Puc agafar l¡¯ebola a l¡¯autob¨²s?

Quan es pot dir que un contagiat est¨¤ curat?

Han de seguir algun tractament els malalts que s'han curat?

Una vegada que s'han guarit, els malalts poden tenir-hi immunitat fins a 11 anys despr¨¦s. En ocasions, s'aprofita aquestes persones amb immunitat per ajudar a tractar altres malalts amb riscos menors, gr¨¤cies als anticossos que desenvolupen. Una vegada superada la malaltia, ¨¦s necessari anar amb compte amb determinats fluids, en els quals poden romandre restes del virus. En el semen, per exemple, poden apar¨¨ixer-ne fins a 90 dies despr¨¦s de la fi de la malaltia.

Per qu¨¨ ¨¦s dif¨ªcil buscar un tractament?

La dificultat per trobar tractaments i vacunes contra l'ebola t¨¦ dues causes. D'una banda, fins al brot d'aquest any, des del seu descobriment el 1976 havia provocat poc m¨¦s de 2.000 morts, principalment en zones rurals i pobres de l¡¯?frica. ¡°Si es compara amb la malaltia de Chagas o fins i tot la tuberculosi [que mata m¨¦s d'un mili¨® de persones a l'any, principalment en pa?sos pobres], se li havia dedicat m¨¦s esfor? en investigaci¨®, en part perqu¨¨ se n'havia plantejat l¡¯¨²s com a arma biol¨°gica, per¨° tot i aix¨ª no havia rebut gaires recursos¡±, explica Olimpia de la Rosa, coordinadora d'emerg¨¨ncies de Metges sense Fronteres. Amb aquest brot, De la Rosa comenta que van fer un recompte de tots els productes disponibles per combatre la malaltia i ¡°la majoria tenien la investigaci¨® paralitzada o molt alentida¡±. ¡°No ¨¦s f¨¤cil elaborar vacunes i tractaments, per¨° aix¨° podria haver anat m¨¦s r¨¤pid si hi hagu¨¦s hagut un mercat m¨¦s interessant¡±, conclou De la Rosa.

Per qu¨¨ hi ha tantes dificultats per investigar-lo?

Les dificultats per estudiar el virus v¨¦nen, en primer lloc, perqu¨¨ ¨¦s un virus. En contraposici¨® amb les infeccions causades per bacteris, que es tracten amb bastanta efic¨¤cia amb antibi¨°tics, els virus s'han mostrat m¨¦s esmunyedissos. La seva simplicitat (l'ebola nom¨¦s t¨¦ set gens) fa que tamb¨¦ tinguin menys punts d'atac. Un altre obstacle ¨¦s la seva perillositat. Per investigar-lo s¨®n necessaris laboratoris amb un nivell de bioseguretat 4, el m¨¤xim que hi ha. Aquesta mena de laboratoris s¨®n escassos al m¨®n i a Espanya ni tan sols n¡¯hi ha cap. A m¨¦s, el fet que fins ara nom¨¦s uns centenars de persones hagin sofert la malaltia fa que no s'hagi pogut acumular tant coneixement.

Per qu¨¨ l¡¯ebola ¨¦s tan mort¨ªfer?

Una de les habilitats principals del virus d¡¯ebola ¨¦s enganyar el sistema immune perqu¨¨ no el detecti. Normalment, quan un virus infecta l'organisme es produeix un senyal d'alarma davant la invasi¨®, a trav¨¦s d'unes prote?nes anomenades?interferons, que provoca la reacci¨® de les defenses. Molts virus han desenvolupat sistemes per evitar que aquests sentinelles els delatin, per¨° sembla que l'ebola t¨¦ una t¨¨cnica especialment efica? en aquest sentit. Recentment, un estudi ha mostrat que aquest virus produeix una prote?na que det¨¦ el senyal dels interferons i, com a conseq¨¹¨¨ncia, la resposta immune. Amb les defenses del cos bloquejades, l'ebola es comen?a a reproduir a gran velocitat. Quan el sistema immune respon finalment, ja ¨¦s massa tarda, i ¨¦s la seva resposta excessiva el que danya els vasos sanguinis que comencen a tenir fuites. Aix¨° fa que baixi la pressi¨® sangu¨ªnia fins que el cor, els ronyons i altres ¨°rgans comencen a fallar, fet que causa la mort.

Hi ha factors biol¨°gics de risc o de protecci¨® coneguts?

Els factors de risc per contreure el virus que se saben b¨¦ s¨®n socials. Persones en contacte amb els pacients, com els metges, s'infecten amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia, i el mateix passa amb les dones, que solen encarregar-se de les tasques de cura dels malalts. Algunes an¨¤lisis han mostrat que un percentatge elevat d'habitants de poblacions rurals de Gabon podrien tenir immunitat contra l'ebola. All¨¤ es va trobar que en determinades comunitats al voltant del 15% de la poblaci¨® tenia anticossos del virus sense presentar s¨ªmptomes de la malaltia. Els cient¨ªfics consideren que aquestes persones han pogut entrar en contacte amb el virus a trav¨¦s de ratpenats portadors. L'an¨¤lisi d'aquestes persones podria ajudar a comprendre quins mecanismes biol¨°gics fan que si sigui m¨¦s propens a la malaltia.

Puc agafar l'ebola a l'autob¨²s?

El virus d'ebola no es contagia per l'aire, ni per l'aigua, ni habitualment pels aliments. El director general d'Atenci¨® Prim¨¤ria de la Comunitat de Madrid, Antonio Alemany, ha recalcat aquest dilluns a la tarda que per infectar-se amb el virus d'ebola ¡°cal un contacte directe amb les secrecions d'un pacient simptom¨¤tic¡±, ja sigui la sang, l'orina, la saliva, el semen o els excrements. L'auxiliar d'infermeria infectada a Madrid ha estat de vacances des del 27 de setembre ¡ªun dia despr¨¦s de la defunci¨® del missioner contagiat a Sierra Leone que va atendre¡ª fins que ha ingressat aquest mat¨ª a l'hospital d'Alcorc¨®n, havent estat aquests dies en contacte estret amb el seu marit. No obstant aix¨°, en aquest per¨ªode no ha tingut febre alta, m¨¦s de 38,6 graus, un s¨ªmptoma considerat necessari per al contagi. ¡°Fins que no hi ha simptomatologia cal recordar que aquesta malaltia no es transmet¡±, ha subratllat Alemany. La ministra de Sanitat, Ana Mato, ha llan?at ¡°un missatge de tranquil¡¤litat a tots els ciutadans¡±.

I si m'esternuden a la cara?

Les autoritats sanit¨¤ries internacionals insisteixen a evitar alarmes injustificades. Els Centres per al Control i la Prevenci¨® de Malalties (CDC) dels EUA detallen la improbable cadena de casualitats que hi ha d¡¯haver perqu¨¨ una persona s'infecti per ebola sense tenir contacte estret amb el malalt: "Encara que la tos i els esternuts no s¨®n s¨ªmptomes comuns de l'ebola, si un pacient simptom¨¤tic amb ebola [amb febre de m¨¦s de 38,6 graus] tus o esternuda sobre alg¨², i la seva saliva o els seus mocs entren en contacte amb els ulls, el nas o la boca d'aquesta persona, aquests fluids poden transmetre la malaltia".

Per qu¨¨ es va sacrificar el gos de la malalta?

El possible paper dels gossos en la disseminaci¨® del virus en altres ocasions est¨¤ poc estudiat, per¨° un treball sobre un brot a Gabon entre el 2001 i el 2002 "suggereix que els gossos poden ser infectats pel virus d¡¯ebola i que la seva presumpta infecci¨® no t¨¦ s¨ªmptomes", segons les seves conclusions, publicades en una revista cient¨ªfica dels CDC. La difer¨¨ncia ¨¦s que aquells gossos, salvatges, en un ¨¤rea epid¨¨mica, van menjar animals salvatges amb alt risc d'estar infectats, com simis i ratpenats frug¨ªvors. En pobles de Gabon en qu¨¨ s'havien registrat casos humans d'ebola per contacte amb animals salvatges, el 32% dels gossos presentava anticossos espec¨ªfics contra el virus. "Aquests animals dom¨¨stics poden, per tant, infectar-se i excretar el virus durant un per¨ªode determinat, d¡¯aquesta manera es converteixen en una font potencial d'infecci¨® per a l'¨¦sser hum¨¤", explicava en un comunicat del 2005 l¡¯Institut de Recerca per al Desenvolupament de Par¨ªs. "Ara sembla necessari avaluar el paper dels gossos en els brots d'ebola i tenir en compte aquest risc en les mesures de control de l'epid¨¨mia", sentenciava.

Hi haur¨¤ m¨¦s casos a Espanya?

Alemany ha anunciat que equips d'epidemi¨°legs estudiaran ¡°qualsevol contacte que pugui ser susceptible d'haver estat contacte estret¡± amb l'auxiliar d'infermeria i el seu marit. Les autoritats ja han contactat amb els professionals que la van atendre a l'Hospital d'Alcorc¨®n. El protocol habitual ¨¦s trobar els possibles casos i a?llar-los. ¡°No tenim not¨ªcia de cap m¨¦s cas¡±, ha declarat Alemany.

Per qu¨¨ a l¡¯?frica hi ha un brot i aqu¨ª, no?

Les autoritats sanit¨¤ries consideren molt improbable un brot d'ebola en un pa¨ªs amb una bona infraestructura hospital¨¤ria. A ?frica, el problema sovint ¨¦s la pobresa i la falta de metges i material. A Lib¨¨ria hi ha un metge per cada 100.000 persones, davant dels 370 que hi ha a Espanya. En algunes zones de l'?frica occidental, el personal sanitari at¨¦n malalts d'ebola fins i tot sense aigua corrent. A Guinea, origen del brot actual, la majoria de les infeccions est¨¤ relacionada amb els enterraments tradicionals, en els quals els familiars mantenen un contacte estret amb els cad¨¤vers.

Quantes persones hi ha en risc de contagi a l'?frica?

Experts d¡¯Oxford calculen que hi ha m¨¦s de 30.000 persones en risc de ser infectades durant el brot actual. A Lib¨¨ria hi ha un metge per cada 100.000 persones, enfront dels 370 que hi ha a Espanya. I, segons les estimacions de l¡¯OMS, es necessiten uns 250 treballadors sanitaris per manejar una sola instal¡¤laci¨® m¨¨dica amb 70 malalts d'ebola.

Va ser un error repatriar els dos religiosos espanyols infectats?

En una declaraci¨® publicada el 8 d'agost, l¡¯OMS va afirmar: "Els Estats han d'estar preparats per facilitar l'evacuaci¨® i repatriaci¨® dels seus ciutadans (per exemple, els treballadors sanitaris) que han estat exposats a l'ebola". Tant Manuel Garc¨ªa Viejo, el religi¨®s de 69 anys infectat a Sierra Leone, com Miguel Pajares, un altre missioner que es va contagiar a Lib¨¨ria, van ser traslladats i ingressats a l'hospital madrileny Carlos III, te¨°ricament preparat per rebre a aquest tipus de pacients. No obstant aix¨°, personal del centre ha denunciat que els vestits de protecci¨® dels treballadors sanitaris no complien la normativa, un fet negat per la direcci¨® de l'hospital.

Qu¨¨ ¨¦s, llavors, el que ha fallat?

Les autoritats espanyoles estan revisant els protocols de seguretat, i analitzant qu¨¨ va fallar en aquest cas. Per¨° el que els experts comencen a denunciar ¨¦s que hi ha hagut una cadena d'errors: des de la falta de planificaci¨® de la repatriaci¨® dels infectats, fins a l'escassa formaci¨® del personal sanitari, passant per errors en els centres sanitaris que van tractar la malalta en els seus primers s¨ªmptomes.

Quant dura el virus d¡¯ebola en un lloc tancat?

Els CDC dels EUA expliquen que nom¨¦s s'ha fet un estudi de laboratori per comprovar quant temps es mant¨¦ l'ebola en una habitaci¨®, per¨° es va dur a terme en condicions que afavorien la persist¨¨ncia del virus. En aquestes circumst¨¤ncies ideals, l'ebola pot mantenir-se actiu durant sis dies. No obstant aix¨°, un estudi en condicions reals, fet en un hospital afric¨¤, no va detectar virus actius en cap de les 33 mostres recollides en llocs que no estiguessin visiblement tacats de sang de pacients. Els CDC estableixen un per¨ªode de 24 hores com a "m¨¤xim conservador" de temps de persist¨¨ncia del virus en un entorn hospitalari amb bones pr¨¤ctiques de neteja i desinfecci¨®. El virus s'elimina fins i tot amb desinfectants com el lleixiu d'¨²s dom¨¨stic.

Quins s¨®n els s¨ªmptomes de la malaltia?

Els indicis acostumen arribar despr¨¦s de 8-10 dies d'haver estat en contacte amb el virus, encara que poden apar¨¨ixer entre 2 i 21 dies m¨¦s tard. Els s¨ªmptomes m¨¦s freq¨¹ents s¨®n febre de m¨¦s de 38,6 graus, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, v¨°mits, mal de panxa i hemorr¨¤gies sense cap causa aparent.

I si em pica un mosquit?

No hi ha cap evid¨¨ncia cient¨ªfica que els mosquits puguin transmetre l'ebola. De moment, nom¨¦s en alguns animals salvatges, com els micos, simis i ratapinyades, s'ha observat que el virus s'ha propagat.

Ja hi ha tractament contra l'ebola?

No, la falta de finan?ament hist¨°rica ha retardat el desenvolupament d'un tractament efica? contra l'ebola. Hi ha diverses vacunes i tractaments experimentals que s¨®n prometedors, com el ZMapp, produ?t per l'empresa nord-americana Mapp Biopharmaceutical. No obstant aix¨°, la mateixa companyia admet que ha esgotat les exist¨¨ncies del f¨¤rmac, un c¨°ctel de prote?nes produ?des en plantes de tabac transg¨¨niques i que s'uneixen al virus de tal manera que les defenses de l'organisme dels simis s¨®n capa?os d'identificar-lo i eliminar-lo. Tamb¨¦ es dubta de la seva efic¨¤cia. ¡°Funciona el ZMapp? No ho sabem¡±, subratlla l'empresa a la seva p¨¤gina web. ¡°Es necessiten m¨¦s assajos cl¨ªnics i m¨¦s amplis per determinar si ZMapp ¨¦s segur i efectiu¡±, afegeixen. Ara mateix, a m¨¦s, hi ha escassetat de f¨¤rmacs experimentals.

Qu¨¨ fan llavors els metges amb els malalts?

Com explica l¡¯OMS, els pacients d'ebola en estat greu solen deshidratar-se i requereixen s¨¨rums intravenosos o rehidrataci¨® per via oral. No es tracta d'atacar l'arrel de la malaltia, sin¨® de suavitzar-ne els s¨ªmptomes. ¡°Alguns pacients es recuperaran amb l'atenci¨® m¨¨dica adequada¡±, exposa l¡¯OMS. En el cas de l'auxiliar d'infermeria infectada a Madrid, la direcci¨® de l'Hospital Carlos III va explicar el mat¨ª del dimarts a la junta de personal que la pacient est¨¤ sent tractada amb ¡°s¨¨rum de religioses supervivents a la malaltia¡±, segons informen fonts sindicals. Aquest tractament experimental consisteix a aprofitar les defenses produ?des a la sang dels pacients guarits per refor?ar el sistema immunitari dels malalts. L'auxiliar tamb¨¦ rebr¨¤ favipiravir, un f¨¤rmac experimental antiviral sense efic¨¤cia demostrada en pacients d'ebola.