Fracking cultural

Deixar fer. El laissez faire est¨¤ embrutat per l¡¯ombra neoliberal; amb ra¨®. Oblidem la mala fama un instant. Rafael Tormo Cuenca ¨¦s un artista valenci¨¤ que no s¡¯assembla a cap altre. Autodidacte, amb passat punk, hiperrealista, d¡¯¨¤nima po¨¨tica, instal¡¤lat en la perif¨¨ria cultural i espiritual; un tio que diu que l¡¯actual sistema educatiu rebenta els xavals.

L¡¯altre dia, en una taula redona pels 25 anys de la revista Caramella, parlava de la cultura popular. I va fer inc¨ªs en un concepte hui revolucionari: deixar fer. Diu que l¡¯art t¨¦ un component menystingut que ¨¦s l¡¯arravatament. ?s a dir, l¡¯ofuscaci¨® moment¨¤nia de la intel¡¤lig¨¨ncia i l¡¯aclaparament de la voluntat. En dret penal se¡¯l considera un atenuant. En art ens trau de la closca, de l¡¯ensopiment rutinari. All¨° que anomenem tradici¨® tamb¨¦ fou, en el seu moment, una modernitat que va impugnar all¨° que abans hi havia. Ara la barrera est¨¤ m¨¦s alta. En estos dies de festes majors i estiu desimbolt, com diu Rafael Tormo Cuenca, els coets borratxos han estat eliminats de tots els pobles perqu¨¨ embrutaven les parets. Ja no pot ni cantar un pollastre de bon mat¨ª als pobles sense crear conflicte. Les campanes s¨®n silenciades si molesten el ve?nat. Tot es regla, es coarta. L¡¯inici d¡¯una festa com la Tomatina hui seria impossible. Ni el futbol podria inventar-se. Als carrers de Val¨¨ncia pengen cartells de prohibit jugar a pilota. Al mercat de X¨¤bia una vegada se¡¯n va vore un que deia: Prohibit jugar. Aix¨ª, a seques. Per aix¨°, diu l¡¯artista insubordinat, cal evitar domesticar all¨° que encara conserva ¡ªmiracle¡ª una for?a ind¨°mita i transformadora. La cultura popular hauria de ser com una barca que sura les aig¨¹es i que, en el seu transcurs, es desf¨¤ i alhora incorpora tot all¨° que troba per continuar surant.

Deixar fer: esperan?a per a la cultura popular.

Posar-se a fer. Gil-Manuel Hern¨¢ndez ¨¦s un so?ci¨°?leg valenci¨¤ especialitzat en l¡¯¨¤mbit festiu: un dels repensadors de les falles. En la mateixa taula de debat va parlar d¡¯un concepte en el qual est¨¤ treballant: el fracking cultural. Diu que el capitalisme ha espremut les ciutats i el seu teixit cultural i popular amb una primera gran passada extractiva, com va oc¨®rrer amb el petroli. Ara s¡¯est¨¤ fent fracking cultural per espr¨¦mer les bosses que encara quedaven. Aix¨ª creen parcs tem¨¤tics, decorats pintorescos i centres comercials: l¡¯al¡¤licient per als t¨¨rmits tur¨ªstics. Capitalisme predatori de terra cremada. Un comportament catab¨°lic i vamp¨ªric de manual. Davant d¡¯aix¨°, ell proposa una recepta del vell anarquisme: la prefiguraci¨®. Fer en la vella societat all¨° que voldries vore en la futura societat. Resumint: posar-se a fer. Res del wu wei taoista. Res de confiar en les institucions. Autodefensa contrahegem¨°nica.

Posar-se a fer: esperan?a per a les ciutats.

Deixa fer. Posar-se a fer. Que vell ¨¦s tot.