Festival generador i arrelat al Priorat

El Priorat ¨¦s terra de dureses i extrems. Res hi ¨¦s f¨¤cil. Per l¡¯orografia, per la terra mateixa, pel despoblament, per l¡¯oblit institucional, fins i tot per la solitud. Com si un follet mal¨¨vol jugu¨¦s a recordar-ho, l¡¯¨²ltim dia del festival Terrer, festival de m¨²sica i arts que ha portat un programa cultural d¡¯all¨° m¨¦s s¨°lid durant tres mesos arreu de la comarca, engega una ventada de mil dimonis. En algunes cases la llum va i ve i al teatre l¡¯Artesana, de Falset, on al vespre actua Rita Pay¨¦s, quin gran final de Terrer, els marxa el corrent. A correcuita criden un generador que soluciona l¡¯atzucac, i el follet, ja temperat, nom¨¦s apareixer¨¤ en un moment del concert en forma d¡¯esgarip del sintetitzador.

El Terrer va comen?ar a finals d¡¯agost, quan la comarca iniciava la verema i tremolava pels efectes d¡¯una sequera que s¡¯ha endut mitja collita. Des d¡¯aleshores, ha passat per Cap?anes, Escaladei, Cabac¨¦s, els Guiamets, Gratallops, Poboleda, Ulldemolins, la Teixeta, el Lloar, Cornudella de Montsant... Fent valer l¡¯ep¨ªgraf de m¨²sica, vi, arquitectura i paisatge que el defineix, s¡¯ha relligat amb tots aquests elements, amb metamorfosis diverses, segons l¡¯indret, el moment i els astres en conjunci¨®. Una vintena de llocs despr¨¦s, el festival s¡¯acaba al pont de desembre, amb una ventada, amb els vins reposant, i creuant els dits perqu¨¨ la pluja sigui m¨¦s generosa l¡¯any vinent i arribin les infraestructures necess¨¤ries. El cartell i la imatgeria dels concerts que ha utilitzat el festival han al¡¤ludit als estralls de la sequera, que han arribat a dram¨¤tics. El Terrer, dirigit per Blai Ros¨¦s, fa arrels i creix ¨Dfa sarments¨D, programa i s¡¯adapta als indrets propis, originals d¡¯una comarca que no arriba als deu mil habitants. En aquesta vuitena edici¨® ha completat els concerts i els recitals amb tastos guiats de vins (la comarca que no arriba a deu mil habitants t¨¦ 150 cellers i dues DO excelses), i ha editat una revista ¨Dun altre acte contracultural, avui!¨D que fixa imaginari cultural, vin¨ªcola i vivencial. I ha rebut unes 5.000 persones de p¨²blic.

Abans de l¡¯¨²ltim concert, i passat un rengle de parlaments de representants pol¨ªtics, l¡¯escriptora Maria Climent presenta Rita Pay¨¦s com ¡°un talent que no para de cr¨¦ixer¡±. L¡¯autora, que havia participat setmanes enrere en un recital i que viu a Deltebre, a una hora amb cotxe de Falset, fa esclatar uns primers aplaudiments amb una afirmaci¨® que ho resumeix tot: ¡°En l¡¯¨²ltim any he vingut m¨¦s vegades de concert al Priorat que a Barcelona¡±. Els aplaudiments insinuen un vespre c¨¤lid, malgrat l¡¯exterior. Ho ¨¦s. Per com s¡¯acull i s¡¯escolta Rita Pay¨¦s i la seva banda, per com la trombonista i cantant agraeix el retorn al Terrer, dos anys despr¨¦s, per la generositat de tot el repertori, d¡¯un concert que s¡¯allargar¨¤ enll¨¤ de l¡¯hora i mitja i que crear¨¤ tota mena de moments: ¨ªntims i sinuosos, sorprenents i camale¨°nics.

Una impressi¨® m¡¯acompanya tant al concert de Rita Pay¨¦s com al de Roger Mas, el dia abans: la de trobar-me davant de dos artistes en transmutaci¨® constant, que gaudeixen i fan gaudir en els canvis de muda. ?s clar que els dos es troben en moments ben diferents de traject¨°ria, amb propostes art¨ªstiques distants, per¨° els dos s¨®n del tot capa?os de convertir-se en moltes figures dalt de l¡¯escenari i de transformar la m¨²sica que toquen i canten en una altra cosa, una cosa nova per¨° empeltada d¡¯agafadors molt variats. En un ¡°entorn amigable i de proximitat¡± com aquest, com en diu Blai Ros¨¦s, els dos ofereixen el millor de si mateixos.

Rita Pay¨¦s ¨Des poden haver fet m¨¦s coses amb nom¨¦s vint-i-cinc anys?!¨D arriba amb el seu tercer ¨¤lbum, De camino a camino, i es presenta dalt de l¡¯escenari amb un aire sacerdotal que despr¨¦s anir¨¤ mutant. Em pregunto si aquest deix de ritual lliga amb el temps que vivim o amb la seva generaci¨® o amb totes dues coses, en el sentit que, a falta d¡¯amarres, l¡¯art en crea de noves i s¡¯omple de rituals que ja neixen com una ficci¨®. A l¡¯escenari hi ha unes branques d¡¯arbre sec del rev¨¦s que jo imagino que lliguen amb la sequera del Priorat, per¨° que al final del concert Rita Pay¨¦s revela que s¨®n un castanyer bord, una posada en escena i disseny de llums que li va proposar el genial creador Andreu F¨¤bregas. Tot lliga. Rita Pay¨¦s despr¨¦s es trasmudar¨¤ cap al jazz, cap a la cantautora i cap a la banda de bossa nova: pot abra?ar tots els papers.

He vist actuar Roger Mas en moltes circumst¨¤ncies de la meva vida i de la seva. Veure¡¯l al casal de Porrera, al Priorat, acompanyat de la Cobla Sant Jordi, amb el meu fill a la falda, ¨¦s nou. L¡¯ambient ¨¦s familiar, la ventada encara no ha engegat i dins del casal s¡¯hi respira un baf d¡¯humanitat de generacions diferents. Roger Mas, americana blava lluent, parla menys que abans. Ell mateix en fa broma i, pel que em diu la meva mem¨°ria, t¨¦ ra¨®. Fa l¡¯efecte d¡¯haver trobat un punt just que li permet saltar per diverses lianes musicals amb una naturalitat exultant: versions de can?ons pr¨°pies i d¡¯altres, pals diversos, de La Llorona a Lo comte Arnau, de La canzone d¡¯all¡¯amore perduto, I la pluja es va assecar a La bien pag¨¢, amb la cobla bressolant, i el meu fill petit que emet un veredicte inequ¨ªvoc al final de cada pe?a: ¡°M¨¦s!¡±. ?s el que diu cada vegada que li canto una can?¨® que li agrada, i aplaudeix amb el mateix entusiasme que tota la sala del Casal de Porrera. L¡¯Oda a Francesc Pujols, introdu?da amb ironia recalcitrant, ¨¦s rebuda dempeus. Un luxe en un poble petit. I un luxe de cantautor per a un pa¨ªs petit.

Per aix¨°, amb la traca final del Terrer, he tingut una altra impressi¨®: les ganes de gaudir d¡¯aquests concerts, d¡¯abra?ar una programaci¨® cultural de nivell, arrelada, localitzada, el contrari dels grans festivals deslocalitzats, sense que calgui fer una quilometrada. Com a molt, una hora fins a Deltebre.