Deu llavors que ha plantat l¡¯editorial Fragmenta

Aquest mes de novembre es clou la publicaci¨® de la s¨¨rie dels Deu Manaments de l¡¯editorial Fragmenta amb el nov¨¨, finalment escrit per Sira Abenoza. Amb aquesta col¡¤lecci¨®, l¡¯editorial barcelonina ha fet un gest de convit a escriure, i, com en tot convit, ¨¦s l¡¯amfitri¨® qui tria els invitats, per afinitats, per proximitat, per confian?a o, de vegades, per estrat¨¨gia, sense que aix¨° ¨²ltim sigui necess¨¤riament vil. En aquest cas, la tria ¨¦s decisiva per orientar la reflexi¨®, i si una cosa tenen en com¨² tots deu autors ¨¦s un vincle ¡ªja sigui per producci¨® art¨ªstica o pr¨¤ctica laboral, acad¨¨mica, militant o espiritual¡ª amb el concepte central de cada manament. El lligam ¨¦s m¨¦s o menys expl¨ªcit, per¨° sempre assegura que la relaci¨® amb el manament ser¨¤ m¨¦s encarnada, m¨¦s personal si es vol, i per tant m¨¦s genu?nament conflictiva que no pas si nom¨¦s se l¡¯aborda com a tema d¡¯una pura dissertaci¨® especulativa.

El disseny del dispositiu dial¨¨ctic podia fer emergir relectures inesperades de la interpretaci¨® can¨°nica dels manaments, i el cert ¨¦s que aix¨ª ¨¦s, per¨° al preu d¡¯una mirada sovint radicalment contempor¨¤nia, sense gaireb¨¦ relleu hist¨°ric, fora d¡¯idees fressades que els autors d¡¯aquests assajos invoquen i que s¡¯han convertit, a c¨°pia d¡¯¨²s, en una substituci¨® de la hist¨°ria pel relat o per la tesi, i que, a banda de tot, han estat discutits per altres que, per la brevetat dels assajos i la necessitat de construir una petita arquitectura per aguantar l¡¯edifici, no for?osament s¡¯inclouen en la reflexi¨®. No ¨¦s un cas de falta d¡¯honestedat, sin¨® m¨¦s aviat de superficialitat, que no afecta per igual tots els assajos. A m¨¦s, aquesta idea sens dubte auda? i lloable d¡¯encarar-se a un monstre de deu cares com s¨®n els manaments, amb tot el que arrosseguen i articulen de manera conscient i insconscient, des de l¡¯ara i aqu¨ª, sense imposar un punt de vista confessional ni cap cotilla de forma m¨¦s enll¨¤ de la brevetat, topa amb l¡¯escull de desembarcar en un terreny exeg¨¨tic, arranat al text b¨ªblic, o sociol¨°gic i antropol¨°gic, versemblablement for?a despoblats en la nostra tradici¨® per manca de producci¨® pr¨°pia, i sovint de traduccions, que condemnen aquest rerefons, en tot cas, a una exist¨¨ncia allunyada dels lectors. L¡¯exercici, doncs, ¨¦s com comen?ar la casa per la teulada, en el sentit que primer circula el que pret¨¦n ser una entrada de cavall sicili¨¤ en la tradici¨® polsegosa, quan nom¨¦s quatre gats saben qu¨¨ implica.

Aquests deu assajos tamb¨¦ s¨®n un petit inventari de maneres d¡¯abordar un enc¨¤rrec i mirar-se la pr¨°pia praxi des del prisma del manament, amb uns ulls necess¨¤riament reflexius i una dist¨¤ncia f¨¨rtil. Els volums de Leticia Asenjo, Carla Vall, David Fern¨¤ndez, per l¡¯especificitat de la seva traject¨°ria professional i pol¨ªtica, i Blanca Llum Vidal, per la pres¨¨ncia i l¡¯exploraci¨® constant del vincle amor¨®s i sexual en la seva obra, s¨®n, des d¡¯aquest punt de vista, els m¨¦s interessants pel que implica aquest exercici. Honrar¨¤s pare i mare, per exemple, sona d¡¯una manera particular en alg¨² que at¨¦n psicol¨°gicament nens i adolescents, i canvia el lloc on es posen els ulls, que deixen de ser els pares, per passar a ser els fills, la seva capacitat per alliberar-se¡¯n quan cal i les raons que tenen per desobeir aquest manament. Els quatre formen part dels assajos d¡¯aquesta col¡¤lecci¨® que es podrien descriure com ¨¤ th¨¨se, ¨¦s a dir que formulen una idea forta i l¡¯exploren o l¡¯argumenten, amb dades, contes, vides, fets o experi¨¨ncia. Els resultats s¨®n v¨ªvids i lluminosos, per molt que, pel format, es quedin en una llavor que tot just germina. En una altra part del ventall, en canvi, hi ha els assajos d¡¯autors que treballen amb la lletra i tresquen pels mitjans i els passadissos de les universitats, que tendeixen m¨¦s al treball de s¨ªntesi, indefectiblement sumari i sovint menys encarnat.

Tant de bo aquestes sements continu?n el seu proc¨¦s de germinaci¨® en els esperits dels seus autors, i dels lectors curiosos.