Marta Salicr¨²: ¡°Rosal¨ªa t¨¦ l¡¯instint d¡¯anar just al mateix ritme que els temps¡±

Marta Salicr¨² ¨¦s una gran fan de Rosal¨ªa, podr¨ªem dir fins i tot que ¨¦s una groupie perqu¨¨ l¡¯ha seguit a molts concerts des del 2016, quan la va entrevistar per a TimeOut, la revista on va cr¨¦ixer com a periodista musical. Des de fa cinc anys dirigeix R¨¤dio Primavera Sound, una emissora digital que s¡¯ha convertit en el bressol dels p¨°dcasts i, compaginant aquesta feina que l¡¯ha endinsat m¨¦s en el m¨®n de la gesti¨®, ha escrit una biografia no autoritzada de la cantant de Sant Esteve Sesrovires, titulada Rosal¨ªa, de la A a la Z (Libros C¨²pula), un diccionari sobre tot l¡¯univers de l¡¯artista prenent com a punt de partida una can?¨® de l¡¯¨¤lbum que l¡¯ha enlairat a l¡¯univers estelar, Motomami.

PREGUNTA. Sembla un llibre pensat per a la generaci¨® Z. Cada lletra es podria correspondre a un v¨ªdeo de TikTok.

RESPOSTA. M¡¯han dit que ¨¦s lleuger i dens alhora. Mai ha estat pensat per a cap generaci¨® en particular per¨° s¨ª per als fans de Rosalia, ho siguin amb m¨¦s o menys intensitat. Ara que fa gaireb¨¦ deu anys que va comen?ar el fenomen, el llibre agafa tota la informaci¨® que hi ha al seu voltant i l¡¯endre?a. Tot el text ¨¦s esquitxat de picades d¡¯ullet a l¡¯audi¨¨ncia. ?s molt Rusi coded, que dic jo. Est¨¤ ple de lletres de can?ons, de cites, d¡¯expressions que formen part del seu m¨®n, tot el seu lore.

P. Tot aix¨° l¡¯ha convertit en una in?flu¨¨ncer de les grans.

R. Total. Ella ent¨¦n la seva producci¨® art¨ªstica com una manera de comunicar-se, cosa que en realitat ¨¦s molt habitual en els artistes. Es comunica amb la m¨²sica, per¨° tamb¨¦ amb la seva imatge, amb els videoclips, amb les seves aparicions i col¡¤laboracions, i es comunica, sobretot, amb les xarxes socials, realment ¨¦s una artista molt h¨¤bil. Si una estrella ¨¦s una artista que aconsegueix encaixar en el moment adequat, amb l¡¯esperit dels temps i per aix¨° transcendeix, ella ho aconsegueix. De fet, el seu discurs musical t¨¦ elements de pop, per¨° tamb¨¦ d¡¯avantguarda. ?s capa? d¡¯arribar a tanta gent i alhora fer que el gust de bona part dels seus seguidors vagi cap a la visi¨® que ella t¨¦.

P. ?s una David Bowie en tota regla?

R. S¨ª, ella alguna vegada l¡¯ha mencionat com a influ¨¨ncia. De fet, David Bowie ¨¦s pr¨¤cticament l¡¯inventor del concepte de marca personal. ?s un artista que ent¨¦n perfectament com la seva imatge diu tant com el que puguin dir les seves can?ons. I aquesta idea, aquest concepte, que d¡¯alguna manera comen?a a fer servir David Bowie, despr¨¦s el segueixen Madonna, Lady Gaga o Rosal¨ªa, que pren questa idea de reinventar-se amb cada disc. Aix¨° ¨¦s al manual d¡¯estrella del pop que va escriure David Bowie.

P. Com selecciona les paraules que formen part d¡¯aquest abecedari?

R. Els primers mesos de treball van ser de molta documentaci¨®. Perqu¨¨ em semblava molt important que la selecci¨® de paraules tingu¨¦s un sentit alfab¨¨tic, per¨° tamb¨¦ cronol¨°gic. ?bviament, la inspiraci¨® del llibre ¨¦s la seva can?¨® ¡®Abcdefg¡¯, i les paraules em serveixen de palanca per explicar el que volia explicar. Per¨° s¨ª que va haver-hi un proc¨¦s bastant llarg de diversos mesos per triar les paraules i pensar com podia tenir-ho tot cobert amb aquesta selecci¨® de 100. T¨¦ aquest format d¡¯enciclop¨¨dia, amb el qual pots anar a l¡¯¨ªndex i buscar una paraula per veure qu¨¨ t¡¯explica. Per¨° si fas una lectura des de l¡¯inici, t¨¦ un sentit cronol¨°gic. Cap al final, el llibre es pregunta cap on anir¨¤ ara. Si hi haur¨¤ una nova transformaci¨®.

Si fas una lectura des de l¡¯inici, t¨¦ un sentit cronol¨°gic. Cap al final, el llibre es pregunta cap on anir¨¤ ara. Si hi haur¨¤ una nova transformaci¨®

P. S¡¯atreveix a fer un pron¨°stic?

R. La veritat ¨¦s que no m¡¯atreveixo gens... Precisament perqu¨¨ ella t¨¦ molta visi¨®. Aix¨ª s¨®n els artistes del segle XXI, i tamb¨¦ d¡¯alguns de finals del segle XX. Jo no la tinc, per tant, m¡¯hi veig incapa?.

P. Reconeix que ¨¦s una groupie. Quan escriu la separa de la periodista?

R. Jo entenc que val la pena dedicar els esfor?os a parlar del que m¡¯apassiona, aix¨ª entenc el periodisme musical, i no tothom hi est¨¤ d¡¯acord. Quan Leticia S. Jim¨¦nez Pajarero, l¡¯editora de Libros C¨²pula, em proposa el projecte, precisament m¡¯hi llan?o de cap perqu¨¨ no m¡¯importava passar un any sencer dedicada a l¡¯obra de Rosal¨ªa. ?s un llibre que no dissimula que est¨¤ fet des de l¡¯admiraci¨® total, no em fa vergonyar recon¨¨ixer que ¨¦s un llibre d¡¯una fan m¨¦s. Quan escrius sempre hi ha una subjectivitat, per¨° ¨¦s que, en aquest cas, jo no veig clarobscurs a Rosal¨ªa, francament. Com a artista, no li veig clarobscurs.

P. Hi diu que ¨¦s una biografia no autoritzada. No hi ha hagut cap contacte?

R. Ha estat una iniciativa de Libros C¨²pula. Per part nostra, hi ha un moment en qu¨¨ comuniquem l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquest llibre i esperem que, tant de bo, pugui valorar l¡¯exercici d¡¯admiraci¨® que ¨¦s cap a ella.

P. Hi mant¨¦ algun tracte?

R. No. M¨¦s enll¨¤ que alguna vegada he penjat una story i m¡¯ha contestat algun DM, per¨° igual que fa amb altres seguidores. Em consta que ho fa habitualment.

P. ?s molt propera amb la gent?

R. Crec que ¨¦s una artista molt agra?da amb les persones que la segueixen. Jo la segueixo des del 2016, quan li vaig fer la primera entrevista. La vaig anar a veure a molt¨ªssims concerts, i a m¨¦s, era una ¨¨poca en la qual era m¨¦s accessible.

P. Qu¨¨ li veu tan especial?

R. Trobo que t¨¦ molt talent per copsar la realitat musical del moment, les tend¨¨ncies, i portar-les m¨¦s enll¨¤. I alhora, portar-les fins al punt just que continu?n sent molt accessibles. No ¨¦s una proposta que sigui literalment d¡¯avantguarda, perqu¨¨ aleshores estar¨ªem parlant d¡¯alguna cosa que va m¨¦s enll¨¤ dels seus temps, sin¨® que t¨¦ un instint d¡¯anar just al mateix ritme que els temps. T¨¦ aquesta capacitat de connectar exactament amb el que est¨¤ passant, fins i tot abans que els mateixos fans o els periodistes ho poguem detectar. A m¨¦s d¡¯int¨¨rpret, compositora i productora, ella ¨¦s project manager. ?s la l¨ªder del seu projecte i un projecte en el qual enrola a molt¨ªssimes persones. Sap amb quins artistes ha de col¡¤laborar. Ven¨ªem d¡¯una ¨¨poca en qu¨¨ els artistes estaven liderats per directius de discogr¨¤fiques, per¨° els d¡¯ara ja no es deixen guiar. S¨®n els l¨ªders del seu propi pojecte.

P. Rosal¨ªa va ser l¡¯encarregada de la m¨²sica al piromusical de la Merc¨¨. Quin ¨¦s el seu vincle amb la ciutat?

R. La seva playlist per al piromusical va estar molt en la l¨ªnia del tipus de seleccions que ha fet anteriorment per a desfilades de moda: ecl¨¨ctiques, combinant artistes del seu pante¨® particular amb altres amb voluntat de descoberta. De Barcelona afirma que ¨¦s la seva ciutat favorita, i hi va insistir en l¡¯¨¤udio que va encap?alar el piromusical. Diversos moviments (la construcci¨® de l¡¯estudi a l¡¯Hospitalet, el regal del piromusical, ...) semblen apuntar que vol mantenir la relaci¨® amb la ciutat que sent com a seva.

P. Va presentar una can?¨® nova i l¡¯han criticada perqu¨¨ nom¨¦s en va incloure una en catal¨¤. Qu¨¨ n¡¯opina?

R. Rosal¨ªa va incloure una can?¨® en catal¨¤ i l¡¯any anterior, amb el Piromusical comissariat pel S¨®nar, en va incloure dos. Crec que si la Rosalia ha rebut tantes cr¨ªtiques ¨¦s per la hipervigil¨¤ncia a la que se la sotmet. Per altra banda, la can?¨® amb el Ralphie Choo tanca el cercle de l¡¯endorsement que va fer a aquest artista, i que va disparar la seva popularitat. ?s coherent en l¡¯estrat¨¨gia de col¡¤laboracions entre ¨¤lbums: despr¨¦s de Bj?rk i Lisa de Blackpink, fer-ho amb un artista espanyol com a declaraci¨® d¡¯intencions que encara t¨¦ un peu aqu¨ª.

P. Dirigeix R¨¤dio Primavera Sound. Podria semblar que ¨¦s la r¨¤dio on s¡¯escolten els grups del Primavera, per¨° s¡¯ha convertit en un referent dels p¨°dcasts.

R. La r¨¤dio arrenca volent ser una r¨¤dio que reculli les sensibilitats musicals del festival i la l¨ªnia editorial del PS, per¨° alhora t¨¦ prou visi¨® per permetre anar cap a un altre lloc, quan veiem que el projecte ens porta cap als p¨°dcasts, cap a donar veu a comunicadores que, en aquell moment, encara no tenien un altaveu prou gran. La r¨¤dio s¡¯ha anat convertint per selecci¨® natural en una productora de p¨°dcasts culturals. La cultura entesa d¡¯una manera prou ¨¤mplia, des de la literatura, el cinema, la cultura pop, la cultura digital, el futbol, fins i tot. Aix¨° s¨ª, treballada amb molt rigor i amb un llenguatge molt de conversa entre persones properes.

P. O sigui que tota l¡¯audi¨¨ncia se l¡¯enduen els p¨°dcasts?

R. S¨ª, s¨ª, totalment. De fet, fins a la temporada passada encara ten¨ªem una programaci¨® d¡¯una r¨¤dio f¨®rmula online, per¨° aquest any ho hem deixat estar. Avui som una productora de p¨°dcasts.

P. I quants p¨°dcasts tenen en antena?

R. Una vintena. Tenim Punzadas Sonoras, un p¨°dcast de filosofia i literatura condu?t per dues dones joves, que es va situar en el n¨²mero 1 a Spotify l¡¯any passat. Tenim Ciberlocutorio, presentat per Andrea Gumes i Ana Pacheco, que ha anat creixent a mesura que creixien elles com a comunicadores. Per¨° despr¨¦s tenim el p¨°dcast sobre cinema fant¨¤stic Marea Nocturna, amb algunes de les firmes m¨¦s destacades de la cr¨ªtica d¡¯aquest g¨¨nere, com Desir¨¦e de Fez, Jordi S¨¢nchez-Navarro, Jordi S¨¢nchez Pont i ?ngel Sala, o un p¨°dcast de true crime ambientat en el m¨®n del futbol de la m¨¤ de la revista Panenka, presentat per Aitor Lagunas. I com a novetat, aquest any hem estrenat una producci¨® per a R¨¤dio Nacional d¡¯Espanya Audio, que es diu Hey!, i que ¨¦s l¡¯adaptaci¨® en de l¡¯assaig Hey! Julio Iglesias y la conquista de Am¨¦rica (Contra, 2022).

R. Aix¨° ¨¦s un pas m¨¦s, produir per a d¡¯altres?

R. S¨ª. R¨¤dio Primavera Sound no ¨¦s una pota de negoci de Primavera Sound, sin¨® una manera de continuar difonent aquesta ideologia, d¡¯alguna manera, del festival, aquest inter¨¨s per la cultura. No hi ha vocaci¨® de negoci, per¨° s¨ª de ser sostenibles. I, per tant, per continuar fent projectes que ens interessen necessitem treballar amb partners.

Avui R¨¤dio Primavera Sound ¨¦s una productora de p¨°dcasts

P. Entenc que aquest cam¨ª no era ben b¨¦ el fundacional de R¨¤dio Primavera Sound.

R. Quan al juliol del 2019 vam decidir penjar els p¨°dcasts a Spotify i a d¡¯altres plataformes de p¨°dcasts no ens imagin¨¤vem com de transcendent seria aquesta decisi¨®, que en aquell moment, va semblar trivial. Llavors va venir la pand¨¨mia i el p¨°dcast va explotar a Espanya i R¨¤dio Primavera Sound, per casualitat, ¨¦rem, pioneres en aquest format.

P. Va anar a treballar a una r¨¤dio musical, per¨° ha acabat treballant en un projecte cultural d¡¯una manera m¨¦s ¨¤mplia.

R. El punt de partida era un r¨¤dio on-line musical, per¨° ens van convidar a fer d¡¯aquest projecte el que crei¨¦ssim. Ens van donar una llibertat que vam saber aprofitar. Vam anar prenent una s¨¨rie de decisions que ens vam portar on estem ara, amb dos premis ondes, un ondes i un ondes global des del podcast a l¡¯Esquena, un m¨®n d¡¯audi¨¨ncia i un contingut que ens agrada molt.

P. Quina ¨¦s l¡¯audi¨¨ncia de R¨¤dio Primavera Sound?

R. En l¡¯anterior temporada va arribar als 8 milions d¡¯escoltes en p¨°dcast i es van superar els 32 milions de visionats en les diferents plataformes audiovisuals on est¨¤ present.

P. Quin tipus de p¨²blic tenen i per on arriba?

R. Sempre hi ha un efecte mirall entre els presentadors i l¡¯audi¨¨ncia, que acostumen a ser de la mateixa edat. La generaci¨® zeta tendeix a gaudir del contingut atomitzat en peces breus a xarxes socials i a TikTok, on tenim molt¨ªssima audi¨¨ncia.

P. Andrea Gumes deia en aquest diari que els reels matarien els p¨°dcasts. Aix¨° comen?a a passar que el p¨²blic es conforma amb un v¨ªdeo curt i no veu tot el programa?

R. Ens passa amb audi¨¨ncies m¨¦s joves. La meva teoria ¨¦s que el p¨°dcast interpel¡¤la audi¨¨ncies m¨¦s adultes perqu¨¨ t¡¯allibera de les mans. Mentre escoltes un p¨°dcast, pots fer moltes coses. Quan fas scroll, necessites el dit. Crec que la generaci¨® Z arribar¨¤ als p¨°dcasts quan es vagi fent m¨¦s gran.

P. L¡¯altra tend¨¨ncia ¨¦s que els p¨°dcasts han pujat a l¡¯escenari.

R. A Abaixadors, 10, on estava abans R¨¤dio Primavera Sound, l¡¯espai de gravaci¨® estava muntat de tal manera que podia haver-hi p¨²blic. Tenia un aforament de 100 persones. Deforme Semanal Ideal Total va arrencar com un p¨°dcast en viu. Volums d¡¯escoltes molt elevats generen molt poc retorn econ¨°mic. Aleshores el format en viu cobrant entrada ¨¦s una manera de fer sostenibles els projectes.

P. ?s de les poques dones periodistes musicals. Segueix sent un m¨®n molt mascul¨ª?

R. Crec que ¨¦s perqu¨¨ encara no hi ha hagut gaire relleu generacional. En mitjans generalistes, continuo sent de les poques dones i de les m¨¦s joves. I aix¨° ¨¦s aix¨ª des de fa quinze anys. En la mesura que hi hagi recanvi generacional hi haur¨¤ m¨¦s dones. En periodisme cultural hi ha m¨¦s dones que en m¨²sica. Per¨° en arts esc¨¨niques, per exemple, la informaci¨® la poden fer dones, per¨° el rol de cr¨ªtic continua molt masculinitzat. La premsa musical pateix dues crisis: el periodisme en general i la crisi de la ind¨²stria discogr¨¤fica. Hi ha una desaparici¨® de mitjans musicals i el que ¨¦s perill¨®s ¨¦s que si no hi ha mitjans m¨¦s petits, les noves generacions on poden fer periodisme musical? Crec que ara estan a les xarxes.