El ser o no ser de cinc actors que han interpretat Hamlet en catal¨¤

Estan tots cinc al carrer davant de l¡¯entrada de la redacci¨® d¡¯EL PA?S i la SER al carrer Casp, i en veure¡¯ls no pots evitar fer un bot. Valga¡¯m el Bard! Cinc dels actors que han fet de Hamlet en catal¨¤ als nostres escenaris, vestits tots de negre, com s¡¯havia acordat. Impressiona: el gran i dubitatiu pr¨ªncep dan¨¨s multiplicat per cinc ¡ªcom s¨®n cinc els actes de la trag¨¨dia¡ª, tot un espectacle. Si Shakespeare ho veu li agafa un cobriment, o b¨¦ se li acudeix de fer-los servir per a una com¨¨dia de les seves d¡¯embolic d¡¯identitats. Estan parlant i se¡¯ls veu prou c¨°modes entre ells. S¨®n (i valgui la paraula en relaci¨® amb el ser o no ser), per ordre d¡¯edats: Enric Maj¨® (79 anys), Llu¨ªs Homar (67), Pol L¨®pez (39), Enric Cambray (36) i Guillem Balart (31). Un ampli ventall generacional i de registres de Hamlets que representa magn¨ªficament com ha estat encarnat i interpretat el personatge en catal¨¤.

Falta un dels grans, Julio Manrique, que t¨¦ una cita inajornable amb Emmanuel Carr¨¨re (reestrena el muntatge de L¡¯adversari al Romea), per no parlar que aquests dies el flamant director del Lliure, amb La gavina, t¨¦ l¡¯¨¤nima m¨¦s entregada a Tx¨¦khov que a Willy. Manrique va fer el seu enorme Hamlet amb Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya el 2009, i Balart el va encarnar el 2021 a l¡¯ins¨°lit escenari del cinema Aribau per al mateix Broggi. Faltaria tamb¨¦ Raimon Molins, que va fer, com a protagonista, un Hamlet de butxaca amb direcci¨® pr¨°pia i de Marc Chornet el 2014 a l¡¯Atrium (i despr¨¦s a l¡¯Akad¨¨mia). Tampoc hi ha dos enormes Hamlets catalans (per¨° no en catal¨¤) com han estat N¨²ria Espert i Eduard Fern¨¢ndez. Es podria discutir (no amb ell) la pres¨¨ncia de Cambray, que, estrictament, amb els mon¨°legs escrits i dirigits per Sergi Belbel Hamlet.01 i Hamlet.02, no fa Hamlet sin¨® una stand-up comedy en qu¨¨ explica en clau d¡¯humor l¡¯obra de Shakespeare. Per¨° at¨¨s que el prop¨°sit de l¡¯actor i de Belbel ¨¦s arribar, d¡¯aqu¨ª a uns anys, al Hamlet.05, abastant tota l¡¯obra i potser despr¨¦s llan?ar-se a la piscina i muntar-la, li hem fet un lloc. Els Hamlets de monologuista de Cambray, i el seu ¨¨xit, s¨®n a m¨¦s a m¨¦s una prova de la vitalitat i l¡¯actualitat de l¡¯obra i el personatge. Afegim-hi que al Lliure hi ha fins al dia 20 un molt recomanable Hamlet, una versi¨®n recontralibre, de la companyia peruana Teatro la Plaza, interpretat per actors amb s¨ªndrome de Down.

Els nostres cinc Hamlets entren ¡ªdespr¨¦s de passar per l¡¯arc de seguretat i demostrant que no porten espases ni dagues¡ª a l¡¯Estudi Toreski per a la foto que deixa testimoni de la trobada. Falta alguna cosa (a m¨¦s de Molins i de Manrique, que oficia a la llunyania com un altre Hamlet, Hamlet pare, l¡¯espectre). Ho arregla arribant tot corrent Carlota Rubio, la responsable del Quadern i del seu club de lectura (quina guerra que li donarien els cinc Hamlets all¨¤), que porta sota el bra? una calavera obtinguda no dels enterradors del cinqu¨¨ acte, sin¨® d¡¯una botiga de disfresses. Els Hamlets ho celebren passant-se la calavera com una pilota i Pol L¨®pez s¡¯encapritxa d¡¯un bra? d¡¯esquelet que acompanya el f¨²nebre kit, per¨° despr¨¦s l¡¯estricte Albert Garc¨ªa no l¡¯hi deixar¨¤ treure a la foto, aix¨ª que se l¡¯emportar¨¤ per als seus nens. L¡¯atmosfera recreativa que ha creat la calavera (encara que no sigui l¡¯original del clown Yorick) desapareix aix¨ª que els Hamlets posen per a la foto. ?s incre?ble com es fiquen en el paper, i sobre el Toresky cau un pes d¡¯enormitat i transcend¨¨ncia com si f¨®ssim al castell d¡¯Elsinore i totes les cortines tinguessin orelles i els merlets, fantasmes. Feta la foto, es parla de les traduccions. Els Hamlets d¡¯Homar (que es va dirigir a si mateix, ¡°una bogeria a l¡¯estil Laurence Olivier i Kenneth Branagh¡±, fa broma) i Balart (i Manrique) es van fer sobre la traducci¨® de Joan Sellent, jutjada com la m¨¦s moderna. Tamb¨¦ Molins i Chornet van fer servir la de Sellent. Maj¨® (a qui dirigia Pere Planella) va tenir, ¨¦s clar, la de Terenci Moix. Pel Hamlet de Pol L¨®pez (2016), el mateix director, Pau Carri¨®, va signar l¡¯adaptaci¨®. La traducci¨® de Salvador Oliva (del qual tantes altres obres de Shakespeare han arribat a l¡¯escenari) est¨¤ in¨¨dita, i Josep Maria de Sagarra no va arribar a fer-la, ja que l¡¯havia deixat per al final en considerar-la la m¨¦s dif¨ªcil, com recorda a aquest diari el seu fill Joan de Sagarra. N¡¯hi quedaven quatre quan va morir.

Durant la trobada, Homar recorda que va estar al Hamlet de Maj¨®, va ser el seu Horaci, per¨° no en el muntatge teatral de Planella del 1979, sin¨® a l¡¯anterior, aquell mateix any, d¡¯Antonio Chic per a televisi¨®, del qual va derivar la producci¨® teatral. Una producci¨® esc¨¨nica que va circular molt (es va fer fins i tot a Madrid, al Teatro de la Comedia, en catal¨¤) i va tenir molts canvis de repartiment, sempre amb Maj¨® al r?le-titre. L¡¯actor rememora que va tenir fins a tres Of¨¨lies (Marta Angelat, Rosa Novell i Muntsa Alca?iz!) i un s¡¯imagina el quadre de Millais amb tres Of¨¨lies ofegant-se i gaireb¨¦ li ve un atac. ¡°Tinc un record fant¨¤stic de Hamlet, superpositiu. Una del¨ªcia d¡¯assajos amb Pere i Terenci. Qu¨¨ si el segueixo portant a sobre, a Hamlet? No, ni Hamlet ni cap altre personatge. Soc molt pragm¨¤tic, gens rom¨¤ntic. Penjo el personatge en acabar de fer-lo i no el torno a veure. No me n¡¯impregno. No sento l¡¯ombra de Hamlet¡±. El complex¨ªssim duel final va ser dif¨ªcil: ¡°El vam muntar no amb un especialista en esgrima teatral, sin¨® amb un esgrimista esportiu que no sabia de teatre i fer-ho aix¨ª ¨¦s molt m¨¦s exigent¡±.

Homar va voler fer el seu Hamlet molt can¨°nic, explicar b¨¦ l¡¯obra. Hi va haver diverses rotacions tamb¨¦ en el repartiment, i li va tocar batre¡¯s en duel amb diferents Laertes, ¡°cosa que va ser complexa¡±. Un d¡¯ells, recorda, va ser Pau Dur¨¤, l¡¯actor i director de cinema. Hamlet va arribar a Homar en un moment molt particular i va ser una cosa molt personal. ¡°Jo sortia del Lliure, que era el meu Elsinore, on havia viscut entre cotons. Em ressonaven coses. Caminava cap a una altra dimensi¨® de la vida¡±. El seu Hamlet l¡¯havia de dirigir Joan Oll¨¦, per¨° finalment no va poder i Homar s¡¯hi va embarcar. ¡°Va ser molt a l¡¯anglesa, vaig dirigir, vaig protagonitzar i fins i tot vaig fer de productor¡±. Curiosament, ¡°no em vaig cansar mai de fer-lo, mai em va fer mandra sortir a l¡¯escenari a fer de Hamlet. Era un privilegi¡±. Un cop el va fer amb un fil de veu, afectat de la gola, ¡°i va sortir la millor funci¨®, tenia aix¨° tan ¨²til, the obstacle, ser vulnerable, com em deia Uta Hagen a les classes que em va fer a Nova York¡±. Qu¨¨ li ha donat Hamlet? ¡°Hamlet ¨¦s una cosa molt especial, he fet molt Shakespeare, Ricard III, Coriol¨¤, Tim¨®¡­ Sents que els has fet tots, per¨° amb Hamlet, fins i tot despr¨¦s de 124 funcions, tens la sensaci¨® que hi ha alguna cosa irreductible, Hamlet t¨¦ alguna cosa que no et deixa ser-ho del tot. El millor? Ser o no ser, qu¨¨ vol dir? Encara ho pensava venint des de casa. Abans era actuar, rebel¡¤lar-se contra el que ¨¦s. Ara, no tant voler canviar com acceptar¡±. Homar recorda que Hamlet no ¨¦s un bon noi: deixa un recorregut sembrat de cad¨¤vers, Poloni, Guildenstern i Rosencrantz, Of¨¨lia en bona mesura, Laertes, el rei. ¡°Berkoff el va posar entre els dolents de Shakespeare, i no era nom¨¦s una boutade¡±. Un dels records m¨¦s bonics que Homar t¨¦ de Hamlet ¨¦s haver-se assabentat en una funci¨®, en aixecar-se de la butaca la seva dona amb n¨¤usees, que seria pare. ¡°El meu fill Isaac ¨¦s d¡¯alguna manera el pr¨ªncep Hamlet¡±, diu amb tendresa.

¡°?s el primer personatge metateatral¡±, assenyala Pol L¨®pez. ¡°Ell mateix observa el paper que t¨¦ en l¡¯obra, pren consci¨¨ncia de la seva pertinen?a, viu els temps del teatre en si mateix, reflexiona sobre qu¨¨ passa si actua, quins efectes tenen les seves accions. No havia fet mai res aix¨ª com a actor, i a part, tens totes les preguntes existencials que es fa, les seves indagacions d¡¯altura sobre l¡¯¨¦sser i la consci¨¨ncia. I hi ha el joc amb la bogeria, d¡¯all¨° m¨¦s cost¨®s com a actor¡±. Que digui tot aix¨° ventant-se amb el bra? de l¡¯esquelet no resta solemnitat ni emoci¨® al que explica L¨®pez: que gran que ¨¦s Hamlet. ¡°S¨ª que el guardo, ¨¦s aqu¨ª dins, la seva mem¨°ria, a banda de tot l¡¯aprenentatge actoral. Curr¨ªculum? Em fa sentir b¨¦, quan he d¡¯afrontar un paper dif¨ªcil, em dic, ei, he fet Hamlet! Sents orgull i et dona consist¨¨ncia. M¡¯agradaria tornar-ho a fer d¡¯aqu¨ª a 10 o 15 anys. ?s inacabable, s¨ª. I absorbent. Quan l¡¯interpretes s¨®n uns mesos que ser¨¤s all¨¤, de ment i de cos. Recordo que l¡¯Espert, que feia el Lear, em va dir: ¡®Fas Hamlet? I qu¨¨, ja tens mal de cap?¡¯¡±. El seu parlament preferit? ¡°S¨®n tants. El que comen?a ¡®aquesta carn tan s¨°lida¡­¡¯ Ser o no ser? Hi havia un punt que de tan ficat en l¡¯obra gaireb¨¦ no era conscient de dir-ho¡±. Debatent sobre Hamlets internacionals favorits, L¨®pez s¡¯inclina pel de Lars Eldinger per a Ostermeier a la Schaub¨¹hne, que tamb¨¦ fascina Cambray, mentre que Homar recorda esglaiat fins i tot el de Michael Pennington que va veure a Stradford i el cinematogr¨¤fic d¡¯Innokenti Smoktunovski. Balart s¡¯inclina per l¡¯Andrew Scott del National Theatre.

¡°Jo tamb¨¦ intento entendre l¡¯obra, per¨° nom¨¦s porto dos actes¡±, interv¨¦ Cambray en el to desenfadat dels seus mon¨°legs. ¡°Soc Hamlet i soc tots els personatges, fins i tot soc Belbel. El que m¡¯interessa m¨¦s ¨¦s com passar-ho per la com¨¨dia. I cal recordar que Hamlet en t¨¦ molt, de comediant. Recordo prendre un fr¨¤nkfurt amb Ostermeier despr¨¦s de la seva funci¨® i que em digu¨¦s que costa molt entendre que Hamlet tingui humor; tot porta a ser una mica m¨¦s fosc, la calavera, etc¨¨tera. T¨¦ el seu punt de drama familiar i culebr¨®n: la meva xicota no ho acaba de ser, el meu oncle posa les banyes al meu pare. Hamlet i el car¨¤cter catal¨¤? ?s un cagadubtes, com aqu¨ª que declarem la independ¨¨ncia dos minuts i despr¨¦s que no¡±.

Balart emociona com feia el seu Hamlet. ¡°Jo no sabia gaire b¨¦ qu¨¨ estava passant en alguns moments, com li passa a ell. Vaig dipositar la meva confian?a en Broggi, que em va dir que em veia com Hamlet. Em va costar molt f¨ªsicament, en el pla atl¨¨tic, ¨¦s un paper molt f¨ªsic i calia posar-se en forma. Ser o no ser, la primera vegada¡­, ho dius amb el cul apretat. Em va costar, no cal for?ar-ho, per¨° ¨¦s tan b¨¨stia, et planteges com poses les mans, com et mous. El temps es para, hi ha una energia, una tensi¨®. Hamlet m¡¯ha marcat molt. Estima els actors, si no fos pr¨ªncep seria actor. Et fa cr¨¦ixer com a int¨¨rpret, sens dubte¡±. L¡¯actor diu que despr¨¦s de 45 funcions va quedar esgotat, sobrepassat per Hamlet i amb covid. ¡°Hi ha un moment en qu¨¨ l¡¯has d¡¯acabar¡±.

Semblaria que Hamlet s¡¯ha fet molt en catal¨¤ (aquesta ¨¦s la impressi¨® que tenen alguns), per¨° en realitat, des de l¡¯arribada de la democr¨¤cia, s¨®n un grapat; per ser estrictes, els de Maj¨®, Homar, Manrique, Balart, L¨®pez i Molins, tenint en compte que aquests dos ¨²ltims van protagonitzar muntatges de cambra, redu?ts. ¡°B¨¦, no est¨¤ malament, ¨¦s de les obres cl¨¤ssiques que m¨¦s s¡¯ha anat representant¡±, opina Sergi Belbel, gran especialista en Shakespeare (i m¨¦s despr¨¦s de revisar-lo amb Cambray), que interv¨¦ espectralment, per tel¨¨fon. ¡°Ara sembla que Tx¨¦khov li passa al davant, les generacions joves semblen aferrar-se m¨¦s a ell que ha Shakespeare¡±. Belbel recorda que Hamlet ¡°¨¦s de les obres universals m¨¦s indiscutibles, la que m¨¦s de Shakespeare, encara que aqu¨ª tamb¨¦ s¡¯ha fet molt Macbeth¡±. Doncs no surten gaires Hamlets, si es compten: sis en mig segle. ¡°?s veritat, potser aix¨° obeeix que a Catalunya tenim m¨¦s actorasses que actorassos, encara que per descomptat elles tamb¨¦ poden fer Hamlet. Curiosament, grans actors catalans encara no l¡¯han fet, com Pere Arquillu¨¦. S¡¯hauria de fer m¨¦s, s¨ª, hem passat massa anys sense Hamlets, del de Maj¨® al seg¨¹ent, el d¡¯Homar, en van 20¡å. Per als Hamlets de monologuista (i valgui el terme), Belbel ha fet una traducci¨® pr¨°pia. ¡°Admiro molt la de Sellent, que em va permetre entendre coses que havia passat per alt, per¨° per a all¨° nostre, que ¨¦s for?a gamberro, he optat per traduir jo mateix. Traduir Hamlet ¨¦s una tasca infernal, per¨° el catal¨¤ ¨¦s una molt bona llengua per fer-ho, t¨¦ m¨¦s plasticitat que el castell¨¤ i certa inestabilitat que conv¨¦ molt a Shakespeare, un autor que barrejava all¨° elevat i sublim amb all¨° popular, cosa que veus en Guimer¨¤, per exemple. Tamb¨¦ ¨¦s molt monosil¡¤l¨¤bic i aix¨° l¡¯aproxima a l¡¯angl¨¨s¡±.

?s posar-se a parlar de Hamlet i, com els passa a tots, Belbel sembla ascendir en globus. ¡°Amb ell, Shakespea?re dinamita les regles, fa explotar el tea?tre, inventa, reinventa. Que un personatge pugui aturar l¡¯acci¨® dram¨¤tica per confrontar-nos a reflexions transcendentals ¨¦s molt nou! Hamlet obre tantes caixes de trons¡­¡±. Ressona alguna cosa de Hamlet en l¡¯¨¤nima catalana? ¡°Dubta de tot, sempre est¨¤ entre el dir i el fer, i aqu¨ª hi ha alguna cosa molt catalana. Li costa fer, triga tant que ho emmerda tot. Aix¨° ¨¦s molt catal¨¤. Som aqu¨ª en aquesta autoflagel¡¤laci¨® i aquesta arrog¨¤ncia existencial, tenim aquest punt de patetisme, del dir i despr¨¦s no tenir empenta per fer. Ara, m¨¦s que mai, ser o no ser i el consol del que pots ser¡±.

Joan de Sagarra, geni i figura, aporta la saviesa de cr¨ªtic a la reuni¨®. ?s capa? de sacsejar Terenci mig segle despr¨¦s: ¡°Era el meu amic, per¨° la seva versi¨® era molt defectuosa. No s¨¦ per qu¨¨ no s¡¯han fet m¨¦s Hamlets a Catalunya¡±. L¡¯hauria fet b¨¦ Flotats? Es percep el somriure amb ullals a l¡¯altra banda del tel¨¨fon. Una pausa i un riure. ¡°Qu¨¨ vols que et digui. ?s molt franc¨¨s i el meu Hamlet ¨¦s angl¨¨s. Veig el Floty fent Racine o Corneille, per¨° Hamlet?, no¡±. Sagarra fa un sospir que ressona a Elsinore. ¡°M¡¯encanta Hamlet. Me¡¯n s¨¦ trossos de mem¨°ria. De vegades em poso enregistraments, i em cau la bava¡±.