Guimer¨¤, el gran constructor d¡¯emocions

La relaci¨® de Guimer¨¤ amb la narrativa fou anecd¨°tica i circumstancial. A difer¨¨ncia dels seus coetanis modernistes, que trobaren en la prosa un cam¨ª f¨¨rtil i suggestiu, Guimer¨¤ fou, per sobre de tot, dramaturg. ?s a trav¨¦s del teatre que es project¨¤ p¨²blicament i que assol¨ª una celebritat (aqu¨ª i a fora) inaudita. ?s gr¨¤cies al teatre, tamb¨¦, que es configur¨¤ la seva imatge i fou reconegut com l¡¯home escardalenc, d¡¯espatlles carregades i aire despistat que es movia entre els carrers de Petritxol i Xucl¨¤ del cor de Barcelona, entre un estol d¡¯admiradors que l¡¯aturaven i el saludaven.

L¡¯any 1947 Josep M. de Sagarra recordava Guimer¨¤ com un gran inadaptat, entre sorrut i t¨ªmid, que feia brollar passions rom¨¤ntiques d¡¯entre les runes i les bullangues anarquistes. Un ¡°gran constructor d¡¯emocions¡±, que cre¨¤ un tipus emblem¨¤tic: Manelic, un personatge a la vegada r¨²stic i c¨¤ndid, que actua amb una bona fe terrible. La lectura dels contes ¡°Lo gos de casa¡±, ¡°Lo nen jueu¡± i ¡°Rosa de Lima¡±, que, en una edici¨® de Neus Oliveras Samitier, ha donat a con¨¨ixer Adesiara en ple Any Guimer¨¤, ens fa pensar en la justesa de les observacions sagarrianes.

Aparegudes el 1889, ¡°Lo gos de casa¡± i ¡°Lo nen jueu¡± anuncien, en part, alguns dels temes del teatre de la d¨¨cada dels noranta, com l¡¯empatia per les figures humils, v¨ªctimes d¡¯injust¨ªcies o estigmes que els obliguen a desafiar les convencions socials. Plantejada com un record del narrador, la primera explica l¡¯estreta relaci¨® que mantingu¨¦ amb un gos, que fou trencada per una doble crueltat: l¡¯animal fou mossegat per un ca rabi¨®s i el pare l¡¯hagu¨¦ d¡¯executar. La segona es focalitza en la hist¨°ria d¡¯un marginat social: un nen orfe, que, malgrat la seva bonesa, no ¨¦s acceptat per la comunitat per la seva condici¨® de jueu. M¨¦s enll¨¤ del plantejament costumista (en el primer) i melodram¨¤tic (en el segon), sorpr¨¨n la cruesa amb qu¨¨ el narrador descriu els cossos dels dos protagonistes, que, un cop morts, provoquen compassi¨® i horror. Mentre el gos ¡°carnesqueixat¡± entendreix el cor de la vella criada de la casa, una dona ¡°malamorosa¡± i eixuta, el Nen jueu avan?a espitregat com una ¡°fant¨¤stica aparici¨®¡±, amb el ¡°brunzit rogall¨®s¡± de la sang que s¡¯escola, en un final carregat de dramatisme que apunta directament, amb la mort, a la responsabilitat col¡¤lectiva.

Publicat en una col¡¤lecci¨® de novel¡¤la popular (¡°La Novel¡¤la Popular¡±), ¡°Rosa de Lima¡± (1923) recorda, en la segona part, el conte de V¨ªctor Catal¨¤ ¡°Conversi¨®¡± (Contrallums, 1930). Totes dues hist¨°ries utilitzen el motiu de la Setmana Tr¨¤gica (1909) per explicar un proc¨¦s de reconeixement i redempci¨®. Guimer¨¤ parla d¡¯un noi de bona fe, Hip¨°lit, que ha crescut en un casalot a?llat, sota la tutela d¡¯una mare que el considera un ximple. M¨¦s endavant, quan ja ¨¦s adult i viu a Barcelona, s¡¯esbrava, instat per malintencionats, fent la revoluci¨®. Tot i la gravetat dels fets, que Guimer¨¤ visqu¨¦ amb consternaci¨®, el dramaturg els edulcora amb elements melodram¨¤tics. En el seu posicionament podem veure-hi, seguint Sagarra, el ¡°llevat de l¡¯anarquisme¡± sentimental o espiritual de l¡¯escriptor, m¨¦s orientat, en aquest cas, a explicar la for?a irreductible d¡¯un nou Manelic, que no pas a sancionar la gravetat del que est¨¤ passant al carrer. La ficci¨® utilitza l¡¯enorme espectacularitat del tema revolucionari per destacar la import¨¤ncia d¡¯all¨° humil i sincer: un Hip¨°lit r¨²stic i c¨¤ndid, l¡¯acci¨® del qual s¡¯imposa als ¡°mars de tempesta¡± de la revolta.

L¡¯edici¨® dels contes guimeranians ens fa pensar en la import¨¤ncia que t¨¦ la irradiaci¨® del romanticisme ¨Del moviment que inaugura l¡¯edat de les revolucions¨D en la literatura catalana. Un romanticisme que aqu¨ª s¡¯expressa en el poder omn¨ªmode de la passi¨® per part d¡¯uns ¨¦ssers menyspreats, l¡¯estigma dels quals esdev¨¦ un revulsiu dram¨¤tic. Amb finals efectistes i rotunds, l¡¯¨²s de di¨¤legs emotius i una ambientaci¨® efica?, plena de clarobscurs i de sons, els contes ens ajuden a completar l¡¯imaginari guimeri¨¤, que inclou moltes peces encara poc conegudes. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯inter¨¨s pels desvalguts i els entorns hostils, aquestes ficcions ens retornen a un univers d¡¯emocions prim¨¤ries, mig ing¨¨nues, mig b¨¨sties, d¡¯uns personatges que, com diu Sagarra, exploten en tota la sang, la virior, la tendresa o la magnanimitat.

Rosa de Lima i altres proses

?ngel Guimer¨¤
Edici¨® i introducci¨® de Neus Oliveras Samitier
Adesiara
121 p¨¤gines. 14 euros