Montse Albets i les modes de la narrativa actual

No se sap si la Maria Ridaura, la protagonista de Nom¨¦s terra, nom¨¦s pluja, nom¨¦s fang, primera novel¡¤la de Montse Albets (Matar¨®, 1977), quan torna al mas familiar de la seva infantesa, ¨¦s conscient d¡¯estar complint al peu de la lletra el que mana una de les directrius de la narrativa dels ¨²ltims temps. Ja sigui perqu¨¨ es queden sense feina ¡ªSola, de Carlota Gurt, i F¨°rvid, d¡¯Elena Bartomeu¡ª, ja sigui perqu¨¨ se¡¯ls fa insuportable l¡¯explotaci¨® laboral a la ciutat ¡ªMamut, d¡¯Eva Baltasar¡ª, ja sigui perqu¨¨ la mort d¡¯algun familiar aix¨ª ho exigeix ¡ªL¡¯estiu del gaig blau, de Jordi Font¡ª, ja sigui perqu¨¨ en algun lloc s¡¯han de passar les vacances d¡¯estiu ¡ªCom un batec en un micr¨°fon, de Clara Queralt¨®, i Les petites mentides, de Maria Guasch¡ª, bona part dels herois de la ficci¨® d¡¯ara mateix protagonitzen un ¨¨xode cap al m¨®n rural. No se sap, tampoc, si la Maria Ridaura, un cop instal¡¤lada a Ca la Viuda, s¡¯adona de la fidelitat que la seva conducta mant¨¦ amb una altra de les directrius que domina el panorama literari actual, la relaci¨® amb l¡¯ultramon loqua?: tal com passa a Fins a l¡¯¨²ltima pedra, de Berta Creus, tal com passa a Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, d¡¯Irene Sol¨¤, tal com passava a Argelagues, de Gemma Ruiz, la Maria Ridaura dialoga amb les dones difuntes de la seva fam¨ªlia ¡ªl¡¯¨¤via i la mare¡ª, i la mem¨°ria se li il¡¤lumina amb records i amb la revelaci¨® d¡¯algun secret. La Maria Ridaura, en fi, com les hero?nes de les novel¡¤les d¡¯Eva Baltasar, com la protagonista d¡¯El silenci dels astronautes, de Laia F¨¤bregas, com Mammalia, d¡¯Elisenda Solsona, tamb¨¦ ha d¡¯experimentar ¡ªimpossible evitar-ho¡ª el que constitueix la tercera directriu imperant ara mateix: les dificultats, els traumes o les mol¨¨sties que comporta la maternitat.

A Nom¨¦s terra, nom¨¦s pluja, nom¨¦s fang, d¡¯una banda seguim el formidable patetisme de la in¨¨rcia d¡¯una dona sola, moralment trencada, que busca refugi en el mas familiar perqu¨¨ el fill que acaba de tenir ha mort. No triguem a assabentar-nos que el dolor l¡¯ha esmicolada psicol¨°gicament: l¡¯acompanya el cad¨¤ver del nad¨®, col¡¤locat de seguida en el congelador del celler per protegir-lo de la descomposici¨®. D¡¯altra banda, tenim la parella de ve?ns ja grans que conviuen junts clandestinament, ell solter i ella viuda: s¨®n en Manel, un car¨¤cter melanc¨°lic que havia estat enamorat de la mare de la Maria ¡ªuna soluci¨® argumental potser massa for?ada¡ª, i la Cristineta, tir¨¤nica i vehement, una addicta ¡°a la manera de fer d¡¯aquest poble, on entrar a casa dels altres ¨¦s tan habitual com entrar a casa teva¡±, partid¨¤ria de creure que les finestres de Ca la Viuda s¨®n com una vitrina, una mena d¡¯aquari dom¨¨stic on l¡¯ociositat de la seva mirada busca contemplar el peix que hi habita. Amb aquests pocs elements, Montse Albets trama una novel¡¤la a frec de la fantasmagoria g¨°tica ¡ªuna directriu gen¨¨rica que alimenta tamb¨¦ F¨°rvid i Les petites vampires¡ª, plena d¡¯indicis i detalls d¡¯arquitectura tr¨¤gica que semblen conduir-nos cap a algun des?enlla? desesperat: alterada i delirant, veiem sovint la Maria empunyant una navalla, l¡¯arma que la mare duia sempre a sobre per defensar-se de les impertin¨¨ncies agressives del seu pare, i pensem que pot ser un bon instrument per frenar l¡¯incordi dels ve?ns, o es tem que no la faci servir per infligir-se algun c¨¤stig corporal a manera de resposta al seu pensament desconnectat, incapa? de centrar-se en res durant gaire temps. Que no vagi passant res de violent ¡ªal cap i a la fi, un aspecte de la vida normal¡ª, per¨°, fa que la hist¨°ria es mantingui deliciosament en suspens.

Aconsegueix que la novel¡¤la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges

La gr¨¤cia de Nom¨¦s terra, nom¨¦s pluja, nom¨¦s fang rau que Montse Albets, valent-se de la descripci¨® de la desolaci¨® f¨²nebre i espectral que trastorna la Maria, valent-se de la vertiginosa tristesa dels costums que omplen la quotidianitat d¡¯en Manel i la Cristineta, aconsegueix que la novel¡¤la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges. El mateix passa amb el repertori tem¨¤tic usat: segueix al peu de la lletra les directrius de moda, s¨ª, per¨° l¡¯autora, encara que no les manipuli, les dota d¡¯una altra subst¨¤ncia. Les llegim i en reconeixem la lletra, per¨° la m¨²sica que sentim ¨¦s diferent.

Nom¨¦s terra, nom¨¦s pluja, nom¨¦s fang?

Montse Albets?
Edicions del Periscopi
201 p¨¤gines. 18,50 euros