El franc¨¨s Jean Tirole, premi Nobel d¡¯Economia del 2014

La Reial Acad¨¨mia de les Ci¨¨ncies Sueca?ha guardonat el professor Jean Tirole (1953) amb el Nobel d'Economia pels seus estudis sobre el poder dels mercats i la seva regulaci¨®. Aquest economista franc¨¨s, director de la Fundaci¨® Jean-Jacques Laffont a l'Escola d'Economia de Tolosa, "ha portat aire nou a la investigaci¨® de les crisis?dels mercats des de mitjan 1980 fins a l'actualitat", assenyala el comit¨¨.

Des del 2008, quan es va concedir el Nobel a Paul Krugman per les seves investigacions sobre localitzaci¨® d¡¯empreses i relacions comercials, no s¡¯havia tornat a donar el premi en solitari, cosa que nom¨¦s ha passat en la meitat de les seves 46 edicions.

"La meva mare t¨¦ 90 anys. Li vaig dir que s¡¯assegu¨¦s abans de dir-l¡¯hi", va explicar Tirole poc despr¨¦s de ser anunciat el premi, en una entrevista en la qual va dir que se sentia "sorpr¨¨s" i "encantat". I en la qual va retre tribut a Laffont, que va morir fa deu anys. "Estava en el moment adequat, en el temps adequat i amb les persones adequades", va afegir.

L'Acad¨¨mia tamb¨¦ destaca els treballs de Tirole "per entendre i regular ind¨²stries dominades per poques empreses poderoses". "Els seus estudis han aportat una teoria unificada amb gran influ¨¨ncia en les pol¨ªtiques econ¨°miques: com haurien d'abordar els governs les fusions o els c¨¤rtels i com regular els monopolis", afegeix.

Aix¨ª mateix, ¨¦s un dels te¨°rics m¨¦s rellevants del m¨®n en l'aplicaci¨® te¨°rica i pr¨¤ctica de la teoria de jocs i la teoria de la informaci¨®. En aquest apartat, Tirole destaca per la seva an¨¤lisi de les inefici¨¨ncies associades a la informaci¨® privilegiada dels agents econ¨°mics i, en conseq¨¹¨¨ncia, pel disseny dels contractes i les pol¨ªtiques p¨²bliques que poden pal¡¤liar aquestes inefici¨¨ncies.

Per¨° les ¨¤rees on ha estat m¨¦s influent, cosa que li ha valgut estar entre els m¨¦s citats per altres investigadors (ha publicat 200 articles) o professors d¡¯Economia (amb mitja dotzena de llibres de refer¨¨ncia), s¨®n l¡¯organitzaci¨® industrial i la regulaci¨® de mercats recentment oberts a la compet¨¨ncia des del sector p¨²blic (transport aeri o ferroviari, telefonia, electricitat), o en els quals s¨®n determinants nom¨¦s un grapat de grans empreses. "Necessitem la liberalitzaci¨®, ja que nom¨¦s ella porta la compet¨¨ncia. Els resultats s¨®n els que s¨®n: s¡¯han generat grans beneficis per als consumidors", defensava el 2005, en una entrevista amb EL PA?S, davant les cr¨ªtiques als processos de privatitzaci¨®.

"Generar compet¨¨ncia en determinats sectors ¨¦s dif¨ªcil, per aix¨° ¨¦s important trobar el disseny de pol¨ªtiques econ¨°miques correcte", ha explicat Tirole. Bona part de les seves investigacions estan centrades en com evitar que les grans companyies capturin el regulador i li marquin les prioritats, en com aflorar informaci¨® sobre aquestes grans empreses mitjan?ant diversos tipus de contractes i en com enfortir la independ¨¨ncia i les compet¨¨ncies del regulador.

L'economista franc¨¨s, que s'endur¨¤ vuit milions de corones pel Nobel (866.000 euros), va rebre el 2008 el Premi Fundaci¨® BBVA Fronteres del Coneixement en Economia, Finances i Gesti¨® d'Empreses.

Tirole era un dels habituals en les travesses al Nobel d¡¯Economia, i aquest mateix any havia rebut el premi Erwin Plein Nemmers, que en la disciplina ¨¦s un dels term¨°metres m¨¦s fiables per saber quins acad¨¨mics estan entre els favorits. Amb Tirole, set dels 11 guardonats al premi Nemmers han estat reconeguts despr¨¦s amb el Nobel.

I aquesta va ser la q¨¹esti¨® que m¨¦s va cridar l¡¯atenci¨® dels periodistes espanyols el gener del 2009, quan la Fundaci¨® BBVA li va atorgar el premi Fronteres del Coneixement en Economia, Finances i Gesti¨® d¡¯Empreses, que es va estrenar precisament amb l¡¯economista franc¨¨s i que ja t¨¦ entre els seus premiats un altre Nobel d¡¯Economia, el que es va atorgar l¡¯any passat a Lars Peter Hansen. En aquella conversa amb la premsa, Tirole va destacar que la crisi financera llavors recentment desencadenada oferia exemples clars d¡¯informaci¨® asim¨¨trica, com el de les hipoteques subprime. "Ning¨² sabia quina era l¡¯exposici¨® de les entitats financeres a aquests productes", va afirmar.