Els brasilers acudeixen a les urnes immersos en el descoratjament

Hi ha moltes tardes en qu¨¨ hi ha tanta gent als passadissos de l'estaci¨® de metro Paulista, a S?o Paulo, que els viatgers, en els transbordaments, avancen en massa, com en una process¨® atape?da. La policia col¡¤loca una cinta per dividir el passad¨ªs en dues parts i arbitrar el sentit de la marxa. Si no, seria impossible que alg¨² arrib¨¦s a casa. Molts llegeixen mentre caminen, a pas lent, uns altres juguen al Candy Crush amb l'iPhone i uns altres, amb auriculars, veuen pel¡¤l¨ªcules o v¨ªdeos amb el m¨°bil col¡¤locat a l'altura del front i sostingut amb totes dues mans, sense parar de caminar. El metre costa tres reals (1,25 d¨°lars). Al juny de 2013 el governador Gerardo Alckmin, del conservador Partit Socialdem¨°crata del Brasil (PSDB), va pujar 20 ¨ªnfims centaus la tarifa i la poblaci¨®, tipa, amb la pujada com a detonant, va sortir en bloc al carrer en una onada de protestes que va sacsejar el pa¨ªs de dalt a baix.

Setze mesos despr¨¦s, tota aquesta poblaci¨® acudeix a les urnes aquest diumenge en un ambient una mica enrarit, sense diners a la butxaca, xipollejant en una recessi¨® econ¨°mica i les protestes d'aleshores reconvertides en el desig majoritari (el 80% dels votants, segons les enquestes) que la cosa canvi?. El problema ¨¦s que no se sap ben b¨¦ qu¨¨ ¨¦s la cosa, ja que els tres candidats amb possibilitats (inclosa, paradoxalment, la presidenta Dilma Rousseff, el partit de la qual, el PT, fa 12 anys que ¨¦s al poder) s'autoproclamen abanderats d'aquest desitjat ¡ªi dif¨²s¡ª canvi.

Marina Silva, candidata del Partit Socialista Brasiler (PSB), es qualifica com a exemple de la nova pol¨ªtica (encara que va militar al PT m¨¦s de 25 anys), i el senador A¨¦cio Neves, del m¨¦s conservador PSDB, es veu com a alternativa de novetat malgrat que ha estat governador de l'Estat de Minas Gerais. Els sondejos donen com a vencedora, tant en el primer com en el segon torn, a Rousseff. Els altres dos candidats hi apareixen gaireb¨¦ empatats i qualsevol dels dos pot passar a la ronda seg¨¹ent, que es disputar¨¤ el 26 d'octubre.

El Brasil ¨¦s un pa¨ªs immens, amb obres de continent. Nom¨¦s l'Estat d'Amazones ¨¦s tan gran com Espanya, It¨¤lia, Fran?a i Portugal plegats. Tota aquesta immensitat viu abstreta, una mica d'esquena a la resta d'Am¨¨rica. S?o Paulo, la inabastable ciutat m¨¦s gran de la naci¨®, amb 11 milions d'habitants, capital de l'Estat m¨¦s poblat i lloc clau des del punt de vista electoral, ¨¦s un m¨®n en si mateix, amb milionaris que es desplacen en helic¨°pter per evitar embusos i drogoaddictes del crac m¨¦s barat del mercat que malviuen en un gueto c¨¨ntric de miserables embogits. Per aix¨°, un viatge en metro amb parades en diversos punts cardinals de la ciutat constitueix una radiografia no del tot infidel del pa¨ªs.

Al nord de S?o Paulo, a la parada de la l¨ªnia vuit de Lapa, es troba el popular carrer del Dotze d'Octubre, ple de botigues d'electrodom¨¨stics i roba on, amb aquesta desimboltura tan brasilera, els dependents col¡¤loquen els maniqu¨ªs femenins d'esquena perqu¨¨ el p¨²blic vegi com els queden els pantalons al cul. El carrer ¨¦s tranquil, concorregut. Per¨° a S?o Paulo aquesta tranquil¡¤litat ¨¦s sempre fr¨¤gil, inestable. Fa dues setmanes, en aquest mateix Dotze d'Octubre, un mat¨ª concorregut com aquest, un policia, en una inspecci¨® rutin¨¤ria, va matar d'un tret net al cap un venedor ambulant de CD pirates quan aquest va tractar d'arrabassar-li l'aerosol de pebre amb el qual l'agent immobilitzava un company detingut.

Prop d'on va caure desplomat el venedor ambulant es troba la botiga de vestits de M¨¢rio Baruck, brasiler d'origen serbi. Assegura que les seves vendes han baixat aquest any entre un 20% i un 30%. La dada encaixa amb les xifres fluixes de la constipada economia brasilera, que va contreure el refredat durant el primer semestre, situaci¨® amb qu¨¨ va entrar en el que els especialistes denominen recessi¨® t¨¨cnica.

Els economistes al¡¤ludeixen la caiguda del consum intern. Baruck ho explica a la seva manera: ¡°La gent del barri ja no t¨¦ tants diners per gastar. L'any passat els bancs prestaven m¨¦s perqu¨¨ el Govern ho estimulava. Per¨° ja no hi ha m¨¦s diners per gastar¡±. El comerciant assegura que votar¨¤ a Neves: ¡°Hem de canviar. Lula va millorar el pa¨ªs, ¨¦s cert, encara que es va aprofitar del que havia fet l'anterior president, Fernando Henrique Cardoso [PSDB]. Ara, el projecte del PT, amb tanta corrupci¨®, est¨¤ esgotat¡±.

Una de les seves dependentes, Gabrielle Morais, diu que ella (per la mateixa ra¨® que el seu cap, perqu¨¨ alguna cosa canvi?) donar¨¤ suport a Marina Silva, la candidata sorpresa que va perforar al principi les enquestes per¨° que ara es desinfla dia a dia. ¡°La inflaci¨® ha pujat. I cal esperar quatre o sis hores perqu¨¨ t'atengui un metge general. Per a la consulta d'un especialista s¨®n tres o quatre mesos. La gent es mor esperant¡±.

Les protestes de juny de 2013 es van desenvolupar, entre altres llocs, al carrer de Maria Ant¨®nia, al centre de la ciutat, en un districte universitari, ple de botigues de llibres i papereries on, en una cantonada, tres alumnes de psicologia de 18 anys es queixen, sobretot, de la falta de places a les universitats p¨²bliques i de com d'atape?ts van els autobusos.

A prop, en una tenda d'instruments musicals, Stefani Camuto, de 20 anys, explica que cobra 1.080 reals per la seva feina (50 d¨°lars aproximadament), que votar¨¤ en blanc, que no es refia de cap candidat, que espera estudiar a la universitat aviat i que va participar en aquestes manifestacions ja gaireb¨¦ remotes. ¡°Lluitem per 20 centaus. I aconseguim el que ens propos¨¤vem: que no pugessin els 20 centaus¡±, diu amb ironia, amb un somriure amarg.

Durant els ¨²ltims 12 anys del Gobierno del PT, primer amb Lula, des de 2003 a 2010 i despr¨¦s amb Rousseff, prop de 30 milions de persones van sortir de la mis¨¨ria al Brasil i es van instal¡¤lar en una inestable classe mitjana. S¨®n fam¨ªlies que guanyen entre 1.700 i 3.200 reals (663 i 1.339 d¨°lars), que ja paguen impostos, demanen cr¨¨dits i que han contribu?t, amb les seves compres, a l'enlairament d'un pa¨ªs de 200 milions d'habitants que entre 2003 i 2010 va cr¨¦ixer una mitjana d'un 4% anual. Per¨° aquests mateixos seran els primers a patir i a despenjar-se si l'economia continua retrocedint, si no es reactiva. ?s a dir, si la tend¨¨ncia no canvia (per utilitzar la paraula de moda).

?s de nit, i Lula, l'art¨ªfex, segons molts, d'aquesta d¨¨cada prodigiosa, parla en un auditori fidel, lliurat, en un lloc pobre de la interminable perif¨¨ria sud de S?o Paulo. L'expresident, amb la veu feta pols despr¨¦s de molts m¨ªtings seguits, abans de passar la paraula a Dilma Rousseff, recorda als milers d'assistents (fam¨ªlies senceres, grups de ve?ns del barri, companys de les f¨¤briques properes) els, segons ell, assoliments de les ¨²ltimes legislatures. ¡°En 12 anys vam aconseguir millorar la vida del pobre, que nom¨¦s menjava pollastre, que mai va somiar viatjar amb avi¨®¡±, proclama.

Neide Caicai, un obrer metal¡¤l¨²rgic del sindicat de 55 anys, assenteix. Despr¨¦s diu: ¡°Ell, Lula, venia a les f¨¤briques d'aqu¨ª a dir-nos quan hav¨ªem de fer vaga, quan hav¨ªem de protestar. Voto per ell perqu¨¨ el conec¡±. I afegeix: ¡°No ha canviat: continua sent el mateix¡±.

Acaba el m¨ªting. La gent es dispersa pels carrers mal il¡¤luminats, mal asfaltats. La parada de metro m¨¦s propera, Campo Limpo, queda molt lluny. La gent canta, crida en suport a Dilma i a Lula, enarbora les banderes vermelles del PT. De sobte, un helic¨°pter s'eleva per darrere d'un edifici lluny¨¤. Alg¨² assegura que hi viatja la presidenta Dilma Rousseff. Una dona negra, embotida en un xandall de licra molt estret, llan?a un pet¨® a l'aire:

¡ª¡°Dilma, Gr¨¤cies!, Dilma, gr¨¤cies!¡±.

El seu acompanyant mira la dona, despr¨¦s l'helic¨°pter que es perd en la nit, despr¨¦s la ciutat fosca que els embolcalla i crida tamb¨¦:

¡ª¡°Dilma, baixa i puja a l'autob¨²s!¡±.