¡°Som sist¨¨mics i cap conflicte pol¨ªtic afectar¨¤ la tresoreria de la Generalitat¡±

La consulta convocada per al 9 de novembre, i suspesa pel Constitucional, no ¨¦s l'¨²nic maldecap del Govern catal¨¤. En les properes setmanes, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) haur¨¤ de portar al Parlament els pressupostos per al 2015. El responsable econ¨°mic de la Generalitat ja ha advertit del perill que les finances catalanes s'enfrontin a un ¡°col¡¤lapse fiscal¡± si el Govern central no augmenta les transfer¨¨ncies o flexibilitza l'objectiu de d¨¨ficit.

Pregunta. Tenint en compte les dificultats que ha expressat, hi haur¨¤ pressupostos?

Resposta. S¨ª, aquesta ¨¦s la idea.

P. Amb un objectiu de d¨¨ficit del 0,7% del PIB?

R. S¨ª. Hi haur¨¤ pressupostos amb un 0,7%, per¨° no vull desorientar ning¨². La idea fonamental ¨¦s que la despesa no financera i no finalista no pot baixar i que, a m¨¦s, cal encaixar el restabliment de la paga doble dels treballadors p¨²blics i les condicions de treball dels interins. Els funcionaris catalans han fet un sacrifici molt gran durant els ¨²ltims tres anys. Aix¨° no ha estat aix¨ª en altres llocs, en particular a l'Administraci¨® central. La reducci¨® de la despesa no financera ha estat del 20% des del 2010. En el cas dels departaments de Benestar, Ensenyament i Salut, del 16%. Aquestes conselleries concentren el 70% del pressupost, i a m¨¦s hi ha algunes partides socials que no estan en aquests departaments, com el PIRMI. La despesa social no pot baixar m¨¦s. Pel que fa als ingressos, els determina la suma de les transfer¨¨ncies que fa el Govern central, els impostos propis i cedits i el deute pel d¨¨ficit autoritzat. I dic transfer¨¨ncies i no model de finan?ament, perqu¨¨ parteixo de la base que no en tenim. El model va expirar a finals del 2013 i en aquest moment no hi ha regles del joc, rebem com a transfer¨¨ncies el que l'Estat creu que ens ha de transferir. Estem al seu arbitri.

Cal encaixar el restabliment de la paga doble dels treballadors p¨²blics

P. El Govern central afirma que han crescut un 11% m¨¦s. ?s insuficient?

R. Ens falta molta informaci¨®, per¨° fins on nosaltres sabem, no ¨¦s el cas. Aquest 11% ¨¦s un popurri que inclou fins i tot les inversions de l'Estat a Catalunya o els fons finalistes, i altres cap¨ªtols del pressupost dels quals no tenim la territorialitzaci¨®. Si analitzem les transfer¨¨ncies, que ¨¦s la part que ens arriba dels impostos que paguen els ciutadans catalans, en el cas de Catalunya, del 2013 al 2014 vam perdre uns 600 milions i d'aquest any al que ve, amb les bestretes anunciades, guanyem 200 milions. ?s a dir, el 2015 perdrem 400 milions respecte del 2013, que curiosament ¨¦s el que guanyem pel descens del tipus d'inter¨¨s del pr¨¦stec del Fons de Liquiditat Auton¨°mica (FLA).

P. El Govern eleva a uns 1.750 milions l'estalvi que tindr¨¤ Catalunya amb aquesta mesura.

R. La meitat d'aquests 1.750 milions correspon al refinan?ament de venciments del FLA. Quant als recursos pressupostaris, no ens suposa cap benefici perqu¨¨ afecta la despesa financera. No ¨¦s un estalvi com a tal, ni suposa una injecci¨® de liquiditat, ¨¦s fum. L'altra meitat no ¨¦s fum, ¨¦s la reducci¨® del tipus d'inter¨¨s per al que queda del 2014 i 2015.

P. Llavors la recaptaci¨® de l'Administraci¨® no va compassada amb la recuperaci¨® econ¨°mica?

Hem presentat una demanda contra aquesta distribuci¨® injusta dels objectius de d¨¨ficit

R. Els recursos que rebem no. En aquest tema no ens discriminen, ens tracten igual de malament que, per exemple, a la Comunitat Valenciana. Hem calculat que el 2015 el conjunt de les comunitats rebran 10.390 milions menys que el 2013 en transfer¨¨ncies i endeutament. El 2013 va ser un any de recessi¨® i el 2015 esperem que sigui de creixement. Aix¨° no t¨¦ ni cap ni peus. Amb el mateix nivell d'impostos, el Govern central tindr¨¤ uns 6.500 milions m¨¦s. Com s'explica? Per una pol¨ªtica totalment esbiaixada del Govern central en la distribuci¨® tant de les transfer¨¨ncies com dels objectius de d¨¨ficit. Les autonomies s¨®n responsables d'un ter? de la despesa i nom¨¦s se'ns permet fer una sisena part del d¨¨ficit de l'Estat. Hem presentat una demanda contra aquesta distribuci¨® injusta dels objectius de d¨¨ficit, perqu¨¨ viola fins i tot la seva pr¨°pia llei d'estabilitat pressupost¨¤ria.

P. D'aquests 10.000 milions, quina part correspon a Catalunya?

R. En total, entre transfer¨¨ncies i endeutament disposem de 2.200 milions menys. Els ingressos amb qu¨¨ comptar¨¤ la Generalitat per al 2015 s¨®n, d'una banda, les transfer¨¨ncies, que sumen 15.381 milions d'euros. El segon component s¨®n els impostos propis i cedits, que l'any que ve sumaran uns 2.500 milions. ?s una quantitat que es mant¨¦ estable, tot i que abans de la crisi havia arribat a superar els 5.000 milions d'euros, de manera que des del 2007 hem perdut 3.000 milions en ingressos propis i cedits. El tercer element ¨¦s el d¨¨ficit autoritzat, que ¨¦s el 0,7% del PIB. S¨®n 1.400 milions. El 2013 era de l'1,58%, ¨¦s a dir, 3.200 milions, per la qual cosa hem perdut 1.800 milions.

P. Quants diners li falten per quadrar els pressupostos?

R. No ho sabrem amb precisi¨® fins que fem tots els ajustos comptables, incloent-hi tot el sector p¨²blic, per¨° s'acostar¨¤ als 2.000 milions d'euros. ?s semblant a la xifra d'aquest any, tret que no ens podem plantejar obtenir aquests diners per la via de vendes i concessions.

P. Queden uns 1.100 milions per complir l'objectiu en privatitzacions. Hi ha m¨¦s vendes o concessions en marxa per aconseguir aquesta meta?

R. Alguna cosa s¨ª que hi ha. Puc dir amb tota seguretat que no arribarem als 2.300 milions, per¨° no puc concretar on arribarem. Per a l'any vinent no veig cap altra via que no sigui l'acci¨® pol¨ªtica. Aix¨° vol dir que treballarem intensament per aconseguir els ingressos que creiem que ens corresponen i que el Govern central hauria de facilitar si li importen l'ensenyament, l'educaci¨® i els serveis socials.

P. Qu¨¨ reclamen?

R. En part es podria cobrir mitjan?ant cr¨¨dit. L'objectiu de d¨¨ficit s'hauria d'interpretar com a d¨¨ficit primari, ¨¦s a dir, sense incloure els interessos. Reivindiquem que aquest 0,7% sigui interpretat com a d¨¨ficit primari.

P. Per¨° en q¨¹esti¨® de setmanes haur¨¤ de portar uns pressupostos al Parlament. Com pensa quadrar-los aquest any?

R. El que anunciar¨¦ pot ser que es modifiqui. El projecte incorporar¨¤ tres ingressos que requereixen negociaci¨® amb el Govern central. Tamb¨¦ ho demanen altres autonomies, no nom¨¦s Catalunya. Primer, hi constaran els ingressos de l'impost de dip¨°sits bancaris, que han de ser acordats amb el Govern central com a compensaci¨® per aquest tribut.

P. Acaben d'aprovar-ne el reglament. Ja descarten cobrar-lo dels bancs?

R. Els bancs ja han anunciat que impugnaran l'impost i presentaran un aval, de manera que els tribunals decidiran. De moment, no ¨¦s un ingr¨¦s pressupostari. Segon, hem demanat que el Fons de Competitivitat es transfereixi com un avan?ament el 2015, cosa que reclamen diverses comunitats. I tercer, la disposici¨® addicional tercera corresponent al 2008. Aquestes partides constaran en el pressupost, tot i que reconeixem que no estan assegurades i que han de ser objecte d'una negociaci¨®.

P. Poques hores despr¨¦s que el president Artur Mas convoqu¨¦s la consulta l'ag¨¨ncia Fitch posava en perspectiva negativa el deute catal¨¤ i avisava d'una possible degradaci¨® a bo porqueria. El preocupa?

R. Estic tranquil perqu¨¨ la consideraci¨® que donava Fitch era sota la possibilitat que pogu¨¦ssim tenir problemes amb el FLA. Aquesta possibilitat la veig inexistent. El Consell de Ministres del divendres va aprovar les extensions del FLA per al 2015 i aquesta setmana hem signat un acord d'extensi¨®. Tinc tota la confian?a que l'acc¨¦s al FLA seguir¨¤ obert: un, perqu¨¨ aix¨ª ¨¦s ara, i dos, perqu¨¨ tots entenem que anem plegats en aquesta hist¨°ria. No pot fer cap favor a Espanya que Catalunya tingui problemes per pagar el seu deute. Per dir-ho d'una altra manera, som sist¨¨mics i cap conflicte pol¨ªtic afectar¨¤ la tresoreria de la Generalitat, que en aquests moments est¨¤ en mans del Tresor. No em preocupa i crec que tampoc hauria de preocupar Fitch.

Tinc tota la confian?a que l'acc¨¦s al FLA seguir¨¤ obert

P. Els bancs d'inversi¨® tamb¨¦ han anat elaborant informes sobre Catalunya i coincideixen a advertir del perill que una eventual independ¨¨ncia pugui suposar quedar fora de la Uni¨® Europea. Vost¨¨ no t¨¦ en compte aquest risc?

R. No, perqu¨¨ no sortirem de la UE. No preveig cap possibilitat de sortir de la UE passi el que passi, ni nosaltres farem moviments que ens puguin deixar fora de la UE ni Espanya demanar¨¤ mai que ens expulsin de la UE.

P. Pel que diu, entenc que no avala els missatges d'alguns l¨ªders pol¨ªtics que fins i tot han cridat a la desobedi¨¨ncia civil¡­

R. M'expresso nom¨¦s en termes econ¨°mics. En aquest tema el Govern ha de tenir un missatge clar i uniforme i perqu¨¨ aix¨° sigui aix¨ª el missatge l'han de transmetre el president i el portaveu. Ells parlen per mi.

P. Vost¨¨ se sent c¨°mode dins del proc¨¦s sobiranista?

R. Esclar que s¨ª. Si no, no hi seria.

P. Diu que cap conflicte afectaria la tresoreria de la Generalitat. Posem per cas que arribem a una situaci¨® de declaraci¨® unilateral. No afectaria la tresoreria que els ciutadans i les empreses segueixin ingressant els seus impostos a la Hisenda estatal?

R. Em temo que la meva vida gira al voltant d'horitzons molt m¨¦s propers. La meva preocupaci¨® s¨®n ara els pressupostos del 2015.

P. Segueixen amb el seu projecte d'Hisenda pr¨°pia?

R. Dins de la normalitat, tenim una ag¨¨ncia tribut¨¤ria i pensem com enfortir-la. Sigui quin sigui el futur, esperem tenir m¨¦s control sobre les nostres bases fiscals i una instituci¨® tribut¨¤ria m¨¦s potent.

P. Quina autonomia fiscal t¨¦ Catalunya ara?

R. Cap. Per qu¨¨ creu que estem tan enfadats?

P. Per qu¨¨ cap? Pel control del FLA?

Cada llei que promulga l'Estat, i avui dia la productivitat ¨¦s enorme, ens treu compet¨¨ncies

R. Qu¨¨ ¨¦s autonomia fiscal? D'una banda, autonomia d'ingressos. Podem crear petits impostos que moltes vegades ens impugnen i que sumen 2.500 milions. Per exemple, l'impost tur¨ªstic t¨¦ la seva funci¨®, per¨° ¨¦s molt limitat. De l'altra, autonomia de despesa: s¨ª, encara hi ha una caixa ¨²nica, per¨° quan els pressupostos suporten tanta tensi¨® hi ha poca flexibilitat. B¨¤sicament cal anar repetint el que es fa encara que mirem d'implementar pol¨ªtiques innovadores en salut, benestar, universitats¡­ Encara ens queda cert marge, per¨° cada llei que promulga l'Estat, i avui dia la productivitat ¨¦s enorme, ens treu compet¨¨ncies. I hi ha lleis que no tenen cap m¨¦s prop¨°sit. En general, quan s'adonen que tens molt de marge per fer alguna cosa corren a reduir-lo. Nosaltres mirem de ser creatius i adaptar les pol¨ªtiques a la nostra realitat, per¨° tot ¨¦s molt precari. Jo no pretenc fer veure que tenim un govern que realment t¨¦ capacitat de governar. Segueix preguntant ¡°per qu¨¨ estem tan enfadats¡±?

P. La Generalitat no t¨¦ capacitat de governar?

R. ?s molt limitada. No crec que estigui descobrint res. L'Estat de les autonomies va ser real, per¨° un segment important de la dreta espanyola no es va reconciliar mai amb l'Estat de les autonomies. De la mateixa manera que la Constituci¨® no va fer un Estat federal, que podria haver consolidat la situaci¨® del 1978. Quan vas pel m¨®n i expliques l'organitzaci¨® territorial espanyola dius que ¨¦s federal o gaireb¨¦ federal, perqu¨¨ s'ent¨¦n. Les autonomies no, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s deliberat.

P. Aix¨ª creu que aquesta pressi¨® a les comunitats ¨¦s premeditada?

R. ?s una combinaci¨® de diverses coses. No van a cegues, ¨¦s gent competent. Deuen pensar que si exerceixen la m¨¤xima pressi¨® sobre les comunitats, potser no compliran per¨° es podr¨¤ compensar i globalment complir. Aqu¨ª hem arribat al final. Per¨° crec que per sota d'aix¨° hi ha un pla per desmuntar l'Estat de les autonomies. La fase interm¨¨dia passa per l'asf¨ªxia fiscal per despr¨¦s convertir-les en una barreja de diputacions i administracions perif¨¨riques de l'Estat. S'ha aprofitat b¨¦ la crisi, tot i que es va comen?ar abans perqu¨¨ ja est¨¤ en els programes del PP. S'ha vestit com un pla de mesures contra la crisi el que ha estat un ab¨²s i una liquidaci¨® de l'Estat de les autonomies. El seu pla ¨¦s anul¡¤lar les autonomies, abusar-ne per facilitar la provisi¨® directa dels serveis p¨²blics o a trav¨¦s seu organitzacions perif¨¨riques. No consisteix nom¨¦s en el control normatiu de les autonomies, sin¨® tamb¨¦ dels fluxos financers. No ho hem vist del tot, per¨° ¨¦s l'¨²nic pla consistent que veig.

P. Creu que aquesta situaci¨® que descriu podria reconduir-se mitjan?ant la denominada tercera via?

R. Ara la q¨¹esti¨® a Catalunya ¨¦s votar. Tot es focalitza a votar el 9 de novembre. ?s una votaci¨® amb tres opcions i resultats. ?s la votaci¨® que va voler fer Salmond i Cameron li va dir ¡®o tot o res¡¯. El 9-N planteja la tercera opci¨®. Qu¨¨ vol dir? Aix¨° ho ha de dir l'Estat. Jo s¨¦ qu¨¨ significa la independ¨¨ncia i quedar-se com estem, per¨° qu¨¨ ¨¦s ser un Estat no independent m'ho ha de dir el senyor Rajoy. Una part dels catalans tenen molt d'inter¨¨s a saber qu¨¨ ¨¦s aquesta opci¨®. I segons com s'ompli aquesta opci¨®, tindr¨¤ un efecte o un altre sobre la votaci¨®.

P. Fa quatre anys que ¨¦s al Govern catal¨¤. L'austeritat era l'¨²nica sortida possible a la crisi?

R. Era l'¨²nica possible. Catalunya vivia una acceleraci¨® de despesa completament insostenible. S'havia de parar i es va parar. Si s'observa la corba d'acumulaci¨® de deute, es veu que sempre augmenta, per¨° fins al 2010 s'accelera. Des de llavors es modera el ritme de creixement. Entre els anys 2007 i 2010, el deute p¨²blic va cr¨¦ixer, de mitjana, un 27,9% anual. Entre el 2010 i el 2013, el ritme s'ha redu?t a m¨¦s de la meitat, amb una variaci¨® interanual mitjana del 12,1%. Havia de passar: calia reduir l'endeutament de manera catastr¨°fica o ordenadament. Nosaltres mirem de fer una implementaci¨® ordenada del que era inevitable.