªstic ¡ªapr¨¨s al Parlament angl¨¨s, on hi havia fet de reporter¡ª, aquelles entregues li van semblar una suma, certament an¨¤rquica, si no ca¨°tica, de relacions de trossos de la vida quotidiana a Londres i els encontorns, aventures i perip¨¨cies viscudes pels quatre membres viatgers del club: Pickwick, el l¨ªder; Augustus Snod?grass, home amb tirada a la poesia, de qui no coneixerem ni un vers; Tracy Tupman, faldiller galant; Nathaniel Winkle, el sol ca?ador de l¡¯obra, i amb poca tra?a, i, per descomptat, Sam Weller, un criat que parla cockney per a del¨ªcia dels senyors, la classe mitjana i la classe baixa alfabetitzada de l¡¯Anglaterra del seu temps, que van llegir el llibre arran de la dita cheap edition, de 1847.

Hi ha dues edicions catalanes del llibre perfectament recomanables: la noucentista, verament delectable, de Josep Carner, Pickwick. Documents p¨°stums del Club d¡¯aquest nom (Proa, sempre reeditada) i la dels nostres dies, Els Papers p¨°stums del Club Pickwick, a c¨¤rrec de Miquel Casacuberta (Acontravent, 2012). El lector que es desempallegui amb la llengua original (no massa dif¨ªcil) far¨¤ b¨¦ de buscar l¡¯edici¨® de James Kinsley: Charles Dickens, The Pickwick Papers, Clarendon Press-Oxford, 2014. Un llibre per a tot l¡¯estiu, estigueu-ne ben certs. I per a cada cinc estius o anyades, almenys.