Rushdie: ¡°El fanatisme ja ¨¦s un ex¨¨rcit¡±

Aix¨° al m¨®n de la ficci¨®. Del m¨®n real el que li preocupa ¨¦s la irrupci¨® de l'Estat Isl¨¤mic. Assegut en una saleta de l'¨¤rea de reunions de negocis del seu hotel, Rushdie analitza en 15 minuts ¡ªamb pr¨°rroga de dos¡ª el significat dins de l'islam d'aquesta organitzaci¨® que ha convertit l'assassinat atro? d'ostatges occidentals en el seu segell militar.

Pregunta. Qu¨¨ va pensar quan va saber que el sospit¨®s de l'assassinat del periodista James Foley a S¨ªria era un raper de Londres?

Respuesta. Va ser espant¨®s, per¨° no em va sorprendre. Aquest fenomen de grupuscles de la comunitat isl¨¤mica brit¨¤nica radicalitzant-se ve de fa temps. Ara simplement ha assolit un altre nivell. El nivell de l'atrocitat.

P. Per qu¨¨ tants joves occidentals se'n van a fer la jihad?

R. Aquesta no ¨¦s una resposta d'una sola frase. Hi ha una r¨¤bia enorme. En part perqu¨¨ estem vivint temps de dificultats socials i econ¨°miques, i hi ha molta gent sense feina ni perspectives de tenir-ne. Aix¨° es combina amb el que senten a les mesquites, que els permet donar als altres tota la culpa del que passa. Aquestes dues coses unides poden portar alguns als extrems. ?s una ll¨¤stima, perqu¨¨ per a la majoria de la gent dels diferents grups ¨¨tnics les coses han anat millorant des dels vuitanta. Per¨° alhora hi ha hagut una radicalitzaci¨® progressiva d'alguns grups. Crec que un dels problemes ha estat l'arribada sense filtre de clergues radicals a Anglaterra, finan?ats per l'Ar¨¤bia Saudita i l'Iran, que v¨¦nen a parlar als nois en un llenguatge realment b¨¨l¡¤lic.

P. Per qu¨¨ les decapitacions?

R. Per mi ¨¦s un acte que mostra un allunyament absolut de qualsevol cosa que es pugui anomenar civilitzaci¨®. ?bviament, ho fan per buscar un efecte xoc i per tenir titulars. Aquesta gent est¨¤ demostrant un control excel¡¤lent dels mitjans. Utilitzen les xarxes socials com a eina de reclutament, i utilitzen aquestes imatges perqu¨¨ saben que ¨¦s la manera d'aconseguir una atenci¨® global per crear una por brutal. I els funciona. Sovint, en combats amb l'ex¨¨rcit iraqui¨¤, els soldats iraquians estaven tan espantats que han sortit corrents.

P. Qu¨¨ ¨¦s l'Estat Isl¨¤mic en l'evoluci¨® del fonamentalisme?

R. La novetat ¨¦s el poder organitzatiu. Al-Qaeda, en el seu millor moment, era un grup de gent relativament petit, no podien ser vistos, vivien en pisos francs o en coves. Ara tens un ex¨¨rcit molt organitzat i ben armat, amb grans recursos financers, en part del mercat negre del petroli i en part perqu¨¨ els deuen arribar diners d'alguna banda. Podem especular amb un pa¨ªs o un altre per¨° en realitat no sabem d'on v¨¦nen. El que s¨ª sabem ¨¦s que tenen molts diners i estan altament organitzats. Aquesta ¨¦s la novetat: que el fanatisme ja ¨¦s un ex¨¨rcit.

P. Hi ha alguna alternativa contra ells que no sigui militar?

R. No. ?s a dir, no pots combatre'ls nom¨¦s amb m¨²scul. Cal un govern multi¨¨tnic a l'Iraq que es guanyi la confian?a de les diferents comunitats. I una cosa molt interessant ara ¨¦s que hi ha pa?sos sunnites que s'estan sumant a la batalla contra l'Estat Isl¨¤mic. Si s'aconsegueix mostrar que ells no s¨®n els representants dels sunnites a la regi¨®, aix¨° podria ser l'embri¨® d'una soluci¨® no militar. Per¨° has de controlar-los militarment perqu¨¨ aix¨° ¨¦s el que s¨®n, un ex¨¨rcit. Un ex¨¨rcit d'invasi¨®.

P. Als pa?sos isl¨¤mics comen?a a sorgir alguna via alterna a l'integrisme o a les dictadures seculars?

R. No entenc qu¨¨ ¨¦s una dictadura secular. Et refereixes a Mubarak, o Al-Assad? B¨¦, poden ser-ho. Per¨° el fet lamentable ¨¦s que aquests pa?sos no han tingut l'oportunitat real d'intentar desenvolupar les institucions de la societat civil. I aix¨° ¨¦s el que demanava la gent al principi de l'anomenada Primavera ?rab. Volien que s'acabessin els Mubarak i els Al-Assad, no que s'instauressin estats isl¨¤mics.

P. El resultat va ser contraproduent?

R. El que passa ¨¦s que aquests moviments van ser segrestats. No ¨¦s tan diferent el que va passar amb la revoluci¨® iraniana, en qu¨¨ un moviment massiu genu¨ª va anar contra el xa, un moviment que inclo?a tots els sectors, des del Partit Comunista fins al moviment feminista passant pels sindicats, els socialistes o els religiosos. I el que va passar ¨¦s que Khomeini va engolir la revoluci¨®. Per¨° no pots culpar-ne la revoluci¨®. De la mateixa manera que crec que aquests nois van donar veu a una voluntat molt estesa de cap a cap d'aquest m¨®n, perqu¨¨ tothom vol el mateix. Volen pau, volen llibertats, volen poder sortir per aqu¨ª amb noies, volen poder sortir per aqu¨ª amb nois. Volen poder dir el que pensen sense anar a la pres¨®. S¨®n desitjos universals. Per desgr¨¤cia, el que passa ¨¦s que a Egipte no va passar aix¨°. Per¨° crec que aix¨° continua sent, en general, la voluntat subjacent. Ara b¨¦: quan arribar¨¤ aix¨°? No en tinc ni la m¨¦s remota idea.