¡®A casa ten¨ªem un himne¡¯, de Maria Climent: La llengua del silenci

L¡¯any 2019 Maria Climent es plantava al panorama literari del pa¨ªs amb Gina (L¡¯Altra Editorial), una novel¡¤la d¡¯aprenentatge que ens va descobrir una veu liter¨¤ria genu?na, efica? i espavilada. En aquella ocasi¨®, l¡¯autora d¡¯Amposta posava la maquin¨¤ria de l¡¯autoficci¨® al servei de la tragicom¨¨dia. La cr¨ªtica va rebre el llibre com es mereixia, amb aplaudiments. I la m¨¦s afuada ja hi va saber detectar una marca de la casa: els personatges o les veus que Climent posa en dansa poden patir tota mena d¡¯atrocitats quotidianes, la vida les pot posar en destrets a primer cop d¡¯ull insuperables, i hi poden rumiar, enraonar-ne, es poden ensorrar o tirar endavant, esclar, per¨° el lector mai no rebr¨¤ cap balinada de victimisme, ni cap lli?¨® moral, ni se sentir¨¤ excessivament requerit a activar la pietat amb la traumat¨ªstica que se li presenta, etc¨¨tera, perqu¨¨ les mateixes veus ja s¡¯encarreguen de treure l¡¯exc¨¦s de ferro ¡ªque no d¡¯import¨¤ncia.

Amb A casa ten¨ªem un himne, Maria Climent torna a visitar nusos o arquetips vitals que ja treien el cap a Gina, com ara passar revista a un tipus de vida no volguda, fer cas (contra tot) de la pot¨¨ncia de l¡¯amor, la idea que les coses potser no passen perqu¨¨ s¨ª, el no dit a temps i l¡¯ambival¨¨ncia de tota situaci¨® profundament tr¨¤gica, ¨¦s a dir, la sensaci¨® que sempre es pot riure del mort i de qui el vetlla, sovint sense voler.

Ara tenim tres dones, una mare i dues filles que es retroben a la Toscana durant uns dies per abordar un ?problema? de la filla gran, la Remei. Ernestina, la mare, fa quinze anys que hi viu, despr¨¦s d¡¯abandonar el poble, Arnes, l¡¯endem¨¤ mateix de quedar v¨ªdua. La petita, Marga, ¨¦s o podria ser, si la interpretaci¨® dels universos m¨²ltiples de Hugh Everett ¨¦s correcta, una versi¨® qu¨¤ntica de la Gina del t¨ªtol hom¨°nim. En qualsevol cas, ¨¦s el personatge m¨¦s carism¨¤tic, i aix¨° no es diu en detriment de les altres dues, que s¨®n un espectacle hum¨¤, liter¨¤riament parlant, d¡¯una volada indiscutible.

A la novel¡¤la tamb¨¦ hi ha homes, s¡¯ha de dir que molt ben esbossats, secundaris i no tan secundaris que agafen forma quan les dones en parlen, els pensen o hi interactuen. Sigui com vulgui, i a mesura que va sentint les tres dones de manera intercalada, el lector queda atrapat en les boires d¡¯una fam¨ªlia que es van desfent a poc a poc, a un ritme que demostra la per¨ªcia de Maria Climent per anar pelant la ceba de l¡¯horror. A la Toscana es desvelar¨¤ un secret que sacsejar¨¤ aquest triumvirat ple de nafres, i aquests tres car¨¤cters tan ben dibuixats hauran de reaccionar ¡ªi de quina manera.

Escrita, com Gina, amb el catal¨¤ ebrenc de la Terra Alta, A casa ten¨ªem un himne ¨¦s una senyora novel¡¤la. L¡¯estil ¨¦s encomiable. El grapat de girs i la profunditat de les psicologies, les vanitats i els recels es troben a l¡¯al?ada, per exemple, dels tarann¨¤s i els fets bigarrats d¡¯El mar, el mar, d¡¯Iris Murdoch. La difer¨¨ncia, per¨°, ¨¦s que Climent no se serveix de cap ironia resseca per encarar el dolor, els mals del m¨®n: se serveix de l¡¯humor intel¡¤ligent i de vegades el lector se¡¯n fa creus, d¡¯estar llegint segons qu¨¨ amb un somriure. Com un diapas¨®, i al llarg de tot el llibre, la llengua del silenci ens anir¨¤ recordant, tamb¨¦, que hi ha coses que m¨¦s val no dir-les, perqu¨¨ aix¨ª s¡¯entenen m¨¦s b¨¦.

A casa ten¨ªem un himne?

Maria Climent?
L¡¯Altra Editorial
208 p¨¤gines. 20 euros