La vida s¡¯adapta a la cicatriu de la L9

Yasser Kaniz fa sis anys que treballa de vigilant de seguretat a les obres de la l¨ªnia 9 del metro. ?s gaireb¨¦ la meitat del temps que fa que viu a Barcelona. Durant aquests anys ha aconseguit la ciutadania espanyola i s¡¯ha casat. La fam¨ªlia, origin¨¤ria del Pakistan, n'ha vist de tots colors: han obert i tancat diversos negocis de comestibles; el seu pare va trobar una feina de cuiner i ell diu que ara guanya menys diners que abans de la crisi. Per¨° Kaniz no es queixa, fins i tot es mostra satisfet de consumir dies i anys en garites prefabricades des d¡¯on pot ser testimoni de l¡¯evoluci¨® d¡¯una de les obres p¨²bliques m¨¦s ambicioses d¡¯Europa.

Kaniz ho sap gaireb¨¦ tot de la l¨ªnia 9. M¡¯informa de les tones de pes que suporta la grua pont que custodia, a la futura estaci¨® del Camp Nou; del material que es baixa pel pou, dels treballadors que hi ha en aquell moment sota nostre ¨Cuna trentena. ¡°Aquella pintada contra el Bar?a ¨Cassenyala un mur¨C, jo s¨¦ qui la va fer: un que va treballar aqu¨ª abans que s¡¯aturessin les obres. Per¨° no et dir¨¦ qui ¨¦s¡±, afegeix amb un somriure murri. Quin ha estat el dia m¨¦s dur d¡¯aquests sis anys? No en t¨¦ cap dubte: ¡°La inauguraci¨® amb Jos¨¦ Montilla. Vaig haver d¡¯estar dret de set del mat¨ª a deu de la nit¡±.

Es tracta d'una de les obres p¨²bliques m¨¦s ambicioses d¡¯Europa

Despr¨¦s d¡¯anys sense activitat, el so de les m¨¤quines?ha tornat?a l¡¯estaci¨® del Camp Nou. La grua pont encara est¨¤ coronada per una estrella de Betlem de v¨¦s a saber quin Nadal. Kaniz parla molt i nom¨¦s l¡¯interromp un t¨¨cnic del Bar?a que demana perm¨ªs per accedir als comptadors d¡¯unes bombes d¡¯aigua, a tocar del Palau Blaugrana. Kaniz assegura que ha presenciat canvis espectaculars i t¨¦ un record especial del tram a la Zona Franca: ¡°Jo hi vaig arribar quan encara no s¡¯hi havia fet res i ho vaig veure enllestir¡±. Els tres quil¨°metres de viaducte de la Zona Franca s¨®n un dels enclavaments m¨¦s impactants de la L9/L10: una via elevada, enllestida, que la pots seguir en l¨ªnia recta amb la vista sense veure¡¯n el final. Nom¨¦s he tingut la mateixa sensaci¨® d¡¯infinitat amb la modern¨ªssima l¨ªnia de metro elevada de Dubai.

Tothom que ens ha donat la seva opini¨® en el nostre viatge per la l¨ªnia 9 coincideix en una cosa: aquesta obra ¨¦s un s¨ªmbol d¡¯una ¨¨poca en qu¨¨ f¨¨iem castells en l'aire. ¡°La L9 tamb¨¦ ha avan?at a poc a poc, tramet a tramet, perqu¨¨ ¨¦s de l¡¯¨¨poca de les vaques grasses, quan tothom demanava i a tot es deia que s¨ª¡±. Ho diu Jordi Jubany, responsable de Geologia i Obres Subterr¨¤nies del Departament de Territori de la Generalitat. Jubany ha treballat en les principals infraestructures p¨²bliques catalanes des del 1982. La L9 ¨¦s l¡¯obra m¨¦s gran i m¨¦s complicada en qu¨¨ ha estat mai implicat. ¡°Recordo l¡¯any 2003, quan vam presentar el projecte en un congr¨¦s a Nova Orleans; els americans van quedar parats que volgu¨¦ssim fer una cosa aix¨ª¡±, diu Jubany.

Jubany lidera un grup de quatre empleats del departament de Territori que ens acompanya a l¡¯estaci¨® de la pla?a Europa. L¡¯estaci¨® est¨¤ acabada. El polsim de les obres als t¨²nels envaeixen una de les andanes. L¡¯escenari ¨¦s ideal per a una pel¡¤l¨ªcula de ci¨¨ncia ficci¨®. De fet, en aquella estaci¨® es van rodar seq¨¹¨¨ncies del film Los ¨²ltimos d¨ªas.

Jubany es treu un puro marca Casa Pereda de la butxaca i m¡¯il¡¤lustra, com si la forma circular del cigar fos el metro, sobre els diferents sistemes de perforaci¨® que s¡¯han fet servir amb les tuneladores. La resta d¡¯empleats l¡¯escolten amb inter¨¨s i atenen qualsevol petici¨® que t¨¦. Les obres han tornat a comen?ar entre l¡¯estaci¨® de Zona Universit¨¤ria i l¡¯aeroport. Jubany apunta amb optimisme que aquests 20 quil¨°metres de metro entraran en servei a finals del 2015, tot i que un dels t¨¨cnics presents el corregeix r¨¤pidament: ser¨¤ al primer semestre del 2016. Jubany s¡¯esplaia amb an¨¨cdotes com la denominaci¨® de les estacions: ¡°TMB t¨¦ una comissi¨®, assessorada per catedr¨¤tics, que vetlla pel bon nom de les estacions. S¡¯han trobat casos com una petici¨® dels ve?ns de la Salut, que volien que l¡¯estaci¨® es digu¨¦s La Salut-Che Guevara. Hi ha una glorieta dedicada al Che, en una de les sortides. La comissi¨® va dictar que aix¨° no podia ser¡±.

On segurament tampoc hi podria haver una estaci¨® Che Gevara ¨¦s a Sarri¨¤. La L9 ha de sortir a l¡¯exterior al carrer Verg¨®s, entre la seu dels Ferrocarrils de la Generalitat, la del CAC i l¡¯escola dels legionaris de Crist Reial Monestir de Santa Isabel. L¡¯espai de l'L9 est¨¤ cobert amb ciment, blocs de formig¨® i males herbes. La futura estaci¨® de Sarri¨¤ ¨¦s una de les parades que s¡¯han tapat per la inactivitat perllongada. Les parets protectores estan guarnides amb imatges de les tuneladores, xifres sobre l¡¯obra i frases motivacionals: ¡°Estem construint la L9¡±. Les barreres de formig¨® han estat pintades recentment per cobrir uns grafits subversius en defensa de Can Vies. Apareix una parella de la Gu¨¤rdia Urbana en bicicleta. Alguns pares del Santa Isabel havien trobat sospitosa la nostra pres¨¨ncia, la d¡¯un home fent fotos i un altre prenent notes.

La immobilitat a Sarri¨¤ contrasta amb el moviment a La Sagrera. Descensos vertiginosos dels passatgers pels sis nivells d¡¯escales mec¨¤niques. Molts ho fan a corre-cuita per arribar a temps a la sortida del comboi. La dist¨¤ncia entre l¡¯andana i el carrer ¨¦s tan gran que al vest¨ªbul hi ha una pantalla que informa dels temps dels combois. La Sagrera no ser¨¤ l¡¯estaci¨® de m¨¦s profunditat: la de la pla?a Sanllehy ¨¦s a 80 metres sota terra. Des de La Sagrera, la L9 arriba fins a Can Zam; nosaltres baixem a Can Peixauet, la primera estaci¨® passat el riu Bes¨°s. All¨¤, l¡¯antic pou per on baixava el material de construcci¨®, de 40 metres de profunditat, s¡¯ha convertit en una galeria futurista de m¨²ltiples ascensors. Al migdia, a Can Peixauet, el tr¨¤nsit de passatgers ¨¦s m¨ªnim. Les bosses de les escombraries encara estan plegades, per estrenar.

El tram central, de deu quil¨°metres, ¨¦s el que est¨¤ menys desenvolupat i el que ha fet m¨¦s dif¨ªcil la vida als ve?ns. A la pla?a Lesseps, la ferida encara no ha cicatritzat. La maquin¨¤ria i el pou envaeixen l¡¯espai p¨²blic. Els nens juguen a pilota contra les tanques de protecci¨® de les obres; a la gespa, ofegats pels murs, hi ha joves que jeuen o que passegen el gos. En Javier ens deixa observar el panorama de la pla?a des de l¡¯¨¤tic que comparteix amb altres estudiants de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques. Fa dos anys que viu all¨¤ i assegura que en aquest temps, no s¡¯ha mogut res a la superf¨ªcie de la L9. A la terrassa en Javier hi t¨¦ una bandera espanyola; a la fa?ana de l¡¯edifici del davant hi compto onze estelades.

Roser Bosch tamb¨¦ t¨¦ una estelada penjada a la finestra de casa seva, a la pla?a Sanllehy. Al costat de l¡¯estelada hi t¨¦ penjat un llen?ol brut, ennegrit per les emissions dels cotxes, on es pot llegir, amb dificultats, ¡°Volem la pla?a, no un mur¡±. Fa 23 anys van venir a viure aqu¨ª, precisament perqu¨¨ hi havia la pla?a. ¡°La darrera vegada que la vam poder utilitzar va ser per la festa d¡¯aniversari de la meva filla; no recordo els anys que fa, d¡¯aix¨°¡±. T¨¦ el llen?ol a la finestra des del 2011. Sanllehy ¨¦s el fort apatxe de la L9. El pou est¨¤ fortificat per murs d¡¯uns 10 metres d¡¯al?¨¤ria, guarnits amb pintades reivindicatives. L¡¯escenari ¨¦s depriment, recorda el tra? del mur de Berl¨ªn, que separava dos mons entre una vorera i l¡¯altra d¡¯un carrer.

Despr¨¦s d¡¯anys de mobilitzacions ve?nals, la setmana passada van iniciar-se les obres de cobertura: Sanllehy tornar¨¤ a ser una pla?a. ¡°Recuperem el que hav¨ªem perdut, i sense que hi arribi el metro. L¡¯¨²nica cosa positiva ha estat l¡¯experi¨¨ncia de la uni¨® ve?nal¡±, assegura Bosch. Em mostra quatre comer?os que han hagut de tancar perqu¨¨ la gent ja no passeja per la pla?a: les retencions del tr¨¤nsit, el soroll, embruteixen l¡¯espai. Bosch t¨¦ la sensaci¨® que d¡¯en?¨¤ les obres ¨Cla tuneladora ¨¦s a Sanllehy¨C?han aparegut fissures a les balustrades del seu edifici. Per¨° insisteix que nom¨¦s ¨¦s una sensaci¨® i que l¡¯estructura est¨¤ intacta. T¨¨cnics de l¡¯Administraci¨® van elaborar informes de les esquerdes que tenia el seu edifici, per a l¡¯an¨¤lisi de potencials danys posteriors. Els t¨¨cnics de la Generalitat expliquen que aquestes avaluacions van comen?ar a realitzar-se despr¨¦s dels esfondraments del 2005 al t¨²nel de la l¨ªnia 5 al Carmel.

Abans de marxar, pregunto a Bosch si han estat informats dels terminis per recuperar la pla?a i per tornar-la a rebentar per continuar el metro. Somriu, prepara el carro de la compra que arrossega i respon que no en t¨¦ ni idea: ¡°Els misteris de la l¨ªnia, qui els coneix?¡±.