La fi de l¡¯era Gutenberg

L¡¯invent de la impremta amb tipus m¨°bils a c¨¤rrec de Johannes Gutenberg, Fust i Sch?ffer, cap a 1450, potser no va significar cap revoluci¨®, per¨° s¨ª una transformaci¨® cabdal en les societats que el van con¨¨ixer. All¨° que tradicionalment s¡¯havia de fer a m¨¤, des dels punxons de l¡¯escriptura cune?forme fins als manuscrits de l¡¯edat mitjana, va fer un tomb d¡¯enorme transcend¨¨ncia. Si a aix¨° hi sumem la substituci¨® del rotlle ¡ªque ¨¦s com es consolidava all¨° escrit a les antigues cultures jueva, grega i romana¡ª pel c¨°dex ¡ªque ¨¦s la forma com encara es presenten els llibres¡ª, afegint-hi l¡¯aparici¨® del paper al continent i la fabricaci¨® d¡¯una tinta molt efica?, s¡¯obtenen els ingredients perfectes per a la fabricaci¨® industrial d¡¯un producte extraordinari. All¨° que abans de la impremta es necessitava per confegir un manuscrit ¡ªuna s¨¨rie de copistes, pells d¡¯animals sacrificats i molt de temps¡ª, i que desembocava en un objecte que en alguns casos podia valer tant com avui un pis modest en una gran ciutat, va transformar-se en uns llibres molt m¨¦s assequibles i de lectura m¨¦s r¨¤pida i agradable, sobretot despr¨¦s que es va implantar la lletra romana carol¨ªngia.

La fabricaci¨® de llibres segons el nou procediment va permetre no solament que s¡¯abaratissin enormement, sin¨® tamb¨¦, en conseq¨¹¨¨ncia, que arribessin a molta m¨¦s gent, i no solament a quatre nobles, deu savis i vint eclesi¨¤stics. De tota manera, els ¨ªndexs d¡¯alfabetitzaci¨® no van cr¨¦ixer exponencialment, arreu d¡¯Europa, fins que l¡¯ensenyament de les lletres ¡ªel que se¡¯n deia ¡°anar a estudi¡±¡ª no va ser cosa m¨¦s general, i, en especial, fins que no va esdevenir, segles m¨¦s tard, una activitat universal i obligat¨°ria: cal recordar que, cap a 1900, el 50% de la poblaci¨® espanyola era analfabeta.

Marshall McLuhan, l¡¯autor del bestseller La gal¨¤xia Gutenberg (1962), era de l¡¯opini¨® que no hi havia cap difer¨¨ncia entre la lectura o l¡¯escriptura d¡¯un llibre i la d¡¯un text visible a la pantalla d¡¯un ordinador. S¡¯equivocava. De fet, aquell invent, que primer va comportar una nova sociologia del coneixement, una democratitzaci¨® de l¡¯escriptura i una transformaci¨® psicol¨°gica del lector ¡ªque, sol en una cambra, llegia a la seva manera all¨° que molta altra gent podia fer simult¨¤niament, amb conseq¨¹¨¨ncies i efectes distints, i en qualsevol altre lloc¡ª, s¡¯ha transformat, amb l¡¯¨²s d¡¯unes noves tecnologies que McLuhan havia considerat tan ¡°fredes¡± com els llibres ¡ª¨¦s a dir, carregades de pausada mediaci¨®¡ª, en un fenomen tan ¡°calent¡± com el cine i la televisi¨® ¡ªmitjans que no solen convidar els espectadors o els auditors a una operaci¨® cr¨ªtica, reflexiva i pausada.

Per¨° ha passat una cosa encara m¨¦s paradoxal. Com que la lectura de llibres ha minvat en la mateixa mesura que ha crescut la relaci¨® digitalitzada amb la mat¨¨ria escrita, ha succe?t que els llibres, ells mateixos, i tot el que hi est¨¤ relacionat, com els diaris ¡ªsobretot en el format digital¡ª han comen?at a assemblar-se als modes de transmissi¨® de coneixement propis dels mitjans neotecnol¨°gics. Com que aquests mitjans s¡¯han tornat cada cop m¨¦s trivials, m¨¦s immediats i menys cr¨ªtics, ara, per la seva influ¨¨ncia, tamb¨¦ s¡¯hi han tornat els llibres, els diaris i tota cosa que porti lletra amb el sistema Gutenberg. Es tracta d¡¯un cercle vici¨®s, i no es pot tenir gaire esperan?a que el fenomen es capgiri.

Despr¨¦s que la impremta va ser un magn¨ªfic aliat de l¡¯humanisme i, progressivament, de l¡¯alfabetitzaci¨® i de les opinions assaonades ¡ªsuperant, doncs, el dogmatisme i la ¡°lectura ¨²nica¡± que propagava la trona eclesial, el m¨¦s important dels forjadors d¡¯opini¨® als segles medievals¡ª, ara hem tirat enrere cap a una nova edat mitjana pel que fa a la vinculaci¨® d¡¯un ¡°lector¡± amb l¡¯element verbal. Creixeran els dogmes i la mentida reconeguda ing¨¨nuament com a veritat, i amb ells la incapacitat de les persones de discernir amb calma i coneixement de causa els temes cabdals que afecten els homes i una societat.

Per aix¨° podem dir ara que la impremta va significar la revoluci¨® gnoseol¨°gica, tamb¨¦ social i pol¨ªtica, m¨¦s important dels ¨²ltims sis-cents anys. Les revolucions de 1789, 1830, 1848 o 1917, a la vista de l¡¯evoluci¨® de les democr¨¤?cies parlament¨¤ries a molts pa?sos, resulten fites positives per¨° imperfectes. De la seva banda, el llibre impr¨¨s, que durant segles va permetre la puixan?a d¡¯unes opinions elaborades que van transformar el m¨®n, anir¨¤ desapareixent. Ho saben molt b¨¦ els editors i els llibreters. Per¨° aquest descr¨¨dit del llibre, que assenyalar¨¤ la fi de l¡¯era Gutenberg, significar¨¤ de retruc l¡¯auge de les tiranies i els totalitarismes que ella mateixa va ajudar a minar amb bon rendiment.