Un policia vinculat a la guerra bruta contra ETA dirigeix el 091 a Barcelona

L'inspector en cap del Cos Nacional de Policia (CNP) Jes¨²s Alfredo Guti¨¦rrez Arg¨¹elles, de 60 anys, ¨¦s un home molt conegut en el cos pel seu passat i per la seva vinculaci¨® amb la guerra bruta contra ETA. El 1990, va ser condemnat a dos anys de pres¨® i d'inhabilitaci¨® per matar un lladre, que ni tan sols va fer intent de defensar-se. Poc abans havia estat condemnat per colpejar un motorista al cap amb la culata de l'arma en una discussi¨® de tr¨¤nsit. En la mateixa ¨¨poca, un tribunal franc¨¨s el va condemnar en rebel¡¤lia a dos anys de pres¨® per l'intent de segrest de l'etarra Jos¨¦ Mar¨ªa Larretxea Go?i.

Des del 2010, Arg¨¹elles torna a estar a la policia, adscrit a la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, on dirigeix el Centre de Comunicaci¨® Permanent, que ¨¦s el 091. ¡°?s un lloc d'escassa responsabilitat¡±, asseguren fonts policials, situat a l'hist¨°ric edifici de la Via Laietana. Consisteix a derivar les trucades que es reben al 112. A la pr¨¤ctica, suposa sobretot fer els quadrants dels funcionaris que t¨¦ a c¨¤rrec seu, indiquen altres fonts policials.

Per¨° en realitat, ni tan sols aix¨°. Arg¨¹elles fa almenys vuit mesos que est¨¤ de baixa. Des que es va reincorporar, l'inspector en cap ha enlla?at de manera intermitent abs¨¨ncies per q¨¹estions de salut amb per¨ªodes d'activitat. ¡°El seu objectiu ¨¦s jubilar-se¡±, i retirar-se amb la pensi¨® que li correspon com a funcionari del grup A, el m¨¦s alt dins de l'escala, asseguren diverses fonts policials consultades, cosa que explicaria la discreci¨® amb la qual s'ha tractat el seu retorn, que ¨¦s completament legal, al¡¤lega un portaveu de la Prefectura Superior.

L'inspector en cap va deixar el cos als anys noranta, despr¨¦s d'una cadena d'esc¨¤ndols que posaven en dubte la seva tasca policial. Llavors el Ministeri de l'Interior, que dirigia Jos¨¦ Luis Corcuera, podria haver-lo expulsat de la policia, per¨° no ho va fer. Arg¨¹elles va ser un policia tamb¨¦ molt premiat, membre del m¨ªtic grup d'atracaments de Barcelona de finals dels vuitanta, que es va dedicar a combatre la delinq¨¹¨¨ncia salvatge d'aquells anys i que va participar en el rescat del davanter del Bar?a Enrique Castro, Quini.

El ministre socialista Corcuera podia haver-lo expulsat de la policia per¨° no ho va fer

Despr¨¦s de passar per atracaments, va ser reclutat per qui era el seu superior, Francisco ?lvarez, llavors convertit en el cap del Comandament ?nic Antiterrorista, condemnat tamb¨¦ a nou anys i mig de pres¨® pel segrest de Segundo Marey, a qui van confondre amb un etarra.

Un incident similar, l'intent de segrest de l'etarra Larretxea, el 1983 a Hendaia, li va valer a Arg¨¹elles la condemna per rebel¡¤lia a dos anys de pres¨® per part d'un tribunal franc¨¨s. Encara que, ja a Espanya, l'Audi¨¨ncia Nacional va arxivar el cas.

Arg¨¹elles va ser un agent premiat del grup d'atracaments dels anys vuitanta a Barcelona

Un any despr¨¦s d'aquell incident, Arg¨¹elles va tornar a Barcelona, destinat a la comissaria de Sant Andreu, on va protagonitzar l'homicidi de Jos¨¦ Fernando G¨®mez Mart¨ªn, un lladre amb diversos antecedents. Inicialment, la seva feina va ser premiada amb 12.000 pessetes ¡ª72 euros¡ª per part del Ministeri.

L'incident va tenir lloc la nit del 7 al 8 de febrer de 1984, prop del passeig de Fabra i Puig. Arg¨¹elles i dos agents m¨¦s havien rebut una informaci¨® alertant que el lladre estava a la zona. Era sospit¨®s d'haver participat en tres atracaments i d'haver ferit un policia a Ripoll. Per¨° a m¨¦s, en el moment del seu assassinat, el lladre venia just de robar a punta de pistola 250 grams de marihuana a un expolicia i excompany d'Arg¨¹elles. En un sem¨¤for, quan el sospit¨®s tenia un cotxe davant, fet que impedia que fug¨ªs, els tres homes el van envoltar a peu, empunyant les seves armes.

Arg¨¹elles ¡ª"tirador expert, monitor de tir de l'Escola General de Policia¡±¡ª es va apropar pel costat esquerre fins a la finestra del conductor i li va cridar: ¡°Aturi's, policia¡±. ¡°Immediatament va efectuar un tret amb el seu rev¨°lver Astra, del calibre 38¡±, recull la sent¨¨ncia.

L'inspector en cap ¡°va efectuar no menys de dos trets m¨¦s, tots dirigits al conductor del vehicle, sense que consti en quin ordre¡±. Un altre agent va disparar mirant de buscar les rodes. El tercer policia no va fer servir l'arma.

La bala va penetrar a la v¨ªctima per? ¡°l'espai supraclavicular esquerre¡± i li va causar la mort. La seva parella, Montserrat C.T., tamb¨¦ va rebre un tret a la cama. El cotxe va continuar la marxa uns 40 metres, fins que va xocar contra un arbre. A dins van trobar una arma, 681.000 pessetes ¡ª4.093 euros¡ª, 10 xeringues ¡ªdues de les quals estaven fetes servir¡ª, un rellotge, una navalla, dos anells d'or, els 250 grams d'haixix i la documentaci¨® de l'expolicia a qui acabava de robar.

Precisament, el cas de l'excompany d'Arg¨¹elles condemnat per tr¨¤fic de drogues va motivar la reobertura de l'assassinat del lladre, que va estar tres anys sense investigar, i fins i tot va suposar una felicitaci¨® per part del Ministeri a Arg¨¹elles.

En jutjar-se el policia per tr¨¤fic de drogues, es van tornar a posar damunt la taula les estranyes circumst¨¤ncies en les quals va morir Jos¨¦ Fernando G¨®mez Mart¨ªn. La versi¨® inicial donada per Arg¨¹elles que el lladre va iniciar un tiroteig va quedar desmentida. Quan l'Audi¨¨ncia va demanar revisar el cas, ja havia estat desballestat el cotxe de la v¨ªctima, un Renault 4, i el seu historial cl¨ªnic i radiografies havien desaparegut.

La companya del mort va declarar que ni tan sols va tenir temps d'agafar la seva arma per defensar-se. El testimoni de la dona, una altra de les peces clau, no va ser senzill d'aconseguir. Inicialment, l'Audi¨¨ncia va ordenar a la policia que la localitz¨¦s. Despr¨¦s de diversos mesos sense resultat, va optar per demanar-li-ho a la Gu¨¤rdia Civil, que la va localitzar al cap de pocs dies. Arg¨¹elles va ser condemnat el 1990 per un delicte d'homicidi, amb l'atenuant per exempci¨® incompleta de responsabilitat, per obrar en el compliment de la llei, a dos anys de pres¨® menor. Tamb¨¦ va haver d'indemnitzar amb cinc milions de pessetes ¡ª30.050 euros¡ª la fam¨ªlia de la v¨ªctima.

Despr¨¦s d'all¨°, Arg¨¹elles va ser inhabilitat i va acabar deixant el cos. El seu company i excap, Francisco ?lvarez, tamb¨¦ va acabar fora, condemnat a nou anys i mig de pres¨® per la guerra bruta contra ETA. Junts van muntar a Barcelona l'empresa de seguretat Check and In, que continua activa. Fins al 2010, Arg¨¹elles n'era l'administrador ¨²nic. Per¨° despr¨¦s de reincorporar-se a la policia, va passar a ser ¨²nicament apoderat.