L¡¯alegria del record d¡¯Emili Manzano

Conscient que tota literatura nom¨¦s pot sortir de la literatura, el 1978 Georges Perec va reprendre la f¨®rmula i l¡¯estructura inventada el 1970 per l¡¯artista nord-americ¨¤ Joe Brainard a I remember i va publicar Je me souviens. Era un conjunt de 480 frases, esquel¨¨tiques com telegrames, que enunciaven simplement uns altres tants records de l¡¯autor, gaireb¨¦ sempre trivials, amb una nul¡¤la proliferaci¨® de detalls, i que liter¨¤riament s¨®n o semblen molt poca cosa, com si el joc consist¨ªs a recordar tal cosa ¡ªuna paraula passada de moda, la can?¨® d¡¯un estiu, un determinat model de cotxe, el cognom d¡¯un ciclista, uns costums pret¨¨rits, algun ofici desaparegut, la cap?alera d¡¯un dia?ri que ja no existeix¡ª, i aconseguir que la gent de la seva generaci¨® s¡¯hi sent¨ªs identificada o reconeguda: a trav¨¦s d¡¯uns llampecs verbals oportunament seleccionats, Georges Perec ens deia com era, qu¨¨ feia, qu¨¨ sentia, com havia crescut, el que havia vist i escoltat, el que havia estimat i el que havia somiat. L¡¯editor va acceptar imprimir el llibre amb unes p¨¤gines en blanc al final per permetre que el lector, si volia, hi pogu¨¦s afegir els seus ¡°me¡¯n recordo¡± particulars. Era una altra manera de suggerir que tothom, al cap i a la fi, posseeix la seva pr¨°pia experi¨¨ncia del que passa cada dia, de l¡¯evident i el com¨², de l¡¯ordinari i d¡¯aquell soroll de fons continu que ¨¦s l¡¯habitual, que no hi ha ning¨², en fi, que no pugui dir, tal com fa Emili Manzano (Palma, 1964) al seu segon llibre, Me¡¯n record, alguna cosa com aquesta: ¡°Me¡¯n record de tantes coses viscudes en companyia d¡¯en Francisco que podria escriure un llibre sencer de menrecords¡±.

D¡¯una vida banal com la de tothom, gr¨¤cies a la batalla estil¨ªstica i la laboriositat verbal, res no s¡¯enfonsar¨¤ en l¡¯oblit

Tothom, en efecte, pot escriure la seva llista de records ¡ªcadasc¨² es deu estimar els seus, encara que vistos per desconeguts siguin uns fets insignificants ben lluny de la proesa memorable¡ª, a pesar dels riscos literaris que aix¨° comporta: tothom t¨¦ parents que s¡¯entesten a allargassar i magnificar la categoria de les seves viv¨¨ncies. Expl¨ªcitament, des del t¨ªtol, Emili Manzano no oculta qu¨¨ es proposa fer en aquest llibre: inscriure¡¯s dins d¡¯una tradici¨®, establir un di¨¤leg intertextual, homenatjar Joe Brainard i Georges Perec, i contar la seva vida mentre la contempla i l¡¯organitza com un puzle de retalls autobiogr¨¤fics, instant¨¤nies culturals i registres sociol¨°gics que va fluint a trav¨¦s de la dol?or incomprensible ¡ªo perillosament cursi o perillosament sentimental¡ª que concedeix a cada estampa evocada per la sons¨°nia del ¡°me¡¯n record¡±. Diu Emili Manzano: ¡°Me¡¯n record de les meves primeres temptatives liter¨¤ries, que varen ser, com de costum, imitatives. Tengueren forma de llista, d¡¯enumeraci¨® pura, era un model que em semblava abordable, exempt d¡¯esfor?os de redacci¨®, de problemes sint¨¤ctics i dubtes estil¨ªstics; la llista era el grau m¨ªnim d¡¯escriptura, i procura un plaer elemental i immediat¡±: al llarg del llibre, l¡¯autor s¡¯interroga com descriure la voluntat d¡¯agrair, amb la prosa de la mem¨°ria o la capacitat de la nost¨¤lgia, la felicitat incondicional de les amistats, la serenitat que concedeixen les coses petites de cada dia, l¡¯anar i el venir dels viatges, la gr¨¤cia de l¡¯atzar i la vitalitat que concedeix l¡¯art de madurar, l¡¯alegria de constatar que hi ha poques coses que no s¡¯hagin apr¨¨s dels llibres llegits, la celebraci¨® d¡¯aquella llei de la mem¨°ria que segons Garc¨ªa M¨¢rquez fa que les coses de la inf¨¤ncia quedin per sempre m¨¦s fixades en algun lloc del cor o del cap. Emili Manzano recorda la boira instant¨¤nia que es formava a la copa d¡¯an¨ªs del seu padr¨ª quan hi afegia un raig petit d¡¯aigua fresca, recorda que Ana Mar¨ªa Matute deia que hi ha infanteses que duren tota la vida, recorda que va sentir dir a alg¨² ¡ªno recorda qui¡ª que les coses passen a la gent que les sap contar, i recorda tamb¨¦ un aforisme d¡¯Elias Canetti que fa aix¨ª: ¡°Principi de l¡¯art: retrobar m¨¦s del que s¡¯ha perdut¡±.

I si aix¨° fos cert, que segurament ho deu ser, s¡¯ha de concloure que Emili Manzano, a Me¡¯n record, ha fet una operaci¨® prodigiosa amb aquesta m¨¤xima. Per qu¨¨? Doncs perqu¨¨ d¡¯una vida tan banal com la de tothom, gr¨¤cies a la batalla estil¨ªstica i la laboriositat verbal que s¡¯hi desgrana p¨¤gina rere p¨¤gina, res del que hauria d¡¯enfonsar en l¡¯oblit no s¡¯hi enfonsar¨¤ ni desapareixer¨¤: la bona literatura ¨¦s per recordar, alegrement.

Me¡¯n record?

Emili Manzano?
Anagrama
189 p¨¤gines. 17,90 euros