Qu¨¨ veure al teatre? Una radiografia personal del panorama barcelon¨ª

?s dif¨ªcil parlar de teatre a Catalunya - ¨¦s a dir, a Barcelona- sense caure en la cr¨ªtica f¨¤cil: s¨®n sempre els mateixos. Ni tan sols els periodistes culturals, al dia de tot el que passa a la ciutat, semblen tenir una opini¨® quan surten del teatre: la seva aportaci¨® no va gaire m¨¦s enll¨¤ de l¡¯story de protocol. No ens enganyem, si no els convidessin no hi anirien. I no els culpo; qui voldria destinar dues hores de la seva vida a veure com quatre actors massa afectats declamen a Tx¨¦khov amb l¡¯excusa que segueix sent actual? El teatre ¨¦s avorrid¨ªssim. Nom¨¦s parlem de teatre els frikis que seguim defensant que el teatre pot ser alguna cosa m¨¦s, alguna cosa m¨¦s que la nova - ¨¦s a dir, la d¡¯enguany, perqu¨¨ de nova no en t¨¦ res- temporada del Lliure.

Per¨°, de qu¨¨ parlem quan parlem de teatre? ?s evident que no t¨¦ res a veure un espectacle de text per menop¨¤usiques sobre el c¨¤ncer de mama a la Villarroel, amb una performance per modernes sobre les arrels afroamericanes d¡¯una ballarina blanca a l¡¯Antic Teatre - qualsevol dels dos s¡¯ofendria si englobessin les seves propostes sota el mateix paraigua. Aix¨ª que, a mode de servei p¨²blic, m¡¯he pres la llic¨¨ncia de fer una radiograf¨ªa r¨¤pida del panorama teatral a Barcelona.

En primer lloc, trobem les grans cases, el Lliure i el Nacional i/o sucedanis - ¨¦s a dir, mateixes programacions rancies per¨° amb menys recursos. El teatre que t¨¦ lloc en aquests mausoleus l¡¯anomenarem ¡°teatre per a gent que va al teatre¡±, ¨¦s a dir, abonats, p¨²blic catalan¨ªssim i octogenari que queda realment satisfet despr¨¦s de veure per en¨¨sima vegada el cl¨¤ssic de torn. Quan surten de veure l¡¯adaptaci¨® del Manrique, discuteixen sobre si la de l¡¯Albert¨ª de fa tres anys era millor o si la que va fer el Mestres a l¡¯¨¨poca medieval els va commoure m¨¦s. Entenc que ¨¦s dif¨ªcil renovar la programaci¨® d¡¯un teatre p¨²blic si cada director ha de fer el seu cl¨¤ssic abans de morir; tindrem paci¨¨ncia.

Aquest primer grup consisteix en agonies megal¨°manes subvencionades amb diners p¨²blics. Per¨°, l¡¯¨²nic problema ¨¦s que les paguem entre tots? A l¡¯altra banda FOCUS, amb la llibertat i la lleugeresa que d¨®na l¡¯empresa privada. Igualment, aquesta empresa privada ocupa teatres emblem¨¤tics de la nostra ciutat donant barra lliure a la mediocritat amb el que, entre nosaltres, anomenarem ¡°teatre per gent que mai ha anat al teatre o teatre per regalar per nadal¡±. L¡¯experi¨¨ncia m¨¦s semblant que he tingut amb aquest tipus d¡¯espectacles s¨®n els musicals de l¡¯?ngel Ll¨¤cer. Els he viscut com una pr¨¤ctica d¡¯oci desenfrenat, semblant a anar a l¡¯Hotel Kr¨¹ger del Tibidabo o a una gala d¡¯Operaci¨®n Triunfo: Deixa el teu cervell a la porta, avui nom¨¦s toca sentir! No hi ha cap mag que vulgui comprar el Teatre Arnau abans que s¡¯ensorri i aix¨ª tornar a batre r¨¨cord d¡¯espectadors per omplir-nos la boca de com de b¨¦ va el teatre a Catalunya, mentre les companyies emergents es maten a penjar stories per omplir tres funcions a la Gleva amb amics i companys de la Nancy?

Aix¨° ens porta al tercer i darrer grup; li direm: ¡°Teatre per a gent que fa teatre i/o odia el teatre¡±. Aqu¨ª hi trobem les propostes h¨ªbrides, les dels rarets i - masses vegades- dels ganduls; disposats a justificar qualsevol pet amb un discurs constru?t amb les quatre paraules del moment i que parla tan poc de la nostra contemporaneitat com Mar i Cel. Als aficionats a aquesta categoria nom¨¦s els agrada el teatre que no sembla teatre per¨° que queda molt b¨¦ a instagram. Fa uns anys hagu¨¨ssim parlat d¡¯arts vives, per¨° ja ning¨² vol que el relacionin amb la Fira de T¨¤rrega. I, tot i que confeso que aquest ¨¦s el meu grup preferit, ¨¦s evident que no pots substituir la dopamina que genera ¡°Escape Room 2¡å amb un espectacle metateatral sobre el cringe i les convencions esc¨¨niques al TNT, aix¨ª que seria cruel - i molt poc d¡¯esquerres- per part meva atorgar-li el t¨ªtol l¡¯¨²nic teatre que val la pena a Barcelona: a ning¨² li agrada que el facin sentir tonto.

Est¨¤ clar que hi ha molts m¨¦s equips, no voldria oblidar-me de l¡¯impro show, el teatre infantil o la dansa! Per¨°, en qualsevol cas, el que ens hauria de preocupar ¨¦s que cap d¡¯aquests grups s¡¯interrealciona ni incideix en els altres. Suposo que ¨¦s per aix¨° que tenim un panorama teatral absolutament pobre, segregat i antiquat. Quin ¨¦s el teatre que es fa ara mateix a Barcelona? Quines formes i tem¨¤tiques - que no tend¨¨ncies- s¡¯estan explorant? I, en lloc de buscar respostes, com si f¨®ssim colonitzadors a l¡¯amazones, cadasc¨² decideix conquerir un tall de terra, talar sense pietat algunes palmeres i decidir que aquell territori ja ¨¦s, per sempre m¨¦s, seu: ens estem quedant sense oxigen.