Llegir o no llegir teatre. Com editem, tradu?m i venem literatura dram¨¤tica a Catalunya?

Hi ha un drama recurrent en l¡¯apassionant ecosistema de la cultura catalana. De manera regular, sigui a les recomanacions de llibres per Sant Jordi, sigui a les llistes que classifiquen ¡°els millors 50 llibres dels ¨²ltims 50 anys¡± (com la que va fer Quadern), trobem a faltar el teatre. El gran oblidat. La literatura dram¨¤tica tamb¨¦ ¨¦s literatura? No cal ni contestar a aquesta pregunta, evidentment, perqu¨¨ la resposta es troba en el mateix enunciat. Com ¨¦s, doncs, que alguns dels autors m¨¦s tradu?ts (i representats) de la nostra literatura s¨®n sistem¨¤ticament oblidats pels nostres cr¨ªtics i especialistes? Per no parlar dels mitjans generalistes, on cada dia hi ha menys espai per a la informaci¨® cultural i el teatre nom¨¦s apareix per comentar l¡¯estrena del dia o la pol¨¨mica de la setmana. Editar teatre ¨¦s un su?cidi comercial? Les seccions de teatre de les llibreries s¨®n sostenibles? Quin paper hi tenen les institucions p¨²bliques? I qu¨¨ en fem, del teatre visual, postdram¨¤tic o no textual?

De les llibreries a la m¨¤quina expenedora de llibres

Un mateix tema es pot encarar de maneres molt diferents. Podr¨ªem comen?ar enyorant els bons temps en qu¨¨ hi havia llibreries als nostres teatres p¨²blics: Laie? al Teatre Nacional de Catalunya, La Central al Teatre Lliure. Avui al TNC trobem, al costat de les taquilles, una flamant i impersonal m¨¤quina expenedora de llibres. Podr¨ªem parlar del tancament de la m¨ªtica Mill¨¤, editorial i llibreria especialitzada en teatre al carrer de Sant Pau, on ara hi ha una botiga de fundes de m¨°bil. Podr¨ªem lamentar-nos p¨²blicament, cosa que no faria res m¨¦s que refor?ar la idea tan estesa que la gent del teatre (m¡¯hi incloc) nom¨¦s sabem fer el ploric¨®. Un bon punt de partida seria desenvolupar la m¨¤xima que va dir Llu¨ªs Homar en una entrevista a N¨²vol: ¡°Als catalans ens agrada molt fer teatre. Anar-hi, no tant¡±. Som un pa¨ªs de teatre amateur, i les editorials especialitzades sobreviuen, en part, gr¨¤cies a les companyies que busquen textos per a quatre, vuit o dotze int¨¨rprets. Per¨°, qui llegeix teatre a Catalunya? (Pausa curta).

Despr¨¦s d¡¯uns anys de crisi en qu¨¨ semblava que tot faria un pet, sembla que la situaci¨®, lluny de ser per tirar coets, tampoc ¨¦s tan desesperada. Una editorial com la mai prou reivindicada Arola de Tarragona continua publicant textos dram¨¤tics i els volums (imprescindibles) de Teatre Reunit s¨®n un aut¨¨ntic projecte de pa¨ªs. ?s a dir, voluntarista i deficitari. Comanegra es va aliar amb l¡¯Institut del Teatre per crear la col¡¤lecci¨® Dramaticles, i amb el Mercat de les Flors per editar (oh, miracle) llibres sobre el m¨®n de la dansa a Paragrafies. Per ser fidels a la realitat, va ser a l¡¯inrev¨¦s: gr¨¤cies a la voluntat del dramaturg i llavors responsable de Publicacions Carles Batlle, i a les aliances que va promoure, l¡¯Institut del Teatre va continuar fent llibres. Tenim teatres que publiquen els textos que estrenen, com ara la Sala Beckett o la Sala Flyhard, i fins i tot el festival de teatre en franc¨¨s de Barcelona, el OUI!, ha comen?at a editar alguns dels textos que produeix. Dins d¡¯aquest ajustat panorama, de tant en tant apareixen bojos com Pol Vouillamoz, que recentment ha creat Edicions del Forcl¨°s, un projecte ambici¨®s que inclou la col¡¤lecci¨® de cl¨¤ssics Arxiu Canprosa (de moment, en format digital) i el projecte Foraescena, que busca publicar materials (en diversos formats) sobre els processos de creaci¨® dels espectacles.

Editores, traductores, llibreteres

Hem parlat amb Vouillamoz. Format en Dramat¨²rgia a l¡¯Institut del Teatre i amb un fetitxe conf¨¦s pel llibre com a objecte, el jove editor va tenir la idea fent un Erasmus a Fran?a, on tant els estudis teatrals com la literatura comparada tenen molt m¨¦s pes que a casa nostra. Edicions del Forcl¨°s vol ser una matriu de projectes culturals, amb una defensa aferrissada de l¡¯edici¨® de baix cost i del digital. A m¨¦s, ¨¦s clar, d¡¯aliances amb altres editorials i institucions, q¨¹esti¨® en qu¨¨ coincideix tothom amb qui hem parlat per escriure aquest article. Pol Vouillamoz creu en el llibre ¡°com a centre d¡¯invocaci¨® que genera altres materials¡±. El llibre m¨¦s enll¨¤ del llibre, com ho ¨¦s el projecte de Merc¨¨ Soler que acompanya l¡¯article. (Pausa).

La secci¨® de teatre de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s ha organitzat tres taules rodones al voltant de les relacions entre el llibre i l¡¯escena. A la segona que es va celebrar, el director i dramaturg Albert Arribas va ser el m¨¦s contundent de tots: ¡°Continuar publicant teatre ¨¦s una decisi¨® pol¨ªtica¡±. Arribas va treballar al TNC durant l¡¯etapa de Xavier Albert¨ª (2013-2021), coordinant el que van definir com el ¡°discurs secundari¡± de la casa: les publicacions, les exposicions i les converses. Els quaranta-un volums del Teatre Reunit publicats fins al moment amb Arola existeixen gr¨¤cies a la seva feina de coordinador, editor i corrector, en una acci¨® que ell resumeix amb una f¨®rmula molt f¨¤cil d¡¯entendre: ¡°voluntariat m¨¦s suport institucional¡±. Els textos que programava el TNC van passar de ser publicats per Proa (llibres de color taronja) al marr¨® clar d¡¯Arola, i un projecte que Arribas no es cansa de reivindicar s¨®n els clubs de lectura: Llegir el Teatre ha arribat, enguany, a 130 biblioteques de tot Catalunya. ¡°Jo no faig llibres perqu¨¨ se¡¯n venguin trenta exemplars¡±, afegeix, ¡°en faig perqu¨¨ siguin a les biblioteques¡±.

A l¡¯estranger tradueixen Belbel, Cunill¨¦ o Mir¨®, aqu¨ª estrenem adaptacions de grans novel¡¤les

Marta Borr¨¤s, del servei de Publicacions de l¡¯Institut del Teatre, explica que volen reviscolar la col¡¤lecci¨® del repertori del teatre catal¨¤, que ja no es troba a l¡¯abast dels alumnes i els estudiosos. El dramaturg i director Marc Rosich, cap de publicacions de la casa des del mes de setembre, vol col¡¤laborar activament amb altres editorials mentre recorda la seva joventut, en qu¨¨ va llegir tot el teatre que va poder. Preguntat sobre la seva faceta de professor, Rosich declara: ¡°Els alumnes llegeixen menys que abans, no hi ha l¡¯inter¨¨s que ten¨ªem nosaltres quan estudi¨¤vem. No hi ha curiositat, estan m¨¦s distrets. Per¨° la veritat ¨¦s que nos?altres tamb¨¦ ho estem¡±. Arribas recorda la seva adolesc¨¨ncia, quan va arrambar amb tot el teatre que va poder, i si Rosich va devorar tot Bernard-Marie Kolt¨¨s, ell va fer el mateix amb Sarah Kane. Tot gr¨¤cies a les biblioteques. Dues mostres recents: els exemplars de La nostra ciutat de Thornton Wilder o El d¨ªa del Watusi de Francisco Casavella van ser molt dif¨ªcils d¡¯agafar en pr¨¦stec, durant mesos, des que es va anunciar que es portarien a escena aquesta temporada.

Marina Laboreo, traductora i coeditora de la col¡¤lecci¨® Dramaticles, confessa que va descobrir que hi ha molta m¨¦s gent que escriu teatre del que es pensava, i que sovint no considerem els autors que dirigeixen els seus textos com a aut¨¨ntics dramaturgs. El teatre comporta una escriptura amb entitat visual, i la incompletesa ¨¦s una part intr¨ªnseca de la literatura dram¨¤tica. Parlant de traducci¨®, pr¨¤ctica que comparteix amb Arribas, Laboreo ho t¨¦ clar: ¡°La traducci¨® teatral ¨¦s una disciplina aut¨°noma de la traducci¨® liter¨¤ria¡±. Nom¨¦s cal pensar en Joan Sellent, que molts directors i int¨¨rprets defineixen com un dels nostres millors traductors esc¨¨nics, i que continua modificant els textos durant el proc¨¦s d¡¯assajos. No en va, el volum que aplega les seves traduccions de Shakespeare es titula Versions a peu d¡¯obra. Les possibles friccions entre l¡¯autor, el traductor i l¡¯editor es resolen quan les mateixes persones desenvolupen diversos papers de l¡¯auca (Arribas, Laboreo, Rosich). A l¡¯estranger tradueixen textos teatrals de Sergi Belbel, Llu?sa Cunill¨¦ o Josep Maria Mir¨®. Aqu¨ª, estrenem adaptacions de grans novel¡¤les. ¡°La funci¨® del teatre no ¨¦s enriquir la llengua¡±, declara Arribas, ¡°els grans autors la inventen o la destrueixen¡±. Thomas Bernhard, Antonio Tarantino o Val¨¨re Novarina sempre han tingut problemes amb la llengua, de manera que han requerit traductors h¨¤bils i amb esperit creatiu. Les conclusions de la taula rodona que va tenir lloc a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s van ser principalment aquestes tres: falten m¨¦s espais de reflexi¨®, cal multiplicar els pressupostos per a l¡¯edici¨® teatral, i tot plegat ¨¦s una tasca de pa¨ªs que nom¨¦s es pot fer des del sector p¨²blic.

Passem ara a les llibreries. La professora de la Universitat de Barcelona i investigadora en estudis teatrals Elisabeth Massana ha treballat disset anys com a llibretera, sobretot a La Central, i els dos ¨²ltims anys a Finestres, portant la secci¨® de teatre. Aquesta secci¨® sol tenir poc espai a les llibreries, cosa que provoca unes vendes for?a minses. I viceversa. L¡¯actualitat de la cartellera teatral se sol traslladar als taulells, per¨° no sempre ¨¦s visible: la tend¨¨ncia d¡¯adaptar novel¡¤les per a l¡¯escena desequilibra for?a aquesta pr¨¤ctica. ¡°Ning¨² es far¨¤ ric venent teatre¡±, declara, per¨° es tracta, sobretot, de fer una aposta ferma per part de les llibreries. Els teatres que venen els seus textos noten de manera molt evident quan un espectacle funciona: com explica Marta Bernal, taquillera de la Sala Beckett, ¡°quan una obra agrada, la gent es compra el text a la sortida¡±. Aix¨ª de f¨¤cil. Les llibreries tamb¨¦ s¨®n prescriptores: ning¨² hi arriba dient ¡°Recomana¡¯m teatre¡±, per¨° un adhesiu o una nota personalitzada d¡¯un llibreter aconsegueix unes vendes que no es materialitzarien d¡¯una altra manera. Massana, especialista en teatre brit¨¤nic contemporani, ens regala una proclama final: ¡°El teatre tamb¨¦ es pensa¡±. Una secci¨® de teatre que agermani els textos dram¨¤tics amb la teoria i la hist¨°ria teatral ¨¦s un fet pol¨ªtic. ¡°Si tu crees una secci¨®, aquests llibres tenen lectors. Si no hi ha un espai de trobada, aix¨° no succeir¨¤¡±. En la l¨ªnia de les presentacions que organitza la llibreria Finestres amb autors de tota mena, l¡¯¨¨xit que han tingut trobades amb dramaturgs com ara Simon Longman, Lola Arias o Cordelia Lynn demostra que el teatre tamb¨¦ interessa al p¨²blic.

Per¨° Massana t¨¦ una advert¨¨ncia final: no podem deixar tota la feina en mans de les llibreries. Pressupostos redu?ts, l¨ªmits d¡¯espai i la sobreproducci¨® caracter¨ªstica de la nostra literatura (pensem en Sant Jordi) dificulten que el teatre arribi al lector amb la facilitat que seria desitjable. Sortosament, tamb¨¦ ens ho podem mirar pel cant¨® positiu: al web de Comanegra, explica Marina Laboreo, el teatre representa una xifra considerable de les vendes. El motiu ¨¦s ben senzill: s¨®n llibres molt dif¨ªcils de trobar a les llibreries. Qui no es consola ¨¦s perqu¨¨ no vol. (Pausa llarga). Fosc.