Els millors discos de l¡¯any: Tarta Relena, Mushkaa, Guillem Gisbert, Xarim Arest¨¦ i Ferran Palau

Tarta Relena. ?s pregunta

Latency

La seva proposta sembla un entrecreuament entre la m¨²sica sacra i la m¨²sica popular, entre la puresa de la m¨²sica a cappella i la tecnologia digital que ve amb mostres, percussions digitals o tractaments de veu, que recorden que el temps ¨¦s una continu?tat cosida per la voluntat humana de no viure¡¯l com un abans i un despr¨¦s, un ahir i un avui distants. Marta Torrella i Helena Ros (ling¨¹ista de formaci¨®) aconsegueixen amb aquest, el seu segon elap¨¦, aquesta hibridaci¨® gens for?ada d¡¯idiomes (catal¨¤, castell¨¤, itali¨¤, judeocastell¨¤ i llat¨ª) i de formes musicals actuals (han actuat al S¨®nar) amb altres que arriben de l¡¯edat mitjana, com ¨¦s el cas de ¡®Beata Viscera¡¯, una can?¨® de Nadal del segle XIII, o de la seva imaginaci¨®, com ¡®Odniramat¡¯ (tamarindo al rev¨¦s). Aquesta fusi¨® entre minimalisme i tradici¨®, entre gravetat espiritual i brancatge folk i pop, ja ressona a l¡¯exterior: han gravat amb un segell franc¨¨s, Latency, i han estat el primer grup catal¨¤ (cinqu¨¨ de l¡¯Estat espanyol) a gravar les prestigioses sessions Tiny Desk de la NPR (la r¨¤dio p¨²blica dels Estats Units). La seva proposta, amb un poder¨®s imaginari femen¨ª de rerefons, ¨¦s tan naturalment h¨ªbrida, gens for?ada, que pot imaginar-se tant en espais sacres on ressoni la m¨²sica antiga que elles evoquen, com en sales convencionals, que quedaran xopes d¡¯un misticisme laic fruit de l¡¯espiritua?lisme de dues dones joves que sense cap lligam, ni por, fan de la veu l¡¯element central. Ni que sigui per imitar la pujada des les temperatures de l¡¯aigua a la Mediterr¨¤nia, ¡®Ganelism¨®s¡¯. Un disc diferent per a una ¨¨poca on l¡¯exclusi¨®, humana, social i cultural, rema en contra del sentit integrador del temps, fent necess¨¤ria la panor¨¤mica mirada de Tarta Relena.

Mushkaa. SexySensible

Dale Play

Un aparici¨® fulgurant que es va iniciar el 2023 amb diverses actuacions a la sala Sidecar (ara Club Sauvage), m¨¦s tard a la Merc¨¨, i ja aquest any a l¡¯Apolo. No ¨¦s la germana de Bad Gyal, ¨¦s Mushkaa, Irma Farelo, una artista amb personalitat i discurs estructurat que ja permet intuir-la, per¨° no com una joguina de la ind¨²stria i dels mitjans. En poc temps ha fet la seva adaptaci¨® al que s¡¯ha anomenat m¨²siques urbanes, en realitat un pol¨ªedre de m¨²ltiples estils que va m¨¦s enll¨¤ de l¡¯¨²s del vocoder, per una altra banda bastant est¨¨s. En aquesta primera obra llarga de Mushkaa conviuen el reggaet¨®n (¡®Se?al de respeto¡¯, interpretada amb la seva germana Greta), funk (¡®El disfraz¡¯), balades pop (¡®Entre el fum¡¯), el rhythm and blues suaument cantat i rimat (¡®Imperio¡¯), un altre funk amb aires de favela (¡®Xarnega¡¯), on es parla de l¡¯amor entre dues dones, una catalana i una xarnega, una mena de c¨²mbia a ¡®Turra Malvada¡¯ i l¡¯¨¨xit ¡®SexySexy¡¯ interpretat amb Bad Gyal. Amb el castell¨¤ i el catal¨¤ com a idiomes que condueixen el disc i la col¡¤laboraci¨® del productor Roots, l¡¯¨¤lbum, curt i conc¨ªs (nou composicions, menys de mitja hora), estableix les bases d¡¯enlairament d¡¯aquesta dona lliure que vol determinar el seu dest¨ª. De moment ja ha anunciat nou disc per a l¡¯any vinent i ja s¡¯han posat a la venda entrades per a un Sant Jordi Club (21 mar?). Massa coses i r¨¤pides per a molts artistes joves (t¨¦ 20 anys), per¨° sembla que Mushkaa est¨¤ prou preparada i madura per afrontar-les, sense perdre ni la identitat ni la credibilitat que l¡¯estan convertint en un referent dels nostres dies.

Xarim Arest¨¦. Un idioma nou

RGB

No en queden molts, o estan molt ocults. Xarim Arest¨¦ (Flix, 1983) ¨¦s un rom¨¤ntic, no tant per l¡¯amor al pro?sme i el desinter¨¨s material, que tamb¨¦, com per l¡¯art, que viu com a m¨²sic, la seva faceta principal, i com a escriptor. La seva m¨²sica, un mar interior de tradici¨® rock i folk amb rerefons de jazz i blues, ha aconseguit la seva m¨¤xima expressi¨® als dos darrers discos, Ses entranyes, del 2022, i Un idioma nou, una altra meravella en min¨²scules plena de sensibilitat que s¡¯obre als mitjos temps. Equilibri ac¨²stic (guitarra, contrabaix, piano, fiscorn, trompeta i tromb¨®) i el¨¨ctric (guitarra el¨¨ctrica i sintetitzador) que es decanta cap a l¡¯ac¨²stic, atesa la personalitat de les composicions (totes d¡¯en Xarim), arribant a la m¨¤xima expressi¨® amb ¡®Les regnes¡¯ (guitarra i veu) o ¡®Lo Galatxo¡¯ (instrumental). Ja a Ses entranyes havia incl¨°s metalls, que ara mantenen un paper igualment seductor, i l¡¯arranjament de ¡®Sense eix¡¯ ¨¦s una car¨ªcia vellutada pel fiscorn, mentre que a ¡®Diamants¡¯ equilibren la guitarra el¨¨ctrica i a ¡®Un idioma nou¡¯ i ¡®Nassos de paper¡¯ escombren cap al jazz. Una aclucada d¡¯ull a Dylan a ¡®Des d¡¯aqu¨ª veig ca teu¡¯ i sempre lletres prenyades d¡¯humanitat i d¡¯esperan?a sobre all¨° que la m¨²sica i les paraules poden fer per nosaltres. I una manera de cantar que pot evocar, tamb¨¦ musicalment, l¡¯etern Adri¨¤ Punt¨ª en peces com ¡®La Barca¡¯, que recorda el caminar de composicions de Van Morrison. No falten humor i amor, ¡®La cosa m¨¦s simple¡¯, i un to general de calidesa en un disc de formes cl¨¤ssiques viscudes avui.

Guillem Gisbert. Balla la masurca

Cer¨¤miques Guzm¨¢n

Podria semblar que tot en aquest disc est¨¤ fet contra corrent, com intentant agafar tothom a contrapeu. En temps de velocitat creixent, les seves can?ons m¨¦s curtes duren gaireb¨¦ quatre minuts i el disc, ara que molts no passen de mitja hora, se¡¯n va quasi a l¡¯hora sencera. Si es diu que l¡¯¨¨xit rau en la concreci¨® de les can?ons, en una exposici¨® que focalitzi r¨¤pid i sense dificultats l¡¯atenci¨® de l¡¯oient, les onze composicions del disc de debut en solitari de Guillem Gisbert es pleguen, recullen i es tornen a desplegar com fugint de la linealitat, fintant les tornades i aix¨ª emfatitzar de manera eficient les seves lletres. Per qu¨¨ un cop m¨¦s, la col¡¤lecci¨® de variades hist¨°?ries que explica Guillem, amb dots de pacient i met¨°dic pedagog que vol accentuar adequadament cada frase, formen la columna vertebral d¡¯un disc musicalment molt ric que sap trobar la sonoritat dylaniana i ac¨²stica a ¡®Les aventures del general¡¯ i ¡®Lluna¡¯, l¡¯aire de rondalla de carrer per a ¡®Estudiantina¡¯, el tacte de pop sintetitzat propi de ¡®Balla la masurca¡¯, el batec, tamb¨¦ digital, que punteja ¡®Waltzing Matilda¡¯, el tractament vocal d¡¯'Hauries hagut de venir¡¯ o l¡¯embolcall de teclats tan present al disc, on no falta corda. El pop pot semblar banal, epid¨¨rmic i senzill, adjectius que no casen amb un disc amb la cal¡¤ligrafia de diversos productors buscant l¡¯arranjament prec¨ªs i que manifesta, per si calgu¨¦s, que Guillem Gisbert, com Manel, marquen el seu propi cam¨ª escollint dest¨ª i el cal?at per caminar-lo. Un cantautor contemporani amarat en pop.

Ferran Palau. Plora aqu¨ª

Hidden Tracks

Des dels anys d¡¯An¨ªmic era clar que Ferran Palau construir¨ªa el seu propi m¨®n, tan sonor com conceptual. No ¨¦s un lloc on es percebi testosterona, m¨¦s aviat una c¨¤lida tendresa que evoca el to amb qu¨¨, ja al llit, s¡¯acompanya cap al somni les criatures. No hi ha ¨¨mfasi, no hi ha una veu que destaqui notablement per sobre de la instrumentaci¨®, tot i que aquest disc ¨¦s on m¨¦s s¡¯hi sent en primer pla, prima i t¨ªmida, projectada amb cura, com a cau d¡¯orella, deixant caure les paraules com gaireb¨¦ ingr¨¤vids floquets de neu. La delicada sonoritat dels discos de Palau s¡¯acosta aqu¨ª cap al batec suaument urb¨¤ que ha aportat Sr Chen, un productor que arriba del hip-hop i que ha pautat amb una altra m¨¨trica el pop que batega en un disc directe, sense gaires floritures i amb la guitarra de Jordi Matas m¨¦s continguda per¨° igualment definit¨°ria i precisa. El rerefons conceptual, els monstres, la incomprensi¨® que generen perqu¨¨ s¨®n diferents, pren el cos de Sniff (la criatura ing¨¨nua) i Smosly (el recel¨®s), dues formes de vida, monstres, que apareixen al curt que complementa el disc, una mostra de com aquesta societat fa servir la vida i les persones com a material fungible. Per¨° el disc parla majorit¨¤riament d¡¯amor, i ho fa amb peces c¨¤lides com ¡®120¡ä, amb Jordi Matas lluint la seva guitarra, ¡®S¡¯estenen flors¡¯, una balada b¨¤sicament per a baix, guitarra, percussi¨® i veu, o ¡®M¡¯encanta¡¯, que incorpora unes veus que semblen de conte infantil. El mateix Ferran Palau s¡¯inventa la llengua de Sniff i Smosly, i se¡¯l sent a ¡®Els Llibres¡¯ i a ¡®Gush Gush¡¯ parlant-la. Podria haver fet servir aquest idioma incomprensible i el disc seria igualment comprensible.